Ral·li Catalunya 2011

El diumenge 23 d’octubre de 2011 finalitzava a Salou el 47è Ral·li Catalunya-Costa Daurada, dotzena, i per tant penúltima, cita del calendari del campionat del món de l’especialitat. Malgrat que la prova catalana era puntuable pels certamens reservats a pilots, constructors, producció i S-WRC, certamen per als vehicles d’homologació S2000, només 62 equips hi formalitzaven oficialment la seva inscripció, dels que 58 prendrien la sortida des de la rampa ubicada a la mateixa població tarragonina. El ral·li comptava amb un recorregut de superficie mixta composat per 18 proves especials cronometrades de 406,52 km de distància que 44 equips van aconseguir completar.

La primera etapa del ral·li era bàsicament sobre terra amb algunes seccions d’asfalt en dos dels tres trams programats a doble passada, el que en un prinicipi no era gens del gust dels líders provisionals del mundial, Sébastien Loeb i Daniel Elena, encarregats d’obrir pista, peró ja en la primera prova cronometrada va quedar palès que més que un handicap era un benefici doncs es trobaven una atmosfera molt més neta de pols en suspensió.

Els pilots de Citroën s’adjudicaven la primera especial cronometrada per davant dels dos Ford oficials i els seus companys d’equip, situant-se com a líders provisionals, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson abandonaven el ral·li en aquesta primera prova cronometrada en arrancar una roda del seu DS3 WRC després de menjar-se una pedra constatant així els problemes de visibilitat. Ken Block i Alex Gelsomino així com Ott Tänak i Kuldar Sikk també tenien incidències en aquest mateix punt, si bé aquests dos últims equips decidien acollir-se a la modalitat del superally per tal de concursar l’endemà.

En la segona i tercera prova cronometrada del matí, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien marcar el registre més baix de l’especial, el que permetia a la parella provençal de Citroën superar als finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la tercera posició provisional del ral·li. Tot i la bona marxa dels dos equips de la marca dels dos galons, a Citroën s’encenien les alarmes quan Kimi Räikkönen i Kaj Lindström es veien obligats a abandonar el ral·li en la última especial del bucle del matí, la tercera, a causa d’un problema en el motor del seu DS3 WRC similar al que va afectar a Sébastien Loeb i Daniel Elena a la cita anterior, Alsàcia.

Ja en les segones passades pels trams del matí es produiria un canvi en el liderat quan els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’adjudicaven la quarta especial cronometrada i superaven a Sébastien Loeb i Daniel Elena per 8 segons en el comput global. Distància que els de Ford aconseguirien endosar en la següent prova especial cronometrada de la jornada als campions mundials repetint l’autoria de l’escratx. Tanmateix en aquesta cinquena especial cronometrada Sébastien Ogier i Julien Ingrassia punxaven una roda i perdien prop de 1 minut i tres quarts, caient fins la cinquena posició provisional per darrera dels càntabres de Mini Dani Sordo i Carlos del Barrio que sobre terra estaven tenint un paper discret.

En la sisena i última especial cronometrada de l’etapa, quan la nit ja començava a caure, Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila eren ara els qui patien la punxada i cedien el liderat a Sébastien Loeb i Daniel Elena que arribaven a la neutralització de la primera etapa amb 30,6 segons d’avantatge vers la parella finlandesa de Ford, l’altra parella finlandesa de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, eren tercers a 54,2 segons dels líders, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia superaven a Dani Sordo i Carlos del Barrio en la quarta posició general en aquesta última cronometrada a causa de la gran estela de pols que deixaven els britànics Matthew Wilson i Scott Martin a la parella de Mini, força més lents que altres equips capdaventers.

Amb la segona jornada arribava l’asfalt pur a la cita catalana, amb també sis especials cronometrades en el seu programa d’una distància total de 143,54 km, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien imposar-se en les dues primeres especials de l’etapa per tal d’incrementar en 5,4 segons les distàncies vers jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que en tots dos casos marcaven el segon millor registre minimitzant l’impacte dels heptacampions mundials. Ja en la tercera i última especial del bucle matinal, els de Ford es feien finalment amb l’escratx i recuperaven així 3,2 segons als líders.

Només arrancar la jornada, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornavena punxar una roda del seu Citroën DS3 WRC, el que enviava als francesos fins la sisena posició provisional, just per darrera dels dos Mini Cooper WRC oficials. Ja en la segona especial del dia, la parella provençal era capaç de retallar les 4 dècimes d’avantatge que li tenien Kris Meeke i Paul Nagle abans de la seva celebració i pujaven fins la cinquena posició provisional, si bé intentar caçar a Dani Sordo i Carlos del Barrio semblava més dificil en tenir els càntabres a més d’un minut.

Per la tarda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila guanyaven la primera i la tercera especial cronometrada del bucle, és a dir quarta i sisena de la jornada, mentre que en la cinquena el millor temps era pels pilots de Mini Dani Sordo i Carlos del Barrio que marcaven així el seu primer escratx al ral·li. Tot i el fantàstic rendiment de la parella finlandesa sobre asfalt, el cert es que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila només aconseguien retallar 3 segons als líders en el comput global, pel que les distàncies entre els dos primers classificats es situava en 27,6 segons al terme de la segona etapa. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, aliè a tots els problemes i les lluites que es produiren conservaven la seva tercera posició provisional tot i haver perdut 1 minut al llarg de tot el dia, gràcies en bona part a que el Mini Cooper WRC de Dani Sordo i Carlos del Barrio no va ser tan combatiu sobre l’asfalt com en altres ocasions.

Amb 12 proves especials celebrades i un total de 18 programades, lògicament la tercera i última etapa dominical també estava composada per 6 cronometrades, que seguint la tendència marcada amb la primera i segona etapa, veia reduida la seva distància vers les anteriors amb 102,62 km de lluita contra el cronòmetre. Les dues parelles de Citroën sortien com a l’atac i s’imposaven en la primera i tercera especial cronometrada, deixant l’honor d’aconseguir el seu primer escratx a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la primera passada per La Mussara. D’una banda aquests resultats permetien a Sébastien Loeb i Daniel Elena obrir tímidament les distàncies vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que es negaven a llençar la tovallola, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia coincidint amb una punxada de Dani Sordo i Carlos del Barrio a La Mussara i una averia en la seva direcció assistida al Coll de la Teixeta, permetia a la parella provençal de Citroën començar a posar en perill la quarta posició dels de Mini doncs el seu coixí s’havia reduit fins una mica per sobre del mig minut.

En el seu pas per les assistències, els dos equips Mini decidien muntar pneumàtics tous tot i que les probabilitats de pluja només eren del 50 %, peró l’amenaça de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia era molt present i calia assumir riscs. Ja en la primera especial cronometrada de la represa, quarta en el comput de l’etapa, es veia que la opció era errònia, doncs la parella francesa de Citroën guanyaven l’especial i retallaven 23,1 segons als càntabres, restant a només 13,7 segons de la quarta posició. Tot semblava indicar que a la segona passada per La Mussara es consumaria l’assalt a la quarta plaça, peró malhauradament per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia el seu ral·li es va acabar en aquesta especial quan el seu motor deia prou.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el millor registre en la segona passada per La Mussara, peró les ordres d’equip tornaven a planar en el mundial i novament el resultat del Ral·li Catalunya-Costa Daurada es veia adulterat per aquestes quan els pilots que havien posat setge als líders durant bona part del ral·li es veien obligats a fitxar dos minuts abans d’hora al control horari i rebre en conseqüència aquesta mateixa penalització que permetia als seus companys d’equip, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, passar a ocupar la segona posició provisional a falta de celebrar l’últim tram, el conegut com Power Stage.

Al Power Stage finalment va arribar la pluja, i aquesta incidència va permetre als dos Minis copar les dues primeres places del Power Stage, amb Kris Meeke i Paul Nagle dues dècimes de segon per davant de Dani Sordo i Carlos del Barrio. Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el tercer millor registre i certificaven així la seva 67ena victòria al mundial de ral·lis amb un temps total de 4 hores 5 minuts i 39,3 segons, 2 minuts i 6,9 segons per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els seus companys i escuders a Ford, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, tancaven el podi a 2 minuts i 32,4 segons dels guanyadors després d’alçar descaradament el peu de l’accelerador en la última cronometrada per tal de permetre als seus companys sumar algun punt més extra en el Power Stage.

En la categoria reservada als cotxes de producció, els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten s’imposaven en quatre de les sis proves especials cronometrades de la primera jornada, deixant-los en un ferm liderat només seguits de relativament a prop pels polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak, autors del millor registre en el primer i últim tram de la jornada. Benito Guerra i Borja Rozada, tercers classificats, es trobaven ja a més de 4 minuts dels líders.

Amb el ral·li trencat arribava l’asfalt, on Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak es mostraven més combatius que els suecs líders, el que permetia a la parella polonesa situar-se a només 2,9 segons del liderat després del bucle matinal. Una punxada en la quarta especial donava un glop d’aire als suecs que al terme de la segona etapa conservaven la seva posició per 11 segons exactes. En l’etapa dominical el setge dels polonesos va proseguir, peró en la segona etapa sobre asfalt Patrik Flodin i Göran Bergsten estaven més entonats aconseguint finalment la victòria per només 2 segons de marge sobre Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak, el que permetia al pilot suec superar al polonès en la general del campionat per sis punts, campionat que ja tenia vencedor des del passat Ral·li d’Austràlia, el neozelandès Hayden Paddon.

Entre els cotxes amb homologació S-2000, el SWRC, el campionat se li posava molt de cara al finlandès Juho Hänninen quan aquest juntament amb el seu copilot Mikko Markkula aconseguien marcar el millor registre i a més a més el seu màxim oponent, l’estoni Ott Tänak i Kuldar Sikk es veien obligats a abandonar el ral·li en la primera especial. Sabedors de la noticia, Juho Hänninen i Mikko Markkula es varen relaxar una mica, el que va aprofitar Nasser Al-Attiyah i GiovanniBernacchini per arrebatre la primera plaça a la parella finlandesa en fins a dues ocasions.

Dissabte Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini semblaven estar disposats a certificar la seva condició de líders en imposar-se en les tres primeres passades per les especials cronometrades, peró en les segones passades la situació va fer un gir de 180º i els finlandesos escurçaven distàncies vers els líders per situar-les en només 4 dècimes de segon a manca de la tercera i última etapa. Ja en la primera passada per Santa Marina, Juho Hänninen i Mikko Markkula aconseguien recuperar la condició de líders, i si bé semblava que el pilot qatarí i el copilot italià estaven en condicions de recuperar la primera posició després de celebrar-se les dues especials cronometrades centrals de la jornada, el cert es que en la recta final de la prova els finlandesos tornaven a obrir forat.

El Ral·li Catalunya-Costa Daurada era la última prova del SWRC, pel que la victòria de Juho Hänninen, líder del certàmen a l’arribada a Salou per només 3 punts de diferència vers Ott Tänak, donava automàticament el títol de campió al pilot finlandès.

En el campionat per pilots, Sébastien Loeb i Mikko Hirvonen arribaven a la cita catalana empatats a punts, pel que el resultat del ral·li inclinava la balança en favor del pilot alsacià per 8 punts i deixaria la decisió final del campionat en el Ral·li de Gales que tancava el campionat. D’altra banda, Sébastien Ogier, amb el seu tercer zero de la temporada veia com s’esbaien totes les seves possibilitats al títol.

Per segon ral·li consecutiu Citroën aconseguia la victòria en la prova i Ford copava les dues següents places del podi reservat als participants del campionat de constructors, tot i aixó els de l’òval no retallaven prou distàncies vers els dels dos galons, que a Salou es proclamaven ja campions mundials doncs 43 eren els punts que estaven en joc al Ral·li de Gales i 46 els de diferència entre les dues marques. Stobart, que feia un ral·li sense fer massa soroll, seguia sumant punts en la seva tercera posició provisional del campionat.