Onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el diumenge 2 d’octubre de 2011 finalitzava el 2n Ral·li d’Alsàcia a Haguenau. La ronda francesa estava composada per 23 proves especials que totalitzaven 337,43 km de lluita contra el crónometre, les quals van ser completades per 34 equips participants dels 64 que des de la rampa de sortida les iniciaven el divendres 30 de setembre. El ral·li era puntuable per als certàmens reservats a pilots, constructors i S-WRC amb el que la seva llista d’inscrits assolia els 66 equips.
Sébastien Loeb acompanyat del seu inseparable copilot Daniel Elena, demostrava ja des d’un bon inici que partia amb l’avantatge de còrrer a casa marcant el millor temps en el tram de proves celebrat el dijous al matí. Divendres, amb l’inici de les hostilitats, la parella franco-monegasca de Citroën aconseguia marcar el millor temps en la primera prova especial cronometrada, esdevenint així els primers líders de la ronda francesa.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien guanyar la segona prova especial cronometrada del dia, mantenint així el pols que es vivia en el si de la casa dels dos galons entre les dues parelles oficials. Sébastien Loeb i Daniel Elena mantenien el liderat per només 1 dècima de segon vers els seus companys d’equip provençals, però en arribar a la tercera prova especial del dia i del ral·li, el motor del DS3 WRC dels líders deia prou quan havia disputat uns 27 km dels 36 que tenia el tram, pel que el pilot de la terra i el seu copilot monegasc es veien forçats a abandonar.
En l’especial llarga de la jornada doncs el canvi en el liderat era obligat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el seu segon escratx del dia i passaven a liderar la taula de temps general provisional. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila guanyaven el quart i últim tram del bucle matinal, recuperant així part del minut i mig cedit en l’especial llarga a causa d’una sortida de pista, mentre que per darrera Petter Solberg i Chris Patterson i sobretot Dani Sordo i Carlos del Barrio acostaven posicions amb els líders provisionals.
Per la tarda, amb l’arribada de les segones passades per les especials cronometrades del matí, els tres equips que ocupaven les tres primeres posicions provisionals van sortir disposats a donar-ho tot en pro de la victòria. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia extenien el seu liderat en imposar-se a la primera especial de la represa, la més curta de la jornada, mentre que en la segona prova especial de la tarda i sisena del ral·li, Dani Sordo i Carlos del Barrio amb el Mini Cooper WRC i Petter Solberg i Chris Patterson amb el seu Citroën DS3 WRC privat aconseguien el millor temps ex-aequo.
Petter Solberg i Chris Patterson llevaven del liderat a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en imposar-se a la segona passada per l’especial reina del ral·li, mentre que els oficials de Mini feien el mateix amb la parella noruego-britànica en guanyar la última prova especial cronometrada del divendres, el que suposava que Dani Sordo i Carlos del Barrio entressin com a liders en el parc tancat d’Estrasburg per 1 segon vers Petter Solberg i Chris Patterson i 2,8 segons en relació a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia els quals es lamentaven que el seu Citroën DS3 WRC no funcionava al 100 %; mentre que en quarta posició restava a gairebé 1 minut dels càntabres el segon Mini Cooper WRC pilotat per Kris Meeke i Paul Nagle, els quals treien partida del mal inici de ral·li per part dels dos equips oficials de Ford.
L’abandonament sonat de Sébastien Loeb i Daniel Elena no va ser l’únic de la jornada, doncs just abans de celebrar-se l’especial en la que abandonarien els campions mundials, mentre escalfaven els pneumàtics per celebrar-la, Kimi Räikkönen i Kaj Lindström colisionaven contra el Ford Fiesta RS WRC de Henning Solberg i Ilka Minor. Si bé el seu DS3 WRC es podia reparar i per tant proseguir la competició, el pilot finlandès que ja semblava tenir peu i mig fora del mundial de ral·lis preferia abandonar la prova.
En el parc tancat els tècnics de Citroën van poder trobar un problema en el sistema de frens de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, el que un cop solventat permetria a la parella provençal llençar-se a l’atac del liderat l’endemà dissabte. Els francesos marcaven el millor temps en la primera prova cronometrada del dia, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson superaven en 7 dècimes de segon als líders provisionals, els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio, amb el que els tres equips del podi es trobaven en un interval de 8 dècimes de segon.
La parella privada de Citroën s’imposava en la segona especial cronometrada del dia, el que situava a la parella noruego-britànica en primera posició altre cop, mentre que la oficial dels dos galons retallava en tres dècimes més de segon les distàncies que els separaven del Mini Cooper WRC. El liderat de Petter Solberg i Chris Patterson va ser novament efímer, doncs una punxada soferta en la següent especial cronometrada, despenjava a la parella de la lluita per la victòria, si bé restaven en tercera posició per davant de Kris Meeke i Paul Nagle; mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, gràcies a marcar un altre escratx, feien el mateix viatge però a la inversa, passant de la tercera fins la primera posició.
La cursa de bojos prosseguia en el quart i últim tram del bucle matinal, quan Dani Sordo i Carlos Barrio tornaven a recuperar la primera posició provisional del ral·li per només 2 dècimes de segon en marcar un altre escratx.
Per la tarda arribava l’hora de les segones passades pels 4 trams celebrats pel matí, als que se’ls hi afegia una passada per la superespecial espectacle de Mulhouse, assolint així els 148,39 km cronometrats de l’etapa, 10 metres més que al llarg de la primera jornada. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en 4 de les 5 proves especials cronometrades del bucle, el que permetia a la parella de Citroën recuperar el liderat en la primera especial del bucle i retornar a Estrasburg amb 9,5 segons de marge vers els seus més immediats perseguidors, Dani Sordo i Carlos del Barrio.
Petter Solberg i Chris Patterson tot i compartir el millor registre en la cinquena especial del dia i primera de la tarda, cedien més temps vers els dos primers classificats, arribant a la neutralització a 51,9 segons dels líders. Per darrera d’ells es van produir canvis substancials, Kris Meeke i Paul Nagle s’accidentaven en el primer tram de la represa i cedien el seu quart lloc als oficials de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els quals van ser els únics de trencar la ratxa triomfant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per la tarda.
Diumenge els participants tenien per endavant la tercera i última etapa, la més curta de totes amb només 40,66 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, 3 trams a doble passada. Per aquesta raó Dani Sordo i Carlos del Barrio van decidir muntar pneumàtics tous en el seu Mini Cooper WRC, el que permetria a la parella càntabre reduir les distàncies fins als 4,9 segons al terme del bucle matinal. En les segones passades per les especials, amb més temperatura ambiental, les gomes toves del Mini Cooper WRC no es van mostrar tan efectives com al matí, pel que tot i les curtes distàncies a recòrrer, la parella espanyola cedia 1,8 segons en relació amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en les dues primeres cronometrades del bucle. En l’especial espectacle d’Haguenau, ciutat natal de Sébastien Loeb, i en qualitat de ser la última cronometrada del ral·li el «Power Stage» els de Mini es classificaven en segona posició, 4 dècimes de segon per davant dels oficials de Citroën, marge insuficient per a la victòria.
Petter Solberg i Chris Patterson completaven el recorregut en tercera posició a 1 minut i 23,8 segons dels guanyadors, però en les verificacions posteriors els comissaris trobaven que el seu Citroën DS3 WRC tenia un pes inferior al reglamentari, pel que la parella noruego-britànica era exclosa de la prova. Entretant a Ford pesaven les ordres d’equip i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren obligats a fitxar amb 2 minuts antelació al darrer control horari, pel que la parella rebia el mateix temps com a sanció el que permetia als seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pujar fins la quarta posició provisional que amb l’exclusió de Petter Solberg i Chris Patterson acabaria esdevenint tercera.
Així doncs, completades totes les especials programades del ral·li, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien imposar-se en la segona edició de la cita alsaciana amb un temps total de 3 hores 6 minuts i 20,4 segons, 6,3 segons menys que el Mini Cooper WRC pilotat per Dani Sordo i Carlos del Barrio. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen completaven el podi a 3 minuts i 26,6 segons de retard vers els guanyadors.
En el campionat reservat als cotxes S2000, el SWRC, els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk mantenien viu el pols de la temporada amb els finlandesos Juho Hänninen i Mikko Markkula durant dues proves especials cronometrades, ja que en la tercera, la més llarga del ral·li, la parella finlandesa d’Škoda punxava una roda i cedia més de 2 minuts en relació als primers que lideraven així la provisional. Finlandesos i estonis es van anar alternant com a guanyadors de les especials, el que permetia als primers anar pujant posicions i afiançava els segons en el liderat.
Dissabte finlandesos i estonis van seguir el seu camí, fins que en la quarta i última especial del bucle matinal, Juho Hänninen i Mikko Markkula patien una sortida de pista que els deixava fora de la competició alhora que els obligava a acollir-se al superally per tal de sortir diumenge i rascar alguns punts en el campionat. Els líders Ott Tänak i Kuldar Sikk afluixaven una mica en les segones passades per la tarda donant l’alternativa a altres equips sense que aixó suposès cap perill pel seu liderat.
L’etapa dominical va ser un tràmit per a tots els participants tret de Juho Hänninen i Mikko Markkula els quals després d’una errada de Julien Maurin i Olivier Ural en la segona prova especial del dia, aconseguien en l’últim tram del ral·li la cinquena posició dels francesos, el que permetia al pilot finlandès sumar així 10 punts en el campionat i mantenir-se líder per només 3 punts d’avantatge vers Ott Tänak que a Alsàcia sumava la tercera victòria de la temporada.
En la WRC Academy, els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate iniciaven la prova com a liders, però en l’especial reina del ral·li, l’irlandès Craig Breen i el seu copilot britànic Gareth Roberts els rellevaven de la primera posició provisional després de marcar el seu segon escratx consecutiu de la classe. Irlandès i britànic es mantingueren com a líders de la categoria fins a la segona especial cronometrada del dissabte, quan la parella de les illes britàniques es veia obligada a abandonar el ral·li. Així doncs, Yeray Lemes i Rogelio Peñate recuperaven la primera posició provisional del ral·li, la qual la mantenien fins al terme de la jornada, moment en que la prova finalitzava per als pilots d’aquest campionat. Però posteriorment es posava de manifest que el radar de la policia francesa havia caçat en dues ocasions als pilots sobrepassant els límits, el que va suposar una sanció de 5 minuts per als pilots i que el ral·li fos guanyat pels britànics Alastair Fisher i Daniel Barritt.
A efectes de campionat l’estoni Egon Kaur seguia comandant la provisional amb 20 punts de marge vers Craig Breen, mentre que Yeray Lemes s’enfilava fins la tercera posició provisional gràcies a un relativament bon ral·li.
En el campionat de pilots la lluita per la corona s’estrenyia cada cop més quan només mancaven dues proves per celebrar-se. Mikko Hirvonen gràcies al podi que li regalaven els seus companys d’equip i a l’abandonament de Sébastien Loeb, passava a compartir amb el pilot alsacià la primera posició de la provisional amb només 3 punts d’avantatge vers un altre Sébatien, l’Ogier. Jari-Matti Latvala, que gràcies a gunayar el Power Stage acabaria sumant els mateixos punts que Mikko Hirvonen, tancava el podi provisional.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb Mikko Hirvonen |
196 196 |
|
Sébastien Ogier
|
193
|
|
Jari-Matti Latvala |
131 |
En el campionat de constructors Citroën seguia comandant amb solvència la taula provisional tot i que els dels dos galons només tinguessin un cotxe en la línia de meta i Ford acabés situant els seus dos cotxes en el podi del certamen, ja que Mini no s’hi trobava inscrit. Stobart, sense fer apenes soroll es mantenia en terra de ningú obrint forat en relació a l’equip privat de Petter Solberg que lògicament amb l’exclusió se n’anava de França amb les mans buides.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
372 |
|
Ford |
318 |
|
Stobart |
133 |