El diumenge 21 d’agost de 2011 finalitzava a Trèveris, als peus de la monumental «Porta Nigra» romana, el 29è Ral·li d’Alemanya. Novena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat, aquesta entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el SWRC i la WRC Academy, el que permetia als organitzadors presentar una llista oficial d’inscrits amb 88 formacions, de les que 80 procedien amb la protocolària baixada per la rampa de sortida el dijous 18 d’agost a la mateixa ciutat. Uns equips participants que per davant tenien un recorregut composat per 19 proves especials cronometrades, d’asfalt amb comptades seccions de terra, de 359,59 km de distància, una corda competitiva que 48 parelles aconseguien superar.
Amb la sortida matinal del parc tancat de Trèveris a 2 quarts de 10 del divendres 19 d’agost per part de la primera parella participant, l’edició arrancava pròpiament dit. Per davant els 80 equips participants tenien el clàssic bucle de 3 trams a la riba del Mosel·la, el qual en celebrar-se en dues ocasions, generava els 133,14 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, activitat que per als més matiners començaria a donar-se per conclosa a partir d’1 quart i 3 minuts de 8 del vespre.
Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila s’imposaven en la primera prova especial del programa per davant dels respectius Citroën oficials de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el què en bona lògica els finlandesos de Ford esdevenien en la primera formació en liderar el ral·li. El seu lideratge seria efímer però, doncs els 1,5 i 2,0 segons de marge que aquests aconseguien en vers els dos principals favorits a victòria, serien ràpidament superats.
La pluja remullava el territori en el moment de disputar-se la segona prova especial matinal, quelcom que els membres de l’equip Citroën ja tenien previst, doncs aquests de cara a la cronometrada inaugural muntaven dos compostos tous a la dreta i dos compostos durs a l’esquerra en llurs DS3 WRC, per abans de prendre la sortida en la segona prova especial, canviar les dues gomes dures per dues de toves, i acabar muntant així 4 compostos tous en els seus cotxes, amb les que la cronometrada es podia afrontar millor.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia batien per 8 dècimes de segon als seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena i per més de 30 i 40 segons als Ford de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila respectivament, amb el què els dos Citroën s’escapaven a les primeres de canvi al capdavant de la taula, mentre que els provençals esdevenien nous líders de la classificació per 1,3 segons de marge vers els campions mundials en vigència.
Aquests últims, que tot just acabaven de renovar per a Citroën, s’imposaven en la cronometrada que tancava el bucle matinal i a manca de 6 minuts per a les 2 de la tarda, els veterans francòfons feien entrada al parc d’assistències, emplaçat a Trèveris, al capdavant de la classificació per 4,4 segons de marge vers els seus joves companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Uns constants Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, segons en aquesta darrera prova especial matinal, feien cap al parc en tercera posició a 35,2 segons dels líders i per 20,4 segons de marge amb el Mini John Cooper Works dels càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio. Afligits per una punxada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’hi endarrerien en gairebé minut i mig i queien fins a la setena posició, just per darrere de l’altre Mini, el pilotat pels irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle.
A la represa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia mantenien el pols amb els seus caps de files i aquests en aconseguir el millor registre en la primera especial post-meridional, restaven a tan sols 9 dècimes de segon de l’anhelada primera posició. D’altra banda, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen picaven lateralment contra un mur i s’hi deixaven 29,0 segons vers el registre dels provençals, caient a poc més d’1 minut del registre dels líders i veient com Dani Sordo i Carlos del Barrio tenien al seu abast la seva plaça de podi. Molt pitjor era l’avenir dels seus companys i compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, a qui una avaria electrònica els deixava amb el motor treballant a tres cilindres.
Sébastien Loeb i Daniel Elena reaccionaven i aquests tancaven l’etapa amb respectives victòries de tram que els hi permetien guanyar uns pocs segons amb els seus companys d’equip, una reacció que també mostraven Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui amb 2 tercers millors temps per darrere de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien recuperar el coixí perdut en la cronometrada inaugural del bucle en vers els pilots de Mini.
En passar 3 minuts d’1 quart de 7 de la tarda, els més matiners feien entrada al parc d’assistències de Trèveris, per 45 minuts més tard, poder procedir amb l’entrada al parc tancat que s’emplaçava al seu costat. Una maniobra que Sébastien Loeb i Daniel Elena realitzaven al capdavant de la classificació provisional per 7,4 segons de distància amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i per 1 minut i 18,4 segons en relació a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Dani Sordo i Carlos del Barrio restaven a les portes del podi a 21,9 segons del temps dels finlandesos de Ford i per 17,3 segons de marge amb els seus companys d’equip Kris Meeke i Paul Nagle.
Seguint la tradició, la segona etapa abandonava la riba del Mosel·la per tal d’anar a buscar trams més allunyats de la frontera amb Luxemburg i de desnivells menys marcats, destacant entre aquests el que es celebarava en la zona d’entrenament de tancs militars, l’anomenada Arena Panzerplatte, que amb 34,18 km de corda era la més llarga de tot l’itinerari. Un bucle de 4 trams a doble passada, matí i tarda, es programava al llarg de la jornada, amb el què els organitzadors aconseguien afegir 150,14 km cronometrats al recorregut, una activitat que el més matiner dels 77 equips que restaven en cursa, iniciava a les 7 en punt del matí, per en passar 2 minuts d’1 quart de 10 del vespre, donar per finalitzada amb el retorn al parc tancat.
Disposats a demostrar la seva velocitat sobre asfalt i que la seva endarrerida posició a la taula només responia a la mala estrugança, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila iniciaven la jornada sabatina com l’anterior, és a dir aconseguint marcar el temps de referència per a la resta del parc tancat, mentre que en els 3 següents trams, hi aconseguien 1 segon, 1 tercer i 1 quart millor registre, balanç que els situava al capdavant del quart grup de la taula i en desena posició provisional, a força distància però del cotxe homòleg de Henning Solberg i Ilka Minor.
En la part alta de la classificació, la pugna entre els quatre companys d’equip en la casa dels dos galons, deixava les distàncies abans de la disputa de l’Arena Panzerplatte pràcticament tal i com estaven en iniciar-se la jornada, concretament amb 7,1 segons de distància entre francòfons i provençals. Emperò en la cronometrada reina de l’edició, els joves escapçaven 2,3 segons als líders i es situaven a 4,8 segons dels més experimentats en el pas per les assistències equatorials.
Alhora Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen patien una punxada a l’Arena Panzerplatte i en entregar-hi una mica més d’1 minut en vers el registre de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aquests queien fins a la quarta posició a 32,4 segons de Dani Sordo i Carlos del Barrio, nous inquilins del podi provisional, i per tan sols 2,4 segons de marge amb Kris Meeke i Paul Nagle.
Arribats en aquest punt, amb Dani Sordo i Carlos del Barrio a 2 minuts i 3 dècimes de segon del registre dels seus anteriors caps de files, va ser quan Olivier Quesnel, director esportiu de Citroën, donava la consigna de respectar les posicions assolides en aquells instants fins a la conclusió de la prova. Quelcom que no era del grat de Sébastien Ogier, qui es veia capaç de vèncer en el pols que estaven mantenint, mentre que Sébastien Loeb ho justificava dient que els seus principals rivals en la cursa pel títol, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, estaven ja a més de dos minuts i mig del seu temps.
Les consignes del director esportiu de Citroën semblaven haver-se perdut en el buit en quan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera cronometrada de la tarda i retallaven 3,5 segons a Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui feien el mateix en les dues següents per recuperar-ne 2,5.
Però novament l’Arena Panzerplatte feia justícia al respecte que generava entre els participants, quan possiblement a causa de la brutícia dipositada sobre la traçada al matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una punxada que els feia perdre un minut i quart, així com la primera posició en favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els més ràpids sobre aquesta especial.
La ràbia continguda es posava de manifest en quan al pilot provençal li posaven el micròfon a final de tram, qui declarava que «per fi s’ha fet justícia en aquest esport», mentre que posteriorment Sébastien Loeb el responia dient «parla massa», evidenciant que les hostilitats en el si de l’equip Citroën eren altes i les males cares un poema.
Per darrera, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien retallar 5,7 segons a Dani Sordo i Carlos del Barrio al llarg de les 3 primeres proves especials de la tarda, emperò els càntabres de la filial britànica de BMW, aconseguien el segon millor temps a l’Arena Panzerplatte i amb aquest resultat endosaven 5,9 segons als finlandesos de Ford, qui si més no almenys aconseguien desempallegar-se de la pressió de Kris Meeke i Paul Nagle.
Així doncs, a quarts de 10 del vespre del dissabte 20 d’agost, hora de finalització de qualsevol mena d’activitat en el ral·li, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia lideraven la classificació provisional per 1 minut i 11,3 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que en relació a Dani Sordo i Carlos del Barrio, aquest marge s’ampliava fins a 2 minuts i 10,2 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes de les posicions de podi a 33,1 segons dels pilots espanyols i per 49,9 segons de marge amb els seus companys d’equip irlandesos.
La tercera i última etapa del ral·li tenia 76,31 km cronometrats en el seu programa, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, situats de nou a la riba del Mosel·la, així com una vegada per una especial espectacle pels carrers de Trèveris a mode de «Power Stage», la qual es configurava per tal de passar pels peus de l’imponent “Porta Nigra” romana. Activitat que tal i com havia passat la jornada anterior, s’iniciava a les 7 del matí, per tal de finalitzar a 3 quarts de 5 de la tarda amb la cerimònia del podi.
Amb ganes de recuperar la posició que havien estat ocupant bona part del programa, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien la seva primera victòria de tram a l’edició en la primera cronometrada dominical, just per davant dels seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui tancaven el primer escull dominical amb el millor registre, mentre que els seus caps de files i portadors del dorsal número 3, aconseguien avant posar-se per només 8 dècimes de segon al registre de Dani Sordo i Carlos del Barrio i retallar així en conjunt uns insuficients 8 segons les distàncies vers el fanalet vermell de les places d’honor i amb dret a dutxa d’escumós.
Complert el pas per les assistències de mitja etapa, els participants es tornaven a afrontar a les 2 especials forestals així com l’especial espectacle de Trèveris. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia deixaven palès que sortien a nedar i guardar la roba, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena aprofitaven l’ocasió per tal de maquillar una mica el resultat amb 3 victòries parcials consecutives, que si més no els hi suposaven 3 punts extra.
Gràcies a un últim esforç, Dani Sordo i Carlos Barrio contenien a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a la taula, arribant fins i tot a eixamplar en uns 5 segons les distàncies amb els pilots de Ford abans de celebrar-se el “Power Stage” final, on els de la marca anglosaxona de l’oval blau hi patien una punxada que els endarreria en una vintena de segons vers els llebrers de l’especial.
Celebrats els 359,59 km cronometrats del programa i amb els cotxes a dins del parc tancat de Trèveris, els pilots francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia podien celebrar la seva primera victòria sobre asfalt en completar l’itinerari en un temps de 3 hores 32 minuts i 15,9 segons, registre que rebaixava en 39,8 segons l’acumulat per Sébastien Loeb i Daniel Elena, alhora que suposava trencar amb l’hegemonia d’aquests a l’esdeveniment germànic, si bé es mantenia el de la marca parisina. Dani Sordo i Carlos del Barrio tancaven les posicions de podi a 1 minut i 55,6 segons del temps dels guanyadors, el que suposava el primer podi per a Mini en el mundial de ral·lis.
En el campionat reservat als cotxes S2000, el SWRC, els txecs Martin Prokop i Jan Tománek feien valer la seva experiència acumulada en anteriors edicions de la ronda germànica i s’imposaven en la primera prova especial de l’itinerari per tal d’esdevenir els primers líders del certamen. Malauradament el seu recorregut al ral·li acabava abruptament en el següent repte cronometrat, quan després de picar pel seu flanc dret contra el marge d’un bancal en les enllaçades que dibuixava un encreuament, aquests anaven a petar a les vinyes de la seva esquerra, obligant-los a acollir-se al superally.
La baixa dels centre europeus deixava en primera posició a Juho Hänninen i Mikko Markkula, qui ratificaven la seva primera posició amb la seva primera victòria de tram en la darrera prova matinal, per tal de fer entrada a les assistències de mitja etapa amb 31,6 segons de marge amb els estonians Ott Tänak i Kuldar Sikk, autors del millor temps al tram previ.
Després de la pausa meridional per a la recuperació de forces, Ott Tänak i Kuldar Sikk s’imposaven en les dues primeres proves especials de la tarda i els estonians escurçaven fins als 11,9 segons les distàncies en vers als líders de la classe, qui en la sisena i última prova especial del dia acabaven cedint a la pressió a la que els estaven sometent els bàltics, i en arrancar una roda del seu koda Fabia S2000 havien d’abandonar l’etapa i s’havien d’acollir al superally, amb els conseqüents 10 minuts de penalització, sort que també corrien els seus companys de formació, els alemanys Hermann Gassner i Katharina Wüstenhagen.
Alhora Ott Tänak i Kuldar Sikk es feien amb la seva tercera victòria possible de la tarda i els estonians entraven en el parc tancat de Trèveris al capdavant de la classificació per 1 minut i 33,8 segons de marge amb els seus compatriotes Karl Kruuda i Martin Järveoja. Uns altres beneficiats amb tanta baixa eren Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, qui tancaven les posicions de podi a 10,7 segons del registre dels seus predecessors.
Dissabte, els reincorporats a la competició Martin Prokop i Jan Tománek s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials del dia, mentre que amb certs centelleigs de velocitat, però sobretot sense cometre errades, els líders Ott Tänak i Kuldai Sikk eixamplaven distàncies al capdavant de la taula, arribant fins als 4 minuts i 18,9 segons que acumulaven en la conclusió de l’etapa en vers a Nasser Al-Attitah i Giovanni Bernacchini o els 6 minuts i 44,4 segons en relació als hongaresos Frigyes Turán i Gábor Zsiros, aquests últims beneficiats amb la baixa de Karl Kruuda i Martin Järveoja a manca de dues cronometrades per a completar la jornada.
Amb aquestes grans distàncies temporals, els 76,31 km cronometrats de l’etapa dominical esdevenien un mer tràmit en el que ningú volia assumir cap mena de risc, tal i com ho constataven els 5 minuts i 38,6 segons de marge amb els que Ott Tänak i Kuldar Sikk s’hi imposaven en vers Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, o en els 8 minuts i 3,3 segons de coixí aconseguits amb Frigyes Turán i Gábor Zsiros.
Ott Tänak aconseguia així la seva segona victòria de la temporada i l’estonià restava en segona posició a 18 punts del lideratge de Juho Hänninen, qui posseïa un resultat més al llarg de la temporada i ja n’acumulava 98 gràcies als 12 obtinguts en la seva visita a l’asfalt germànic, doncs malgrat l’entrebanc del divendres al vespre, el finlandès aconseguia remuntar lleugerament fins a la quarta posició en mantenir sempre un elevat ritme.
En la WRC Academy els pilots canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate aconseguien marcar el millor temps en 5 de les 6 proves cronometrades que composaven la primera etapa, escapant-se el ple de victòries en la primera especial de la tarda per 1,0 segon en vers els d’unes altres illes, les britàniques, Craig Breen i Gareth Roberts.
Un excels rendiment que deixava als canaris al capdavant de la classe per 36,2 segons de marge amb l’irlandès i el gal·lès, mentre que els italians Andrea Crugnola i Michele Ferrara eren tercers a 1 minut i 25,2 segons dels líders i per 2,0 i 3,2 segons de marge en vers els estonians Egon Kaur i Erik Lepikson i els espanyols José Antonio “Cohete” Suárez i Cándido Carrera respectivament.
Dissabte era la darrera jornada per als joves talents del campionat i en la seva segona prova especial, una lleugera sortida de pista suposava la pèrdua d’una mica menys d’1 minut, així com el lideratge per part de la parella canaria. L’altra cara de la moneda eren els seus compatriotes “Cohete” Suárez i Cándido Carrera, qui amb respectives pujades a la taula, es situaven en posicions de podi, si bé amb poc marge vers Andrea Crugnola i Michele Ferrara.
Yeray Lemes i Rogelio Peñate miraven de retallar els pocs segons d’avantatge que els hi portaven Craig Breen i Gareth Roberts, i entre les dues formacions s’establia un ball de segons trepidant, que deixava les distàncies en 12,1 segons en el primer pas per les assistències de Trèveris. Paral·lelament, l’encert de la parella transalpina era major que no pas el de la segona formació espanyola i tan d’hora es feien amb la posició d’honor, com la perdien.
Per la tarda Sant Tornem-hi, però els esforços dels uns i dels altres deixava la classificació inalterada, amb el què Craig Breen i Gareth Roberts es feien amb la victòria amb un temps de 3 hores 7 minuts i 54,0 segons, registre que donava a l’irlandès i al britànic un marge de 15,1 segons amb Yeray Lemes i Rogelio Peñate. A 1 minut i 43,2 segons dels líders, tancaven el podi Andrea Crugnola i Michele Ferrara per un coixí de 15,0 segons amb José Antonio “Cohete” Suárez i Cándido Carrera.
Per a Craig Breen aquesta era la seva primera victòria de la temporada, després de les 3 anteriors consecutives de l’estonià Egon Kaur, qui tanmateix a Alemanya recollia el pitjor resultat en el que portaven d’any, vuitè. La combinació d’ambdós resultats, deixava a l’irlandès en segona posició amb 66 punts, encara lluny dels 92 que atresorava el líder.
Sébastien Loeb compensava el segon lloc final amb la victòria en el Power Stage, mentre que Sébastien Ogier n’obtenia classificacions invertides, amb el que la distància de punts entre els dos pilots francesos de Citroën es reduia en 6 punts, sent a partir de llavors de 25. Alhora, el Sébastien de Gap superava a Mikko Hirvonen en la segona posició de la taula provisional del campionat de pilots.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb
|
192 |
|
Sébastien Ogier |
167 |
|
Mikko Hirvonen
|
156 |
En el campionat reservat a marques, Citroën donava un altre cop de gràcia en la lluita pel títol, endonsant 26 punts més als seus més immediats, i pràcticament únics, rivals de Ford, els quals s’enduien un mal resultat d’Alemanya. El ral·li de Stobart-Ford no era gaire millor i amb només 4 punts obtinguts, veien com l’equip de Petter Solberg escurçava distàncies, si bé aquest en només estar integrat per un sol cotxe, no era una amenaça real pels camioners britànics.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
333 |
|
Ford |
242 |
|
Stobart-Ford |
105 |