Tour de Corse 1998

Amb la capital corsa com escenari de la cerimònia, el dimecres 6 de maig de 1998 es donava per conclós el 42è Tour de Corse, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als certàmens reservats per a pilots, constructors, producció i FIA 2-L, portava a 80 equips a formalitzar la seva inscripció. Tots ells van estar presents a la cerimònia de sortida celebrada el diumenge 3 de maig a Ajaccio també per tal d’iniciar l’endemà un recorregut composat per 18 especials cronometrades de 399,18 km de distància que 45 dels participants aconseguirien completar.

Dilluns es celebrava la primera etapa del ral·li, composada per 6 trams cronometrats de 134,65 km de distància, la qual va ser un tant boja amb constants canvis al capdavant de la taula de temps com en les condicions climatològiques. Colin McRae i Nicky Grist esdevenien els primers líders de la prova en marcar el primer escratx del ral·li, peró en la segona especial celebrada els britànics patien una punxada en els primers quilòmetres. Gràcies a l’escuma EMI de les seves Pirelli no perdien massa temps i només queien fins la segona posició a la general, cedint el liderat als finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, peró aquesta punxada portaria cua, ja que aquesta a la línia de meta de l’especial dos dels seus pneumàtics arribarien completament llisos, sense el menor indici de dibuix, mentre que un tercer no arribava al mínim establert pel reglament, el que suposava l’exclusió de la prova.

Els comissaris van prendre nota d’aquest incident i van fer pràctica l’exclusió de la parella britànica a la neutralització de la primera etapa, al que Subaru va presentar alegacions, ja que la punxada en haver-se produit en fred, havia provocat que l’escuma EMI es solidifiqués i aixó que el desgast dels pneumàtics fos anormal. L’apelació de Subaru va ser acceptada pels comissaris pel que els britànics van poder continuar participant al ral·li.

Retornant a la competició en el punt on l’haviem deixat, Carlos Sainz i Luis Moya gràcies a una elecció de pneumàtics més tova, van aconseguir el millor registre en la tercera especial del dia i fer-se amb el liderat provisional de la prova, condició que perdrien al terme de la cinquena prova cronometrada quan una intensa pluja va agafar a tots els participants en pista. Els espanyols de Toyota van errar la munta de pneumàtics, doncs van seguir confiant amb els pneumàtics tous i de dibuix escàs, quan a postieriori es va veure que un compost més dur i amb major dibuix hagués estat el més adequat per evacuar l’aigua que s’acumulava a la carretera. Aquesta errada els va fer cedir de cop 36 segons vers Colin McRae i Nicky Grist, els homes més ràpids en el tram, el que enviava als espanyols a la tercera posició provisional mentre que els de la Constelació de les Plèiades tornaven a liderar la prova.

En condicions de mullat, els Pirelli de Subaru funcionaven a la perfecció, situació que van aprofitar Piero Liatti i Fabrizia Pons per marcar el darrer escratx de la jornada i situar-se en la darrera posició de podi a només 2,9 segons del Peugeot 306 Maxi dels francesos François Delecour i Daniel Grataloup. Si bé els pilots no van ser els homes amb cotxe FIA 2-L més ràpids en els trams, si que van ser els únics en estar regularment en les primeres posicions i els únics en no patir cap mena de problema, el que els va valer arribar a la neutralització en segona posició a 20,7 segons de Colin McRae i Nicky Grist.

Entre les baixes de la primera etapa, cal destacar la de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Els finlandesos al terme de la quarta cronometrada es trobaven en segona posició a 9,1 segons de Carlos Sainz i Luis Moya, quan en iniciar la cinquena especial de la jornada el seu Mitsubishi Lancer Evo V es va negar a arrancar. Més tard es va trobar una fallada en una connexió eléctrica, peró per llavors ja era massa tard ja que l’abandonament del pilot campió mundial en vigència era un fet.

Dimarts al matí es donava el tret de sortida a la segona etapa, que com la primera també estava composada per sis trams d’una distància total de 129,88 km. Colin McRae i Nicky Grist van aprofitar que els primers trams del matí encara tenien restes d’humitat i bruticia per tal d’adjudicar-se els dos primers escratxs, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup, llur Peugeot 306 Maxi era dues rodes motrius, es van veure força perjudicats per les condicions lliscants del ferm, primer cedint la seva segona posició a Piero Liatti i Fabrizia Pons i després la tercera a Carlos Sainz i Luis Moya.

Aquests últims, aprofitant que el ferm estava sec i que en aquestes condicions les Michelin treballaven millor que les Pirelli, marcarien els dos següents escratxs de manera consecutiva, el que situava a la parella espanyola de Toyota en segona posició provisional, enmig dels Subaru Impreza WRC de Colin McRae i Nicky Grist i de Piero Liatti i Fabrizia Pons. Els homes de Subaru es repartirien els dos trams que quedaven per completar la jornada, el que deixava a la parella britànica amb 47,1 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya en arribar a la neutralització, mentre que els de Toyota conservaven la segona posició per 4,7 segons en relació a Piero Liatti i Fabrizia Pons.

La baixa que es registrava de Richard Burns i Robert Reid en la segona jornada, deixava a l’equip Mitsubishi sense efectius i per tant sense sumar cap punt a la ronda corsa. La parella britànica dels tres diamants vermells va patir una punxada en la cinquena especial cronometrada, a conseqüència de la qual la suspensió del seu Mitsubishi Carisma GT Evo V es va danyar. Completada la penúltima especial del dia, es va comprovar que un triangle de suspensió estava trencat i els pilots no tenien cap altra opció que abandonar el ral·li.

A la tercera i última etapa, que era una repetició de la primera, Carlos Sainz i Luis Moya van decidir sortir amb pneumàtics sense mousse, ja que aquest sistema antipunxades provocava perdre de l’ordre de mig segon per quilòmetre, i la seva segona plaça vers Piero Liatti i Fabrizia Pons estava molt justa. A més a més, els obridors de pista informaven que la carretera era neta i per tant el risc de punxar ínfim.

Tot i els riscs que corrien els pilots, Carlos Sainz i Luis Moya cedien la segona plaça per tres décimes a Piero Liatti i Fabrizia Pons en la segona especial cronometrada del dimecres i amb François Delecour i Daniel Grataloup apretant fort per darrera amb el millor registre al tram, pel que de cara a la tercera van haver d’assumir més riscs. Els homes de Toyota van haver de tallar més els revolts en la tercera cronometrada, i en un d’ells van doblegar una llanda, amb tan mala fortuna que un espàrrec de la suspensió va fer d’obre-llaunes tallant la llanda i deixant que tota la pressió de l’aire s’escapés. Obligats a parar-se per canviar la roda, els espanyols perdien 3 minuts i mig i baixaven fins la setena posició, just per darrera dels seus companys d’equip Didier Auriol i Denis Giraudet que en les dues especials anteriors s’havien quedat sense turbo per una fuita de l’intercooler.

Per davant Colin McRae i Nicky Grist seguien administrant el seu avantatge mentre que François Delecour i Daniel Grataloup amb el seu segon escratx consecutiu aspiraven seriosament a prendre la plaça a Piero Liatti i Fabrizia Pons en situar-se a 11,2 segons per darrera d’ells a falta de celebrar-se encara mitja jornada. L’acumulació de públic al salt de Calvese, va obligar a la organització a anular la quarta especial del dia, el que donava un petit respir als italians.

Bruno Thiry i Stéphane Prévot aconseguien marcar el seu segon escratx de la jornada a la cinquena especial cronometrada, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup escurçaven distàncies vers els seus predecessors en completar l’especial en 2,8 segons menys que la dupla italiana de Subaru, el que deixava la general a falta d’una cronometrada amb moltes opcions obertes entre el segon i el cinqué classificat, que eren els també francesos de Peugeot Gilles Panizzi i Hervé Panizzi.

En la darrera especial cronometrada els dos Peugeot 306 Maxi van marcar el primer i segon millor temps, amb Gilles i Hervé Panizzi al capdavant, el que suposava que d’entrada els germans provençals es fessin amb la quarta plaça per davant dels belgues de Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot, i per altra banda que François Delecour i Daniel Grataloup finalment aconseguissin la segona posició.

Colin McRae i Nicky Grist, amb un pilotatge segur, sense assumir riscs van deixar-se eixugar pràcticament 1 minut de l’avantatge aconseguit en les dues primeres jornades, peró aquest cúmul era suficient com per acabar guanyant la prova per 27,2 segons de diferència vers François Delecour i Daniel Grataloup amb un temps total de 4 hores 2 minuts i 46,9 segons. Els seus companys d’equip, Piero Liatti i Fabrizia Pons tancaven doncs el podi a 30 segons d’ells.

En la categoria de cotxes de producció, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller van liderar la prova des d’un primer instant amb dos escratxs consecutius en les dues primeres especials cronometrades. A més a més, els centre-europeus es van veure lliures de qualsevol incident, cosa que no podien dir els seus oponents locals quan intentaven acostar-se a la seva posició. Amb tres temps escratx més en la segona jornada, els pilots de Mitsubishi es varen dedicar a administrar el seu avantatge en la tercera i última jornada, on tot i així encara sumarien un escratx més. Per darrera d’ells es classificaria l’uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Martin Christie, els quals en tres participacions acumularien 34 punts per 50 que portaven al capdavant de la general els austríacs i en 5 aparicions mundialistes.

En l’apartat reservat als cotxes FIA 2-L, SEAT donada la seva poca competivitat sobre asfalt del seu Ibiza KitCar i en vistes a ultimar els detalls del futur SEAT Córdoba WRC, va decidir no participar a la prova, i raó no els faltava, doncs els pilots de Peugeot, amb un pilotatge ràpid i absent d’incidents van aconseguir finalitzar en primera i segona posició de la categoria entreficant-se amb els WRCar. Tercers en la categoria eren els veterans locals Jean-Pierre Manzagol i Dominique Savignoni que amb un altre Peugeot 306 Maxi a 12 minuts dels guanyadors, complien a la perfecció el paper de restar punts a la competència. Peugeot sumava 16 punts a la ronda corsa, el que ara els permetia superar a SEAT per 19 punts al capdavant de la provisional.

Dels pilots situats al capdavant de la taula provisional, o que en principi estaven cridats a competir en tot el campionat, només l’escocès Colin McRae i el francès Didier Auriol sumaven punts a Còrsega. Si bé tots dos estaven empatats a 14 punts i en quarta posició abans d’arribar a la illa, Colin gràcies a la victòria passava a liderar la taula amb 2 punts de marge en relació al madrileny Carlos Sainz, sent a més a més el primer pilot en aconseguir dues victòries en la temporada, mentre que Didier només sumava un punt i restava en cinquena posició.

En el campionat de constructors Subaru sumava un doblet, ja que Peugeot no puntuava en aquest certàmen, el que permetia als de la Constelació de les Plèiades fer una forta pujada i passar a liderar la provisional del campionat en solitari. Per darrera, Toyota sumava un sol punt gràcies a Didier Auriol i Denis Giraudet el que deixava la marca nipona empatada a punts amb els seus compatriotes de Mitsubishi. Ford sumava dos punts gràcies a Bruno Thiry i Stéphane Prévot i seguia tancant la taula