Ral·li Suècia 1977

Karlstad acollia un any més el Ral·li de Suècia, i el diumenge 13 de febrer de 1977 s’hi celebrava la clausura de la seva 27ena edició. La cita nòrdica tenia un total de 35 proves especials cronometrades en el seu programa, si bé una especial espectacle, celebrada sobre un llac glaçat, no computava en la taula de temps, pel que la distància total competitiva esdevenia de 472 km. Tanmateix la ronda hivernal otorgava punts en el campionat del món de marques, figurant en aquest calendari en el seu segon lloc, i en la Copa FIA de pilots, sent la tercera cita d’aquest campionat, el que portava a 90 equips a inscriure’s a l’esdeveniment. Tots ells van ser presents a la sortida del ral·li celebrava el divendres 11 de febrer a Karlstad també, mentre que només 47 van aconseguir superar tot el recorregut.

La principal novetat de l’edició era que el seu recorregut deixava de ser secret, amb el que els pilots podien fer reconeixements previs i fins i tot entrenar de cara a l’esdeveniment, si bé la manca de precipitacions en forma de neu, modificava lleugerament l’escenari.

La primera etapa del ral·li era un bucle de 18 proves especials amb arribada i sortida a Karlstad, si bé una d’elles en no computar en la taula de temps, la seva distància total cronometrada esdevenia de 236 km. En ella realment hi prenien la sortida 173 formacions, doncs 83 equips participants ho feien en categoria nacional i que per tant només participaven al llarg de la primera jornada.

Per Eklund i Björn Cederberg, guanyadors de la darrera edició de la ronda sueca, sortien a l’atac per intentar repetir resultat, una opció que també escollien pels finlandesos de FIAT Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i que desencadenava en l’escratx ex-aequo de les dues formacions que compartien així liderat. Per darrera d’ells, a 4 segons, s’hi classificaven Stig Blomqvist i Hans Sylvan, companys d’equip dels primers, i en tercer lloc s’hi trobava el Toyota Celica de Pentti Airikkala i Risto Virtanen.

La segona prova especial del programa, d’uns 30 km cronometrats, esdevenia una mica més selectiva que l’anterior, i situava en el liderat en solitari a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui repetien en l’autoria del millor temps i a més a més aconseguien distanciar-se en 9 segons vers Per Eklund i Björn Cederberg. Stig Blomqvist i Björn Cederberg i Pentti Airikkala i Risto Virtanen es mantenien en les seves posicions de perseguidors, si bé aquests es trobaven ja a 20 segons i 1 minut respectivament.

En la quarta prova especial, el ral·li viuria un gir de guió molt important, doncs les dues llebres del ral·li hi tenien problemes. Per una banda Per Eklund i Björn Cederberg patien problemes de motor en el seu Saab 99 EMS i pràcticament completaven l’especial al ralentí, perdent 3 minuts vers els seus companys Stig Blomqvist i Hans Sylvan; però molt pitjor va ser el cas de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, un fusible va començar a fallar en el seu FIAT 131 Abarth, el que deixava als finlandesos sense llum i aquests acabaven impactant contra un mur de neu en patir una sortida de pista. Retornar el cotxe a la traçada els va suposar perdre uns 20 minuts, un temps al que posteriorment se l’hi afegirien uns 30 minuts més en les assistències per tal de reparar el seu cotxe, amb el que els finlandesos s’enfonsaven en la part més baixa de la taula, si bé continuaven competint.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan es trobaven així amb la primera posició en la provisional per una mica més d’un minut de marge vers Pentti Airikkala i Risto Virtanen i el FIAT 131 Abarth pilotat per Timo Mäkinen i Henry Liddon. I si bé Per Eklund i Björn Cederberg figuraven per llavors en la quarta posició en la taula provisional, els suecs no podien anar massa més enllà en la competició amb el seu motor inoperatiu.

Hannu Mikkola i Arne Hertz engruixaven la llista d’abandonaments a causa d’un curt-circuit en el seu Toyota Corolla Levin, amb el que la lluita per la segona posició quedava ben d’hora resolt en un assumpte de dos equips, el Toyota Celica de Pentti Airikkala i Risto Virtanen, i el FIAT 131 Abarth de Timo Mäkinen i Henry Liddon. Mentre que per darrera d’ells els Opel Kadett GT/E Grup 2 d’Anders Kulläng i Bruno Berglund i de Bror Danielsson i Ulf Sundberg formaven un grup molt compacte amb el FIAT 131 Abarth de Simo Lampinen i Solve Andearsson un parell de minuts més endarrera de l’última plaça de podi.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda sortien a partir de llavors a atacar cada viratge, i els finlandesos esdevenien assíduament els homes més ràpids en pista, mentre que els líders anaven de mica en mica distanciant-se dels seus més immediats perseguidors. Tanmateix la lluita tancada per la segona posició quedaria resolta amb la disputa de la tretzena prova especial cronometrada, moment en que el Toyota Celica de Pentti Airikkala i Risto Virtanen començaria a patir problemes amb la bomba injectora i feia retrocedir als pilots fins a la sisena posició provisional.

Els líders Stig Blomqvist i Hans Sylvan, tenien un ensurt en la recta final de l’etapa quan aquests patien una petita sortida de pista que els hi danyava l’eix posterior del seu Saab 99 EMS. Si bé els pilots no perdien la primera posició, si que el seu coixí de segons es reduia fins als 52 que aquests gaudien vers Timo Mäkinen i Henry Liddon a l’entrada al parc tancat de Karlstad el dissabte. Anders Kulläng i Bruno Berglund eren tercers a 3 minuts i 23 segons dels primers classificats i els seus companys de formació, Bror Danielsson i Ulf Sundberg, quarts a 3 minuts i 57 segons, precedint a la seva vegada al FIAT 131 Abarth de Simo Lampinen i Solve Andearsson en 23 segons.

La segona etapa del ral·li no era més que una repetició de l’etapa anterior però sense l’especial espectacle i no computable en la taula de temps del llac glaçat, pel que el número de proves especials baixava irrisòriament fins a 17, però la distància total cronometrada romania inalterada en els 236 km.

Després de descansar per un període de 8 hores a la capital del Värmland, Stig Blomqvist i Hans Sylvan atacaven fort en les primeres especials de la jornada per tal de recuperar els segons perduts a les acaballes del dia anterior, i així els líders s’imposaven consecutivament en les 4 primeres especials cronometrades que els hi otorgaven un marge proper als 4 minuts.

Pentti Airikkala i Risto Virtanen havien d’abandonar la competició amb la bomba injectora del seu Toyota Celica trencada, mentre que una punxada soferta per Anders Kulläng i Bruno Berglund, feia baixar a la parella sueca d’Opel una posició en la taula general, classificant-se just per darrera dels seus companys Bror Danielsson i Ulf Sundberg. 

Veient com estava la taula de temps i com els Opel Kadett GT/E de Grup 2 dificilment els hi podien plantejar problemes, si bé aquests cotxes eren molt més fiables que no pas els de Grup 4, aquests entregaven menys potència, Timo Mäkinen i Henry Liddon decidien llavors pilotar per assegurar la segona plaça. Un fet que no va ser possible, doncs a manca de quatre cronometrades per completar el recorregut, el rotor del distribuidor del seu cotxe es trencava i el FIAT 131 Abarth que pilotaven es quedava aturat en el voral. No seria l’únic abandonament per a FIAT, doncs contemporàniament un conat d’incendi en el motor, obligava a retirar-se a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui havien aconseguit remuntar fins la 26ena posició provisional després d’haver acumulat un total de 15 millors temps.

Sense marge per a gaire cosa més, els 37 equips participants que restaven en actiu feien entrada a Karlstad el diumenge 13 de febrer, lloc i moment en el que Stig Blomqvist i Hans Sylvan es proclamaven guanyadors del 27è Ral·li de Suècia amb un temps final de 8 hores 2 minuts i 17 segons. Per darrera d’ells s’hi trobaven els dos Opel Kadett GT/E dels seus compatriotes Bror Danielsson i Ulf Sundberg i d’Anders Kulläng i Bruno Berglund, qui invertien 6 minuts i 2 segons i 6 minuts i 24 segons més respectivament que els guanyadors de l’edició en recórrer els 472 km cronometrats del programa.

En la Copa FIA per a pilots, cap dels participants en les 3 primeres rondes sumava punts en més d’una d’elles, entre el Monte-Carlo inaugural i la present ronda sueca, s’hi havia celebrat l’Arctic finlandès, pel que es produien triples empats en totes tres primeres posicions.

Tot i no haver aconseguit la victòria per segon ral·li consecutiu, FIAT encara feia bo el quart lloc final de Simo Lampinen i Solve Andreasson, doncs la formació de Torí passava a liderar el campionat de marques en solitari. Opel que havia sabut plantejar bé el ral·li i en optar per la fiabilitat enlloc de la potència, molt menys important en un esdeveniment com el suec, pujava fins la segona plaça gràcies al segon lloc de Bor Danielsson i Ulf Sundberg, Saab i Lancia acumulaven una absència i una victòria, amb el que les dues marques empataven a 18 punts en el tercer lloc del mundial de constructors.

Agraïments a Carles Bosch per la cessió de material gràfic. Agraïments a Fer Velilla per la cessió de documentació escrita.