Ral·li Gal·les 2011

El diumenge 13 de novembre de 2011, Cardiff era escenari de la cerimònia de clausura de la tretzena i última ronda del calendari del campionat del món de ral·lis, el 67è Ral·li de Gales. La cita britànica, que  comptava amb 23 proves especials en el seu recorregut d’una corda cronometrada de 353,33 km, era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors i producció, el que copçava l’interés de fins a 78 equips per a formalitzar la seva inscripció. 74 d’ells van ser presents a la rampa de sortida el dijous 10 de novembre per a començar a afrontar les especials disposades per la organització, dels que 39 les aconseguien completar.

El ral·li arrancava dijous al migdia amb dues passades pel tram asfaltat de Great Orme, en el que els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi aconseguien el millor temps en la seva primera passada, esdevenint per tant en líders, i la parella franco-monegasca de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona ocasió, sense que aixó suposès un canvi en el liderat, si bé els dels dos galons es quedaven a 9 dècimes de segon del primer lloc.

Una passada pel tram de Clocaenog, amb un marcat estil britànic amb fang i boira, tancava la primera jornada de competició, en el que l’altra parella finlandesa de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, eren els pilots més ràpids mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena en classificar-se per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, aconseguien anar-se’n a dormir amb la condició de líders per 7 dècimes de segon vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que els fins llavors líders de la general baixaven fins la tercera posició a 3,1 segons dels de Citroën.

A qui els hi anava pitjor aquesta peculiar arrancada del ral·li era als francesos de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els pilots patien una lleugera sortida de pista en la primera passada per Great Orme i en arrancar una roda del seu DS3 WRC, els provençals es veien obligats a acollir-se al superally de cara a sortir l’endemà.

La primera etapa es completava amb les 8 proves especials del divendres, un bucle de 4 trams que es celebrava matí i tarda, assolint així els 141,43 km cronometrats que constaven en el programa. Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera especial del dia, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen feien el mateix en la segona. Un segon escratx consecutiu per part de la parella de Ford, situava als finlandesos que s’hi jugaven el títol en el liderat provisional de la prova per 4 dècimes de segon.

El liderat els hi durava ben poc a la parella, doncs en la quarta especial, la darrera del bucle matinal, els pilots entraven passats de frenada en un revolt, i en ser expedits cap al costat contrari després d’una derrapada, una branca se’ls hi clavava en el radiador que es foradava. Els pilots perdien uns 4 minuts en l’inicident i per tant tota opció a guanyar el ral·li i el mundial. La desgràcia peró no acabava aquí, doncs amb el radiador foradat, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no podien arribar fins al parc d’assistències i els finlandesos es veien forçats a abandonar el ral·li amb el motor exhaust, tot esperant que els seus mecànics els poguessin reparar per sortir l’endemà.

Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven així la primera posició provisional del ral·li al regarupament de mitja jornada, seguits a 17,7 segons dels pilots de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que els pilots d’Stobart, el norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson, tancaven les places d’honor a gairebé 1 minut dels primers classificats.

En la represa, Sébastien Loeb i Daniel Elena decidien prendre’s el que restava de jornada amb serenor, el que permetia a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mitjançant tres temps escratx i un segon temps escratx per darrera dels veïns irlandesos de Mini Kris Meeke i Paul Nagle, tirar-se a sobre de la parella de Citroën, que seguia retenint la primera plaça peró amb només 1,1 segons de coixí. Per la seva part, Mads Østberg i Jonas Andersson es mantenien en la tercera posició provisional a 1 minut i 13,5 segons dels líders i amb només 7,8 segons de coixí amb el Citroën DS3 WRC privat del norueg Petter Solberg i el local Phil Mills.

La segona etapa del ral·li, disputada íntegrament en dissabte, comptava en el seu programa amb un bucle de tres trams que en celebrar-se en dues ocasions, permetia als pilots assolir els 128,06 km programats. En no poder sortir a competir Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la jornada sabatina, Sébastien Loeb i Daniel Elena esdevenien automàticament campions mundials; el que permetia als pilots llençar-se a l’atac sense especulacions. Els de Citroën s’imposaven en els dos trams més llargs del bucle, mentre que els seus rivals de Ford, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, ho feien en el més curt, Sweet Lamb.

D’altra banda, l’esperat duel per la darrera posició de podi entre Mads Østberg i Jonas Andersson amb Petter Solberg i Phil Mills no es produia en quan els pilots del Citroën privat es veien obligats a abandonar el ral·li per avèria mecànica en la primera especial sabatina.

Per la tarda, la presència del sol permetia que les pistes s’assequessin lleugerament, amb el que l’ordre de sortida cobrava una mica més d’importància que no pas al matí. Així Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es trobaven la traçada una mica més neta que Sébastien Loeb i Daniel Elena, primers en pista, amb el que els de Ford s’anotaven els tres millors temps del bucle per davant de la parella de Citroën, i passaven a liderar la prova al terme de la quarta cronometrada, per anar-se’n a dormir amb 6,1 segons de coixí vers el pilot alsacià i el seu inseparable navegant monegasc. Mads Østberg i Jonas Andersson, alliberats de la pressió per afermar la seva plaça, seguien tancant les posicions d’honor amb 2 minuts i 43,9 segons de retard vers el temps dels primers classificats.

La tercera i última etapa seguia un model idèntic al de la jornada sabatina, és a dir, un bucle de tres trams que en celebrar-se en dues ocasions, es generaven les 6 proves especials dominicals amb els seus 84,04 km cronometrats. Els líders s’imposaven en la primera prova especial del dia per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena, peró poc després, en l’enllaç entre la primera i la segona cronometrada, els campions mundials topaven frontalment amb un cotxe particular que circulava pel cantó equivocat de la via, provocant-los el trencament del radiador i per tant l’abandonament del ral·li. Amb aquesta nova baixa Henning Solberg i Ilka Minor accedien a les places de podi, si bé el seu Ford Fiesta RS WRC es trobava ja a gairebé 6 minuts del Ford líder, peró amb mig minut de marge amb el Mini Cooper WRC de Kris Meeke i Paul Nagle.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’anotaven el millor temps en la segona especial, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el bucle matinal amb el seu primer escratx al ral·li. En repetir el bucle, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila encara estarien a temps d’anotar-se el seu darrer escratx a la cita en la quarta especial cronometrada dominical, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia afegien dos millor temps més en el seu haver imposant-se en les dues últimes especials. D’altra banda el nord-irlandès Kris Meeke i l’irlandès Paul Nagle es tiraven literalment a sobre de Henning Solberg i Ilka Minor, situant-se a només 1,8 segons de la darrera plaça de podi a l’espera de celebrar-se l’última prova especial. La fogositat del pilot de Mini peró, li va suposar una errada i per tant la impossibilitat de sumar el seu primer podi al mundial.

Amb l’entrada a Cardiff el diumenge al migdia doncs, es donava per finalitzat el 67è Ral·li de Gales, el qual es resolia amb la victòria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals invertien un temps total de 3 hores 27 minuts i 3,5 segons en recòrrer els 353,53 km cronometrats, amb 3 minuts i 42,9 segons de retard ho feien els pilots d’Stobart Mads Østberg i Jonas Andersson, mentre que Henning Solberg i Ilka Minor tancaven un podi integrament Ford a 7 minuts i 5,1 segons dels guanyadors.

En el campionat de producció, al llarg de la primera etapa del ral·li s’establia un estira i arronsa entre els finlandesos Jarkko Nikara i Patri Nikara amb el suec Patrik Flodin i el finlandès Timo Alanne, resolt a favor de la parella nòrdica quan el Mitsubishi Lancer Evo IX dels seus rivals s’accidentava en la darrera especial del divendres. Lluny d’acomodar-se amb els gairebé 3 minuts de marge que gaudien els líders al terme de la primera etapa, els pilots del Subaru Impreza WRX STi s’imposaven en les tres primeres especials sabatines així com en la cinquena, fent entrada al parc tancat de Cardiff amb 1 minut més de coixí vers la nit anterior.

Diumenge els pilots seguien un pla similar al de la jornada anterior, s’imposaven en les tres primeres passades pels trams i de cara al migdia es relaxaven una mica per tal de proclamar-se guanyadors de la categoria. Una victòria que servia al pilot suec per a completar la temporada en segona posició, a 20 punts del ja proclamat campió Hayden Paddon i que a Gales no havia vingut a competir, i superant en 13 punts al polonès Michal Kosciuszko.

Entre els més joves del campionat, la WRC Academy, l’irlandès Craig Breen i el seu navegant britànic Gareth Roberts, ben d’hora prenien el control de la categoria i en imposar-se en 14 de les 17 proves especials que aquests disputaven, els pilots certificaven una contundent victòria per davant dels seus rivals en la cursa pel campionat, els estonis Egon Kaur i Erik Lepikson.

En clau de campionat, l’rlandès obrava el miracle, doncs en guanyar 14 trams cronometrats, afegia 14 punts als 25 que li suposava la victòria al ral·li, amb el que irlandès i estoni completaven la temporada empatats a 111 punts. El desempat es decidia a favor del primer en acumular més victòries parcials en les especials, i per tant Craig Breen s’adjudicava el títol de campió.

En la taula del campionat de pilots, els abandonaments de l’alsacià Sébastien Loeb i del finlandès Mikko Hirvonen a la cita galesa, deixava les puntuacions dels dos pilots inalterades vers l’anterior cita, el Ral·li Catalunya, amb el que el pilot francès s’anotava el seu vuitè títol mundial consecutiu per 8 punts de marge vers el seu rival, que tanmateix la temporada següent esdevindria company d’equip. Per la seva banda Sébastien Ogier tancava la temporada amb mal peu, amb l’abandonament del Catalunya i els 3 punts aconseguits al Power Stage de Gales, peró malgrat tot el provençal ho feia en la tercera posició a 26 punts del seu company d’equip i amb 24 de marge vers Jari-Matti Latvala.

En el campionat de constructors Citroën havia esdevingut campiona a Salou, pel que el resultat de la ronda britànica no feia més que llimar una mica les diferències entre els dels dos galons amb els de l’oval. D’altra banda Stobart certificava un any més que sota l’ampara de M-Sport i amb pilots de cert nivell, ningú els hi podia discutir la tercera plaça del campionat, aconseguint 80 punts de marge amb l’equip privat i solitari de Petter Solberg.