Ral·li Monte-Carlo 2012

Després de 3 temporades d’absència en la màxima competició, el diumenge 22 de gener de 2012 el Port de Monte-Carlo tornava a acollir una cerimònia de clausura d’un esdeveniment de talla mundial, el 80è Ral·li de Monte-Carlo. La prova, llur epicentre es localitzava a la població francesa de Valènce, comptava amb 18 proves especials en el seu programa de 433,36 km cronometrats, les quals s’iniciaven el dimecres 18 de gener per 82 equips dels 85 que prèviament havien formalitzat la seva inscripció. El ral·li, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, producció i S-WRC, era completat per 54 equips.

El ral·li arrancava el dimecres amb l’etapa més llarga de totes, 134,70 km cronometrats al llarg de dos trams, Moulinon i Burzet, que es celebraven en dues ocasions cadascun. En el primer hi havia certa presència de neu i gel, però en el segon més, fent molt més delicada l’elecció de gomes. Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera especial, esdevenint els primers líders de la prova per 1 segon de marge vers els càntabres de Mini Dani Sordo i Carlos del Barrio, però en la segona, la delicadesa de la carretera feia bona l’elecció dels finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals assessorats pel seu nou company d’equip, el noruec Petter Solberg, muntaven gomes amb claus i llises en diagonal.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el millor registre en la segona prova especial i rellevava per mig minut de marge a Sébastien Loeb i Daniel Elena del liderat, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson completaven la primera passada al Burzet en segona posició i passaven a tancar les places de podi, desplaçant-ne a Dani Sordo i Carlos del Barrio, els quals patien una petita sortida de pista que malmetia la suspensió anterior, i als finlandesos que debutaven amb Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Per la tarda, en tornar a passar per les cronometrades del matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena repetien autoria del millor temps al Moulinon, si bé els campions mundials només aconseguien retallar 4 dècimes de segon als per llavors líders provisionals. Burzet tornava a ser clau quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi patien un accident obligant-los a abandonar, situant novament al capdavant de la classificació a Sébastien Loeb i Daniel Elena que tanmateix hi aconseguien el seu tercer millor registre de la jornada.

Per darrera es produïen altres moviments interessants, Dani Sordo i Carlos del Barrio completaven l’especial en tercera posició, just per darrera del veterà François Delecour i el seu copilot Dominique Savignoni, permetent a la parella càntabre de Mini superar a Petter Solberg i Chris Patterson per 1 segon i fer així entrada al parc tancat de Valènce en la segona posició a 1 minut i 4,2 segons dels seus ex-companys d’equip. A continuació del Ford oficial, destacava la quarta posició provisional de l’Škoda Fabia S2000 dels provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals malgrat comptar amb una muntura inferior, superaven a diversos cotxes World Rally Car.

La segona jornada de competició tenia en el seu programa 131,76 km cronometrats, els quals es repartien al llarg de 6 proves especials que no presentaven excessives complicacions en quan a l’elecció de compostos. Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en les tres primeres passades pels trams, mentre que per darrera seu la segona posició anava canviant de mans a cada tram que es celebrava entre el Ford Fiesta RS WRC de Petter Solberg i Chris Patterson i el Mini John Cooper Works WRC de Dani Sordo i Carlos del Barrio, sent finalment els de l’oval els qui aconseguien entrar al re-agrupament en aquesta plaça però ja a gairebé minut i mig dels líders.

Per la seva banda, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien recuperar dues posicions en les dues primeres proves especials de la jornada per situar-se així a les portes del podi, si bé els finlandesos de Citroën ho feien a poc més de 3 minuts dels seus companys d’equip i sota la pressió dels locals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Dani Sordo i Carlos del Barrio trencaven la ratxa dels líders imposant-se en la primera prova especial de la tarda, quarta en el còmput global de la jornada, si bé els de Mini no aconseguien recuperar la segona posició, lluita que es prorrogava durant la tarda, mentre Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a marcar els millors registres, tancant l’etapa guanyant els dos trams que restaven per celebrar-se. Petter Solberg i Chris Patterson superaven a la parella càntabra per només 9 dècimes de segon en la cinquena prova especial del dia, mentre que en la sisena i última els de Mini aconseguien superar per 6,1 segons a la parella de Ford i recuperar així la segona posició.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que estaven corrent uns riscs innecessaris en la cerca del protagonisme mediàtic, patien un fort accident en la sisena i última prova especial de la jornada en un punt ràpid, el que els obligava a abandonar la competició i el que era encara pitjor, amb Julien lesionat.

Sense lamentar més baixes de consideració doncs, es donava per finalitzada la segona etapa, a la que s’hi arribava amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 1 minut i 37,2 segons de marge vers Dani Sordo i Carlos del Barrio. Petter Solberg i Chris Patterson tancaven les places de podi a 1 minut i 40,9 segons dels líders amb la tranquil·litat de tenir a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 2 minuts de la seva posició.

Cara el divendres el programa acollia la tercera etapa, la qual estava formada per només tres trams cronometrats de 77,30 km, si bé la delicadesa de l’estat de les carreteres els convertia en claus. Petter Solberg i Chris Patterson afrontaven les dues primeres proves especials amb gomes llises, el que els permetia marcar el millor temps en la primera d’elles i rellevar a Dani Sordo i Carlos del Barrio de la segona posició, però que en la següent els hi provocaria una lleugera sortida de pista que els allunyava definitivament d’aquesta opció en deixar-s’hi 1 minut i tres quarts.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen afrontaven el primer bucle de la jornada amb rodes de claus, el que els permetia aconseguir el seu primer escratx amb Citroën a la delicada segona prova especial, paper que repetirien en la tercera i última.

Superada la tercera etapa, els participants deixaven el parc tancat de Valènce per fer entrada al de Mònaco, al que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi arribaven amb un marge de 2 minuts i 12,4 segons sobre Dani Sordo i Carlos del Barrio, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson conservaven plaça de podi per 23,8 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen però ja a 3 minuts i 19,2 segons dels líders.

La quarta etapa tenia la peculiaritat de celebrar-se només durant la tarda i vespre del dissabte, amb dos trams cronometrats en el programa, El Col del Turini i Lantosque-Luceram, als quals els participants hi passaven en dues ocasions cadascun afegint així al recorregut 84,44 km de competició. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen mantenien la ratxa de la jornada anterior imposant-se en la primera de les cronometrades sabatines, si bé els finlandesos de Citroën poc temps podien retallar al noruec Petter Solberg i al britànic Chris Patterson, autors del segon millor temps.

Les tres cronometrades restants de la jornada van tenir el domini aclaparador de la parella noruego-britànica de Ford, els quals davant l’actitud passiva dels dos equips capdavanters, aconseguien fer entrada al parc tancat de Mònaco a 3 minuts i 7 dècimes de segon de Sébastien Loeb i Daniel Elena, però sobretot a només 19,1 segons de la segona plaça ocupada per Dani Sordo i Carlos del Barrio, aconseguint retallar gairebé 50 segons a la parella càntabre.

L’etapa dominical era tràmit de 5,16 km cronometrats reservat única i exclusivament pel tram “Power Stage”, el qual atorgava punts extra als tres primers classificats. Els dos Citroën DS3 WRC oficials pilotats per Sébastien Loeb i Daniel Elena i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen copaven les dues primeres posicions, mentre que el rus Evgeniy Novikov i el seu copilot francès Denis Giraudet, al volant d’un Ford Fiesta RS WRC privat completaven el tram en la tercera posició. Dani Sordo i Carlos del Barrio eren quarts en l’especial i aconseguien així incrementar distàncies amb Petter Solberg i Chris Patterson davant l’errada d’aquests alhora d’escollir els compostos dels seus pneumàtics.

Completades les 18 proves especials del programa i amb els 54 participants que aconseguien acabar el ral·li dins el parc tancat de Mònaco, es donava per finalitzat el 80è Ral·li Monte-Carlo amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, el pilot francès i el copilot monegasc invertien un total de 4 hores 32 minuts i 39,9 segons per a recórrer els 433,36 km cronometrats del programa, 2 minuts i 45,5 segons menys que els càntabres de Mini Dani Sordo i Carlos del Barrio. Petter Solberg i Chris Patterson aconseguien tancar el podi en el seu retorn a una estructura oficial, completant la prova a 3 minuts i 14,2 segons dels guanyadors.

En el campionat de producció, la inscripció a la cita alpina era molt breu, només tres equips s’hi inscrivien i d’aquests només el format pels polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak oferia certes garanties. Aquests aconseguien superar per més d’1 minut als italians Lorenzo Bertelli i Lorenzo Granai en la primera prova especial que disputaven, mentre que en la segona els transalpins es veien obligats a abandonar la prova en trencar la caixa de canvis. La inferioritat mecànica del Ford Fiesta ST de la britànica Louise Cook i el seu copilot Stefan Davis, els quals en dos trams ja acumulaven 20 minuts de retard, deixava als polonesos pràcticament sols en la lluita per la victòria.

Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak aconseguien finalment la victòria per gairebé 1 hora i mitja de marge, el que permetia al pilot encapçalar la taula provisional amb 25 punts, 7 més que la britànica Louise Cook

En el campionat reservat als cotxes amb homologació S-2000, el S-WRC es donava un cas similar al de producció, només tres equips s’hi inscrivien, i l’oficial de Proton format pels transalpins Giandomenico Bassi i Mitia Dotta, es veia obligat a abandonar l’esdeveniment en la seva primera especial cronometrada per accident. Els seus companys d’equip, els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson, prenien el liderat i amb tres escratxs de quatre possibles en la primera jornada de competició, aquests aconseguien un marge superior als 4 minuts vers l’irlandès Craig Breen i el gal·lès Gareth Roberts.

Els suecs guanyaven consecutivament totes les cronometrades de la segona i tercera etapa del ral·li per incrementar les distàncies amb els seus únics rivals per sobre dels 7 minuts, moment en el que els de Proton decidien passar a controlar les distàncies. Malauradament pels interessos dels líders, el seu Satria Neo S2000 es veia envoltat de flames en la tercera prova especial de la quarta jornada, obligant-los a abandonar quan només restaven dos trams més per celebrar-se.

Craig Breen i Gareth Roberts heretaven llavors la primera posició, la qual els pilots de les illes britàniques sabrien conservar-la fins la conclusió de la prova per tal de ser els únics capaços de sumar punts a la cita monegasca i encapçalar així una taula deserta amb 25 punts.

En el campionat de pilots, Sébastien Loeb iniciava el seu camí cap a la conquesta de la seva novena corona mundial consecutiva de manera impecable, guanyant el ral·li i el Power Stage, el que permetia al pilot alsacià sumar la màxima puntuació possible, 28 punts. Dani Sordo no es mostrava tan incisiu com en altres ocasions sobre l’asfalt, malgrat tot el càntabre ocupava la segona posició provisional a 10 punts del seu rival francès i amb 3 punts de coixí amb el noruec Petter Solberg.

Pilot
Punts
Sébastien Loeb
28
Dani Sordo
18
Petter Solberg
15

En el certamen reservat a constructors, Ford pagava molt car l’abandonament de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, doncs els de l’oval es quedaven fora de les places de podi tot i el tercer lloc final de Petter Solberg i Chris Patterson. Citroën, que combinava la victòria amb la quarta posició dels nous escuders de l’equip, es classificava en la part més alta de la taula amb 37 punts, 11 més que Mini que veia completada la segona posició de Dani Sordo i Carlos del Barrio amb la sisena dels francesos Pierre Campana i Sabrina de Castelli. M-Sport, estructura responsable del manteniment dels Ford, superava als oficials per 1 sol punt i passava a tancar el podi provisional a 10 punts de la segona posició.

Constructor
Punts
Citroën
37
Mini
26
M-Sport
16
Aquesta entrada va ser publicada a Sense categoria. Marqui com a favorit el Enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses cookies to offer you a better browsing experience. By browsing this website, you agree to our use of cookies.