Ral·li Mèxic 2012

El diumenge 11 de març de 2012 finalitzava a León el 26è Ral·li de Mèxic, tercera ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat, la qual malgrat tenir l’opció d’atorgar punts en els certàmens de pilots, constructors i producció, només aconseguia copsar l’interès de fins a 31 equips per a formular la seva inscripció oficial. D’aquests, 27 es personaven a la rampa de sortida el dijous 8 de març, per des d’allà afrontar un recorregut format per 24 proves especials amb 406,82 km cronometrats de corda, una distància que 19 equips aconseguien completar.

Dijous al vespre es donava el tret de sortida al ral·li amb la celebració d’una especial espectacle pels carrers i túnels de Guanajuato, en la que el Ford Fiesta RS WRC oficial pilotat pel noruec Petter Solberg i el britànic Chris Patterson hi aconseguia el millor registre 4 dècimes de segon per davant dels campions mundials en vigència Sébastien Loeb i Daniel Elena i per tant convertia la parella de l’oval en els primers líders. L’especial era l’única en el programa per a la jornada, amb el que es donava pas als participants al parc tancat per tal de descansar de cara a la competició real de l’endemà.

La primera etapa doncs es completava l’endemà divendres amb la celebració d’11 proves especials, 3 de les quals es corresponien a especials espectacle llur distància cronometrada que no arribava ni als 6 km en total; per tant les 8 cronometrades restants es repartien al llarg de 4 trams que es celebraven en dues ocasions, matí i tarda, assolint així els 148,26 km del programa de la primera etapa.

A Petter Solberg i Chris Patterson l’alegria del liderat els hi durava ben poc, ja que malgrat haver escollit sortir els últims a les especials cronometrades en virtut d’haver obtingut el millor temps en el tram de qualificació, la parella de Ford patia una punxada en la primera especial, deixant el seu lloc al capdavant de la general per als finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, autors del millor temps en l’especial inaugural de la jornada.

Els nous líders però només gaudien d’un marge d’1 segon vers els seus ex-companys d’equip, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals en imposar-se en la segona especial del divendres, els rellevaven com a primers classificats. Sébastien Loeb i Daniel Elena posaven la seva dosi de pebre a la prova mexicana imposant-se en les dues proves especials que restaven per celebrar-se en el bucle matinal, el que permetia a la parella francòfona situar-se a només 6 dècimes de segon dels seus companys d’equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Tanmateix la parella finlandesa de Citroën tornava a accedir al liderat provisional en aquesta darrera prova especial matutina en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila etzibaven un cop al seu Ford Fiesta RS WRC en una zona de sisena a fons, el que provocava que la suspensió frontal del seu cotxe es trenquessin i amb el minut i mig que els finlandesos de Ford hi perdien, es dissipessin totes les seves opcions a victòria en caure fins la vuitena posició. Per la seva banda Mads Østberg i Jonas Andersson aprofitaven els incidents ocorreguts per situar-se en places de podi, l’última per a més concreció.

Després del pas per a les assistències, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila iniciaven la seva recuperació accelerada de posicions guanyant totes les proves especials que es celebraven enmig de la natura mexicana, tres després de la cancel·lació de la vuitena prova especial. Mentrestant per davant, Sébastien Loeb i Daniel Elena amb el segon millor temps en la cinquena prova especial, prenien el liderat als seus companys d’equip, i a base de classificar-se just per davant seu en les dues cronometrades següents, els campions mundials aconseguien un petit coixí de 4,5 segons.

El protagonisme en les tres proves especials espectacle que tancaven la jornada va estar repartit en diversos equips, però si més no van servir per a que Sébastien Loeb i Daniel Elena incrementessin distàncies amb els seus rivals i fessin entrada al parc tancat de León amb 11,2 segons de marge vers els seus companys d’equip finlandesos. En la tercera posició s’hi mantenien Mads Østberg i Jonas Andersson a 1 minut i 11,9 segons dels primers classificats, si bé aquests veien amb preocupació com Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila havien aconseguit passar de gairebé 1 minut de retard i la vuitena plaça a l’entrada al re-agrupament del migdia, fins trobar-se a només 16 segons del seu temps i en la quarta posició.

La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, quelcom habitual en els programes contemporanis dels esdeveniments mundials, amb 183,80 km de lluita contra els cronòmetres al llarg de sis proves especials veres i dues noves passades més per una de les especials espectacle. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera

especial sabatina per tal d’accedir a la darrera de les places de podi, mentre que en la segona, la més llarga del dia, els finlandesos de l’oval fiançaven la seva plaça en aconseguir el segon millor registre per darrera de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Després d’un breu descans que era aprofitat per a les assistències, els pilots tornaven a afrontar les dues primeres proves especials de la jornada, en les que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi coneixien la cara amarga i alegre de la competició. En primera instància els finlandesos eren víctimes d’una punxada, el que els feia perdre prop d’1 minut i una plaça a la general, habilitant als seus companys d’equip Petter Solberg i Chris Patterson a ocupar l’última posició de podi; però acte seguit els finlandesos responien marcant el millor temps, el qual coincidia amb un problema de frens per part dels seus companys a Ford, permetent a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila recuperar la tercera posició mentre que els dos Citroën s’escapaven irremeiablement.

La jornada es completava amb dos nous escratxs per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en els dos trams que restaven, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena imposaven el seu temps en la quarta passada per l’especial espectacle, amb el que els equips participants feien novament entrada al parc tancat de León amb els campions mundials en la primera posició per 36,2 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila ho feien en la tercera posició a 1 minut i 53 segons de la parella líder.

El ral·li es completava diumenge amb 4 trams més, entre els que hi destacava Guanajuatito de 54,30 km de distància, el més llarg de tot el recorregut programat i que suposava gairebé tres quartes parts de la distància cronometrada de la jornada. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi aconseguien el millor registre 7 dècimes de segon per davant dels seus companys d’equip i líders provisionals, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi cometien una de les seves habituals “Latvalades” en quan hi patien una sortida de pista que es saldava amb una croqueta que malmetia l’arc de seguretat del seu Fiesta RS WRC i que comportava la prohibició per part dels comissaris a prendre la sortida a la següent prova especial.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la penúltima especial cronometrada, mentre que en el Power Stage el millor temps corresponia a Petter Solberg i Chris Patterson, que s’enduien així els 3 punts extra de la cronometrada.

Diumenge al migdia, amb l’entrada dels 19 equips participants que restaven en actiu al parc tancat de León, finalitzava oficialment el 26è Ral·li de Mèxic amb la victòria per sisè any consecutiu de Sébastien Loeb i Daniel Elena. La parella de Citroën completava els 380,92 km que es celebraven en un temps total de 4 hores 15 minuts i 32,7 segons, 42,4 segons menys que els seus companys d’equip i fins uns mesos enrere els seus màxims rivals en el campionat, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Petter Solberg i Chris Patterson completaven el podi a 2 minuts i 11,4 segons dels guanyadors.

En el campionat de producció el peruà Nicolás Fuchs i l’argentí Fernando Mussano s’imposaven en l’especial urbana i nocturna inaugural del dijous al vespre, però en tan bon punt els participants van enfilar-se cap a les muntanyes mexicanes, es va poder viure un estira i arronsa entre el local Benito Guerra, copilotat pel madrileny Borja Rozada i els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak del que en sortien guanyadors els primers per mig minut de diferència a l’entrada al parc tancat.

Cara l’etapa sabatina, la lluita per la victòria es va començar a clarificar en l’equador de la jornada, sobretot en quan els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak feien 23 minuts tard al control horari, el que els suposava una penalització de 3 minuts i 50 segons. Els europeus baixaven fins la tercera plaça a 4 minuts i mig dels líders, mentre que Nicolás Fuchs i Fernando Mussano, que heredaven el paper de màxims perseguidors dels líders, acumulaven ja minut i mig de retard, un marge que Benito Guerra i Borja Rozada s’encarregarien d’ampliar en 1 minut més en la segona meitat d’etapa.

Tot i que el marge acumulat fins llavors invitava a la calma i serenor cara a l’etapa dominical, els líders s’imposaven en les 4 proves cronometrades que tenien per endavant aconseguint la victòria per 4 minuts i escaig de marge. En clau de campionat, per a Benito Guerra aquesta era la seva primera aparició de la temporada, pel que el pilot mexicà sumava els seus primers 25 punts en la taula del certamen, mentre que el polonès Michal Kosciuszko, guanyador al Monte-Carlo, finalitzava el ral·li americà en tercera posició i elevava la seva puntuació particular fins als 40 punts.

En la taula provisional del campionat de pilots, Sébastien Loeb tot just aconseguia la seva segona victòria de la temporada de tres possibles, amb el que l’alsacià aconseguia ja un marge de 16 punts vers el seu company d’equip finlandès Mikko Hirvonen i de 19 en relació al noruec Petter Solberg. Un altre noruec, Mads Ostberg, sumava 13 punts a la ronda mexicana, els justos i necessaris per enviar a Jari-Matti Latvala a la cinquena posició provisional i a 40 punts del liderat.

En quan a marques, Citroën tot just sumava el seu primer doblet de la temporada, mentre que els seus únics rivals de Ford només aconseguien fer arribar un dels seus cotxes a la línia de meta, amb el que els dels dos galons passaven dels 10 punts de marge a l’arribada a Mèxic fins als 38 a la sortida. M-Sport, estructura satèl·lit dels Ford, sumava 10 punts més al seu compte particular i començava a allunyar-se dels absents de Mini.