El diumenge 7 d’octubre de 2001, la ciutat de Sanremo era escenari de la cerimònia de la clausura de la 43ena edició del ral·li al que li donava nom, el Ral·li Sanremo. La cita italiana, que era l’onzena prova del calendari mundial, tenia puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors, mundial de producció i de cotxes S-1600, el que aconseguia copçar l’interés de 75 equips per a formalitzar la seva inscripció oficial. D’aquests, 73 es van personar a la rampa de sortida el dijous 4 d’octubre per a partir de l’endemà divendres començar a afrontar les primeres especials de les 20 que la organització havia programat. 37 equips participants aconseguirien completar els 368,12 km del recorregut cronometrat.
La competició a la cita transalpina s’iniciava amb un conjunt de vuit proves especials d’una distància cronometrada de 138,45 km, les que a la seva vegada s’agrupaven en un bucle de tres trams que es celebraven en dues ocasions i dos trams més al migdia que es repetirien l’endemà dissabte al migdia també. Els germans provençals Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s’imposaven en la primera prova especial del ral·li, esdevenint lògicament en els primers líders, per davant dels seus companys d’equip finlandesos a Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, i dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya i de Chus Puras i Marc Martí.
La parella cantabro-catalana s’imposava en la següent especial programada, la més llarga de la jornada, el que permetia als pilots de Citroën passar a liderar la prova, desplaçant una posició als tres equips que els precedien al terme de la primera especial. Els líders destronats tancaven el bucle matinal imposant-se en la tercera especial per deixar la distància entre el seu Peugeot 206 WRC vers el Xsara WRC dels líders en tan sols 1,9 segons, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, amb alguns problemes d’estabilitat en el seu Ford Focus WRC es veien superats pels tercer dels Peugeot 206 WRC oficial presents al ral·li, el de Didier Auriol i Denis Giraudet.
En sortir de les assistències i disputar el segon bucle de la jornada, composat per dos trams, Jesús Puras i Marc Martí confirmaven la seva privilegiada posició marcant el millor temps en la quarta prova especial del dia, peró el desgastament irregular que patien les seves Michelin els hi ocasionaren unes vibracions en la cinquena prova especial que els feien perdre la seva plaça per 5 dècimes de segon en favor de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, mentre que els seus companys d’equip a Citroën, els francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, s’hi anotaven el millor temps.
Després d’un segon reagrupament per a les assistències, els participants es disposaven a tornar a celebrar les mateixes proves cronometrades que havien disputat al matí. Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni repetien autoria d’escratx en la sisena especial per tal de superar als seus compatriotes Didier Auriol i Denis Giraudet en la quarta posició, mentre que Jesús Puras i Marc Martí recuperaven el liderat del ral·li en tornar a imposar-se al tram més llarg de la jornada, d’altra banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi perdien de cop dues posicions, el que els suposava quedar-se fora de les places de podi, deixant en aquesta plaça al Citroën Xsara WRC de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni.
La vuitena i última prova especial, va permetre consolidar als dos Citroën Xsara WRC en les seves posicions de podi, en quan Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni s’hi anotaven el seu tercer escratx del dia, i Chus Puras i Marc Martí aturaven el cronòmetre amb el segon millor registre incrementant en una dècima de segon el forat que els separava de Gilles i Hervé Panizzi.
Així s’arribava a la neutralització de la primera etapa, amb Jesús Puras i Marc Martí en la primera posició provisional per 1,5 segons de marge vers Gilles Panizzi i Hervé Panizzi. Els companys d’equip dels líders, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, fitxaven a 16,1 segons d’aquests mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet restaven a les portes del podi a 26,6 segons del pilot càntabre i el seu copilot català. Citroën aliniava un tercer Xsara WRC a la cita italiana per a les joves promeses Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals tenien molts números per esdevenir próximament en els campions mundials del certàmen reservat als cotxes S1600, el pilot alsacià i el seu copilot monegasc aconseguien desplaçar en la vuitena cronometrada als campions absoluts en vigència, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, de la cinquena posició provisional per 5,3 segons mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, setens en la classificació provisional, eren els primers classificats llur cotxe no pertanyès al grup PSA.
En quan a les baixes d’aquesta primera etapa, la llista era notoria, destacaven especialment la que afectava als britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid per sortida de pista en la primera prova especial del recorregut, sense oblidar la que atenia als locals de Hyundai Piero Liatti i Carlo Cassina pel mateix motiu. Els alemanys Armin Schwarz i Manfred Hiemer es veien també obligats a abandonar en aquesta fatídica primera prova especial peró per averia en l’alternador del seu Škoda Octavia WRC Evo2.
La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes amb 142,01 km de lluita contra el cronòmetre, els quals com en l’etapa anterior es repartien al llarg de tres bucles, un d’ells celebrats a doble passada matí i tarda i un segon bucle al migdia que era la repetició del celebrat al migdia anterior. Chus Puras i Marc Martí confirmaven les bones sensacions imposant-se en la primera especial sabatina, peró en la segona tot se’n va anar en orris quan la parella perdia el control del seu Xsara WRC i en colpejar amb un parapet, aquests perdien una roda del seu Citroën i es veien obligats a abandonar el ral·li.
Els joves Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el millor temps en aquesta segona prova especial per pujar fins la segona posició provisional, 32,1 segons per darrera de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi que d’aquesta manera accidentada recuperaven el cap de la taula de temps. Citroën rebia un segon revés en la tercera especial sabatina, quan Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni es veien obligats també a abandonar el ral·li per problemes amb la pressió de carburant; mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet, autors del millor registre al tram, emprenien llavors un estira i arronsa amb Sébastien Loeb i Daniel Elena per la segona posició.
En sortir del primer reagrupament per a les assistències de la jornada, Petter Solberg i Phil Mills posaven punt i final al domini dels cotxes del grup PSA en les lluites individuals contra el crono en marcar el registre més baix en la quarta prova especial, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven la segona posició perduda en la cronometrada anterior. Peró la gesta dels pilots de Subaru va quedar com un fet aillat en quan Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s’imposaven en la cinquena i vuitena prova especial i Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb el seu duel particular amb Didier Auriol i Denis Giraudet imposant-se els primers en la setena prova especial sabatina i els segons en la sisena.
Sense més baixes destacables que les comentades anteriorment dels dos Citroën Xsara WRC oficials, es completava la segona etapa del ral·li amb la classificació provisional encapçalada pels germans Gilles i Hervé Panizzi, els quals disposaven d’un marge de 34,5 segons vers Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els companys d’equip i compatriotes dels líders, Didier Auriol i Denis Giraudet, tancaven les places de podi a 41,8 segons, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen confirmaven la superioritat dels cotxes del grup PSA sobre asfalt en ocupar la quarta posició a 1 minut i 10,5 segons dels seus companys d’equip, acumulant alhora un marge de 25,9 segons amb els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya.
La tercera i última jornada de la prova italiana, amb 87,66 km cronometrats al llarg de dos trams celebrats a doble passada, impossibilitava pràcticament qualsevol opció a la lluita per la victòria tret d’alguna punxada o averia mecànica de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, peró si que si més no deixava la porta oberta a la lluita per la segona posició o fins i tot per la cinquena plaça.
Sébastien Loeb i Daniel Elena refredaven els ànims de Didier Auriol i Denis Giraudet en imposar-se en la primera especial de la jornada, mentre que les averies arribaven de la mà dels campions mundials Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals es quedaven sense direcció assisitida i s’hi deixaven 1 minut en l’especial i dues posicions a la general, passant a ocupar el seu lloc a les portes del podi els locals Renato Travaglia i Flavio Zanella.
La pluja va acompanyar als participants en la següent cronometrada, ocasió que aprofitava Carlos Sainz i Luis Moya per treure el màxim rendiment possible a les seves Pirelli i amb l’escratx que hi aconseguien, la parella de Ford escalava fins la quarta posició provisional.
A la represa, passades les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena repetien autoria de l’escratx en la segona passada per San Romolo, si bé en aquesta ocasió el mèrit era per tan sols 5 dècimes de segon vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki hi volcaven el debutant Mitsubishi Lancer WRC obligant-los a abandonar el ral·li, si bé el rendiment que estaven obtenint els finlandesos era molt baix i es trobaven lluny de la zona de punts.
François Delecour i Daniel Grataloup, aconseguien el seu primer i únic anecdòtic escratx en la vintena i última especial cronometrada, amb el que en retornar de nou a Sanremo es donava per finalitzada la prova, en la que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s’hi anotaven la victòria en precisar de 4 hores 5 minuts i 49,5 segons en recòrrer els 368,12 km cronometrats del programa. Els debutants en la màxima categoria, Sébastien Loeb i Daniel Elena, invertien 11,4 segons més que els guanyadors de la prova i passaven a ocupar el segon calaix del podi, mentre que una altra parella francesa de Peugeot, la formada per Didier Auriol i Denis Giraudet, tancaven el podi italià a 54,9 segons dels seus companys d’equip.
Entre els participants en el campionat de producció, el veterà pilot local, Alex Fiorio, i el seu copilot Enrico Cantoni, donaven un recital de com s’havia de pilotar per les montanyes del voltant de Sanremo en imposar-se en set de les vuit proves cronometrades de la primera jornada, el que els conferia un marge de 42,6 segons al capdavant de la classificació i per davant de ni més ni menys que el quatre vegades campió mundial Gustavo Trelles i el seu navegant Jorge del Buono.
Els líders sortien força calmats en la jornada sabatina, potser una mica massa i tot, en quan els italians perdien una vintena de segons en les 3 primeres proves especials de l’etapa, la neutralització de la quarta i cinquena cronometrada, emplaçava la lluita fins a les segones passades, on Alex Fiorio i Enrico Cantoni tallaven la sangria en imposar-se en la segona passada per l’especial més llarga.
Ja en la jornada final, dos escratxs consecutius de Gustavo Trelles i Jorge del Buono permetien als campions mundials en vigència rellevar del liderat a Sandro Fiorio i Enrico Cantoni, peró en sortir de les assistències i afrontar la tercera especial, els recentment classificats com a líders de la taula general de temps patien un accident i es veien obligats a abandonar el ral·li, retornant el liderat a la parella italiana, que ara si amb 5 minuts de marge sobre els argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i només dues cronometrades per endavant acabaven guanyant el ral·li de casa. La victòria era anecdòtica, doncs la lluita pel títol mundial no era la missió d’Alex Fiorio, mentre que el pilot argentí Gabriel Pozzo sumava tanmateix els 10 punts del guanyador i elevava el seu marge de confiança vers l’uruguaià Gustavo Trelles fins als 43 punts.
En la categoria reservada als cotxes S1600, en la primera jornada del ral·li es donava una situació similar a la vista en els cotxes de producció. Els locals Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini s’imposaven en sis de les vuit proves cronometrades programades, mentre que els francesos Cédric Robert i Marie-Pierre Billoux hi posaven una mica d’emoció en guanyar les dues proves restants i fer entrada al parc tancat de Sanremo a només 11,2 segons del liderat. Dissabte, francesos i italians mantenien un estira i arronsa al llarg dels 142,01 km cronometrats de l’etapa que deixava als dos equips separats per 17,7 segons favorables als locals, pel que el ral·li distava molt d’estar encara decidit.
Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini aconseguien doblar el seu coixí de segons en la primera prova especial del diumenge, mentre que en la segona la paritat era pràcticament total i els francesos només retallaven 8 dècimes de segon als líders italians. En tornar a passar per la primera prova especial, Cédric Robert i Marie-Pierre Billoux accidentaven el seu Peugeot 206 S1600 i deixaven la victòria feta a Andrea Dallavilla o Giovanni Bernacchini, els quals disposaven de més de 5 minuts de marge vers els belgues François Duval i Jean-Marc Fortin quan només restava 1 prova cronometrada. Aquesta victòria era la primera de la temporada pel pilot italià, el qual es situava a sis punts del lider indiscutible, l’alsacià Sébastien Loeb, tot i tenir una participació més al certàmen que el pilot francès, qui comptava les seves participacions per victòries.
En el campionat per a pilots els dos co-liders de la provisional, Tommi Mäkinen i Colin McRae, sortien amb les mans buides de la seva visita a les muntanyes italianes, el primer per accident i el segon en acabar el ral·li en vuitena posició i amb un rendiment molt baix. Carlos Sainz per la seva banda feia bo el quart lloc obtingut a Sanremo per tal de superar per 2 punts al britànic Richard Burns, qui també per accident s’emportava un 0 de l’onzena ronda mundial.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Tommi Mäkinen Colin McRae |
40 40 |
|
Carlos Sainz
|
33
|
|
Richard Burns |
31 |
En el campionat de constructors, Peugeot feia una pas endavant important amb el seu segon doblet de la temporada, i sobre asfalt després de l’aconseguit al Catalunya, ja que Citroën no es trobava inscrit en el certàmen. Els 16 punts obtinguts permetien als del lleó superar en escreix a Subaru en la tercera posició del campionat i situar-se a només 7 punts de Mitsubishi en la lluita pel segon lloc. Ford per la seva banda sumava 7 punts a Itàlia i seguia encapçalant la general amb 16 punts de marge.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford |
83 |
|
Mitsubishi |
67 |
|
Peugeot |
60 |