Ral·li Suècia 2012

El diumenge 12 de febrer de 2012 finalitzava a Karlstad el 60è Ral·li de Suècia, segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova hivernal comptava amb 24 proves especials cronometrades d’una corda de 349,16 km, a les que els 50 equips participants dels 54 que oficialment s’hi inscribien, començaven a fer front a partir del dijous 9 de febrer. La cita, que era puntuable per als certamens de pilots, marques i mundial de cotxes S2000, era completada per 42 dels equips participants.

El 60è Ral·li de Suècia va ser el primer en la història del mundial de l’especialitat en el que el tram de proves esdevenia un tram de qualificació, on els autors del millor temps podien escollir la seva posició de sortida de cara la primera jornada i així succesivament fins a completar la graella de prioritaris. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila guanyaven el tram de qualificació, i la parella finlandesa de Ford escollia sortir en la última posició posible per tal d’evitar escombrar la pista de neu en pols.

Malgrat la novetat, la tradició mana i el ral·li arrancava el dijous al vespre amb l’habitual especial espectacle de Karlstad de 1,90 km de distància, en la que els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio donaven la campanada en aconseguir el millor registre en el seu Mini Cooper WRC per davant dels Ford Fiesta RS WRC privats de Mads Østberg i Jonas Andersson i d’Ott Tänak i Kuldar Sikk als qui superaven per menys d’1 segon.

Divendres pel matí es reiniciava la competició per tal de completar la primera etapa amb 5 trams forestals, 3 d’ells celebrats a doble passada en territori norueg, i una segona passada per l’especial espectacle de Karlstad que tancava l’etapa. En total la distància cronometrada d’aquesta primera etapa s’elevava fins als 146,56 km, sent així la jornada més llarga de tot el programa.

La primera especial cronometrada del divendres tenia la peculiaretat de creuar la frontera entre Suècia i Noruega competint, en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien l’escratx ex-aequo juntament amb Mads Østberg i Jonas Andersson, els quals passaven a liderar el ral·li precisament per davant de la parella oficial de Ford. En la següent cronometrada, ja en territori norueg, si bé el millor temps era per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, el liderat en la general provisional passava a ser pels finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del segon millor registre, mentre que per darrera seu s’hi instalaven els seus companys d’equip, Petter Solberg i el Chris Patterson, en superar per una dècima de segon al Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Precisament Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven el bucle matinal amb dos escratxs consecutius, el que permetia a la parella dels dos galons primer superar a Petter Solberg i Chris Patterson en la general amb el primer temps escratx i a continuació liderar la general provisional.

En sortir de les assistències remotes va arribar un repartiment de millors temps, i si primer eren els dos equips de Citroën els que s’emportaven un escratx per a cadascun en la cinquena i sisena especial cronometrada, els dos equips de Ford feien el mateix en les dues especials forestals que restaven a la primera etapa, que en el cas de la setena cronometrada suposava un canvi en la primera posició, quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el millor crono i superaven a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Donada la poca distància que tenia l’especial espectacle de Karlstad, aquesta no aportava canvis a la taula de temps provisional, arribant doncs a la neutralització de la primera etapa amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila com a líders seguits de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 16,8 segons, els quals es lamentaven d’haver-se quedat sense claus en la última especial forestal on hi cedien un temps molt valuós. Petter Solberg i Chris Patterson tancaven el podi a 18,6 segons dels seus companys d’equip.

Dani Sordo i Carlos del Barrio, primers líders de la prova, eren la única baixa rellevant d’aquesta primera etapa en patir un accident en la vuitena especial cronometrada que causava el trencament de la corretja de la distribució del seu Mini Cooper WRC. D’altra banda, si bé seguien en competició, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una sortida de pista en la sisena especial cronometrada de la jornada, setena en el comput global del ral·li, en la que la parella de Citroën hi cedia prop de 2 minuts i pràcticament tota opció al podi, entrant al parc tancat de Karlstad en setena posició a 2 minuts i 8,9 segons.

La segona jornada del ral·li tenia un format similar a la primera, és a dir 3 especials forestals i una especial espectacle, les quals es celebraven en dues ocasions i que suposaven afegir 117,76 km cronometrats al recorregut. Els líders provisionals, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, iniciaven l’etapa marcant el millor temps en les dues primeres especials cronometrades, sempre seguits de prop peró pels seus màxims rivals, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el que coixí de segons que aconseguien els de Ford era més aviat esquifit, més encara quan en la tercera especial eren els finlandesos de Citroën els qui s’adjudicaven el millor temps.

L’especial espectacle de Hagfors Sprint posava punt i i final al bucle matinal, on els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk aconseguien el millor temps i les distàncies entre les dues parelles finlandeses rivals, en altre hora companyes, incrementades en 6 dècimes de segon a favor dels de Ford. En la general provisional, un cop completades les primeres passades per les especials cronometrades, Petter Solberg i Chris Patterson començaven a quedar una mica despenjats de la lluita per les dues primeres places, veient-se llavors obligats a defensar la seva tercera posició davant la pressió que exercien els privats Mads Østberg i Jonas Andersson.

El ral·li finalitzava amb 6 proves especials cronometrades de 84,84 km de distància, programades totes elles pel diumenge al matí. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en les dues primeres proves de la jornada, amb el que la parella de Ford s’afiançava al capdavant de la taula de temps, mentre que en l’altre punt calent de la taula, la lluita que mantenien Petter Solberg i Chris Patterson amb Mads Østberg i Jonas Andersson pel darrer calaix del podi, la parella noruego-sueca aconseguia escurçar distàncies amb la noruego-britànica gràcies a marcar el segon millor registre en les dues primeres proves dominicals i mentre que en la tercera prova, que tancava el primer bucle de la jornada, la parella privada marcava l’escratx.

Després del reagrupament per a les assistències a Hagfors, en la primera cronometrada de la represa, casualment hi punxaven els dos Ford Fiesta RS WRC oficials. Si bé en el cas de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no els va suposar perdre el liderat, sino que gairebé tot el coixí de segons aconseguit fins llavors es volatilitzés, en el cas de Petter Solberg i Chris Patterson va ser pitjor, doncs els pilots es van veure fora de les places de podi davant l’escratx de Mads Østberg i Jonas Andersson.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es posaven mans a la feina seguidament i en la penúltima cronometrada del recorregut programat, la parella finlandesa de Ford tornava a marcar l’escratx per posar uns quants segons entre ells i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. En la última prova cronometrada del ral·li, programada com la Power Stage, la seva distància curta no va aportar canvis rellevants a la general, peró si que més no donava uns importants 3 punts extra Sébastien Loeb i Daniel Elena, autors del millor temps, i que veien compensada així la seva sisena posició final.

Així doncs, amb l’entrada de nou a Karlstad, finalitzava la 60ena edició del Ral·li de Suècia amb la victòria per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals invertien un temps total de 3 hores 18 minuts i 28,3 segons en completar els 349,16 km cronometrats. Els seus compatriotes de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen ho feien en 16,6 segons més, el que els suposava acabar la prova en segona posició. El norueg Mads Østberg i el seu copilot suec Jonas Andersson tancaven el podi a 38,8 segons dels guanyadors, donant a Ford el podi número 300.

En el mundial reservat a vehicles S2000, el conegut com SWRC, els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson amb un Proton Satria Neo S2000 oficial i Pontus Tidemand i Göran Bergsten amb Škoda Fabia S2000 privat, van mantenir un intens frec a frec al llarg de la primera jornada per la primera posició de la categoria, pols que es va decantar a favor dels de la marca malaisia en quan els tutelats per Even Management patien una sortida de pista en la penúltima especial i cedien prop de 4 minuts.

Amb un marge de gairebé 2 minuts sobre l’irlandès Craig Breen i el galès Gareth Roberts, els nous segons classificats al terme de la primera jornada, els líders es van dedicar a conservar les distàncies durant les primeres passades per les especials del dissabte pel matí, per ja en la repetició d’aquestes adjudicar-se tres escratxs més de 4 possibles i elevar les distàncies fins als gairebé 3 minuts. Lluny d’aminorar, Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson van seguir demostrant la seva superioritat al llarg de la última jornada el que els valia aconseguir la victòria tot i una penalització de 2 minuts aplicada pels comissaris als dos Proton Satria Neo S2000.

En clau de campionat, l’irlandès Craig Breen tenia una arrancada fantàstica, amb una victòria al Monte-Carlo i una segona plaça a Suècia, mentre Per-Gunnar Andersson es recuperava de l’abandonament sofert als Alps Marítims francesos quan tenia la victòria a tocar dels dits amb els seus primers 25 punts que li valien per eregir-se en segona posició.

La relativa ensopegada de Sébastien Loeb a Suècia, doncs el pilot alsacià remeiava el resultat en guanyar el Power Stage, permetia als seus rivals que s’acostessin a la seva posició, el seu company d’equip Mikko Hirvonen, encapçalava el grup perseguidor situant-se a 7 punts. Jari-Matti Latvala sumava els seus primers punts al campionat i s’enfilava fins la quarta posició a 3 punts del seu company d’equip, el norueg Petter Solberg que tanmateix era qui tancava el podi provisional.

Ford, tot i situar dos dels seus Fiesta RS WRC en el podi del campionat de constructors a la ronda sueca, es quedava encara a 10 punts dels seus rivals en la cursa del campionat, Citroën, ja que al Monte-Carlo només donava punts a la marca de l’oval un dels seus cotxes. La quarta plaça en constructors d’Evgeniy Novikov i Denis Giraudet, permetia a M-Sport superar a Mini per 2 punts i situar al preparador britànic en la última posició de podi.