La temporada corresponent a l’any 1994, s’iniciava amb el 62è Ral·li Monte-Carlo i la cita dels Alps Marítims Francesos posava punt i final a la seva edició el dijous 27 de gener de 1994. Com manava la tradició, el ral·li s’iniciava des de diferents ciutats europees, des d’on els 186 equips participants dels 195 inscrits es dirigien fins a Valence, al cor dels Alps. En el recorregut programat del ral·li hi constaven 22 proves especials cronometrades les quals tenien una distància total de 588,43 km. La prova, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i mundial de producció, era completada per 94 equips participants.
Per primera vegada en la història del ral·li, l’etapa de concentració finalitzava a Valence, on s’hi organitzava una festa per donar la benvinguda als pilots vinguts des de diferents punts d’Europa. Des d’allà els participants afrontaven la primera etapa del ral·li, la tradicionalment coneguda com etapa de classificació, un bucle de 6 trams cronometrats de 179,97 km amb inici i final a Valence.
Entre els participants la principal preocupació era l’elecció dels pneumàtics, doncs les temperatures a l’alça estaven desfent la neu, convertint-la en la maleïda sopa, i els plugims que s’escapaven complicaven encara més la tasca d’elecció i pilotatge. La parella alemanya de Mitsubishi formada per Armin Schwarz i Klaus Wicha sorpreninen a bona part del parc tancat en adjudicar-se l’escratx en les dues primeres especials cronometrades, el que els permetia gaudir d’un marge pròxim al mig minut d’avantatge al capdavant de la taula de temps.
Però al Burzet, tercera prova del programa, la neu llençada per uns brétols a la carretera va provocar la sortida de pista dels líders així com de Colin McRae i Derek Ringer, que si bé no abandonaven la prova alpina, si que perdien tota opció a un bon resultat. El testimoni el recollia llavors Didier Auriol i Bernard Occelli, autors del millor temps al Burzet. Els francesos de Toyota van aguantar el pols als seus compatriotes de Ford, François Delecour i Daniel Grataloup, en la quarta prova especial cronometrada, peró en la cinquena i penúltima, Didier Auriol i Bernard Occelli havien de lamentar una sortida de pista, a conseqüència de la qual la seva caixa de canvis quedava malmesa i els líders si bé haguessin pogut completar l’especial, la necessària reparació no es podia realitzar fins l’entrada al parc tancat de Valence, veient-se doncs obligats a abandonar la prova.
Tot i cometre una errada en l’elecció dels penumàtics en aquesta cinquena prova especial, François Delecour i Daniel Grataloup passaven a comandar la general provisional, mentre que Juha Kankkunen i Nicky Grist patien una virolla i precisaven d’ajuda del públic per tornar a pista. Tot plegat va permetre que Carlos Sainz i Luis Moya s’introduissin en la lluita per la victòria, després que la parella espanyola debutant amb Subaru hagués cedit prop d’1 minut en les dues primeres cronometrades per un mal reglatge de les suspensions i una errada en l’elecció de les seves Pirelli.
Armin Schwarz i Klaus Wicha s’adjudicaven el seu tercer escratx de la jornada, amb 1 segon de marge vers el temps aconseguit per Carlos Sainz i Luis Moya, amb el que els de la constelació de les Plèiades feien entrada a Valence en segona posició provisional a 22 segons dels líders, François Delecour i Daniel Grataloup, i amb 3 segons de marge vers Juha Kankkunen i Nicky Grist, a qui la parella espanyola desplaçava de la segona plaça en aquesta última prova cronometrada. Una mica més despenjats s’hi trobaven en quarta posició a 49 segons dels líders, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, els quals a diferència dels seus companys d’equip, optaven pel diferencial electrònic, el qual els hi estava limitant bastant les prestacions.
Dilluns es celebrava la segona jornada del ral·li, amb 6 proves especials de 180,44 km cronometrats que formaven la primera etapa del recorregut comú. La pluja va fer acte de presència en la sortida de Valence, i aquesta va acompanyar durant força estona als participants en el seu camí fins a Gap. François Delecour i Daniel Grataloup van voler començar a deixar lligat el seu triomf a la cita alpina, i els francesos de Ford s’adjudicaven el millor temps en les 5 primeres especials cronometrades de la jornada, només cedint 12 segons vers Juha Kankkunen i Nicky Grist en la sisena i última especial cronometrada, on la boira es tornava molt densa i el record de la seva sortida de pista que li va privar de la victòria al passat Sanremo’93 era massa viu.
Juha Kankkunen i Nicky Grist es van revelar com uns pilots rapídissims sobre l’asfalt mullat, amb 1 temps escratx, 4 segons millors cronos i 1 tercer temps escratx, gràcies als quals la parella de Toyota aconseguia situar-se en segona posició provisional, superant en escreix a Carlos Sainz i Luis Moya, a qui les errades en les eleccions de pneumàtics així com la falta de compenetració amb el seu Impreza 555, els allunyava de la lluita per la victòria i els deixava a l’abast de Miki Biasion i Tiziano Siviero.
A Gap, ciutat en la que es neutralitzava l’etapa del recorregut comú, François Delecour i Daniel Grataloup hi feien entrada amb un marge de 44 segons vers Juha Kankkunen i Nicky Grist, mentre que en relació a Carlos Sainz i Luis Moya, la diferència s’elevava fins als 2 minuts i 5 segons. Els seus companys d’equip, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, conservaven la quarta plaça, peró ja a 2 minuts i 54 segons del seu temps.
Dimecres pel matí es completava el recorregut comú amb la celebració de les últimes 4 proves especials d’aquesta etapa, les quals servien per enllaçar Gap amb Monte-Carlo a través de 106,47 km cronometrats. Novament les condicions variants de l’estat del ferm van suposar un autèntic mal de cap per als pilots, i si bé François Delecour i Daniel Grataloup van aconseguir ensortir-se’n en les dues primeres especials on predominaven les condicions de mullat amb un escratx i un tercer temps escratx.
A Sisteron, tercera prova especial de la jornada, tot i els aproximadament 6 km de neu i gel, les gomes llises de Pirelli muntades en els Subaru Impreza 555 de Colin McRae i Derek Ringer i de Carlos Sainz i Luis Moya, donaven un repàs a les Michelin amb claus de François Delecour i Daniel Grataloup i de Juha Kankkunen i Nicky Grist, on els de Subaru hi aconseguien retallar minut o minut i mig segons el cas. Afortunadament pels interessos dels pilots de Ford i de Toyota, la parella espanyola va arrossegar problemes en les seves suspensions en les dues primeres proves cronometrades del dia, el que va facilitar que aquests conservessin posicions.
En la quarta i última especial cronometrada de la segona jornada del recorregut comú, els tres integrants de les places de podi aconseguien el tercer millor temps ex-aequo per darrera d’Armin Schwarz i Klaus Wicha i de Colin McRae i Derek Ringer, amb el que els francesos entraven al parc tancat de Monte-Carlo al capdavant de la taula general de temps amb 1 minut i 33 segons d’avantatge vers Juha Kankkunen i Nicky Grist, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya a 31 segons dels pilots de Toyota i a 2 minuts i 4 segons dels líders, veien revifades les seves opcions de pujar al segon graó del podi.
D’altra banda Miki Biasion i Tiziano Siviero sempre van anar per darrera del trio que els precedia en la classificació, amb el que els italians feien entrada a Monte-Carlo a 4 minuts i 27 segons dels seus companys d’equip i líders, el que suposava que les seves opcions de situar-se en posicions de podi anessin vinculades a una desgràcia d’algun d’aquests tres equips.
La quarta i última etapa del ral·li, oficialment anomenada etapa final i popularment coneguda com la nit del Turini, comptava amb 6 proves especials en el seu programa, que suposaven afegir els últims 121,55 km cronometrats al recorregut. La sortida del parc tancat es feia el mateix dimecres a quarts d’onze de la nit, moment en que els 100 primers classificats del recorregut comú i per tant els autoritzats a participar en aquesta última etapa, es dirigien cap a la primera especial cronometrada, que precisament incloia el pas pel Coll del Turini.
Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien marcar el millor temps en aquesta primera prova cronometrada, en la que els de Subaru aconseguien retallar 8 segons a Juha Kankkunen i Nicky Grist, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup, amb problemes manifestos en els seus frens, cedien 36 segons als autors del millor registre. Aquest escratx de la parella espanyola va esperonar a Juha Kankkunen i Nicky Grist, els quals en la segona prova especial de l’etapa, tot i envirollar-se i trencar el pont de llums del seu Toyota Celica Turbo 4WD, aconseguien l’escratx ex-aequo amb François Delecour i Daniel Grataloup.
En l’equador de l’etapa, Juha Kankkunen i Nicky Grist van haver d’afrontar els darrers metres de la tercera especial sense notes, tot i aixó la parella de Toyota tornava a empatar a temps amb François Delecour i Daniel Grataloup, si bé en aquest cas el seu temps era el segon millor registre a 6 segons del dels alemanys de Mitsubishi Armin Schwarz i Klaus Wicha, que malgrat aconseguir l’ escratx, manifestaven tenir problemes de frens.
El poc marge per a la millora i els elevats riscs que aquestes millores de posicions suposaven, van suposar que la calma imperés en les tres últimes cronometrades del ral·li, en les que Armin Schwarz i Klaus Wicha s’acomiadaven meritòriament del seu concurs a la cita alpina amb tres escratxs més consecutius en el seu compte particular per dirigir-se ja cap a Monte-Carlo amb el trenc d’alba.
Completades doncs les 22 proves especials cronometrades programades, François Delecour i Daniel Grataloup es treien l’espineta i aconseguien finalment el seu objectiu de vèncer al Ral·li Monte-Carlo, després que l’honor se’ls hi hagués escapat en fins dues ocasions. La parella francesa de Ford completava el recorregut en un temps total de 6 hores 12 minuts i 20 segons, o el que és el mateix, amb 1 minut i 5 segons de marge vers Juha Kankkunen i Nicky Grist que començaven la seva defensa del títol amb un segon lloc. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi a 1 minut i 47 segons dels guanyadors.
En el mundial de producció la inscripció no va resultar ser massa brillant, en la que el pilot monegasc Pierre-Manuel Jenot i el seu copilot Slobodan Milosavljevic pràcticament no van tenir rival i ja des d’un bon inici van començar a marcar les diferències. Sense anar massa lluny, el pilot càntabre Jesús Puras i el copilot català Alex Romaní finalitzaven la primera jornada a 3 minuts i 53 segons del Ford Escort RS Cosoworth homòleg dels líders a causa principalment d’una errada de pneumàtics en la segona cronometrada i de cedir uns altres 2 minuts al Burzet, on els líders tenien un coneixement excels dels secrets que guardava l’especial.
A mida que el ral·li avançava, els pilots de més entitat de la categoria es van anar retirant de la prova, amb el que gairebé deixaven sols als dos primers classificats que pràcticament mantenien estàtics els 4 minuts de marge assolits en la primera jornada. Així doncs Pierre-Manuel Jenot i Slobodan Milosavljevic aconseguien vèncer a la cita de casa mentre que els espanyols Jesús Puras i Alex Romaní aconseguien una meritòria segona posició amb regust de victòria, doncs els locals no pensaven competir en el que restava de temporada a diferència del pilot càntabre.
En el campionat de pilots, la classificació del certamen era un viu reflex de la classificació final del ral·li, doncs el Monte-Carlo era la primera cita del campionat. Així doncs François Delecour, conegut entre els francesos com «freine tard» aconseguia una important victòria en un terreny que era propici pel seu cotxe a l’espera que arribessin altres cites més adverses. Juha Kankkunen per la seva banda iniciava la seva defensa del títol a 5 punts del líder provisional, mentre que el madrileny Carlos Sainz tancava el podi del campionat a 8 punts del líder.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
François Delecour
|
20
|
|
Juha Kankkunen
|
15
|
|
Carlos Sainz
|
12
|
El campionat de constructors no podia iniciar-se amb més emoció, doncs fins a tres marques es trobaven en el podi del Port de Monte-Carlo, amb el que aquestes tres marques iniciaven el seu camí al llarg de la temporada separades per només 3 punts entre elles amb Ford al capdavant seguida de Toyota i Subaru.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford
|
20
|
|
Toyota
|
17
|
|
Subaru
|
14
|