Tour de Corse 1977

El diumenge 6 de novembre de 1977 finalitzava a Ajaccio el 21è Tour de Corse, desena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total d’onze. La prova tenia un format molt més proper al d’una cursa en carretera com la Targa Florio, que no pas a un ral·li convencional, ja que aquesta eren 26 hores de plena acció, amb una breu aturada de 2 hores la matinada del diumenge a Ajaccio. La llista d’inscrits s’elevava fins a 134 equips dels que 120 es van presentar el dissabte 5 de novembre a les 15h, moment de donar el tret de sortida als 645,80 km de recorregut i que tan sols 32 aconseguirien completar.

La prova estava dividida en trams cronometrats i sectors selectius, els primers tenien unes distàncies contingudes, del voltant dels 20 km, en els que hi havia una autèntica lluita contra el crono, mentre que en el segon tipus d’especial, la distància era superior als 100 km i calia cobrir-la en un temps determinat, per cada segon de retard vers el temps estipulat, els participants rebien un punt de penalització fins arribar a un llindar màxim.

FIAT era la única marca que havia apostat fort en la lluita pel títol de constructors i en les acaballes del campionat en les que ens trobavem va provocar el desinterés de bona part de la competència, encapçalada principalment per Ford, tot i així, el constructor italià va fer un fort desembarcament a la illa mediterrània amb 4 cotxes oficials i 3 de l’importador francès, a més a més de comptar amb la presència dels Lancia llur missió principal era la d’escudar als seus companys de grup industrial.

El ral·li arrancava el dissabte al migdia amb 6 trams i 1 sector selectiu per davant que totalitzaven 249,90 km de recorregut. Els italians de Lancia Sandro Munari i Piero Sodano marcaven el primer millor registre, esdevenint lógicament en els primers líders de la cita, condició que mantenien fins la tercera especial cronometrada, quan el seu Lancia Stratos HF derrapava sobre la terra que uns espectadors havien llençat a la carretera i el seu cotxe s’accidentava contra un mur. Donat aquest incident, Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier del FIAT-França heredaven el liderat de la prova, posició que perdrien en la quarta cronometrada con els pilots de Lancia i també italians Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini d’adjudicaven el segon millor temps del ral·li i el liderat del mateix.

Per darrera dels pilots de Lancia un grup compacte separat per tan només 18 segons, era encapçalat pels pilots francesos de Ford Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, els quals sorprenien a propis i aliens amb el seu Escort RS1800 en anteposant-se als més efectius sobre asfalt 131 Abarth. Bernard Darniche i Alain Mahé amb FIAT i Francis Serpaggi i Dominique Subrini amb Lancia es trobaven també en aquest grup, tot i que l’Stratos d’aquests últims, en no ser l’oficial, comptava amb 50 CV menys.

Les tres últimes proves que restaven per disputar-se fins arribar al descans de 2 hores de mitjanit, en la que s’incloia un sector selectiu de 131,30 km, Bernard Darniche i Alain Mahé van aconseguir ser els homes més ràpids, el que els va permetre aconseguir el liderat de la prova ja en el primer dels tres celebrats, mentre que els seus rivals s’anaven endarrerint per diferentes causes com es la punxada de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne que els costava 4 minuts, o els 6 minuts que perdia Francis Serpaggi i Dominique Subrini abans no es veiessin obligats a abandonar en trencar-se el motor del seu Stratos.

La llista de baixes s’engruixava considerablement fins als 40 participants en aquesta primera etapa, d’entre els que destacaven noms com els pilots de FIAT-França Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier que es veien obligats a abandonar per una averia elèctrica, Russell Brookes i Martin Holmes que ho feien per averia en el diferencial del seu Ford Escort RS1800 oficial o Tony Pond i Fred Gallagher quan el canvi del seu Triumph TR-7 es quedava blocat.

Tot aixó va deixar la prova en una lluita tancada entre el 131 Abarth de Darnice-Mahé i el Stratos HF de Pinto-Bernacchini, els quals seguien els liders a 18 segons, Francis Vincent i Francis Calvier, amb el segon dels 131 Abarth francesos, es trobava ja a gairebé 4 minuts dels líders i sota la pressió del Escort RS1800 de Nicolas-Laverne.

En el transcurs de la segona etapa però, Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini tot i adjudicar-se dos dels tres sectors competitius, no van poder seguir mantenint el ritme que imprimien Bernard Darniche i Alain Mahé amb el seu 131 Abarth en les últimes especials cronometrades del ral·li, cedint una quantitat de temps força important que arribaria a ser de 3 minuts i 27 segons a la conclusió de la prova. On si va exisitir una lluita tancada va ser en la consecució de la darrera posició de podi, a la que hi optaven el 131 Abarth oficial dels italians Fulvio Bacchelli i Bruno Scabini i el Lancia Stratos HF dels seus compatriotes Tony Carello i Maurizio Perissinot, duel que finalment es va decidir en favor dels de FIAT per 55 segons.

Així doncs, amb tres especials cronometrades i tres sectors selectius de 395,90 km de recorregut de la segona etapa, finalitzava el 21è Tour de Corse amb la victòria de Bernard Darniche i Alain Mahé en el que era el seu debut amb el FIAT 131 Abarth, aturant el crono en 8 hores 13 minuts i 40 segons, 3 minuts i 27 segons per darrera d’ells ho feia en segona posició els italians Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini. Mentre que el podi el tancava una segona parella italiana, i companys d’equip dels vencedors, Fulvio Bacchelli i Bruno Scabini a 10 minuts i 27 segons d’ells.

La victòria que obtenia FIAT en terres corses, però sobretot el zero que s’emportava cap a Boreham l’equip Ford, donava al constructor italià el títol de campions del món de ral·lis, mentre que Opel aconseguia conservar la tercera posició provisional per davant de Lancia que escurçava molt les distàncies vers els alemanys.