Ral·li Suècia 1987

Segona cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 14 de febrer de 1987 finalitzava el 37è Ral·li de Suècia a la cuitat de Karlstad. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, comptava amb 147 equips inscrits, estan tots ells presents a la línia de sortida de la primera especial cronometrada el divendres 13 de febrer de 1987. Amb menys jornades de competició i menys quilómetres cronometrats, si que més o menys es va mantenir el número d’especials a disputar-se, que en aquesta ocasió eren 27, la distància total a superar s’establia en 402,32 km, corda competitiva superada per 82 equips.

En les jornades prèvies a la disputa de la prova hi havia certa preocupació doncs les temperatures a la provincia de Värmland van ser anormalment altes i per tant la neu i el gel havien desaparescut en bona part. Afortunadament per el bon avenir de la prova, una intensa nevada va caure a la regió quan pràcticament es donava el tret de sortida a la prova, assegurant així uns bons gruixus de neu fresca. Aquesta neu fresca peró, afectava negativament als pilots que prenien la sortida en els primers llocs, com és el cas de Juha Kankkunen i Juha Piironen, que tot i marcar el primer escratx i esdevenir els primers líders de la prova, de mica en mica van anar caient a posicions més endarrerides.

Els finlandesos Mikael Sundström i Voitto Silander amb el Mazda 323 4WD de l’importador suec, prenien el relleu als oficials de la marca, els també finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, a partir de la tercera especial cronometrada com a líders de la general provisional, sorprenent a bona part del parc tancat ja que el seu cotxe no incloia les novetats de l’oficial, peró que, gràcies a la seva posició de sortida endarrerida, es trobaven la pista més neta de neu pols i per tant els seus cronos eren inferiors. Mikael Sunsdtröm i Voitto Silander aconseguien tres escratxs consecutius entre la tercera i cinquena especial del dia, al que se li sumaria un quart en la setena especial cronometrada, arribant a acumular un avantatge de prop de mig minut vers el Lancia Delta HF 4WD oficial dels suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam, moment en que els finlandesos patien una sortida de pista i cedien el liderat als locals de Lancia.

En la segona meitat de la jornada el protagonisme va ser pel Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann de només 2 rodes motrius, quan aquests aconseguien 5 escratxs de 7 possibles, pero la parella sueco-germànica havia perdut 3 minuts en la tercera especial cronometrada a causa d’un problema de motor, pel que el bon fer dels pilots no suposava cap amenaça imminent per als pilots que figuraven en les posicions de podi.

Arribats a la neutralització de la primera etapa, Mikael Ericsson i Claes Billstam seguien figurant en primer posició tot i només haver marcat 1 escratx en els 14 trams del primer dia, gràcies a la seva regularitat i absència d’errades, amb 14 segons d’avantatge vers el Mazda 323 4WD d’Ingvar Carlsson i Per Carlsson i 37 vers el de Timo Salonen i Seppo Harjanne. Stig Blomqvist, acompanyat de Bruno Berglund, compensava amb el seu bon pilotatge sobre la neu les mancances del seu Ford Sierra XR 4×4 que amb prou feines s’havia testat en els dies previs a la competició i que en bona part era causa de l’abandonament dels seus companys d’equip Kalle Grundel i Terry Harryman en la primera especial cronometrada per una averia en el canvi de velocitats.

Els de Ford només comptaven amb un estret marge de 9 segons vers els oficials de Lancia Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals en la segona jornada i sense haver d’obrir pista, era d’esperar que marquessin millors cronos. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb problemes d’encès eren sisens a 21 segons dels seus companys d’equip.

Dissabte es posava en marxa la segona i última jornada, composada per 12 especials cronometrades de 189,43 km de distància amb els 98 equips supervivents de l’etapa anterior. Les hostilitats dels pilots favorits van començar d’hora i si bé el primer escratx era per a Juha Kankkunen i Juha Piironen, campions del món en vigència, en la segona i tercera cronometrada el millor temps fou per als campions del món la temporada anterior, és a dir Timo Salonen i Seppo Harjanne que aprofitant una errada en la munta de penumàtics de Mikael Ericsson i Claes Billstam els prenien la primera posició de la general provisional.

El millor temps en la quarta especial cronometrada seria per a Juha Kankkunen i Juha Piironen, peró a partir d’aquell moment uns problemes en el seu propulsor, van impedir que els finlandesos exprimissin al màxim el seu Lancia Delta HF 4WD cedint bona part del protagonisme a Timo Salonen i Seppo Harjanne que amb quatre escratxs més forjaven un liderat ferm.

La cancelació d’una especial cronometrada, la setena del dia, i les tres últimes especials cronometrades de distàncies relativament curtes van resultar pràcticament intrascendents amb novament el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann com l’auto més ràpid, pel que Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien completar el recorregut com els homes més ràpids aturant el cronómetre en 4 hores i 11 minuts, el que suposaria la primera victòria per a Mazda en el mundial de ral·lis. Peró la seva victòria va estar en l’aire durant dues setmanes, el temps que la FISA va tardar en estudiar i deliverar si el carburant emprat pel constructor japonés així com el seu turbo estava d’acord amb les especificacions de l’homologació, punts que els màxims responsables dels esports de motor van trobar correctes i per tan la victòria del Mazda 323 4WD vàlida.

Mikael Ericsson i Claes Billstam, tot i tenir molta menys experiencia que els seus rivals, aconseguien acabar la prova en segona posició a 23 segons dels guanyadors, gràcies en bona part als problemes de motor que afectaven el rendiment dels seus companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Piironen que tot i aixó tancaven el podi a 1 minut i 46 segons dels seus compatriotes i excompanys d’equip vencedors.

En la categoria de Grup N, els locals Sören Nilsson i Per-Ove Persson s’afegien a la llista de guanyadors d’esdeveniments del campionat mentre que els italians Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo, amb el seu segon lloc consecutiu i pràcticament com els únics pilots que seguien de manera assidua el campionat, es convertien en els líders de la provisional del campionat amb 20 punts.

En el campionat de pilots, tot i no haver guanyat cap de les dues cites celebrades fins al moment, Juha Kankkunen liderava la provisional del campionat amb 27 punts, 7 per sobre dels dos guanyadors de les rondes inicials Massimo Biasion i Timo Salonen i d’Ingvar Carlsson que acumulava ja per llavors dos quarts llocs. Mikael Ericsson amb el 15 punts obtinguts gràcies a la seva segona posició al ral·li, tancava el podi provisional.

En el campionat de constructors Lancia encapçalava la provisional amb 37 punts, 5 més que els seus màxims perseguidors, els japonesos establerts a Bélgica de Mazda. Audi amb 20 punts de la tercera plaça del Monte-Carlo i de la setena de Suècia, tancava el podi del campionat.