Ral·li Sanremo 1977

Novena cita en el calendari del campionat del món, el dissabte 8 d’octubre de 1977 finalitzava la 19ena edició del Ral·li de Sanremo amb 38 dels equips participants a la mateixa ciutat que li donava el nom. La prova, que arrancava el dimarts 4 d’octubre, tenia un recorregut composat per 33 especials cronometrades de 867,35 km de distancia íntegrament sobre asfalt per primera vegada en la historia de la cita transalpina i als que els 130 dels 133 equips inscrits es varen presentar a la línia de sortida del primer tram.

La primera etapa, celebrada la matinada del dimarts al dimecres, estava composada per només 9 especials cronometrades d’uns 250 km de distancia en total, en les que des d’un bon inici Sandro Munari i Piero Sodano van demostrar la seva superioritat amb el seu Lancia Stratos HF, els quals només van poder ser inquietats en la primera de les especials cronometrades per Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, oficials amb el FIAT 131 Abarth, abans que els alemanys patissin una sortida de pista en la segona especial cronometrada.

Mica en mica els Stratos, que estaven cridats a jutgar la lluita pel títol mundial entre FIAT i Ford, anaven situant-se en posicions capdaventeres, amb Tony Carello i Maurizio Perissinot finalitzant la primera jornada en segona posició a 2 minuts i 42 segons dels liders provisionals, llevat del Stratos de Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini, els quals un accident no els permetia completar la primera jornada.

Per darrera dels Stratos s’hi situaven fins a tres FIAT 131 Abarth, els quals alhora es classificaven per davant dels dos Ford Escort RS1800 oficials. Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier, amb el 131 Abarth de l’importador francès, però amb suport oficial de la marca, precedia als dos oficials de FIAT que seguien en actiu amb Maurizio Verini i Bruno Scabini en quarta posició i Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti en cinquena provisional.

De cara a la segona jornada, Björn Waldegård i Hans Thorszelius van decidir desconnectar el servofré que l’equip de Boreham havia instal·lat en l’Escort RS 1800 dels suecs, ja que aquests no s’acabaven de trobar del tot a gust amb el tacte que li donava al pedal, a part de veure’s estar perdent massa temps per frenar massa en entrar a les corbes.

Només arrancar la segona jornada es va produir el primer cop de teatre quan Sandro Munari i Piero Sodano, que gaudien d’un marge proper als 3 minuts al capdavant de la provisional, havien d’abandonar el ral·li quan la caixa de canvis del seu Stratos es va trencar. A partir d’aquell moment la parella franco-belga Andruet-Delferrier es varen llençar a l’atac de la posició de líders que havien heretat els italians Tony Carello i Maurizio Perissnot, tal va ser la pressió que els van sotmetre que els de Lancia van patir una sortida de pista en la setena especial del dia, setzena en el còmput general de la prova, facilitant que els de FIAT lideressin la prova per 1 minut i 17 segons d’avantatge vers Verini-Scabini i 7 minuts amb el FIAT 131 Abarth del Jolly Club pilotat per Tony Fassina i Maurizio Mannini els quals havien guanyat diverses places a causa de les incidències que havien patit els altres competidors.

Ari Vatanen i Peter Bryant van haver d’abandonar en la segona especial cronometrada de la jornada quan els de Ford, que marxaven en setena posició provisional, patien una sortida de pista impactant contra el mur d’un pont, mentre que Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti corrien una sort similar en la cinquena especial del dia. D’altra banda, si bé van poder continuar en competició, l’altre dels Ford oficials que havia estat inscrit a la prova italiana, el pilotat de Björn Waldegård i Hans Thorszelius a punt va estar d’haver d’abandonar quan el seu diferencial es va bloquejar i els suecs van patir una sortida de pista amb la pèrdua de 10 minuts.

Ja en la última especial cronometrada de l’etapa, Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier patirien dues punxades en el seu cotxe, el que els faria perdre de l’ordre d’uns 3 minuts i el liderat en mans de l’únic 131 Abarth oficial que quedava en cursa, el pilotat per Maurizio Verini i Bruno Scabini.

La tercera etapa cronometrada, la més llarga de totes si bé només comptava amb 10 especials cronometrades, arrancava amb un estat de les carreteres força delicades a causa de les pluges caigudes durant les hores prèvies a la disputa dels trams, el que va propiciar que els diferents directors esportius dels equips donessin la consigna de respectar les posicions establertes fins aquell moment, el que explica en bona part les poques baixes que es van registrar en la jornada.

Però en la darrera especial cronometrada es produiria l’últim canvi de líder, quan el diferencial del FIAT 131 Abarth de Maurizio Verini i Bruno Scabini es bloquejava i els italians en la conseqüent demora per la reparació se’ls hi aplicava una sanció de 2 minuts, el que deixava en situació de líders novament a Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier que acabarien guanyant la prova per 1 minut i 57 segons de diferencia vers Verini-Scabini, que acabarien la prova com a segons classificats. Tony Fassina i Maurizio Mannini completaven un podi copat per FIAT 131 Abarth a 8 minuts i 47 segons dels guanyadors.

El triplet de FIAT combinat amb el cinquè lloc al qual Ford va poder aspirar com a màxim, va permetre que els italians superessin als britànics en la general provisional del campionat per tan sols 6 punts de diferència a falta de dues proves per completar el calendari. Opel per la seva banda treia un bon rendiment de la victòria en Grup 2 dels italians Ormezzano-Meiohas per tal de superar a Toyota en la lluita per la tercera plaça provisional del campionat.