Ral·li Monte-Carlo 1987

El dijous 22 de gener de 1987 finalitzava al Principat de Mónaco el 55è Ral·li Monte-Carlo, ronda inaugural del Campionat del Món de Ral·lis. La prova comptava amb 26 trams cronometrats de 593,45 km de distància als que els 160 equips participants dels 163 inscrits havien de fer front a partir del dissabte 17 de gener, moment en el que es donava la sortida a la prova des de diverses ciutats europees. 93 equips participants aconseguien finalitzar la prova, tenint en compte que en la última jornada només es permetia competir als 100 primers classificats.

Completada l’etapa de concentració als Alps, el ral·li propiament dit començava el dissabte 18 de gener amb la disputa de les primeres especials cronometrades, on els Lancia Delta HF 4WD oficials van començar a deixar palesa la seva superioritat, els francesos Bruno Saby i Jean-François Fauchille s’adjudicaven la primera i segona especials cronometrades seguits de ben aprop pels seus companys d’equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero i Juha Kankkunen i Juha Piironen. Mentre que un dels que sobre el paper havia de ser un dels seus màxims rivals, el Mazda 323 4WD d’Ingvar Carlsson i Per Carlsson arrossegaven problemes de motor.

Bruno Saby i Jean-François Fauchille quan es dirigien a disputar la tercera especial cronometrada patien un accident en l’enllaç amb un cotxe que sortia d’un garatge, afortunadament per als francesos una manifestació a Bourg d’Oisans encapçalada pel seu alcalde per tal d’expressar la seva disconformitat pel mal estat de les carreteres i el retard acumulat que només havia permés als 20 primers participants disputar les dues primeres cronometrades, va obligar a la organització a cancelar la tercera especial alhora que otorgava a la resta de pilots el mateix temps. Aixó va permetre reparar els danys, no massa importants, que havia sofert el Lancia Delta HF 4WD dels líders.

En la represa, Massimo Biasion i Tiziano Siviero s’adjudicaven el millor crono el que permetia als italians liderar la prova deixant el darrer escratx de la jornada per als suecs de Mazda Ingvar Carlsson i Per Carlsson, els quals havien pogut solventar ja el seu problema amb el seu 323 4WD. Tanmateix peró en aquesta última cronometrada del dia els altres pilots de l’equip Mazda, els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne perdien de l’ordre de 45 minuts en haver d’aturar-se a mig tram a efecte de reparar una conducció del turbo que s’havia trencat, enfonsant als campions del món de ral·lis de 1985 en la classificació provisional, tan que quedaven exclosos de la prova pel retard acumulat.

A la neutralització de la primera etapa doncs els tres Lancia Delta HF 4WD lideraven de manera contundent, trobant-se separats per tan sols 9 segons, mentre que en quarta posició s’hi trobava l’Audi 200 Quattro dels alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals tot i dur un cotxe potent, aquest era molt poc àgil en els trams revirats dels alps francesos, peró que tot i així aconseguia mantenir la davantera vers el Ford Sierra XR4i de Stig Blomqvist i Bruno Berglund, els quals, afortunadament, a última hora van decidir descartar el potent Sierra RS Cosworth de propulsió en benefici del de tracció integral.

El domini dels Lancia es va seguir extenent al llarg de la segona jornada, en la que Bruno Saby i Jean-François Fauchille gràcies a adjudicar-se tres dels cinc trams cronometrats del dia, i empatar a l’escratx en un quart tram amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero, autors del millor temps en la primera cronometrada de la segona etapa, aconseguien superar als seus companys d’equip italians i passar a liderar la prova en la última especial del dia seguits pels finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, mantenint constant la finestra de 9 segons entre el primer i el tercer Lancia Delta HF 4WD, peró amb l’Audi 200 Quattro de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a més de 3 minuts i mig.

Bernard Darniche i Alain Mahé per la seva banda es veien obligats a abandonar la prova després de patir problemes de frens en el seu Mercedes-Benz 190, mentre que els seus companys d’equip, els també francesos Dany Snobeck i Jean-Pierre Bechu, també abandonaven la prova en patir una sortida de carretera i malmetre la seva caixa de canvis.

Ja immersos a la tercera etapa del ral·li, en la seva segona especial cronometrada saltava la sorpresa quan la transmissió del Lancia dels líders, Bruno Saby i Jean-François Fauchille, es trencava i aquests es veien obligats a abandonar la cita cedint la seva posició de privilegi als seus companys Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals al llarg de la jornada aconseguirien fins a 4 escratxs per tal de precedir en només 2 segons als italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero que es feien amb un escratx. Mentre que els pilots d’Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer guanyaven una posició, entrant ara en el podi, seguien perdent temps amb els pilots de Lancia completant la jornada a 5 minuts i 34 segons dels líders.

Precisament en la segona especial cronometrada, en la que abandonaven els líders provisionals, es produia el primer escratx d’un cotxe de dos rodes motrius, quan el Ford Sierra RS Cosworth del suec Kalle Grundel i el britànic Terry Harryman, aprofitant unes condicions de sec amb clapes de neu sopa podia imposar la major potència del seu Ford sense veure’s mermat per la poca adherència del terreny.

Donades unes condicions cambiants del ferm en les especials cronometrades de la quarta jornada del ral·li, els alemanys d’Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer acumulaven una série d’encerts a l’hora d’escollir els pneumàtics el que els permetia aconseguir marcar tres escratxs dels cinc possibles, tot i així en el comput general del dia, els alemanys perdien 16 segons vers els líders provisionals que seguien sent els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen.

Precisament Juha Kankkunen i Juha Piironen, aconseguien incrementar en 49 segons l’avantatge que tenien vers els seus companys d’equip italians, sobretot per una mala elecció en les rodes per part dels transalpins en la primera especial cronometrada del dia; tot i així en les assistències els campions del món es veien obligats a reemplaçar la caixa de canvis en el seu Delta HF 4WD alhora que reduir la pressió del turbo per tal de facilitar només 200 CV i evitar així que una averia en el canvi de velocitats es pogués reproduir en el futur.

Kalle Grundel i Terry Harryman eren els protagonistes en negatiu del dia, quan per una sortida de carretera es veien obligats a abandonar la prova.

En la darrera neutralització a Gap, Cesare Fiorio decidia reunir als seus dos equips, és a dir Juha Kankkunen i Juha Piironen i a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, per tal que finalitzessin les hostilitats entre els dos i assegurar-se que els dos cotxes arribessin a Mònaco. Fiorio els va donar a escollir un tram, i qui el guanyés, guanyava el ral·li, al que els finlandesos van escollir el variant Turini.

La última etapa, la popularment coneguda com «nit dels Colls», si bé ja no es celebrava de nit, cinc trams separava als 100 primers equips classificats, els autoritzats a prendre la sortida, de l’arribada. Juha Kankkunen i Juha Piironen s’adjudicaven el Coll de la Madone que obria la jornada, mentre que al Coll del Turini, on els pilots de Lancia es jugaven el ral·li, el millor temps era per als italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer per la seva banda s’adjudicaven les tres darreres especials cronometrades del ral·li que tot just servien per maquillar una mica el seu resultat.

Acatant les ordres d’equip, Juha Kankkunen i Juha Piironen a uns 500 metres de la línia de meta de la última especial cronometrada, Coll de Saint Raphael, van aturar al voral de la carretera el seu Lancia Delta HF 4WD tot esperant que el dels seus companys d’equip els superessin, donat un temps suficient per otorgar la victòria dels italians, els Juha van reiniciar la marxa per tal de completar el recorregut. Tal peró era l’enuig dels finlandesos, qui ni tan sols van baixar del cotxe per saludar al públic ni es dirigien al podi a celebrar la seva segona posició final.

Guanyadors del tram del Coll de Turini, els pilots italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero guanyaven el ral·li amb un temps total de 7 hores 39 minuts i 50 segons, 59 segons per davant dels seus companys d’equip derrotats al Turini, els campions del món en vigència Juha Kankkunen i Juha Piironen. Per la seva banda, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer completaven el podi a bord del feixuc Audi 200 Quattro a 4 minuts i 10 segons dels guanyadors.

En la categoria reservada als vehicles de producció, pràcticament de série, els Lancia van seguir extentent també el seu domini, primer van liderar els italians Vittorio Caneva i Loris Roggia amb un dels Delta HF 4WD, els quals fins i tot es permetien el luxe de classificar-se per davant dels Grup A de dues rodes motrius encapçalats per Jean Ragnotti i Pierre Thimonier. Peró una sortida de pista del italians els feia perdre 15 minuts i el liderat de la prova que recalava en els seus compatriotes Alex Fiorio i Luigi Pirollo, els quals tenien als francesos Bertrand Balas i Eric Laine trepitjant-lis els talons. En la última jornada, una punxada en la primera especial cronometrada dels italians, permetia als francesos prendre el liderat de la prova que ja mantindrien fins a la conclusió de la mateixa.

Tractant-se de la ronda inaugural del campionat, lógicament el podi de Mónaco era el podi del mundial reservat per a pilots, en el que Massimo Biasion sumava els seus primers 20 punts seguit de Juha Kankkunen amb 15 i de Walter Röhrl amb 12.

En el campionat reservat als constructors, Lancia veia plasmat el seu domini sobre les carreteres alpines amb la primera posició de la taula, superant en sis punts als alemanys d’Audi i en vuit a Mazda després que un cop conclosa la prova, al Ford Sierra XR4i dels suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund, que havien completat el ral·li en quarta posició, s’hi haguessin trobat unes irregularitats d’homolgació i aquests fossin exclosos.