Ral·li Argentina 1998

La provincia de Córdoba es donava cita una vegada més amb el mundial de ral·lis, i ho feia amb ocasió del 18è Ral·li d’Argentina. La cita, que era la setena en el calendari del campionat de món de ral·lis i que per tant suposava l’arribada a l’equador de la temporada, posava punt i final al seus 400,62 km d’itinerari programat al llarg de 23 especials cronometrades el dissabte 23 de maig de 1998. El ral·li en entregar punts en els campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-L, aplegava un total de 75 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 61 prenien la sortida el dimarts 19 de maig i 30 d’ells, gairebé la meitat, aconseguien completar el recorregut, llur principal inconvenient era l’alçada de diversos trams.

L’edició s’iniciava dimecres al migdia amb una especial espectacle de 4,85 km de distància la qual es celebrava al Camping General San Martin i que tenia la particularitat de ser la primera en disputar-se amb els cotxes sortint de tres en tres enlloc de dos en dos com venia sent habitual a les cites de Portugal o Austràlia, on aquest format d’especial espectacle estava més establert. 

Els britànics Colin McRae i Nicky Grist van ser els més ràpids en aquesta especial el que els va permetre establir-se com els primers líders de la cita per 1,6 segons de marge amb els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i 1,7 segons amb Juha Kankkunen i Juha Repo.

L’activitat competitiva es neutralitzava fins l’endemà, moment en el que entraven en escena els trams per la serra que tothom esperava veure a la cita sudamericana. Els organitzadors disposaven sobre el programa un total de 8 proves especials, sent la primera d’elles però una segona passada per l’especial espectacle del dia anterior, amb les que s’assolien els 130,82 km cronometrats de la primera etapa.

Juha Kankkunen i Juha Repo esdevenien els homes més ràpids en la segona passada per l’especial espectacle, amb el què els finlandesos de Ford s’intercanviaven la posició de podi amb els finlandesos de Mitsubishi com a resultat més rellevant. 

Emplaçats ja cap al nord de Córdoba, a la serra, Colin McRae i Nicky Grist perdien el lideratge de la prova a les primeres de canvi, en ser els encarregats d’obrir pista i trobar-se-la plena de públic. Didier Auriol i Denis Giraudet eren els pilots més ràpids a «La Cumbre», primera prova forestal del programa, i els francesos de Toyota es feien amb la primera posició de la provisional per davant de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, qui punxaven una roda, i de Bruno Thiry i Stéphane Prévot, segons i tercers també a final de tram. 

Després de passar per les assistències, i amb una millor posició de sortida al trams, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki rellevaven als francesos en el lideratge en aconseguir-hi la seva primera victòria de tram, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, amb un segon millor temps, s’enfilaven fins la quarta posició a només 4 dècimes de segon del registre acumulat per Bruno Thiry i Stéphane Prévot.

Colin McRae i Nicky Grist s’immiscien en les primeres places, tercera concretament, en aconseguir el millor temps en la quarta prova especial del dia, la segona més llarga de la jornada, i cinquena en el còmput global del ral·li, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya en no acabar de trobar el ritme al tram, descendien fins a la cinquena posició just per darrere de Juha Kankkunen i Juha Repo, mentre que els companys belgues d’aquests últims a Ford, Bruno Thiry i Stéphane Prévot, es començaven a lamentar d’un problema amb un pistó i s’endarrerien en 3 posicions a la classificació.

La parella britànica de Subaru, Colin McRae i Nicky Grist, repetia victòria de tram en la sisena prova especial del ral·li, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet en completar la cronometrada amb el segon millor temps just per davant de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, facilitaven que les tres posicions de podi s’estrenyessin. Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda trencaven un amortidor frontal del seu Toyota Corolla WRC i els espanyols es despenjaven una mica més de les posicions d’honor.

Una tercera victòria de tram consecutiva per a Colin McRae i Nicky Grist en la sisena especial del dia i l’intercanvi de posicions entre britànics i francesos en les places de podi era una realitat. Alhora en aquesta mateixa prova especial, els problemes per a Bruno Thiry i Stéphane Prévot anaven a l’alça i ara el seu Ford Escort WRC tenia una caiguda de pressió d’oli, motiu pel qual el motor d’aquest s’anava aturant.

La primera etapa es culminava amb un altibaix de cronometrades, doncs el tram més llarg del dia es programava com la penúltima prova especial de la jornada, per després aquesta tancar-se amb una especial espectacle de 3,40 km, la més curta, a la Colonia Caroya. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es refermaven en el lideratge en marcar el registre de referència en l’especial reina del dia, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet, amb el segon millor temps en el seu haver, recuperaven la segona posició que instants abans havien perdut.

Els líders també s’imposaven en l’especial espectacle que tancava l’etapa, amb el què quan passava 1 minut de les 7 de la tarda, els pilots finlandesos de Mitsubishi entraven en el parc tancat de Córdoba amb 12,4 segons de marge en relació a Didier Auriol i Denis Giraudet, i 4,5 segons més amb Colin McRae i Nicky Grist. Juha Kankkunen i Juha Repo restaven a les portes del podi argentí a 20,6 segons dels britànics de Subaru i amb 14,8 segons de coixí amb els qui havien estat els seus companys d’equip un any abans, és a dir els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya.

Quan tocaven les 8 en punt del matí del divendres 22 de maig, la segona etapa del ral·li s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Córdoba. Per davant els 41 equips participants que restaven en actiu tenien l’etapa més longeva de tot el programa amb 137,38 km de distància competitiva al llarg de 8 proves especials que es desenvolupaven cap a l’oest de la capital de provincia.

Colin McRae i Nicky Grist es seguien mostrant molt combatius, i els britànics de Subaru en imposar-se en les dues primeres proves especials de l’etapa, accedien de cop al lideratge de la classificació per mig segon de marge amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i 4,9 segons en relació a Didier Auriol i Denis Giraudet. 

Richard Burns i Robert Reid, molt endarrerits en l’etapa anterior en trencar el radiador del seu Mitsubishi en l’especial espectacle inaugural, privaven als seus compatriotes d’un nou escratx en la tercera prova especial de la jornada per tan sols 1,0 segons de diferència, un premi a la precocitat que els de la Constel·lació de les Plèiades recuperaven en la quarta prova especial del dia. Encara en la quarta prova cronometrada del divendres, el ral·li tenia una baixa important quan Didier Auriol i Denis Giraudet trencaven el motor del seu Toyota. Aquest abandonament situava en posicions de podi a Juha Kankkunen i Juha Repo amb el seu Ford Escort WRC, si bé el coixí dels finlandesos amb Carlos Sainz i Luis Moya s’havia reduit fins a 1,2 segons, a gairebé 1 minut dels dos líders.

Colin McRae i Nicky Grist marcaven el seu quart escratx del dia en la cinquena prova programada, amb el què els britànics entraven al parc d’assistències de Mina Clavero amb 15,0 segons de marge amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Per la seva banda Juha Kankkunen i Juha Repo s’esperonaven en veure tan a prop als espanyols de Toyota, i amb un tercer millor temps per darrere de Richard Burns i Robert Reid, aquests feien entrada al reagrupament de mitja jornada amb 6,9 segons de marge amb el pilot madrileny i el copilot gallec.

A la represa, la fogositat del pilot escocès es cobrava el seu peatge en la mítica especial de Guilio Cesare, on els líders hi colisionaven contra unes roques i danyaven la suspensió del tren posterior del seu Impreza S5 WRC. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki recuperaven la primera posició per 2,4 segons de diferència, mentre que en haver sortit ja de les assistències, els britànics es veien obligats a fer una reparació d’emergència per tal de poder continuar competint. La intervenció va ser tan llarga que la parella no quedava exclosa de l’edició per 2 segons, però si més no en fer tard al control horari aquests rebien la pertintent penalització de 2 minuts i 30 segons en la penúltima prova especial del dia, una sanció que els enviava fins a la cinquena posició provisional i situava a Carlos Sainz i Luis Moya en les posicions de podi. 

La reparació d’emergència semblava sorgir efecte, doncs Colin McRae i Nicky Grist s’imposaven en les dues últimes proves especials del dia, mentre que en el punt calent que realment li quedava a la cita argentina, la lluita per la segona plaça, després d’un cert estira i arronsa entre finlandesos i espanyols, aquests entraven a Córdoba mantenint l’ordre amb el que n’havien sortit, és a dir amb els de Ford per davant dels de Toyota.

A falta de 5 minuts per a les 6 de la tarda, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki fitxaven la seva entrada al parc tancat de Córdoba amb la primera posició en el seu haver per 56,0 segons de marge amb els seus compatriotes Juha Kankkunen i Juha Repo. Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, completaven la segona etapa a 9,6 segons del temps dels seus predecessors i amb la certa tranquilitat que els hi donaven els 36,5 segons de marge que tenien amb Richard Burns i Robert Reid. Colin McRae i Nicky Grist, molt repercutits per la sanció de 150 segons rebuda, tancaven el grup de 5 primers pilots classificats a 2 minuts i 24,9 segons del lideratge.

L’activitat de la tercera etapa del ral·li es desenvolupava cap al sud de la provincia, concretament al voltant de Santa Rosa de Calamuchita, on els organitzadors hi programaven un bucle de 3 trams a doble passada, matí i migdia, els quals generaven un total de 6 proves especials de 132,42 km cronometrats, la segona distància més llarga per a una etapa de l’edició. 

Si bé els primers pilots abandonaven el parc tancat de Córdoba a 2 quarts de 8 del matí, les hostilitats vers el crono no s’iniciaven fins gairebé dues hores més tard donat que l’enllaç era relativament llarg.

Colin McRae i Nicky Grist mantenien la inercia de les cronometrades anteriors i seguien sent els llebrers del ral·li. Els britànics s’imposaven en cinc de les sis proves especials de la jornada sabatina, escapant-se el complet en la segona prova cronometrada del dia i per tan sols 3 dècimes de segon vers els seus compatriotes de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid.

En el punt més calent de la taula, Carlos Sainz i Luis Moya mantenien el seu pols amb Juha Kankkunen i Juha Repo per la segona plaça, amb un rendiment favorable a la parella de Toyota que arribava a la penúltima prova especial del dia a 1,4 segons dels finlandesos de Ford. En aquesta penúltima cronometrada, Carlos Sainz i Luis Moya superaven a Juha Kankkunen i Juha Repo en 3,2 segons, amb el que la parella espanyola es feia amb la segona posició per 1,8 segons.

Tot quedava obert però en la darrera especial del programa, Juha Kankkunen i Juha Repo aturaven el cronòmetre amb el segon millor temps i per 1,1 segons d’avenç sobre Carlos Sainz i Luis Moya, amb el que finalment i per un estret marge els de Toyota pujaven al segon graó del podi.

Per davant, si bé en les assistències de final de la segona jornada s’havia corregit una esquerda en el turbo del Mitsubishi Lancer Evo V de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, la qual provocava una caiguda important de la pressió d’aquest i per tant de la potència del seu propulsor, els líders es van dedicar a pilotar en mode segur al llarg de tota l’etapa, administrant l’avantatge que tenien al capdavant de la taula per tal d’assegurar la victòria. 

A manca de 4 minuts per les 5 de la tarda del dissabte 23 de maig de 1998, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki fitxaven a l’entrada del parc tancat de Córdoba per tal d’esdevenir els guanyadors del 18è Ral·li d’Argentina. Els finlandesos completaven els 400,62 km cronometrats del programa amb un temps de 4 hores 22 minuts i 7,4 segons, i els homes de la firma dels tres diamants vermells s’anotaven la victòria per un marge de 26,8 segons amb Carlos Sainz i Luis Moya i de 27,5 segons amb els seus compatriotes de Ford Juha Kankkunen i Juha Repo.

En la categoria FIA 2-L, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander s’imposaven en l’especial espectacle inaugural del dimecres i els suecs de Hyundai esdevenien en conseqüència els primers líders de la classe per davant d’Alister McRae i Davd Senior. En reprendre l’activitat l’endemà dijous en el mateix circuit del Camping San Martín, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen els rellevaven en la primera posició en marcar-hi el millor temps, una posició que els pilots de SEAT refermaven amb una victòria de tram i un segon millor temps en les dues proves especials següents.

En la quarta prova especial però arribava el final precipitat de ral·li pels finlandesos, quan una fuita d’oli trencava el motor del seu Ibiza KitCar, amb el que el lideratge recalava en mans del Volkswagen Golf KitCar dels britànics Alister McRae i David Senior, qui en guanyar en quatre de les sis últimes proves especials de la primera etapa, entraven al parc tancat de Còrdoba el dijous al vespre amb 46,0 segons de marge vers els catalans Oriol Gómez i Marc Martí, vencedors de les altres dues especials.

Divendres al matí britànics i catalans mantenien el trepidant duel per la primera posició de la classe, però en aquesta ocasió el balanç era més favorable pels de SEAT, els quals es feien amb l’objectiu al terme de la cinquena prova especial de la jornada, just abans d’entrar a les assistències de Mina Clavero. 

A la represa de la competició, els catalans guanyaven l’especial de Giulio Cesare, mentre que Alister McRae i David Senior es lamentaven d’una avaria en la direcció assistida del seu Volkswagen. Com a conseqüència dels dos fets, el marge en el lideratge d’Oriol Gómez i Marc Martí s’incrementava en una vintena de segons i pràcticament es duplicava. 

Sobreposat-se als inconvenients, Alister McRae i Davi Senior marcaven els escratxs per a la categoria en les dues últimes proves especials de la jornada, si bé els catalans amb prou feines concedien 6 segons als britànics i retornaven al parc tancat de Córdoba amb 31,5 segons de marge.

Per segona vegada en l’esdeveniment, el Volkswagen Golf KitCar d’Alister McRae i David Senior es negava a arrancar en la sortida del parc tancat, i si bé en la primera ocasió el contra temps s’havia pogut solventar deixant caure el cotxe per un carrer, en aquesta ocasió la via havia estat blocada i l’operació no es podia portar a terme, amb el que la parella britànica es veia obligada a abandonar el ral·li. 

Amb el Volkswagen Golf KitCar de Kris Rosenberger i Per Carlsson a més de 4 minuts i mig de la parella catalana, la victòria pels pilots de SEAT semblava estar feta tret d’algun incident mecànic o accident. Tot i això, Oriol Gómez i Marc Martí sumaven la victòria de tram en totes i cadascuna de les 6 proves especials del dissabte, amb el que finalment la parella catalana aconseguia guanyar per 6 minuts i 57,3 segons de marge amb Kris Rosenberger i Per Carlsson.

En clau de campionat, SEAT sumava la seva tercera victòria de la temporada i restava a 25 punts dels líders de Peugeot, qui gràcies als locals Federico Villagra i Javier Villagra i al seu obsolet Peugeot 405 Mi16, sumaven 3 punts al seu comptador.

En la categoria de producció no va existir cap lluita per la victòria, doncs l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Martin Christie s’imposaven en totes i cadascuna de la proves especials del programa tret d’una, la setena cronometrada de l’itinerari, en el que l’honor corresponia als locals Jorge Recalde i José Garcia, parella que en la següent cronometrada a l’escratx, es veuria obligada a abandonar per averia en les suspensions.

Amb la baixa dels argentins, Hamed Al-Wahaibi i Terry Harryman esdevenien clarament els segons pilots més ràpids sobre el terreny en la classe, però el ritme tan superior que estaven mostrant Gustavo Trelles i Martin Christie, permetia a la parella sudamericana entrar al parc tancat de Córdoba amb 2 minuts i 48,1 segons de marge amb l’omanita i el britànic al terme de la primera etapa, 5 minuts i 46,8 segons a la conclusió de la segona i 10 minuts i 6,6 segons a la finalització de l’esdeveniment.

Manfred Stohl i Peter Müller, líders de la provisional del campionat, es veien obligats a abandonar la competició en la quarta prova especial del programa per averia en les seves suspensions, amb el que Gustavo Trelles, campió en vigència del certamen, retallava en 13 punts les distàncies amb el pilot austríac i es situava a només 3 punts d’aquest amb una participació menys.

Carlos Sainz sumava el seu quart podi de la temporada, amb el què el pilot madrileny passava a encapçalar novament la taula provisional del certamen reservat als pilots, quelcom que no era del tot del gust del pilot espanyol, que es veuria obligat a obrir pista a la següent ronda, l’Acròpolis. Qui perdia el lideratge per 2 punts era l’escocès Colin McRae, mentre que Tommi Mäkinen arran de la victòria, pujava des de la sisena plaça fins a la tercera posició a 4 punts del pilot del RACC, deixant unes primeres posicions molt compactes.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	28
Colin McRae	26
Tommi Mäkinen	24

En el campionat de constructors, Mitsubishi sortia amb un feix de punts d’Argentina, el que més, doncs a la victòria de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, calia sumar la quarta plaça de Richard Burns i Robert Reid, amb el que la marca dels tres diamants vermells passava a encapçalar la provisional per davant de Subaru, marca que només afegia 3 punts en el seu comptador amb la cinquena i sisena posició de Colin McRae i Nicky Grist, i de Piero Liatti i Fabrizia Pons respectivament. Subaru no només perdia el lideratge, sino que Toyota li empatava a punts malgrat només aconseguir portar un cotxe a meta. Ford per la seva banda, començava a despenjar-se tot i el bon paper de Juha Kankkunen i Juha Repo. 

Constructor	Punts
Mitsubishi	45
Subaru Toyota	38 38
Ford	29