Ral·li Jordània 2011

Quarta cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 16 d’abril de 2011 finalitzava a les platges del Mar Mort el 3r Ral·li de Jordània, prova que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial de cotxes amb homologació S2000. El ral·li del Próxim Orient comptava amb 20 proves cronometrades de 333,04 km de distància en el seu recorregut, previstes que s’iniciessin el dijous 14 d’abril en la mateixa plataja del Mar Mort amb 29 equips presents dels 31 que prèviament s’hi havien inscrit. 23 dels equips participants aconseguirien completar la prova.

La celebració del ral·li jordà va estar durant diversos dies en la corda fluixa, doncs el clima que es vivia en diferents paisos limitrofs, complicava enormement l’enviament del material fins a la regió. Finalment es va optar a última hora per fletar un vaixell des d’Itàlia en direcció Israel, peró per desgràcia aquest patia dues averies en el seus motors, el que endarreria uns plaços que no tenien cap marge.

Tal va ser l’endarreriment que els equips van haver de fer els reconeixements amb tot-terrenys de lloguer enlloc dels seus habituals cotxes i a més a més la organització va haver de suspendre la primera etapa ja que no va ser fins la matinada del dijous, dia en que s’havia programat la jornada de competició, que els camions feien entrada al parc tancat amb el material dels equips.

Amb la primera etapa anulada, la jornada del dijous es va dedicar a les verificacions técniques dels cotxes, així com al tram de proves, en el que Petter Solberg i Chris Patterson hi aconseguien marcar el millor temps; posposant l’inici de la competició fins l’endemà divendres amb el programa de la segona etapa. Aquesta estava comptava amb sis proves especials repartides al llarg de tres trams a doble passada, el que generava un total de 144,30 km de lluita contra el cronòmetre.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s’alçaven com els primers líders de la prova en quan marcaven el millor registre en la primera especial programada, per davant dels seus companys d’equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els francesos de Citroën repetien l’autoria del segon millor temps en la segona especial cronometrada, si bé ara ho feien per darrera dels pilots privats Petter Solberg i Chris Patterson, mentre que els líders hi aconseguien el quart millor registre i veien com en la taula de temps, els seus companys els hi empataven en el liderat.

En el tercer i últim tram del bucle arribava finalment l’hora de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que en aconseguir el seu primer escratx al ral·li, la parella provençal s’alçava amb el liderat provisional per davant dels privats amb idèntica montura Petter Solberg i Chris Patterson, que en aquesta especial aconseguien el segon millor temps. Per la seva banda, els anteriors líders, Sébastien Loeb i Daniel Elena, baixaven fins la tercera posició a només 2 dècimes de segon de la plaça immediatament anterior.

Un cop els participants havien fet el pertinent pas per les assistències, es reprenia l’activitat per les pistes de grava i pedra per les que els participants ja hi havien fet el seu pas al matí. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera d’elles i donades les distàncies tan curtes que exisitien entre els participants, els finlandesos de Ford accedien a les places de podi, d’on en marxava Petter Solberg i Chris Patterson. Un segon escratx consecutiu de la parella els permetia situar-se en segona posició, superant a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals van jugar a despistar en el sisè i últim tram del dia, quan enlloc de fer les habituals aturades cap al final del tram per evitar obrir pista, ho van fer al principi de l’especial i així no servir de referència a la resta de participants.

Tot i aixó, tan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila com Petter Solberg i Chris Patterson van cuidar-se molt de no superar en la general a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals tot i l’estrategia pujaven fins la segona posició provisional, mentre que els seus companys d’equip i líders de la provisional, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, optaven per expremer sense contemplacions l’accelerador i completaven l’etapa amb 31,6 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila conservaven una plaça al podi en fer l’entrada al parc tancat a 33,1 segons dels líders, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson mantenien vives les seves opcions al podi a 35,3 segons dels líders. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, molt penalitzats al llarg de la jornada per haver hagut d’obrir pista, perdien prop de minut i mig en l’última prova especial a causa d’una averia en la seva direcció assistida i si bé entraven en la neutralització en cinquena posició, ho feien a 2 minuts i 30,9 segons.

En el programa de la tercera i última etapa hi figuraven un total de 8 proves especials de 115,26 km cronometrats, repartides al llarg de quatre trams diferents que es celebraven en dues ocasions cadascun. Sébastien Loeb i Daniel Elena sortien disposats a atacar la posició dels líders, i amb el millor temps en la primera prova de la jornada sabatina, començaven a escurçar distàncies. Peró una sortida de pista en la segona especial i un recte en una paella de la tercera cronometrada, frenaven les aspiracions dels campions mundials, que a sobre veien com Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb tres segons millors temps consecutius en tots tres trams, els hi prenien la segona posició provisional.

Sébastien Loeb i Daniel Elena es tornaven a imposar en la quarta prova cronometrada, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tornaven a sumar-hi el segon millor temps, amb el que les posicions s’estrenyien entre els integrants provisionals del podi de cara a les segones passades per les especials, peró no es produia cap canvi.

Petter Solberg i Chris Patterson s’accidentaven en la represa i es veien obligats a abandonar la prova, mentre que els finlandesos Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila superaven a les dues parelles de Citroën refermant la seva segona posició així com les seves opcions a liderar el ral·li. Un segon i tercer escratx consecutiu dels pilots de Ford, els donava accés al liderat per tan sols 5 décimes de segon vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i quan només restava per celebrar-se l’últim tram cronometrat que a més a més era el Power Stage.

En aquesta última especial, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es van esmerar a fons en quan hi aconseguien marcar el millor temps i superaven per 7 dècimes de segon a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el que la parella finlandesa de Ford es veia privada de la victòria per tan sols 2 dècimes de segon. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen marcaven el mateix temps que la parella provençal de Citroën, peró en ser els segons en aconseguir el mateix registre, els finlandesos rebien 2 punts del Power Stage enlloc dels 3 amb els que eren agraciats els seus rivals francesos.

Amb aquest final de ral·li tan apretat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia esdevenien els primers pilots capaços de repetir victória en la temporada en completar el recorregut abreujat del ral·li jordà en 2 hores 48 minuts i 28,2 segons, 2 dècimes de segon menys que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Sébastien Loeb i Daniel Elena, disgustats pel resultat obtingut i sobretot perque la victòria anava a parar en mans dels seus companys d’equip i principals rivals al campionat, tancaven el podi a 27,7 segons de la primera posició.

En el campionat SWRC, el qatarí Nasser Al-Attiyah i l’italià Giovanni Bernacchini dominaven claríssimament la primera jornada «de facto» del ral·li del Pròxim Orient, amb 5 temps escratxs i un segon millor temps en les 6 proves cronometrades que formaven l’etapa, amb el que la parella entrava al parc tancat amb prop de 2 minuts d’avantatge vers els portuguesos Bernardo Sousa i António Costa. En la primera especial del dissabte tot l’avantatge dels líders s’esfumava en quan una averia enmudia el motor del seu Ford Fiesta S2000, permetent als portuguesos amb mateix cotxe accedir a la primera posició d’on no es van moure tot i no haver guanyat cap especial.

En clau de campionat Bernardo Sousa sumava els seus primers punts al campionat, mentre que l’estoni Karl Kruuda, que comptava amb dues participacions al llarg de la temporada saldades amb un quart i un segon lloc, passava a liderar la general per 5 punts de marge vers els dos guanyadors, el txec Martin Prokop i el propi Bernardo Sousa.

En el campionat de pilots, tot i el descontament que mostrava Sébastien Loeb pel resultat obtingut, l’alsacià passava a liderar en solitari la taula del certàmen en quan es classificava per davant del finlandès Mikko Hirvonen, pilot amb qui compartia la primera posició des de la sortida de Portugal. Sébastien Ogier per la seva banda, amb la seva segona victòria consecutiva pujava fins la tercera posició a 3 punts del segon lloc i a 5 del liderat.

L’emoció que hi havia en el campionat de pilots es traslladava al campionat de contructors, i gràcies als 10 punts que els dels dos galons aconseguien escurçar als de l’oval, es produia un empat en el liderat de la taula provisional entre Ford i Citroën. Stobart, tot i sumar pocs punts, seguia avançant i treia molta renda del zero de l’equip de Petter Solberg que se n’anava amb les mans buides de Jordània tot i el bon rendiment demostrat fins l’accident.