Ral·li Safari 1987

Quarta cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 35è Safari Rally es mantenia ferm a la tradició celebrant-se durant la setmana santa, pel que el ral·li s’iniciava des de la capaital kenyana s’iniciava el dijous sant dia 16 d’abril de 1987, per finalitzar quatre dies després a la mateixa ciutat, el dilluns de pasqua 20 d’abril. On si van haver canvis, introduits per la FISA amb la seguretat com a principal motiu, va ser en el recorregut, ampliant els periodes de descans pels pilots i escurçant la distància a recòrrer, que en aquesta edició era de 1542,35 km al llarg de 83 controls horaris. La prova, que era puntuable pels campionats de pilots i constructors aplegava fins a 53 equips en la seva llista d’inscrits, els quals tots ells prendrien la sortida per 23 d’ells completar el recorregut.

Abans d’iniciar-se la prova, aquesta ja va començar amb cops de teatre, quan el cap de mecànics que conduia des de Mombassa fins a Nairobi el Ford Sierra RS Cosworth destinat a Stig Blomqvist i Bruno Berglund, colisionava contra el cadàver d’una vaca i deixava en força mal estat el cotxe de curses. L’incident va obligar a la parella sueca a agafar el Ford Sierra RS Cosworth que en principi estava destinat als locals John Hellier i David Williamson, reconvertint per als kenyans un cotxe d’assistència ràpida en un de curses quan mancaven poques hores per iniciar la prova.

Després de dues setmanes d’intenses pluges, dijous s’iniciava la primera de les dues etapes que composaven la prova amb un sol radiant a l’ambient. En els primers controls horaris, que conduirien els pilots a voltejar el Mount Kenya, Stig Blomqvist i Bruno Berglund van esdevenir els primers líders de la prova fins que la parella sueca es va quedar sense benzina en un control horari, veient-se obligats a comprar 10 litres a les assistències d’Opel per tal de proseguir la marxa.

El relleu al capdavant de les taules de penalitzacions el prenia llavors el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann per uns instants, ja que un palier trencat i el temps perdut en la reparació, permetia als seus companys d’equip, els alemanys Erwin Weber i Matthias Feltz rellevar-los en la primera posició fins que una averia en la seva caixa de canvis i l’obligat reemplaçament d’aquest element van deixar el liderat en mans del Toyota Supra de Björn Waldegård i Fred Gallagher seguits per l’Audi 200 Quattro de Hannu Mikkola i Arne Hertz a molts pocs segons.

Per llavors el ral·li ja comptava amb dues baixes ilustres, la primera va ser la dels kenyans Shekhar Mehta i Rob Combes, els quals ben poc van poder impressionar amb el seu Nissan 200 SX quan en el setè control horari veien com es trencava el diferencial del seu cotxe provocant un incendi. Mike Kirkland i Robin Nixon, els seus compatriotes i companys d’equip, patien la mateixa averia amb mateix resultat però afortunadament van poder posar el cotxe en un riu proper per apagar el foc i proseguir la competició. L’altra baixa d’entitat era la de Stig Bloqmvist i Bruno Berglund, els quals després d’haver trencat el diferencial i d’haver patit un sobreescalfament dels seus frens, veient com un incendi d’origen elèctric, deixava a la parella sueca fora de concurs.

Arribats als controls nocturns de divendres, als voltants de Kisumu per enfilar ja el camí de retorn a Nairobi, els líders provisionals Björn Waldegård i Fred Gallagher patien dues punxades consecutives, el que els suposava perdre uns deu minuts que superaven amb escreix la diferència que tenien vers Hannu Mikkola i Arne Hertz, que ara passaven a liderar la prova. El liderat dels pilots d’Audi no va ser massa llarg, ja que poc després d’assolir la primera posició, la parella escandinava patia una averia en el seu turbo que els obligava a passar per les assistències i cedir més de mitja hora, el que els situava en tercera posició per darrera dels seus companys d’equip Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i el Toyota de Björn Waldegård i Fred Gallagher novament al capdavant.

En els darrers controls horaris de la primera etapa, Hannu Mikkola i Arne Hertz van passar a l’atac, el que els permetia superar a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, i situar-se a només 9 minuts dels líders provisionals aprofitant també una punxada dels de Toyota. Just abans de finalitzar la primera etapa i entrar a Nairobi, Björn Waldegård i Fred Gallagher van preferir passar per les assistències i refer el seu Supra de cara a la segona i última etapa, que comptava en el seu rutòmetre dues passades pels temuts Taita Hills.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer per la seva banda estaven mantenint un pilotatge força conservador, pel que també es veurien superats, si bé per poc marge, pel Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann. Arribats al vespre de dissabte, moment en que finalitzava la llarguíssima primera etapa, Hannu Mikkola i Arne Hertz es trobaven liderant la taula de penalitzacions amb 2 hores 30 minuts i 19 segons acumulats, seguits de Björn Waldegård i Fred Gallagher a 9 minuts i 37 segons, a 15 minuts i 26 segons d’aquest temps s’hi trobaven Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a continuació amb 16 minuts i 25 segons més. La lluita per la victòria doncs semblava estar entre aquests quatre cotxes, ja que els cinquens classificats, els suecs de Toyota Lars-Erik Torph i Benny Melander, es trobaven ja a 47 minuts i 26 segons.

Els 26 equips que seguien en actiu prenien la sortida de la segona etapa el diumenge pel matí. En els primers controls horaris, en plena sabana africana, Hannu Mikkola i Arne Hertz van aconseguir incrementar en 4 minuts les diferències que els separaven vers Björn Waldegård i Fred Gallagher, els quals més endavant van defallir definitivament en el seu intent de donar caça a l’Audi dels líders quan el motor V6 del seu Supra es trencava.

L’altra cara de la moneda era el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, probablement el Grup A més rodat com ho demostra el títol de la categoria aconseguit la temporada anterior. La parella sueco-germànica va ser la més ràpida en el sectors de la sabana així com els de pujada als Taita Hills, el que permetia als segons classificats escurçar en una mica més de 9 minuts les diferencies que els separaven vers Hannu Mikkola i Arne Hertz els quals patien problemes amb el seu alternador per les herbes altes acumulades durant els controls de la sabana.

Després de descansar al Voi Safari Lodge i malgrat que els llums de llarga distància no estaven perfectament aliniats, els líders Hannu Mikkola i Arne Hertz no volien deixar lloc a les sorpreses d’última pel que aquests van fer un últim esforç per primer mantenir a ratlla els seus perseguidors i poc després distanciar-se de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann quan aquests començaven a patir problemes amb el seu canvi de marxes. Mentrestant Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es tiraven a sobre de la parella de VW en ser els pilots més ràpids en la represa, aconseguint escurçar la diferència fins a només 2 minuts.

Quan només quedaven uns 200 km per finalitzar la prova, pràcticament res pels estàndards de la prova africana, l’embragatge del Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann cedia i obligava als pilots a engruixar la llista d’abandonaments. L’incident permetia a Hannu Mikkola i Arne Hertz respirar més trànquils i fer camí cap a la victòria en la prova que suposava la seva reaparació en el mundial després d’un any i escaig fora des del fatídic Ral·li de Portugal 1986. Amb 3 hores 39 minuts i 44 segons de penalitzacions acumulades, la parella finlandeso-sueca guanyaven la prova, en el que suposava la primera victòria per a un cotxe de quatre rodes motrius en la prova kenyana. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que van reaccionar tard, completaven la prova amb 17 minuts i 15 segons més de penalització vers els seus companys d’equip, mentre que els suecs de Toyota Lars-Erik Torph i Benny Melander treien profit de l’abandonament d’ultima hora de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann per anotar-se un nou podi al mundial a 51 minuts i 25 segons dels guanyadors.

En la taula provisional del campionat de pilots, el segon lloc que obtenia Walter Röhrl, permetia al pilot alemany situar-se en tercera posició provisional, un punt per darrera de Markku Alén, absent a la prova africana com tot l’equip habitual oficial de Lancia. El seu company i compatriota Juha Kankkunen, absent també a la prova del continent negre, seguia liderant la taula amb 10 punts de marge vers l’alemany.

En el campionat de constructors, l’absència de Lancia i Mazda a la prova, a priori els equips a batre al llarg de la temporada, va permetre que Audi i Volkswagen prenguessin quotes de protagonisme i pugessin posicions en la taula provisional. Els 20 punts que sumaven els d’Ingolstadt permetia situar als de les 4 anelles en segona posició a 9 punts del clar dominador del campionat, Lancia, mentre que Volkswagen sumava 12 per la quarta plaça d’Erwin Weber i Matthias Feltz i superava a Mazda temporalment.