Tour de Corse 2001

El 45è Tour de Corse finalitzava a la ciutat d’Ajaccio el diumenge 21 d’octubre de 2001. La prova que recuperava la seva data a la tardor com en les seves primeres edicions, era la dotzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques, producció i S-1600 portava a 93 equips a formalitzar la seva inscripció al ral·li, dels que 8 no van ser presents a la cerimònia de sortida celebrada el dijous 18 d’octubre. El ral·li comptava amb un recorregut composat per 16 especials cronometrades de 394,04 km de distància que 50 equips aconseguiren completar.

La prova arrancava el divendres pel matí amb l’especial de Cuttoli, en la que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi eren els pilots més ràpids esdevenint lógicament els primers líders de la prova, mentre que Philipe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, pilots cridats a ser protagonistes en qualitat de vencedors de l’edició del 1999, patien un accident a bord del seu Citroën Xsara WRC que els deixava fora de cursa.

En la segona especial cronometrada Jesús Puras i Marc Martí prenien el relleu al capdavant de la provisional en marcar el millor registre, operació que repetirien en la tercera especial del ral·li confirmant així la seva condició de líders, entretant, es podrien baixes d’entitat com la de Carlos Sainz i Luis Moya; els espanyols es trobaven amb una pedra en mig d’una corva i en no poder evitar-la, la van arrossegar per uns 600 metres, danyant el seu càrter i quedant-se sense oli 4 km més enllà.

Altres pilots com Colin McRae i Nicky Grist o Richard Burns i Robert Reid perdien de l’ordre de minut i mig i queien fins a posicions força endarrerides en aquesta mateixa segona especial cronometrada, però l’incident més greu del dia es va produir en la cinquena especial, la última de la jornada, quan Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki volcaven el seu Mitsubishi Lancer WRC fent diverses voltes de campana, si bé Tommi va poder sortir pel seu propi peu del cotxe, Risto es queixava de forts dolors a l’esquena i va haver de ser evacuat en helicòpter fins a l’Hospital d’Ajaccio.

En un principi els comissaris van optar per neutralitzar el tram, pel que aquells pilots que no haguessin pogut disputar el tram, se’ls hi hagués otorgat el temps de Freddy Loix i Sven Smeets, els últims en completar-lo. Aquesta decisió perjudicava enormement a diversos pilots, entre ells Puras-Martí, ja que els belgues havien registrat un crono 40 segons pitjor que el dels germans Panizzi, els quals en la segona passada per Cuttoli havien aconseguit marcar novament l’escratx. Per evitar-ho, finalment els comissaris van decidir anular el tram i així la parella cantabro-catalana mantenia el seu liderat al terme de la primera jornada amb 10,5 segons d’avantatge vers Gilles Panizzi i Hervé Panizzi i 11,3 segons amb Didier Auriol i Denis Giraudet, tots dos amb Peugeot.

Ja en la segona jornada Jesús Puras i Marc Martí van sortir disposats a sentenciar la prova aconseguint marcar tots els escratxs dels trams celebrats en sec, ja que en la segona i tercera especial cronometrada del dia, un fort xàfec va afectar la regió i la prudència va fer que el pilot càntabre alcés una mica el peu de l’accelerador, permetent que els seus perseguidors escurcessin provisionalment les distàncies. On precisament, els campions del món, és a dir Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, arrancaven una roda del seu Peugeot 206 WRC veient-se obligats a abandonar la prova.

A partir de llavors els de Citroën encadenarien els 4 últims escratxs de la jornada, on només els germans Panizzi van poder seguir relativament d’aprop el ritme dels espanyols que en el comput global de l’etapa cedien 13 segons amb ells. Didier Auriol i Denis Giraudet es mantenien en tercera posició, però es deixaven més de mig minut en l’etapa, pel que es quedaven a 49,9 segons del liderat.

Els britànics Colin McRae i Nicky Grist, que precisament havien marcat el millor registre en la especial humida, tornaven a perdre temps quan en les dues últimes especials cronometrades, una averia en la direcció del seu Ford Focus RS WRC els hi suposava deixar-se de l’ordre d’uns 4 minuts i caure fins la dotzena posició provisional molt lluny ja de la zona de punts.

El diumenge es celebrava el tercera i última etapa, composada per només 4 especials cronometrades el duel entre Puras-Martí i Panizzi-Panizzi va proseguir, si bé molts presagiaven que aquest no tindria continuitat donat que els de Citroën no retenien punts en el campionat de constructors i per a Peugeot els hi convenia retenir el doblet que ostentaven. Els francesos s’adjudicaven el primer i tercer tram cronometrats, mentre que els espanyols ho feien en el segon deixant el balanç de temps amb 8 segons més a favor dels de Citroën a falta de celebrar la última especial cronometrada.

Però aquesta última especial va ser especialment tensa, quan una intensa pluja va agafar a tots els pilots per sorpresa amb pneumàtics de sec, els líders van sortir a fer-ho el millor possible, sense cometre cap errada que els pogués apartar del liderat, tot i que a mig tram el responsable de Citroën Sport, l’expilot Guy Fréquelin, els va advertir que anaven bé de temps en relació als germans Panizzi, no va ser fins quan van creuar la línia de meta del tram que van poder començar a respirar trànquils per haver pogut completar el recorregut, per deixar-se anar en quan els de Peugeot finalitzaven el tram retallant-los 14 segons, insuficients per apartar-los de la victòria.

Així Jesús Puras es defeia de la mala estrugança que en altres ocasions l’havia acompanyat quan liderava ral·lis del mundial aconseguint la seva primera i única victòria en el mundial de ral·lis, la victòria era la d’un segon pilot espanyol al campionat alhora que situava per primera vegada a un català al lloc més alt del podi, al molinenc Marc Martí en invertir 3 hores 58 minuts i 35,5 segons per a completar el recorregut. Els germans Panizzi per la seva banda finalitzaven la prova a 17,5 segons dels pilots de Citroën, mentre que els seus companys d’equip i compatriotes Didier Auriol i Denis Giraudet tancaven el podi a 1 minut i 11,9 segons.

D’altra banda a Subaru van imperar les ordres d’equip i tant Petter Solberg i Phil Mills com Markko Märtin i Michael Park, es van sacrificar per facilitar que els seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid finalitzessin en quarta posició i sumessin quants més punts possibles en el campionat de pilots.

En la categoria de cotxes de producció els italians Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta van dominar la prova en les seves primeres especials cronometrades fins que en la penúltima especial del segon dia, els transalpins patien un accident que deixaven al 4 vegades campió de l’especialitat, l’uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Jorge del Buono al capdavant de la provisional, posició que ja mantindrien fins a la conclusió de la prova, llur victòria només servia per maquillar una mica la general del campionat en la que Gabriel Pozzo ja era campió.

En la categoria reservada als cotxes S1600 la lluita entre els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini amb un FIAT Punto S1600 en relació al Citroën Saxo S1600 del francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena va ser molt intensa, sobretot per part dels italians que es varen passar bona part del ral·li recuperant el 50 segons perduts en la primera especial cronometrada del segon dia, però que finalment els de Citroën va saber gestionar molt bé per tal d’aconseguir la quarta victòria del campionat que els proclamava ja com a campions del món de la categoria a falta de disputar el RAC britànic que tancava la temporada ja que litalià només podia igualar la puntuació del francès però no superar el número de victòries.

En el campionat per pilots els abandonaments de Tommi Mäkinen i Carlos Sainz, així com el zero de Colin McRae, va permetre que Richard Burns, gràcies a l’ajuda prestada pels seus companys d’equip, superés al pilot madrileny en la general provisional alhora que es situava a 6 punts del liderat compartit per Mäkinen i McRae.

En el campionat de constructors Citroën no hi puntuava pel que Peugeot aconseguia el millor resultat possible quan s’adjudicava 16 punts corresponents a finalitzar en primera i segona posició del campionat, que els permetia per una banda superar a Mitsubishi en la general i alhora acostar-se a la posició de Ford, tots dos amb zero punts a la ronda corsa.