El diumenge 6 de març de 1977 finalitzava a Estoril el 11è Ral·li de Porugal, tercer esdeveniment en el calendari del mundial de ral·lis i quart en la copa FIA de pilots. La prova portuguesa arrancava a la mateixa ciutat el dimecres 2 de març per mitjançant 46 especials cronometrades d’un recorregut total de 578,40 km, viatjar cap al nord del país i tornar. A la sortida s’hi donaren cita 103 equips, dels que només 27 van conseguir completar el recorregut.
A primera hora del dimecres, els 103 equips participants abandonaven el Circuit d’Estoril per afrontar la primera etapa, la qual estava formada per 15 proves especials cronometrades de 132 km de distància. Una corda competitiva que conduiria la caravana del ral·li fins a Povoa de Varzim, al nord del país. En les primeres especials, celebrades sobre asfalt, els FIAT oficials es varen mostrar superiors a la competència sent Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti els primers líders de la prova en marcar els dos primers millors temps per davant dels seus companys de formació Markku Alén i Ilkka Kivimäki, Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier i de Maurizio Verini i Ninni Russo, si bé les distàncies vers els seus perseguidors no eren massa àmplies.
A Montejunto, tercera prova especial del programa, Hannu Mikkola i Arne Hertz marcaven el millor temps amb el seu Toyota Celica 2000 GT i es situaven en la segona posició provisional a només 4 segons de Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti, mentre que el Ford Escort RS1800 oficial d’Ari Vatanen i Peter Bryant accedia a la darrera posició d’honor. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb un reglatge de suspensions no massa adequat per a l’especial, queien a la quarta posició, mentre que Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier esdevenien vuitens després de punxar una roda del seu cotxe.
Abans d’arribar al reagrupament de Figueira da Foz, dos noves proves especials cronometrades d’asfalt constaven en el programa, en les que Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier hi aconseguien el millor temps i recuperaven 3 posicions a la general. Alhora Markku Alén i Ilkka Kivimäki superaven als seus companys de formació per només 4 segons i esdevenien els nous líders de l’edició, mentre que la darrera plaça de podi era per Hannu Mikkola i Arne Hertz a 14 segons dels líders i amb només 3 de marge vers els italians Maurizio Verini i Ninni Russo.
En sortir de Figueira da Foz quan passaven les 10 de la nit, als participants els hi restaven 10 proves especials cronometrades per completar l’etapa, de les que 8 eren de terra i les 2 últimes d’asfalt. Ari Vatanen i Peter Bryant marcaven el millor temps en la primera d’elles i s’enfilaven fins a la segona posició, mentre que Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti recuperaven el liderat. A Candosa, setena prova especial de l’etapa i segona des de la sortida del reagrupament, Ari Vatanen i Peter Bryant s’envirollaven i deixaven el seu segon lloc a Hannu Mikkola i Arne Hertz en cedir 30 segons en l’incident, mentre que Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti es feien forts en el lideratge amb el seu tercer escratx.
Una prova especial més tard, Bucaço, Hannu Mikkola i Arne Hertz es veien forçats a abandonar la competició en patir una violenta sortida de pista per la pèrdua d’una roda a conseqüència de trencar-se els espàrrecs que la subjectaven, mentre que Ari Vatanen i Peter Bryant hi marcaven el millor temps, superant en 14 segons al segon equip més ràpid, i recuperaven la segona posició a un mig minut de la parella italiana líder.
El terreny estava molt malmès per les tempestes caigudes en les setmanes prèvies al ral·li i en aquest context els Ford esdevenien la referència, Björn Waldegård i Hans Thorszelius s’imposaven en la novena prova especial i Ari Vatanen i Peter Bryant ho tornaven a fer en la desena per tal de situar-se a només 1 segon de Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti. Viseu, onzena prova especial de l’etapa, generava un escratx ex-aequo entre Björn Waldegård i Hans Thorszelius amb Ari Vatanen i Peter Bryant, el que per una banda situava a uns en la tercera posició provisional i als altres en el lideratge.
Els nous líders tancaven l’etapa guanyant les 4 proves especials que restaven per cel·lebrar-se, amb el que l’entrada al parc tancat de Povoa de Varzim el dijous al matí es feia amb Ari Vatanen i Peter Bryant al capdavant de la taula de temps per 28 segons de coixí vers Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti. Björn Waldegård i Hans Thorszelius eren tercers a 39 segons dels seus companys i amb 1 minut i 6 segons de marge amb els quarts classificats, els italians Maurizio Verini i Ninni Russo. Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren cinquens a 9 segons dels seus predecessors i amb 43 segons de diferència amb el Toyota Celica 2000 GT d’Ove Andersson i Henry Liddon.
A part de la baixa esmentada de Hannu Mikkola i Arne Hertz, altres protagonistes no arribaren a fer entrada al parc tancat de Povoa de Varzim; Roger Clark i Jim Porter iniciaven el ral·li amb molts problemes d’embragatge en el seu Ford Escort RS1800 oficial que els deixaven fora de la lluita per les primeres places des d’un primer instant, sent finalment aquesta la causa del seu abandonament, mentre que els gallecs Beny Fernández i Miguel Brasa, que figuraven en la vuitena posició provisional, hagueren d’abandonar en la penúltima prova especial de l’etapa, Regua, en trencar una roda.
La segona etapa del programa era un conjunt de tan sols 4 proves especials nocturnes de 80,50 km cronometrats a la regió més pròxima a Povoa de Varzim, però aquest finalment es va quedar en un bucle de 3 trams de 53,50 km quan els organitzadors es veien obligats a cancel·lar la prova especial de São Lourenço da Montaria arran del mal estat de la pista després de les tempestes del mes de febrer. Amb la sortida programada pel dijous al vespre, el retorn a la ciutat estava previst a primera hora de la matinada de l’endemà divendres.
Ari Vatanen i Peter Bryant seguien imposant la seva llei i els liders s’imposaven en els dos primers trams del bucle, mentre que per darrera seu s’anaven succeint els drames. Björn Waldegård i Hans Thorszelius patien una doble punxada en el primer d’ells, el que els suposava perdre-hi 5 minuts i bona part de les seves opcions a victòria. Fulvio Bacchelli i Francesco Rosetti, que seguien conservant la segona posició, hagueren de canviar les suspensions del seu FIAT 131 Abarth després d’aquest primer tram, el que els va comportar rebre una penalització d’11 minuts en el seu control horari i caure fins la vuitena posició provisional.
En iniciar la segona prova especial del bucle, Maurizio Verini i Ninni Russo heredaven la segona posició provisional de la taula, però els pilots no en pogueren gaudir gaire d’aquesta plaça. Un palier del seu cotxe es trencava en la quarta i última prova especial del bucle, la cancel·lada era la tercera, i els italians completaven l’especial amb 9 minuts de retard gràcies a que Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier els empenyien fins a la línia de final de tram, el que tanmateix suposava 3 minuts de retard a la parella francòfona i dos fars trencats, recordem que les especials eren nocturnes. Mentre que per una altra banda, Björn Waldegård i Hans Thorszelius s’imposaven en aquesta última cronometrada de l’etapa.
Cap a la 1 de la matinada, Ari Vatanen i Peter Bryant feien entrada a Povoa de Varzim conservant la primera posició, mentre que el desenvolupament dels esdeveniments, permetia a Markku Alén i Ilkka Kivimäki pujar fins la segona plaça, si bé ho feien a 3 minuts i 9 segons dels líders, és a dir, havent cedit una mica més d’1 minut vers aquests en poc més de 50 km cronometrats. Per la seva banda Ove Andersson i Henry Liddon tancaven el podi provisional a 3 segons del FIAT predecessor i amb 3 minuts i 44 segons de marge vers Björn Waldegård i Hans Thorszelius, quarts.
Havent descansat tota la nit, els 54 equips que restaven en actiu es disposaven a afrontar a partir del divendres al matí l’etapa més llarga de tot el ral·li, la tercera. La qual estava formada per 15 proves especials de 288,50 km cronometrats i que conduiria als seus supervivents fins a Estoril, on s’estimava arribar a trenc d’alba de l’endemà dissabte.
Björn Waldegård i Hans Thorszelius esdevenien la cara de Ford en imposar-se consecutivament en els tres primers trams de la jornada, mentre que Ari Vatanen i Peter Bryant eren la creu en recollir-hi tres punxades successives; el temps que els líders hi cedien, facilitava que la primera posició passés a ser per a Ove Andersson i Henry Liddon, un cop els pilots de Toyota havien aconseguit superar a Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
Malauradament per als pilots de Toyota, el seu lideratge seria efímer, doncs una doble punxada soferta en el punt quilómetric 5 del tram de Marão, quarta prova especial de l’etapa, els feia baixar del cotxe per canviar les rodes, una tercera punxada produida 2 kms més endavant, obligava a la parella a pilotar els restants 30 km del tram sobre la llanda, el que els suposava cedir 7 minuts i la plaça d’honor, que a partir de llavors tornava a estar ocupada per Ari Vatanen i Peter Bryant, autors del millor temps al final de l’especial. Tanmateix, Markku Alén i Ilkka Kivimäki recuperaven la segona posició, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius passaven a tancar el podi.
El cinquè tram de l’etapa era cancel·lat, amb el que aquesta es veia reduïda en 6 km, mentre que la sisena i setena prova especial, un cop lliures de les punxades, Ari Vatanen i Peter Bryant tornarien a ser la refèrencia en els temps, si bé l’escratx de la sisena prova especial era ex-aequo amb els seus companys Björn Waldegård i Hans Thorszelius. Un cop superada la línia de meta del setè tram però, Ari Vatanen no afluixava el ritme malgrat els crits de Peter Bryant, amb el que la parella de Ford patia una sortida de pista en el primer revolt que es trobaven caient en un forat, l’impacte d’un segon Ford Escort privat que se sortia en el mateix punt, els deixava fora de competició.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki es trobaven així liderant la taula de temps sense haver marcat cap millor registre, però el que potser era més important que la velocitat pura, era que no havien patit cap contratemps ni punxada. Björn Waldegård i Hans Thorszelius es tornaven a imposar en la vuitena prova especial, la qual donava entrada al reagrupament de Viseu, on els finlandesos de FIAT hi feien cap amb 1 minut i 33 segons de marge vers els suecs de Ford. Ove Andersson i Henry Liddon eren tercers, però a 5 minuts i 10 segons dels líders i amb pràcticament igual marge vers el 131 Abarth de Maurizio Verini i Ninni Russo, quarts. 2 minuts més avall s’hi trobava l’ultim FIAT oficial, el de Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti, mentre que amb 2 minuts més de retard hi havia el de FIAT França pilotat per Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier.
Sent nit tancada, els participants afrontaven la segona part de l’etapa amb 7 especials per davant. Markku Alén i Ilkka Kivimäki activaven llavors el seu mode «maximum attack» i si bé en la novena prova especial se’ls hi escapava el millor temps per 1 segon vers Björn Waldegård i Hans Thorszelius, a la primera passada pel respectable Arganil, els finlandesos aconseguien el seu primer millor temps alhora que incrementaven en més d’1 minut el seu marge amb els suecs de Ford, que hi patien una punxada.
La parella escandinava de l’oval no tirava la tovallola, i després d’aconseguir escurçar les distàncies amb els líders en 1 minut en les 3 proves especials següents, una altra punxada en la segona passada per Arganil els deixava pràcticament descartats per a la lluita per la victòria en perdre-hi prop de 4 minuts, el que els comportava l’intercanvi de posicions amb Ove Andersson i Henry Liddon, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki hi aconseguien el seu segon, i últim, escratx a l’esdeveniment.
Quan mancava poc pel trenc d’alba, els pilots entraven al parc tancat d’Estoril, on Markku Alén i Ilkka Kivimäki encapçalaven la general provisional per 5 minuts i 20 segons d’avantatge vers Ove Andersson i Henry Liddon. Björn Waldegård i Hans Thorszelius es trobaven 27 segons per darrera de la parella de Toyota després que els de l’oval s’anotessin el darrer escratx de l’etapa. Els italians Maurizio Verini i Ninni Russo eren quarts a 13 minuts i 26 segons dels seus companys d’equip, mentre que el francès Jean-Claude Andruet i el belga Christian Delferrier ascendien a la cinquena posició després de l’abandonament del 131 Abarth oficial de Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti per una averia en la transmissió després de patir un accident amb croqueta inclosa.
Dissabte a la nit arrancava la quarta i última jornada del ral·li, la qual estava formada per 12 proves especials cronometrades curtes que suposaven 80,90 km competitius per la Serra de Sintra. Amb un marge més que suficient per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki al capdavant de la classificació, l’interés de l’etapa residia en la lluita per la segona posició entre Björn Waldegård i Hans Thorszelius amb Ove Andersson i Henry Liddon. Els de Ford atacaven fort des d’un bon inici i guanyaven les tres primeres proves especials del programa, mentre que els de Toyota s’envirollaven en la tercera prova especial en tenir els pneumàtics encara freds i cedien la segona plaça als de l’oval.
Björn Waldegård i Hans Thorszelius s’imposaven en un total d’11 de les 12 proves especials de l’etapa, malgrat tot Ove Andersson i Henry Liddon es mostraven molt competitius al llarg de tota la nit i no cedien massa segons amb els suecs de Ford manteniu viu així l’interés per la competició. D’altra banda, Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier progressaven molt més ràpid que no pas Maurizio Verini i Ninni Russo per les especials asfaltades portugueses, amb el que els pilots de FIAT França prenien la quarta posició als pilots oficials de la marca per poc menys de mig minut al terme del programa.
Arribats al diumenge 6 de març pel matí, l’11è Ral·li de Portugal es donava per completat, otorgant així la victòria a Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Els finlandesos invertien un total de 6 hores 51 minuts i 47 segons en récorrer els 546,90 km mixtes que s’acabaven disputant del programa, aconseguint un marge final de 3 minuts i 56 segons vers els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius. Ove Andersson i Henry Liddon tancaven el podi d’Estoril a 4 minuts i 21 segons dels guanyadors.
En la Copa FIA de pilots el Ral·li de Portugal tot just era la quarta ronda del certamen, i al capdavant de la classificació es produia un empat a 5 bandes en quan Markku Alén amb la seva victòria s’unia als 3 guanyadors anteriors i Jean-Claude Andruet sumava 3 punts als 6 aconseguits al Monte-Carlo.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sandro Munari Ari Vatanen Stig Blomqvist Markku Alén Jean-Claude Andruet |
9 9 9 9 9 |
|
Tapio Rainio Bror Danielsson Björn Waldegård |
6 6 6 |
|
Antonio Zanini Jari Vilkas Anders Kulläng Ove Andersson |
4 4 4 4 |
En el campionat de marques FIAT marcava la seva primera victòria de la temporada, amb el que els torinesos es refermaven en la seva condició de líders del certamen, incrementant les distàncies amb Opel, que sumava 13 punts gràcies a la victòria en Grup 2 dels locals «Mequepé»-Vilar i amb Ford que començava a recuperar-se de l’absència al Ral·li Monte-Carlo.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
FIAT |
48 |
|
Opel |
39 |
|
Ford |
30 |