Ral·li Portugal 1987

El dissabte 14 de març de 1987 finalitzava a l’Autodrom d’Estoril el 21è Ral·li de Portugal, tercera ronda del mundial de ral·lis que amb puntuabilitat pels calendaris de pilots, marques i producció portava fins a 94 equips a formalitzar la seva inscripció.Tots ells estaven presents a la rampa de sortida del ral·li el dimecres 11 de març per tal d’afrontar un recoregut mixt asfalt-terra composat per 37 especials cronometrades de 603,50 km de distància repartides en 4 jornades de competició i que només 36 equips aconseguirien completar.

El ral·li arrancava dimecres amb la celebració d’una especial espectacle al traçat de l’Autodrom d’Estoril on s’hi donaven tres voltes, l’especial substituia el tradicional «Bucle de Sintra» on habitualment s’hi aplegava grans multituds de públic i precisament l’any anterior es va registrar l’accident de Joaquim Santos i Miguel Oliveira que acabava amb la vida de dos espectadors i feria de gravetat a 25. A Estoril saltava la sorpresa quan un jove debutant al mundial, el pilot espanyol Carlos Sainz acompanyat del veterà Antonio Boto, aconseguien imposar-se a l’especial traient un bon rendiment de la major potència del seu Ford Sierra RS Cosworth.

De cami cap a Povoa de Varzim, tot i fer-ho sobre especials d’asfalt, la parella espanyola cedia la posició de líders en la primera especial cronometrada que es celebrava al Lancia Delta HF 4WD dels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, autors del millor temps en la segona i tercera especial cronometrada. Jean Ragnotti i Pierre Thimonier peró, aviat van mostrar el seu pilotatge tan espectacular sobre asfalt, i tot i pilotar un Renault 11 Turbo amb 60 CV menys de potència que els Lancia o 120 CV menys que el Ford, aquest era molt més lleuger, el que permetia a la parella francesa marcar el millor temps en la quarta cronometrada i situar-se en primera posició.

Carlos Sainz i Antonio Boto quan eren tercers classificats a 30 segons del Renault 11 Turbo dels líders, tornaven a fer un escratx en la sisena especial cronometrada peró una punxada en la setena arruinava el ral·li de la parella debutant al mundial que tan bona impressió havia causat. Precisament en la setena especial cronometrada es va produir el darrer canvi de líder, quan Markku Alén i Ilkka Kivimäki passaven a l’atac i s’adjudicaven de nou la primera posició

Tot i els esforços de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier per revertir la situació abans d’arribar a la neutralització de la primera etapa ja dijous de matinada, aquest canvi no va arribar, peró si més no va servir a la parella francesa per situar-se per davant dels dos Lancia Delta HF 4WD oficials pilotats per Juha Kankkunen i Juha Piironen i per Miki Biasion i Tiziano Siviero. A Freita, vuitena especial cronometrada del ral·li i primera de superficie mixta, una averia en el Turbo del Ford Sierra RS Cosworth de Carlos Sainz i Antonio Boto obligava a la parella espanyola a abandonar la prova del país veí.

Des de Povoa de Varzim es donava la sortida a la segona jornada el dijous a mig matí, l’etapa era la més curta de totes, amb només 6 especials cronometrades d’uns 90 quilòmetres de distància celebrades ja sobre terra, bastant lliscant a causa de la presència de pluja, el que va permetre als tres Lancia Delta oficials situar-se al terme de les especials de Fafe en les tres primeres posicions del ral·li. Peró en la catorzena prova del ral·li, quarta de la jornada, el Delta de Miki Biasion i Tiziano Siviero es va endarrerir més de 3 minuts per uns problemes amb la bomba de gasolina, mentre que una especial més tard, una averia en els esmortidors del cotxe de Juha Kankkunen i Juha Piironen, permetia al Renault 11 Turbo de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier situar-se de nou en segona posició provisional per darrera de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Ja en la darrera especial cronometrada de l’etapa una averia en el diferencial central del Delta HF 4WD dels campions del món en vigència, Juha Kankkunen i Juha Piironen, enfonsava una mica més a la parella finlandesa en la taula general provisional, que baixaven fins la cinquena posició provisional a més de 5 minuts dels seus companys d’equip i per darrera del Volkswagen Golf GTi dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. En aquesta última especial cronometrada es va registrar també l’abandonament d’un dels altres equips cridats a ser protagonistes, el Mazda 323 4WD dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, després que aquests haguessin estat arrossegant problemes de sobreescalfament en la seva transmissió, aquesta deia prou.

Els alemanys Erwin Weber i Mathias Feltz també s’acomiadaven de la prova portuguesa en aquesta última especial cronometrada, quan després de patir una sortida de pista, amb l’ajuda del públic, aconseguien treure el seu Volkswagen Golf GTi del barranc on havia caigut i el situaven de nou sobre la pista, moment en que eren envestits per un altre participant que els enviava de nou barranc avall on defintivament el públic ja no els podia ajudar.

Divendres a trenc d’alba arrancava la tercera etapa, la qual conduiria als 45 equips que restaven en competició fins a Viseu, on s’hi arribava al capvespre del mateix dia. Els problemes amb els esmortidors es van seguir manifestant al llarg de la tercera jornada, el que va permetre a Jean Ragnotti i Pierre Thimonier amb tres escratxs en les primeres especials del dia situar-se a només 24 segons dels líders. Peró quan mancaven només 4 especials per completar la jornada, Markku Alén i Ilkka Kivimäki es varen poder tornar a distanciar en la general gràcies a la major potència del cotxe torinès i la seva tracció integral tot i haver de pilotar amb major cautela donada la fragilitat dels esmortidors.

La creu de Lancia eren els transalpins Miki Biasion i Tiziano Siviero, quan el canvi del seu cotxe es quedava bloquejat en segona velocitat, havent de fer fins a sis especials cronometrades en aquestes pèssimes condicions que provacaren un sobreescalfament al motor de l’utilitari italià. Més endavant, en unes llargues assistències, els pilots italians van poder canviar la caixa de velocitats del seu Delta HF 4WD, el que va facilitar que el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es situès en tercera posició provisional amb poc més d’un minut d’avantatge per davant seu.

Davant el desastre amb els esmortidors, l’equip Lancia pràcticament es va quedar sense recanvis per tal d’afrontar la darrera jornada, pel que Cesare Fiorio, director esportiu de Lancia, va haver de disposar un avió per tal de fer arribar des d’Itàlia més recanvis que permetessin als seus mecànics reemplaçar aquells que s’anessin trencant.

El dissabte de matinada des de Viseu Jean Ragnotti i Pierre Thimonier van sortir disposats anar a l’atac aprofitant la cautela que imperava a Lancia, el que va permetre als francesos escurçar les distàncies vers els líders provisionals fins a només 4 segons de distància, moment en que van arribar els nous esmortidors des d’Itàlia i Markku Alén i Ilkka Kivimäki van poder tornar a atacar a fons les especials que restaven fins arribar a Estoril distanciant-se irremeiablement de la parella de Renault.

Miki Biasion i Tiziano Siviero per la seva banda van tenir una darrera jornada plena d’incidents, el que va impedir a la parella italiana atacar la darrera posició de podi que ocupaven Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Primer una conducció de combustible es desprenia i poc després patien una punxada que desencadenava en un eix de transmissió trencat. Més endavant se’ls hi trencava la direcció amb el que finalment els pilots italians recollien un total de 29 minuts en penalitzacions completant el recorregut en vuitena posició a més de 34 minuts dels seus companys d’equip.

Completades les 37 especials cronometrades del ral·li Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien guanyar per cinquena vegada la prova portuguesa en aturar el cronómetre en 7 hores 9 minuts i 39 segons, 2 minuts i 53 segons per davant dels sorprenents pilots de Renault Jean Ragnotti i Pierre Thimonier que completaven el ral·li en segona posició. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven el podi a 4 minuts i 58 segons dels guanyadors, en el que suposava el primer podi mundial de la parella escandinava.

En la categoria reservada als cotxes de producció, el fill del director esportiu de Lancia, el pilot Sandro Fiorio acompanyat del seu compatriota Luigi Pirollo aconseguien la primera victòria de la temporada a la ronda ibèrica, que combinada amb els dos segons llocs marcats en les dues rondes anteriors, llançaven als italians al capdavant de la provisional del campionat amb 33 punts, 20 més que els dos guanyadors de les dues proves anteriors que no semblaven estar interessats en competir en tot el campionat.

En la general provisional del campionat de pilots, la victòria que aconseguia Markku Alén a Portugal, permetia als pilots de Lancia repartir-se les tres primeres posicions de la taula. Si bé Juha Kankkunen encara no havia guanyat cap prova, si que havia participat en les tres primeres rondes del campionat, el que permetia al pilot finlandès campió del món liderar la taula amb 9 punts de marge vers els seu compatriota i company Markku Alén. Massimo Biasion tot i tenir un ral·li ple d’incidents es mantenia en posicions capdaventeres empatat a punts amb Kenneth Eriksson.

En el campionat per a constructors, Lancia gràcies a la seva segona victòria de la temporada combinada amb el zero de Mazda, permetia als torinesos desmarcar-se al capdavant de la provisional en 25 punts. Volkswagen, que sumava el seu primer podi de la temporada, empatava amb el seu soci de grup, Audi, si bé la marca d’Ingolstadt no competia oficialment al ral·li.