Tercera prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 45è Ral·li de Portugal finalitzava el diumenge 27 de març de 2011 a Faro, a la regió de l’Algarve. La cita, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, mundial de producció, així com la WRC Academy, elevava fins a 75 la xifra d’equips que oficialment s’hi inscribien, dels que 72 es varen personar a la cerimònia de sortida celebrada a la capital portuguesa, Lisboa, als peus del Monestir dels Jeronims del barri de Belem. 17 proves especials cronometrades de 385,37 km de distància formaven el recorregut programat, els quals, tenint en compte que els participants de la WRC Academy no participaven en la jornada dominical per reglament particular, eren superats per 38 participants.
Una superespecial espectacle organitzada a Lisboa, a tocar de la rampa de sortida, donava el tret de sortida el dijous 24 de març a quarts de quatre de la tarda. L’especial, amb el marc inconfusible del Monestir dels Jerónims i enfocada pel goig del públic lisboeta, donava la opció als finlandesos de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen de situar-se com els primers líders del ral·li en quan hi marcaven el millor registre, mentre que la cara amarga de la competició era pels escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson, els quals perdien una roda en sortir-se en un revolt i completaven l’especial amb dos minuts de retard i un expectador evacuat en ambulància per l’impacte de la roda perduda.
La primera etapa es completava l’endemà divendres a la regió de l’Algarve amb la celebració de tres trams a doble passada, el que generava un total de sis proves especials que elevaven la corda cronometrada fins als 132,41 km. Mads Østberg i Jonas Andersson continuaven amb el seu infortuni a la cita ibérica quan en la primera de les especials de la jornada es veien obligats a abandonar en trencar-se la seva caixa de velocitats, engreixant així una llista en la que ja s’hi trobaven el nord-americà Ken Block i el seu copilot italià Alex Gelsomino per accident en el tram de proves.
Petter Solberg i Chris Patterson s’imposaven en la primera prova del dia i es quedaven a només 1 dècima del registre acumulat per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que conservaven així la primera plaça a la taula provisional, mentre que en la segona especial del dia, la parella privada amb Citroën patia la primera de les punxades que anirien acumulant al llarg de la jornada i que els suposava perdre 1 minut i quatre places a la general. D’altra banda els dos equips oficials de Citroën, Sébastien Loeb i Daniel Elena així com Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, marcaven l’escratx ex-aequo i acostaven els seus registres al de la parella líder de Ford.
En el tercer i últim tram del bucle matinal, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia repetien autoria d’escratx i la parella provençal de la marca dels dos galons passava a liderar la provisional del ral·li per davant dels seus companys d’equip, mentre que els anteriors líders, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, queien fins la tercera plaça perjudicats pel fet d’haver d’obrir pista.
Per la tarda arribava l’hora de tornar a passar per les cronometrades del matí. En la primera d’elles, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila empataven en el millor temps amb els líders, el que donava accés a la segona parella finlandesa de Ford fins la segona plaça. Un segon escratx consecutiu dels finlandesos, els situava de ple en la lluita per la victòria amb només 1,8 segons de demèrit vers els líders, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, quarts, es trobaven a només 6,9 segons.
Tan poc era el coixí de segons aconseguit fins al moment, que els dos equips oficials de Citroën van decidir alçar descaradament el peu de l’accelerador per tal d’habilitar els dos Ford davant seu de cara a que aquests fossin els encarregats d’obrir pista el dissabte. Així doncs amb aquesta maniobra de dubtosa esportivitat, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien entrada al parc tancat com a líders amb 11,5 segons de marge vers els seus companys, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena romanien en la tercera posició amb 13,7 segons de diferència vers els líders. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia baixaven fins la quarta posició a 16,7 segons, mentre que en la cinquena posició, i totalment fora de la lluita doncs fitxaven l’entrada al parc tancat amb més de 2 minuts de demora, s’hi trobaven Hennig Solberg i Ilka Minor.
La jornada sabatina seguia un model igual al de l’anterior, és a dir tres trams que es celebraven a doble passada, peró en aquesta ocasió per si sols conformaven els 148,10 km cronometrats de la segona etapa, sense superespecials espectacle. Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el millor registre en la primera especial de la jornada amb 8 dècimes de segon de marge vers els seus companys d’equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que els dos equips de Ford, encarregats d’obrir pista, s’hi deixaven de l’ordre de 9 segons. Si bé Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila conservaven el liderat, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es veien fora de les places de podi en baixar fins al quart lloc.
Petter Solberg i Chris Patterson s’imposaven en la segona especial del dissabte, en la que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi patien una punxada. Els finlandesos que s’aturaven a canviar la roda punxada, perdien poc menys de 2 minuts en la operació, el que va suposar que Sébastien Loeb i Daniel Elena, que venien just al darrera, es topessin amb el núvol de pols que aixecava al seu pas el Ford Fiesta RS WRC. Aixó va desesperar a la parella franco-monegasca, que veien com de cop es deixaven mig minut vers els seus companys d’equip, arribant fins i tot a mostrar un comportament poc adequat amb els pilots del Ford número 3.
Després de marcar dos segons temps escratx, finalment en el tercer i últim tram del bucle matinal, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien marcar el millor registre, el que els donava dret a liderar la classificació general del ral·li per davant dels anteriors líders, els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que malgrat tot es trobaven a només 6,9 segons de la primera plaça.
En les segones passades, tot i que la importància d’obrir pista és relativament inferior doncs l’escombrat de grava està fet, els pilots de Citroën es classificaven sístemàticament per davant dels de Ford, festa en el que també s’hi afegien els privats Petter Solberg i Chris Patterson en les dues últimes especials del dia en el seu intent d’acostar-se a la zona de punts.
Si bé Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila conservaven la segona plaça al terme de la quarta especial sabatina, el trencament d’un palier en la penúltima especial arruinava les opcions dels finlandesos, que veien com perdien mig minut i la segona plaça en la cinquena especial i 3 minuts i mig adicionals en l’última cronometrada. Per sort seva, els seus companys d’equip corrien una sort similar en la sisena prova cronometrada, quan després de colisionar contra una roca, es deixaven tres minuts i una posició en la general, el que permetia a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguir conservant la tercera posició provisional.
A la neutralització de la segona etapa hi arribava Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en primera posició provisional amb 37,6 segons de coixí vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila restaven a 4 minuts i 14,6 segons dels líders en la darrera posició de podi. Els britànics de l’equip Stobart Matthew Wilson i Scott Martin, feien entrada al parc tancat en la quarta posició a 5 minuts i 26,8 segons dels líders i superant per 5,7 segons a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
La tercera i última jornada del ral·li comptava només amb dos trams, entre els que s’hi trobava el més llarg de tot el programa i el que a més a més en la seva segona passada, donava els punts extra corresponents al «Power Stage». En total doncs, l’etapa dominical estava programada a quatre proves especials cronometrades de 104,86 km de distància.
Sébastien Loeb i Daniel Elena van decidir no intentar atacar la posició líder dels seus companys d’equip i reservar-se de cara als punts extra del Power Stage, el que va suposar una jornada en termes generals trànquila en la part més alta de la classificació, doncs els provençals optaven per una opció igualment conservadora.
D’altra banda, si bé Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen recuperaven la quarta posició provisional al terme de la primera cronometrada, els finlandesos la tornaven a perdre en la següent a causa del trencament d’un palier. Matthew Wilson i Scott Martin no eren rivals pels oficials de Ford, que en tan bon punt el ral·li es tornava a posar en marxa després de les assistències, els pilots tornaven a ocupar la quarta plaça, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson amb el seu segon millor registre consecutiu del dia, arribaven fins la setena posició.
En el Power Stage que tancava el recorregut programat, el millor temps va ser per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, que superava en 1,7 segons el registre de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Petter Solberg i Chris Patterson, autors del quart millor temps, superaven en la general als finlandesos Kimi Räikkönen i Kaj Lindström i completaven el ral·li en sisena posició.
Completats doncs els 385,37 km cronometrats programats, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia revalidaven la victòria aconseguida la temporada anterior i que suposava la primera per a la parella provençal en el mundial de ral·lis, els pilots invertien un temps total de 4 hores 10 minuts i 53,4 segons en recòrrer les 17 proves especials, 31,8 segons menys que Sébastien Loeb i Daniel Elena. Tancant el podi portugués s’hi trobaven Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, a 3 minuts i 22,4 segons del millor temps.
En el mundial de producció, els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard aconseguien entrar al parc tancat de Faro com a líders el divendres al vespre gràcies a imposar-se en cinc dels set primers trams cronometrats amb poc més de 43 segons de marge vers els noruegs Anders Grøndal i Veronika Engan, guanyadors de les dues especials restants. Els oceànics seguien imprimint un ritme superior, i amb tres escratxs de tres possibles en les primeres passades per especials del dissabte, els líders aconseguien un marge superior als 3 minuts vers els noruegs, els quals es veien forçats a abandonar en la penúltima especial en quan volcaven el seu Subaru Impreza. L’incident deixava en segona posició al mexicà Benito Guerra i al madrileny Borja Rozada, si bé aquests es trobaven ja a 6 minuts dels líders.
Diumenge Hayden Paddon i John Kennard marcaven el millor temps en la primera especial, peró en la segona els líders trencaven la suspensió posterior esquerra. Malgrat aquest contra-temps, els líders van veure com la seva posició no corria perill en quan Benito Guerra i Borja Rozada hi trencaven el turbo, el que els feia perdre més de 6 minuts i mig i baixar fins la cinquena posició, situant en la posició més immediata als líders als finlandesos Jukka Ketomäki i Kai Risberg, els quals es trobaven a més de 8 minuts dels neozelandesos. Les dues últimes especials van ser proves per a cuidar les mecàniques, permetent així a Hayden Paddon i John Kennard aconseguir una meritosa victòria i sumar els seus primers punts al campionat, 25 i situar-se així a 15 punts del líder el txec Martin Semerad, que a Portugal completava el recorregut en tercera posició i aconseguia la puntuació que li conferia el marge.
A Portugal hi debutava el campionat dirigit als pilots més joves, el conegut com WRC Academy. Un campionat en el que tots els menors de 28 anys que volguessin hi podien competir al volant d’un Ford Fiesta R2 preparat en les instal·lacions de M-Sport al llarg de les dues primeres etapes de les cites designades per la FIA.
En la superespecial de Lisboa, els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate aconseguien marcar el millor registre per 7 dècimes de segon vers l’irlandès Craig Breen i el galès Gareth Roberts. Marge que els de les illes britàniques van volatilitzar en arribar a la primera especial del divendres per fer-se amb el liderat gràcies a aconseguir-hi el millor temps i afiançar-lo amb dos escratxs més consecutius. Per la tarda la fatiga a la que sometien els pilots a les seves montures van començar a generar els primers incidents, entre els que s’hi trobaven Yeray Lemes i Rogelio Peñate. Els líders per la seva banda marcaven un quart escratx consecutiu en el quart tram i després passaven a controlar la prova.
Dissabte es celebrava la última jornada del ral·li i en la seva tercera especial, un accident obligava a Craig Breen i Gareth Roberts a abandonar un ral·li que tenien força controlat, deixant en la primera posició als britànics Alastair Fisher i Daniel Barritt. Per la tarda, dos escratxs consecutius dels estonis Egon Kaur i Mait Laidvee així com una volcada dels líders britànics, deixava a falta d’una especial als estonis en primera posició, els quals no assumien cap risc en la sisena i última especial per aconseguir la primera victòria en la història del campionat.
En el campionat reservat a pilots, la cita ibérica deixava un empat al capdavant de la taula entre Sébastien Loeb, que hi aconseguia 21 punts gràcies a combinar el segon lloc amb la victòria del Power Stage, amb Mikko Hirvonen, que hi sumava 12 punts. Jari-Matti Latvala per la seva banda perdia terreny vers l’alsacià peró escurçava distàncies amb el seu company d’equip, restant a 10 punts de tots dos, mentre que Sébastien Ogier es recuperava de la millor manera possible del seu abandonament a Mèxic i superava en la provisional al norueg Petter Solberg.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Mikko Hirvonen Sébastien Loeb |
58 58 |
|
Jari-Matti Latvala |
48 |
|
Sébastien Ogier |
41 |
En el campionat de constructors Citroën aconseguia el seu primer doblet de la temporada i escurçava distàncies vers els líders, Ford, que en les tres primeres cites del calendari sempre havia aconseguit situar un dels seus cotxes al podi. Stobart per la seva banda era l’estructura privada més forta i tancava les places de podi amb 18 punts de marge vers l’equip privat de Petter Solberg.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford |
100 |
|
Citroën |
90 |
|
Stobart |
40 |