Ral·li Portugal 1994

Segona cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 28è Ral·li de Portugal finalitzava a Estoril el divendres 4 de març de 1994, ciutat des d’on s’havia donat el tret de sortida el dimarts 1 de març amb la disputa de la primera jornada. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, comptava amb fins a 97 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 89 van empendre des de la rampa de sortida la viacap a les 36 especials cronometrades de 571,82 km de distància que composaven el recorregut. Només 34 d’ells van superar-los i van retornar a Estoril.

La primera etapa, que conduia els equips des d’Estoril al centre del país, fins a Povoa de Varzim al nord, estava composada per 11 especials cronometrades integrament d’asfalt que en total sumaven 159,18 km de distància. La principal preocupació entre els equips era no perdre temps en forma de punxades doncs l’asfalt brut portugués era molt propici aquests incidents.

Els guanyadors de l’anterior edició, els francesos de Ford François Delecour i Daniel Grataloup sortien com una exhalació marcant set escraxts en els vuit primers trams cronometrats, peró en la novena especial cronometrada tot girava radicalment quan un palier del seu Ford Escort RS Cosworth es trencava tot l’avantatge aconseguit, aproximadament de mig minut, s’esbaïa cedint la primera posició als pilots de Toyota Juha Kankkunen i Nicky Grist, que amb l’escratx de la desena especial cronometrada sumaven un total de tres al llarg de la primera jornada.

En la onzena especial cronometrada que tancava el primer dia de competició, François Delecour i Daniel Grataloup tornaven a marcar el millor crono per tal de situar-se al capdavant de la provisional amb només 4 segons d’avantatge vers els seus companys d’equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero i els de Toyota Juha Kankkunen i Nicky Grist. Per darrera, a 43 segons dels líders, s’hi trobaven els italians debutants amb Toyota Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, els quals eren capaços de classificar-se per davant dels francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, que asseguraven estar desconcertats per que els cronos no els hi sortien. Els pilots de Subaru, agreujats per un funcionament un tant erràtic del seu diferencial central electrònic sobre asfalt Carlos Sainz i Luis Moya i Colin McRae i Derek Ringer es trobaven en setena i vuitena plaça just per darrera del Ford Escort RS Cosworth de RAS Motorsport dels belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot.

La segona etapa, disputada ja sobre terra i la més curta de totes quatre que es disputaven, arrancava amb un cop de teatre quan una vàlvula del Ford Escort RS Cosworth de François Delecour i Daniel Grataloup perforava un pistó i el seu motor es quedava mut en la primera especial cronometrada del dia, l’especial espectacle de Lousada. El liderat l’heredava llavors la parella de Toyota formada per Juha Kankkunen i Nicky Grist, als quals dos escratxs i el devenir de la jornada, van afavorir per tal de situar-se a la neutralització del segon dia amb 26 segons d’avantatge vers els italians de Ford Miki Biasion i Tiziano Siviero i 1 minut i 10 segons en relació amb Didier Auriol i Bernard Occelli.

I es que a la baixa de François Delecour i Daniel Grataloup en la primera especial del dia, cal afegir les dues baixes dels Ford oficiosos de RAS Motorsport, tots dos per trencar el càrter, els belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot en colisionar contra una pedra i els iatalians Sandro Fiorio i Vittorio Brambilla en recpecionar bruscament un salt. Aquests tres abandonaments deixaven totalment sol a Miki Biasion i Tiziano Siviero per tal de sumar punts per la marca de l’oval, pel que la parella italiana rebia consignes d’acabar la prova.

Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, que es trobaven fent un bon paper després de la primera jornada, veien com després de patir problemes de canvi en la primera especial del segon dia, en la segona patien una sortida de pista que els obligava a abandonar el ral·li, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli, que començaven l’etapa amb dos escratxs, en la sisena especial del dia es veien perjudicats per la boira, de la que s’escapaven els liders Juha Kankkunen i Nicky Grist i una virolla en la última especial, aturava la seva progressió.

Per darrera dels francesos de Toyota s’hi trobaven ja els espanyols de Subaru Carlos Sainz i Luis Moya, els quals gràcies als múltiples incidents van guanyar places i ja sobre la terra portuguesa podien exprimir millor les bondats del seu Impreza, superficie sobre la qual el cotxe es comportava molt millor, adjudicant-se dues especials cronometrades. Peró la boira de la sisena especial i una caiguda de la pressió de l’oli en la penúltima especial del dia que deixava el seu cotxe a propulsió, els espanyols perdien bona part del temps recuperat en les primeres especials, acabant la jornada en quarta posició provisional a 1 minut i 41 segons dels líders provisionals i amb poc més de 20 segons de marge vers Colin McRae i Derek Ringer.

Amb la consecució de la segona plaça en el seu punt de mira van sortir Didier Auriol i Bernard Occelli a disputar la tercera jornada de competició, també sobre terra, el que va portar als francesos a marcar el millor registre en les tres primeres especials celebrades en les que escurçava 35 segons a Miki Biasion i Tiziano Siviero. Després de tres especials relativament curtes que no permetien als de Toyota escurçar gaire, els francesos aconseguien l’objectiu a falta de dues especials per a tancar la jornada.

Afortunadament pels de l’oval, Carlos Sainz i Luis Moya trencaven una barra estabilitzadora en la primera especial cronometrada del dia i havien de fer la segona amb la barra trencada doncs les assistències no estaven permeses fins a completar aquesta segona cronometrada, amb el que els espanyols van haver d’aminorar el ritme del seu Subaru Impreza, a més a més, una errada en la munta de pneumàtics en la tercera especial cronometrada desencadenava en que no només deixaven d’assetjar les posicions de podi, sino que passaven a estar assetjats pels seus companys d’equip, els britànics Colin McRae i Derek Ringer, els quals poc després eren víctimes d’un conat d’incendi a causa d’un problema elèctric en la sisena especial del dia.

Juha Kankkunen i NIcky Grist seguien fent el seu ral·li, adjudicant-se un parell d’escratxs que servien per contenir en part l’atac dels seus companys d’equip i completar la tercera jornada de competició amb 41 segons d’avantatge vers Didier Auriol i Bernard Occelli, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero eren ja a més d’1 minut en tercera posició i Carlos Sainz i Luis Moya quarts a 2 minuts exactes, deixant doncs les primeres posicions bastant decidides a falta de celebrar-se una última jornada que no era de tràmit.

Al llarg de la quarta i última etapa del ral·li, celebrada en divendres, els pilots retornaven a Estoril a través de 149,57 km cronometrats sobre pistes de terra mantenint-se pràcticament la tónica de la jornada anterior. Didier Auriol i Bernard Occelli es mostraven de nou com els pilots més ràpids davant el crono adjudicant-se fins a 3 especials cronometrades, mentre que Juha Kankkunen i Nicky Grist seguien en mode de control marcant els escratxs en les dues especials més curtes de la prova, suficient com per mantenir les distàncies vers els seus rivals permetent que els seus companys d’equip escurcessin només 1 segon la distància que els separava.

Pel que fa als interessos de Ford, Miki Biasion i Tiziano Siviero certificaven la darrera plaça de podi amb tres escratxs aconseguits en les vuit especials celebrades en tot el dia, retallant així les distàncies que tenia vers els rivals que hi havia per davant, és a dir els Toyota, alhora que es distanciava del Subaru Impreza de Carlos Sainz i Luis Moya que li venia per darrera.

Completats els 571,82 km d’especials cronometrades sobre un terreny mixte asfalt-terra, Juha Kankkunen i Nicky Grist esdevenien els pilots més ràpids, i per tant guanyadors dl ral·li, en aturar el cronòmetre amb un temps total de 6 hores 20 minuts i 59 segons, superant en 40 segons als seus companys d’equip Didier Auriol i Bernard Occelli. Miki Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi a 50 segons dels guanyadors.

En el campionat de producció l’àrab Mohammed Bin Sulayem i el seu copilot irlandès Ronan Morgan es situaren com a líders després de la primera etapa d’asfalt seguits dels locals Antonio Coutinho i Luis Lisboa, tots dos amb Ford Escort RS Cosworth, però en iniciar-se la terra, un accident dels líders seguit d’una averia en la caixa de canvis per part dels locals, deixava al capdavant a Jesús Puras i Carlos del Barrio. Antonio Coutinho i Luis Lisboa acabarien trencant la caixa de canvis en la segona especial de la tercera etapa, deixant a la parella càntabre molt més lliure de pressions, conduint fins a la victòria i vuitena posició absoluta final. Amb aquesta victòria Puras passava a encapçalar la general del Grup N amb 23 punts, 10 més que Pierre-Manuel Jenot, guanyador al Monte-Carlo per davant seu i absent a Portugal.

En la general del campionat per pilots Juha Kankkunen traduia la seva victòria en el liderat provisional gràcies a la fantàstica combinació del segon lloc al Monte-Carlo amb la victòria a Portugal. Per darrera del quadruple campió del món finlandès, s’hi trobaven empatats a 22 punts Miki Biasion i Carlos Sainz, amb un tercer i un quart lloc cadascun. François Delecour, guanyador al Monte-Carlo, peró que a Portugal es veia obligat a abandonar, tancava el podi provisional.

En el campionat de marques, les hostilitats entre Ford i Toyota continuaven pràcticament tan tancades com en la temporada anterior amb una victòria i un podi per a cada marca, si bé pels japonesos afincats a Colònia, el podi era un segon lloc permetent-los portar una inciativa de 3 punts al capdavant de la general. Subaru amb 26 punts començava a perdre una mica el contacte amb els seus rivals.