Ral·li Sardenya 2014

El diumenge 8 de juny de 2014 finalitzava a la població catalana de l’Alguer el 11è Ral·li de Sardenya, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·li. Amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, marques, WRC-2 i WRC-3, aplegava fins a 57 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 51 van iniciar la prova des de la pertinent rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat el dijous 5 de juny per dirigir-se cap un recorregut composat de 17 especials cronometrades de 364,92 km. A la cerimònia de clausura de la prova hi varen ser presents 38 dels equips participants.

El canvi en l’epicentre del ral·li des d’Olbia a l’Alguer comportava diferents canvis en el recorregut en relació a edicions anteriors, com una superespecial espectacle d’1,30 km de distància que obria boca als espectadors italians pels carrers de Cagliari i en la que els finlandesos de M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien marcar el millor temps esdevenint els primers líders de la prova sarda.

Els trams de debó no entrarien en escena fins divendres, quan se’n celebraven 4 a doble passada que dibuixaven les 8 especials cronometrades d’aquesta primera jornada amb una distància total de 161,28 km de lluita contra el cronòmetre. En les tres primeres especials del dia els dos equips oficials Hyundai aprofitant la seva privilegiada posició de sortida endarrerida als trams van aconseguir alternar-se al capdavant de la general provisional. Així els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul amb el millor temps al primer tram i amb el seus companys d’equip Juho Hänninen i Tomi Tuominen enganxats als seus talons, desplaçaven el Ford Fiesta RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen de la primera posició del ral·li.

En la segona especial del dia, tercera del recorregut, la truita canviava i ara el millor temps era per a Juho Hänninen i Tomi Tuominen seguits de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, el que situava l’i20 dels finlandesos per davant del dels belgues. Els pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson aconseguien el millor temps en la tercera cronometrada amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul rere seu, el que situava als belgues de nou al capdavant de la taula de temps.

Malhauradament pels membres de Hyundai, el seu somni tocava fi a la quarta especial cronometrada del dia, última del bucle del matí, quan tots dos cotxes pràcticament s’acomiadaven de la prova. Juho Hänninen i Tomi Tumoninen patien una espectacular volcada que deixava el seu i20 WRC per la ferralla, mentre que els per llavors líders de la prova cedien 23 minuts per un problema de suspensions i passaven de la primera a la última posició. Els pilots de Volkswagen Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del millor temps en el quart tram, passaven llavors a liderar la prova per davant del DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, en el que era una situació més habitual en el mundial, la d’un Polo R WRC al capdavant de la general del ral·li.

En les segones passades pels trams a la tarda, els pilots de Volkswagen van deixar clar el seu domini, sobretot Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals amb tres escratxs i un segon temps escratx aconseguien finalitzar la primera etapa mantenint-se com a líders amb 22,4 segons d’avantatge vers els seus companys d’equip, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que tot i haver d’obrir pista, amb l’escratx en la penúltima prova programada del dia i de tres segons temps escratx en les altres tres especials del bucle superaven en l’últim suspir en la segona plaça als pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson per 11,3 segons en total. El tercer dels Volkswagen Polo R WRC, el pilotat pels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, restava en quarta posició a només 4 segons de la última plaça del podi i per tant a 37,7 segons dels líders.

A part de l’abandonament registrat per accident de Juho Hänninen i Tomi Tuominen, uns altres que també es varen veure fora de la prova abans del desitjat van ser els també finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els de M-Sport es dirigien cap a la tercera especial cronometrada del dia, quan de sobte el seu Ford Fiesta RS WRC va començar a fumejar per passar a estar engolit per les flames en qüestio de minuts.

Immersos ja en la segona etapa, composada per només dos trams cronometrats que es celebraven a doble passada i on destacava especialment el segon amb els seus 59,17 km de distància. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mantenien la seva posició de privilegi en les primeres passades pels trams, si bé la seva sort en ells era dispar, en el primer tram la parella finlandesa marcava el millor temps donant fe del fantàstic moment de forma que passaven, però en el segon, el testimoni de temperatura del motor els alertava d’estar per sobre de 130 ºC, el que va obligar a la parella de VW a alçar una mica el peu de l’accelerador i permetre que els seus companys d’equip els hi retallessin 11 segons.

Per sort en les assistències immediatament posteriors que tancaven el bucle del matí, es va poder comprovar que el testimoni no funcionava correctament i per tant no calia patir pels danys que haguès pogut patir el motor del seu Polo R WRC. En la represa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a marcar un altre escratx i escurçaven més les distàncies vers els líders, el que els va posar un pèl nerviosos de cara a la quarta i última cronometrada de la jornada, provocant que els finlandesos colpegessin contra una pedra i punxessin una roda, cedint 2 minuts en canviar-la i dos llocs a la general en favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i del Citroën de Mads Østberg i Jonas Andersson.

Els pilots de Citroën en tot moment van mantenir a ratlla el tercer Polo R WRC d’Andreas Mikkelsen i Ola Føene, si bé les distàncies entre els dos equips van ser curtes en les tres primeres cronometrades del dissabte, variant en només 10 segons, els escandinaus de Volkswagen reportaven pilotar amb un esmortidor trencat a la conclusió de la tercera especial cronometrada, el que els obligà a pilotar amb molta cautela la segona i última passada pel tram llarg del ral·li, Monte Lerno i els seus 59,17 km, permetent que els dels dos galons s’escapessin fins a gairebé 1 minut de la seva posició i que ni tampoc poguessin treure profit de la punxada dels seus companys líders.

A la neutralització de la segona etapa doncs, semblava que la victòria estava a l’abast de la parella campiona mundial de no passar cap desgràcia, ja que els provençals gaudien d’un avantatge d’1 minut i 40 segons vers Mads Østberg i Jonas Andersson, 2 minuts i 1,5 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i finalment 2 minuts i 37,8 segons en relació a Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, en principi cridats a disputar-se les posicions de podi al llarg del diumenge doncs els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt es trobaven a gairebé 2 minuts de la quarta posició de la parella noruega de Volkswagen.

En les quatre especials dominicals que tancaven l’onzena edició del ral·li sard, les posicions entre els cinc primers classificats es varen mantenir així com pràcticament les distàncies entre ells. Mads Østberg i Jonas Andersson s’adjudicaven el primer tram del dia, mentre que Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila amb el millor temps en la segona cronometrada reestablien les distàncies a com estaven en sortir del parc tancat a primera hora del matí. Un altre escratx en la tercera prova del dia i un segon temps escratx en el Power Stage per part dels finlandesos permetia als de Volkswagen retallar uns 12 segons als de Citroën, insuficients per guanyar-lis la posició i signar un nou doblet dels homes de Wolfsburg.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que van sortir a celebrar les 4 últimes proves del ral·li amb una actitud conservadora, acabaven guanyant la prova en completar el recorregut en 4 hores 2 minuts i 37,8 segons, 1 minut i 23,1 segons per davant del Citroën DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, que sense fer massa soroll signaven una bona actuació. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven el podi a 1 minut i 32,8 segons dels seus companys d’equip.

Pel que fa al WRC-2, la prova sarda va ser pràcticament una cursa d’eliminació, Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini van ser els primers líders de la categoria fortament pressionats pels estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja, els quals beneficiant-se d’una averia menor en el Ford Fiesta RRC dels líders en la cinquena cronometrada, passarien a comandar la classe amb el seu colorit 208 T16 fins la última especial del divendres, moment en que una averia en les seves suspensions deixava el Fiesta RRC de Yazeed Al-Rahji i Michael Orr al capdavant de la categoria i els estonis fora del ral·li.

Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini recuperaven la primera plaça en la primera especial del dissabte, però en l’especial llarga del ral·li l’escratx dels italians Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta, situava als «locals» al capdavant de la general alhora que es lamentava la baixa per accident de Yazeed Al-Rahji i Michael Orr. Els transalpins tornaven a marcar el milor temps en la segona passada pel temut Monte Lerno alhora que es registrava una altra baixa per sortida de pista, en aquesta ocasió afectant als seus més immediats perseguidors en la provisional Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, el que deixava força encarrilat el ral·li pels pilots italians que es varen prendre la última jornada com un tràmit per signar la victòria en la categoria, primera en la temporada pero que els situava al capdavant de la provisional amb 81 punts, 6 més que l’ucrainès Yuriy Protasov.

Sébastien Ogier sumava a Sardenya la seva quarta victòria i cinquè podi en les sis primeres cites del calendari, el que el refermava al capdavant de la general provisional del campionat. Jari-Matti Latvala, a qui una pedra ocasionava una punxada, veia frenades les seves aspiracions al títol en deixar-se 9 punts més vers el seu company i màxim rival al campionat. Mads Østberg per últim, desfeia la igualada que mantenia amb el seu compatriota Andreas Mikkelsen, que en part compensava el quart lloc amb els 3 punts extra de la Power Stage, sortint de Sardenya amb un diferencial de només 3 punts.

En constructors l’evolució de Volkswagen en el campionat era força impressionant amb 6 victòries de 6 possibles, de les que 2 eren doblets i el 1-3 aconseguit a Sardenya desmarcava els homes de Wolfsburg al capdavant de la taula, doblant la puntuació sobre Citroën, el seu més immediat perseguidor quan s’estava arribant a l’equador del campionat. Tanmateix el progrès dels homes dels dos galons era força millor que els de M-Sport, que a Sardenya havien de conformar-se amb els 10 punts que sumaven per la cinquena posició d’Elfyn Evans i Daniel Barritt pels 19 que sumaven els de Citroën obtinguts principalment per la segona plaça de la seva parella escandinava.