Ral·li Argentina 2014

Cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis de 2014, el 34è Ral·li d’Argentina finalitzava a la Villa Carlos Paz el diumenge 11 de maig amb 23 equips presents a la seva cerimònia de clausura dels 29 que prenien la sortida el dijous 8 de maig des de la pertinent rampa. La prova era puntuable per als campionats de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, si bé en aquesta última categoria no s’hi inscribia cap participant, el que deixava la llista d’inscrits en tan sols 30 equips. En el seu programa hi constaven 14 especials cronometrades que en total sumaven 405,10 km competitius.

La prova arrancava el mateix dijous al vespre, quan encara alguns motors eren calents després del tram de proves que s’havia celebrat al matí i primera hora de la tarda, tram que per cert compatava amb el registre de Dani Sordo i Marc Martí com el millor. Al vespre com deia, una especial espectacle obria el programa del ral·li, la qual era guanyada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que esdevenien lógicament en els primers líders de la prova.

Divendres al matí es donava pas als trams de debó, on a causa de les intenses pluges caigudes en les jornades prèvies al ral·li, planava una certa preocupació per l’estat en que havien quedat. La primera jornada estava composada per només dos trams que es celebraven en dues ocasions, el que generava 4 especials cronometrades de 163,98 km de distància total. En la primera especial Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor temps, extenent una mica més el seu liderat ja que en la següent especial que es celebrava, de 51,88 km de distància, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien llevar del liderat als seus companys en marcar l’escratx.

En les segones passades per les especials de la tarda, es repetien els resultats obtinguts al matí, és a dir els provençals de VW Sébastien Ogier i Julien Ingrassia obtenien el millor temps en el primer tram i recuperaven el liderat per només mig segon, i després la parella finlandesa de Volkswagen repetia l’escratx en el segon tram recuperant així el liderat. Arribada la neutralització de la primera etapa, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’anaven a dormir amb 17,7 segons d’avantatge al capdavant de la provisional, mentre que el britànic Kris Meeke i l’irlandès Paul Nagle eren tercers a més d’1 minut dels líders.

I es que aquesta primera jornada va estar ben nutrida d’incidents, en primer lloc els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen accidentaven el seu Ford Fiesta RS WRC en la primera especial cronometrada, així com el norueg de Citroën Mads Østberg i el seu copilot suec Jonas Andersson. Dani Sordo i Marc Martí no podien fer bones les sensacions deixades al tram de proves quan en aquesta primera especial cronometrada se’ls hi trencava una conducció del turbo del seu i20 WRC, completant l’especial a 3 minuts dels líders.

La parella espanyola de Hyundai intentava reparar l’averia pels seus mitjans en completar l’especial, penalitzant en entrar tard al següent control horari, malgrat tot la reparació no es podia dur a terme de manera satisfactòria i els pilots perdien 9 minuts i mig més en l’especial llarga del ral·li. En les assistències de mitja jornada s’aconseguia reparar l’averia, però la parella cantabro-catalana es veia abocada a l’abandonament en la última especial cronometrada quan es trencava el colector de l’escapament. Els seus companys d’equip belgues dins la marca coreana, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, també abandonaven la competició per una averia en el turbo mentre que el tercer equip de Volkswagen, format pel norueg Andreas Mikkelsen i el finlandès Mikko Markkula ho feien per l’alternador trencat.

La pluja va seguir caient al llarg de la segona jornada, el que encara va complicar encara una mica més l’estat dels trams, que com en el cas de la primera jornada eren dos que es celebraven a dues passades generant 4 especials cronometrades, si bé a diferència de l’anterior, la distància d’aquests era pràcticament igual, més una segona passada per l’especial espectacle que inaugurava l’edició. Els reenganxats Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula s’emportaven el primer escratx de la jornada seguits dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals s’adjudicarien els tres següents millors registres incrementant així el coixí que tenien vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia fins gairebé mig minut.

Els francesos, que tot i acabar la tercera especial cronometrada sense banda de rodadura en un pneumàtic i sense paracops frontal en la quarta, veien com aturar als seus companys d’equip finlandesos era impossible de no cometre cap errada, més quan al tram espectacle que tancava la jornada, de nou els líders quedaven per davant seu si bé el millor temps era per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Entre les baixes destacava especialment la de Dani Sordo i Marc Martí, quan en la primera especial cronometrada de la jornada, la parella cantabro-catalana trencava una peça del seu Hyundai i20 WRC en passar per una rasa de la qual no tenien recanvi i continuar la marxa un impossible. El pilot de Citroën Mads Østberg, es lesionava una mà en la penúltima especial cronometrada del dia, i tot i poder sortir a competir l’endemà diumenge, el norueg decidia retirar-se en les assistències intermedies ja que el dolor el limitava molt a l’hora de pilotar.

Al fang a causa de les pluges caigudes en els dies previs al ral·li, en la jornada dominical de clausura es va agefir un altre ingredient a la propia èpica de correr a Guilio Cesare i a El Condor, la boira. En aquestes condicions els pilots de M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, reenganxats al ral·li després d’un accident al divendres, es trobaven com peix a l’aigua marcant els tres primers escratxs de la jornada, sent especialment escandalós el temps marcat a la primera passada per Guilio Cesare – Mina Clavero, on en els 22 km de tram, els pilots arrencaven 36,4 segons al segon temps escratx o 1 minut a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, quarts en el tram.

La segona passada per El Condor corresponia al Power Stage, on malauradament pels homes de M-Sport, el millor registre va ser pels provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; mentrestant Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que havien aconseguit incrementar en 1 minut la distància vers els seus més directes rivals en les tres especials anteriors, aquí eren tercers a 1 dècima de segon dels seus compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i a 10,6 segons del millor temps.

Així doncs, completades les 14 especials cronometrades, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien imposar-se amb un temps de 4 hores 41 minuts i 24,8 segons, 1 minut i 26,9 segons menys que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que acabaven la prova en segona posició. El podi el tancava el Citroën DS3 WRC pilotat pel britànic Kris Meeke i l’irlandès Paul Nagle, a 5 minuts i 54,7 segons dels guanyadors, sent a més a més dels pocs equips que completaven el recorregut sense recòrrer al superally.

Dins la categoria WRC-2 la prova sudamericana va ser una prova d’eliminació, en la que els principals favorits així com els primers líders de la categoria, els finlandesos Jari Ketomaa i Kaj Lindström, perdien molt temps per un incident o altre, el que deixava el camí planer a la parella formada per Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, els quals a la neutralització de la primera jornada gaudien ja de gairebé 3 minuts de marge vers els segons classificats. La dinàmica va seguir al llarg de les dues jornades restants el que permetia al pilot qatarí aconseguir la segona victòria en el campionat en el que era la seva segona aparició al certamen, deixant clares les seves opcions a títol per darrera de l’ucrainès Yuriy Protasov i l’italià Lorenzo Bertelli.

En la general provisional del campionat per a pilots les posicions de Sébastien Ogier i Jari-Matti Latvala, restaven inalterades, si bé el pilot finlandès escurçava en 5 punts les distàncies vers el francès. Per darrera, l’abandonament de Mads Østberg unit al quart lloc d’Andreas Mikkelsen, deixava un empat entre els dos pilots noruegs a 48 punts en la tercera plaça provisional.

En el campionat de constructors Volkswagen no feia més que incrementar distàncies vers els seus seguidors amb el segon doblet de la temporada, doblant a partir de llavors la puntuació vers Citroën, segons classificats. Tot i no quallar una bona actuació, l’estructura britànica privada de M-Sport seguia ocupant la tercera posició provisional del campionat, gràcies també en part a que el paper de Hyundai era pràcticament igual de dolent.