Desena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 11 de setembre de 2011 finalitzava el 21è Ral·li d’Austràlia a Coffs Harbour. Després d’haver abandonat la costa occidental de Perth, justament en la seva anterior edició, per anar a cercar un nou emplaçament a l’altra banda del país a Nova Gales del Sud, a cavall entre Murwillumbah i Kingscliff, el ral·li que tornava a canviar d’escenari, però sense moure’s de l’estat australià. La prova, que oferia la possibilitat d’obtenir punts en els certàmens de pilots, marques i producció, es presentava amb una llista oficial d’inscrits que contenia 31 parelles de noms, de les que 29 esdevindrien en participants en emprendre la primera de les 26 proves especials de 368,96 km que conformaven l’itinerari el dijous 8 de setembre, una distància competitiva que era totalment nova per a tots ells i que 24 formacions participants aconseguirien completar, amb un ajust més o menys fidedigne a l’afirmació.
El dijous al vespre es programava una doble passada per una especial espectacle que es dibuixava en el parc Jetty Foreshores de la mateixa ciutat de Coffs Harbour, en la qual Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’hi imposaven en la seva primera disputa per 7 dècimes de segon de marge vers els seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que 15 minuts més tard eren els més veterans els qui aconseguien el millor temps, emperò per només 1 dècima de segon de marge amb els provençals, amb el què els joves valors de la marca francesa dels dos galons accedien al parc tancat com els primers líders de la prova per 6 dècimes de segon de marge en vers els campions del món en vigència. Sempre tercers i quarts en aquestes dues proves especials inaugurals, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen entraven en règim de parc tancat a quarts de 9 del vespre a 2,8 segons i 5,9 segons dels líders respectivament.
L’endemà divendres entraven en escena les cronometrades que qualsevol aficionat esperava veure en un ral·li del mundial. Amb un bucle de 3 trams que es disputava matí i tarda, així com una nova doble disputa de l’especial espectacle de Coffs, el programa s’engruixava en 116,06 km competitius, una activitat que s’iniciava a 3 quarts de 9 del matí amb la sortida del parc tancat de la primera parella participant i que finalitzaria amb el seu retorn a manca d’uns minuts per a les 8 del vespre, havent d’estar en règim de parc tancat tots aquells participants que prosseguissin amb la competició abans d’1 quart d’11 de la nit.
La nit de dijous a divendres la pluja remullava la regió per la qual discorrien les cronometrades de l’edició, una precipitació que deixava les pistes enfangades, impedint que els encarregats d’obrir pista, els campions del món i líders de la provisional del certamen Sébastien Loeb i Daniel Elena, hi perdessin massa temps escombrant la traçada.
De fet la pluja encara queia el divendres al matí i en la primera prova especial de la jornada, la segona més llarga de tot el programa amb 29,03 km cronometrats, Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien el millor temps per tal d’esdevenir els nous líders de la provisional per 2,0 segons de marge amb els seus companys de formació. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tercers a final de tram, accedien a idèntica posició a la general en tan en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’hi envirollaven i hi concedien 26,3 segons en vers el registre dels francòfons de Citroën.
El lideratge de Sébastien Loeb i Daniel Elena però seria curt, doncs l’alsacià perdia lleugerament la concentració en mirar els registres parcials d’abord i en cometre una errada en un revolt, aquests volcaven el seu Citroën DS3 WRC, veient-se obligats a abandonar la jornada, en no poder tornar a posar sobre les seves 4 rodes el seu cotxe. Un altre Citroën, el pilotat per Petter Solberg i Chris Patterson, hi aconseguien el millor temps per tal d’acostar-se a les posicions capdavanteres, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven així el lideratge de la provisional.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es redimien de l’errada en la cronometrada inaugural imposant-se en la tercera i última cronometrada del bucle matinal, i els finlandesos de Ford superaven per 2 dècimes de segon a Petter Solberg i Chris Patterson per tal d’entrar al reagrupament de mitja etapa ocupant la tercera posició provisional a 24,7 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i a 15,6 segons del temps dels seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
A la represa de la competició per al bucle de la tarda, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila repetien com els homes més ràpids del parc tancat, ratificant així la posició guanyada a Petter Solberg i Chris Patterson, mentre que els líders Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una sortida de pista i en picar de morro contra un arbre, la parella es veia obligada a abandonar la competició uns metres més enllà amb el seu radiador fumejant.
La baixa de la parella francesa deixava en primera posició a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, llur lideratge esdevenia de tan sols 5,4 segons en vers els seus companys d’equip, alhora que Petter Solberg i Chris Patterson recuperaven la tercera posició que hores abans havien perdut, a 33,8 segons dels líders i per una desena de segons de marge amb el Ford Fiesta RS WRC d’Evgenyiv Novikov i Denis Giraudet, tanmateix els segons més ràpids en aquesta longeva especial del dia.
El rus i el francès però s’accidentaven en la següent prova especial i l’altre Solberg, en Henning, juntament amb Ilka Minor, passaven a ocupar la quarta posició provisional però a gairebé 100 segons de la darrera plaça que donava dret a pujar a un graó del podi final, constatant-se així dos grups ben diferenciats.
Al capdavant de la taula de temps, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en una especial forestal així com una passada per l’especial espectacle de Coffs Harbour, idèntic resultat que obtenien els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el què la classificació deixava de patir sacsejades en la seva part alta. Els portadors del dorsal número 3 doncs, s’immiscien en el parc tancat que s’emplaçava a escasos metres de l’especial espectacle en primera posició per 7,0 segons de marge amb els seus companys d’estructura i per 44,3 segons de distància amb Petter Solberg i Chris Patterson. Henning Solberg i Ilka MInor eren quarts a 2 minuts i 26,9 segons dels líders i els britànics Matthew Wilson i Scott Martin cinquens a 3 minuts i 3,1 segons.
A les 7 en punt del matí del dissabte 10 de setembre de 2011, la competició es reprenia amb la pertinent sortida del parc tancat de Coffs Harbour, per tal d’entrar al parc d’assistències, amb un sol radiant que eixugava les humitats en pista. Un bucle de 4 trams es disputava en 2 ocasions com venia sent habitual a l’època, el que generava 8 proves especials forestals, a les que en afegir una nova doble passada per l’especial espectacle de Coffs, s’assolien els 146,54 km competitius de l’etapa, distància que la convertia en la més longeva de l’edició.
Amb la pista seca i la traçada netejant-se de grava, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en pagaven els tributs d’haver d’obrir pista i els finlandesos de Ford perdien el lideratge en mans dels seus companys d’equip a les primeres de canvi, de fet Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien les 4 victòries de tram possibles al llarg del bucle matinal i la parella retornava a les assistències de Coffs en primera posició per 17,3 segons de marge amb els seus compatriotes i companys de carpa. Sense acabar de trobar la posada a punt correcta per al seu Citroën DS3 WRC i patint amb el sobreviratge, Petter Solberg i Chris Patterson es veien superats en dues ocasions per ambdues formacions de Ford i aquests arribaven a la pausa meridional a 1 minut i 2,8 segons dels líders.
En tornar a passar per les cronometrades matinals, el protagonisme l’assumien els pilots reincorporats a la competició de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, així com Sébastien Loeb i Daniel Elena, els primers s’imposaven en les 3 primeres proves especials forestals del bucle així com en la segona passada per l’especial espectacle de Coffs Harbour, mentre que els segons ho feien en les dues restants, tot i aixó el feix de minuts a recuperar seguia sent molt important i aquests seguien sense entrar en la zona de punts.
En quan aquells que s’estaven jugant les garrofes, el bucle post meridional es completava amb un empat tècnic i 22,7 segons separaven a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila dels seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson es trobaven a 59,5 segons de la primera posició. Henning Solberg i Ilka Minor s’havien de retirar en el transcurs de la primera especial de la tarda i la seva quarta posició era assumida per Matthew Wilson i Scott Martin, qui completaven la jornada a 5 minuts i 53,7 segons dels líders i per un avenç de 3 minuts i 30,7 segons amb el mentor de l’equip oficial, l’emiratà Khalid Al-Qassimi i el britànic Michael Orr.
En règim de parc tancat fins a les 6 en punt del diumenge 11 de setembre, el programa del ral·li es completava amb 6 proves especials cronometrades, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams i entre els que hi calia comptar amb la presència del més llarg de tot el programa, Plum Pudding de 30,00 km de distància. Itinerari que suposava els darrers 98,82 km cronometrats de l’edició i que culminarien a 2 quarts de 6 de la tarda amb la protocolària cerimònia del podi.
Amb una victòria de tram per a cadascuna de les parelles de Ford i un empat a temps entre aquestes dues formacions i per darrera els 3 Citroën en la primera passada pel “Power Stage”, la primera passada pel bucle es resolia sense massa rebombori i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen només aconseguien retallar 3,0 segons als seus companys líders, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson en retallaven 1,9 segons.
Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen mostraven tenir la mida ben presa a la primera cronometrada del bucle i aquests repetien victòria de tram per tal de situar-se a 13,4 segons dels seus companys.
A Plum Pudding plovien les ordres d’equip i en una pitjor posició en la cursa pel campionat, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila alçaven descaradament el peu de l’accelerador per tal de no repetir la victòria de tram que hores abans havien aconseguit i així cedir la posició als seus companys d’estructura, joc que també feien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui en aturar-se gairebé 10 minuts, facilitaven que els seus companys d’equip i campions del món en vigència, Sébastien Loeb i Daniel Elena, guanyessin una posició.
Les ordres d’equip trobaven continuïtat en el Power Stage i sense més declaracions que aquesta manifestació, “ordres d’equip que jo respecto” Sébastien Ogier i Julien Ingrassia conduïen fins a la línia de meta del tram, tot facilitant que Sébastien Loeb i Daniel Elena poguessin maquillar el resultat amb la victòria de tram en aquesta cronometrada premiada. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi esdevenien segons, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson tercers, tancant així la quota d’agraciats, alhora que agafaven amb el peu canviat a la majoria de periodistes desplaçats a l’esdeveniment i que mesos abans havien pogut constatar el malestar que hi havia en el si de l’equip francès, després del creuament de declaracions en l’anterior Ral·li d’Alemanya.
Arribats a 2 quarts de 6 de la tarda en l’ús horari australià, la ciutat de Coffs Harbour acollia per primera vegada una cerimònia del podi d’un esdeveniment mundial, en el que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi pujaven com a vencedors amb un crono total de 3 hores 35 minuts i 59 segons, registre que els hi donava un marge de 14,7 segons amb els seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Petter Solberg i Chris Patterson tancaven el podi a bord del seu Citroën DS3 WRC privat a 44,8 segons dels primers classificats.
En la categoria de producció els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak es feien amb les regnes de la classificació en aconseguir una victòria de tram i un tercer millor temps en les dues passades inaugurals per l’especial espectacle de Coffs, però en tan bon punt els trams genuins entraven en escena l’endemà, els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard encadenaven les 6 victòries parcials possibles i aquests es forjaven un marge al capdavant de la taula que fregava la vuitantena de segons, accedint finalment aquests en règim de parc tancat amb 1 minut i 30,2 segons vers la parella polonesa, després que aquests se’ls hi apliqués una sanció de 10 segons per retard en el control horari. Els ucraïnesos Oleksandr Saliuk i Pavlo Cherepin eren tercers a 2 minuts i 2,7 segons dels líders, després de millorar substancialment les seves prestacions en la segona passada pel bucle forestal.
El ritme imponent dels líders trobava continuïtat el dissabte al matí i aquests aconseguien el seu setè millor temps en la primera prova especial de la jornada, emperò, malauradament per a la la parella neozelandesa, en el transcurs de la segona prova especial, una avaria en el turbo del seu Subaru Impreza STi N14 feia acte de presència, i la caiguda de potència que en resultava, tirava per la borda tot l’avantage acumulat.
Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak es retrobaven així amb la primera posició i els centre europeus retornaven a Coffs Harbour per a les assistències equatorials amb 49,6 segons de marge vers la parella kiwi, mentre que els seus veïns ucraïnesos seguien tancant les posicions d’honor a 1 minut i 26,4 segons del seu registre.
Un cop reparada l’avaria, Hayden Paddon i John Kennard tornaven a deixar palesa la seva superioritat en la categoria, i aquests amb les 4 victòries de tram possibles en les 4 especials forestals en el seu haver, es tornaven a fer amb la primera posició de la classificació per 1 segon exacte, eixamplant la distància fins a uns poc significatius 2,9 segons al terme de la jornada. Oleksandr Saliuk i Pavlo Cherepin es mantenien en tercera posició a pràcticament la mateixa distància amb la qual havien iniciat l’etapa, és a dir 2 minuts i 3,9 segons.
Al llarg de l’etapa dominical, els líders obrien distàncies amb el seus perseguidors en aconseguir 3 victòries de tram, 2 segons millors i 1 tercer registre, però el que era més important, només eren superats en una ocasió, i per 8 dècimes de segon, per Oleksandr Saliuk i Pavlo Cherepin.
Així doncs, Hayden Paddon i John Kennard es feien amb la victòria de la categoria amb un registre final de 3 hores 53 minuts i 28,3 segons, temps que els hi suposava un marge d’1 minut i 32,0 segons amb Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak i de 3 minuts i 39,2 segons amb la parella ucraïnesa.
Per a Hayden Paddon aquesta era la seva quarta victòria de la temporada en la seva quarta aparició, un rendiment encomiable per al pilot de només 24 anys que li suposava la consecució del títol mundial i quan encara restaven dues rondes en el calendari per a completar la temporada.
En el certamen de pilots, el sacrifici de Sébastien Ogier, qui sortia amb el seu compte particular a zero, unit a la victòria aconseguida per Mikko Hirvonen, permetia al pilot finlandès situar-se en segona posició de la general provisional per davant del provençal, a tan sols 15 punts de Sébastien Loeb, a qui la victòria en el Power Stage i el fet d’haver acabat en desena posició la prova li permetia sumar 4 punts.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb
|
196 |
|
Mikko Hirvonen |
181 |
|
Sébastien Ogier |
167 |
En el campionat de constructors el doblet era fantàstic pels interessos de Ford, doncs els de l’oval escurçaven en gairebé 30 punts la gran distància que els separava del seus màxims oponents, els Citroën, tot i així la marca francesa seguia tenint un important coixí de 62 punts al capdavant de la general a falta de tres cites per acabar la temporada. Matthew Wilson i Scott Martin, quarts en la general del ral·li, van poder contenir l’atac de Petter Solberg, permetent a Stobart seguir conservant la tercera posició en la general del campionat.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
347 |
|
Ford |
285 |
|
Stobart |
117 |