Amb la ciutat d’Auckland com escenari de les cerimònies de sortida i arribada, el dimarts 26 de juny de 1984 hi finalitzava el 14è Ral·li de Nova Zelanda, setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis; un fet que suposava passar l’equador del certamen. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots i constructors, atreia fins a 65 equips per a formalitzar la seva inscripció, dels que 63 prenien la sortida el dissabte 23 de juny, sent la baixa més destacable la del Peugeot 205 T16 d’Ari Vatanen i Terry Harryman. La prova, que comptava amb 1063,26 km cronometrats repartits al llarg de 45 especials cronometrades, era completada per 35 equips participants.
La primera etapa es tractava d’un bucle amb inici i final a Auckland, la capital de l’illa més septentrional de Nova Zelanda, el qual s’iniciava en passar 5 minuts de les 10 en punt del matí i que estava composat de 12 proves especials cronometrades de terra de 251,41 km de distància. Una jornada que es començaria a donar per conclosa cap a 1 quart d’11 de la nit del mateix dissabte 23 de juny.
Malgrat lluir el dorsal número 1 en el seu Audi Quattro A2, en virtut de ser els guanyadors de la darrera edició de l’esdeveniment austral, i per tant havent de netejar la pista de l’abundant grava tan lliscant que s’hi acumulava, els alemanys federals d’Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer iniciaven la seva participació amb un ritme molt superior. La parella s’imposava en la primera prova especial de l’itinerari, malgrat completar-la amb una roda punxada, per davant dels seus companys d’equip Stig Blomqvist i Björn Cederberg i dels compatriotes d’aquests últims a Toyota Björn Waldegård i Hans Thorszelius, una anhelada primera posició que els bavaresos afiançaven amb una segona victòria de tram consecutiva en la següent prova especial.
Uns problemes de diferencial feien acte de presència en l’Audi dels líders en la tercera prova especial cronometrada i aquests acabaven baixant fins a la tercera posició per darrera del solitari Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, deixant en primera posició als seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg, sense que aquests no haguessin aconseguit encara cap escratx.
Reparada l’avaria per part dels seus mecànics al terme de la quarta prova especial, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es tornaven a llençar a l’atac i immediatament els alemanys recuperaven la primera posició. A partir de llavors, amb 4 escratxs consecutius, aquests elevaven el seu marge al capdavant de la classificació per sobre del minut en relació als seus companys d’equip Stig Blomqvist i Björn Cederberg i Hannu Mikkola i Arne Hertz, segons i tercers classificats respectivament.
Tot i que Audi decidia deixar els encara joves i poc desenvolupats Sport Quattro de 4 vàlvules per cilindre a Alemanya i depositar el pes de la llarga cita austral sobre els més experimentats Audi Quattro A2, el cert era que a l’arribada la novena prova del dia la gestió electrònica Motronic de la unitat dels líders de la prova deia prou, obligant-los a abandonar en deixar-los a l’estacada.
Els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg recollien llavors el testimoni de la primera posició de la prova per tan sols 2 segons de marge amb els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz. Qui després d’un cert estira i arronsa de segons, finalment aconseguien fer-se amb l’anhelat lideratge de la provisional al terme de la darrera prova especial cronometrada de l’etapa.
Així doncs, a quarts d’11 de la nit del dissabte 23 de juny, els 54 equips que aconseguien completar la primera etapa començaven a enfilar el camí cap al parc tancat d’Auckland amb Hannu Mikkola i Arne Hertz en primera posició per 3 segons de marge amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que participaven a la prova per intentar mantenir vives les seves opcions al títol de pilots, tancaven el podi provisional a 26 segons dels líders, tot i la menor potència del seu Lancia 037 i la manca d’una tracció integral. Björn Waldegård i Hans Thorszelius eren quarts a 1 minut i 43 segons de la parella nòrdica d’Audi, mentre que els seus companys Juha Kankkunen i Fred Gallagher es trobaven ja a gairebé 4 minuts dels líders tancant la pinça dels 5 primers classificats.
La segona etapa s’iniciava a les 10 en punt del matí del diumenge 24 de juny, amb 10 proves especials en el seu programa de 206,22 km cronometrats, una corda que servia per conduir la caravana del ral·li cap al sud de l’illa fins a Rotorua, mitjançant una prova asfaltada, a mode d’especial espectacle en les immediacions d’Auckland, i les 9 restants sobre grava.
Stig Blomqvist i Björn Cederberg sortien disposats a recuperar la primera posició, i els suecs amb tres victòries de tram consecutives entre la segona i la quarta prova especial cronometrada de la jornada dominical, finalment es feien amb la primera posició en detriment dels seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz. Entretant, la parella de Lancia seguia acusant la diferència mínima de 40 CV de potència del seu 037 vers els dos Quattro A2 restants, així com la manca d’una tracció integral, i els finlandesos seguien concedint segons vers els dos primers classificats, malgrat marcar el millor temps en la primera cronometrada asfaltada de la jornada.
La ratxa dels retornats en el lideratge trobava continuïtat en les tres següents proves cronometrades programades, mentre que més avall en la classificació, Juha Kankkunen i Fred Gallagher patien amb la transmissió del seu Toyota Celica TCT i la parella s’hi endarreria substancialment, entregant la seva cinquena posició al Nissan 240 RS pilotat per Timo Salonen i Seppo Harjanne.
En caure la nit, canvi de tendència i Hannu Mikkola i Arne Hertz eren els qui passaven a marcar el ritme per tancar l’etapa amb 3 escratxs consecutius, els quals els hi servien per entrar al parc tancat de Rotorua a 7 segons de la primera posició d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Markku Alén i Ilkka Kivimäki conservaven la darrera plaça de podi, si bé els finlandesos de Lancia es trobaven ja a 3 minuts exactes del temps dels suecs d’Audi. Els guanyadors de l’edició de 1982, els pilots de Toyota Björn Waldegård i Hans Thorszelius, completaven l’etapa dominical a 5 minuts i 28 segons dels líders amb pràcticament un marge idèntic vers el Nissan 240 RS de Timo Salonen i Seppo Harjanne, aquests últims a 10 minuts i 3 segons dels primers classificats.
45 formacions participants completaven la jornada dominical del ral·li, les quals a partir de les 9 en punt del matí del dilluns 25 de juny, començaven a abandonar el parc tancat de Rotorua per tal d’afrontar la tercera etapa de l’edició; un bucle amb arribada i sortida a la mateixa ciutat amb 12 proves especials cronometrades de grava d’una corda total competitiva de 284,33 km de distància.
La lluita tancada que estaven mantenint Stig Blomqvist i Björn Cederberg amb Hannu Mikkola i Arne Hertz trobava continuïtat en els primers compassos de la tercera etapa, amb anades i vingudes de segons que no s’acabaven de concretar en un canvi de posicions entre les dues parelles companyes d’equip.
Després d’haver-se celebrat les 4 primeres proves especials del dia, la pressió esclatava quan Hannu Mikkola i Arne Hertz es menjaven el voral d’una corba i el cotxe dels nòrdics quedava apoiat sobre el seu sostre, a més a més, una conducció d’oli es trencava i el lubricant en caure sobre la mecànica roent, es provocava un conat d’incendi. Afortunadament per a la parella, el cap de mecànics i el director esportiu es trobaven en l’helicòpter que seguia el seu progrés per les especials neozelandeses i aquests intervenien d’immediat per tal de posar el Quattro A2 dels nòrdics sobre les seves 4 rodes, així com sofocar les flames.
L’accident i la posterior reparació d’emergència endarreria en uns 13 minuts a Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui d’estar en disposició de lluitar pel lideratge, acabaven baixant fins a la darrera plaça de podi a uns 8 minuts de la posició de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
Aquesta no va ser la única incidència que es va enregistrar en la cronometrada, doncs tan Juha Kankkunen i Fred Gallagher, com Timo Salonen i Seppo Harjanne, també hi volcaven el seus respectius cotxes a causa de la boira, si bé la fortuna d’ambdues parelles en resultava ben diferent. Per una banda els pilots del Toyota Celica TCT es veien obligats a abandonar la prova quan marxaven en una comfortable sisena posició provisional, mentre que els finlandesos de Nissan hi acabaven rubricant el tercer millor temps.
Björn Waldegård i Hans Thorszelius posaven la cirereta a una mala jornada pel Toyota Team Europe, quan els suecs patien problemes amb el sistema d’injecció de carburant, una contrarietat que els feia perdre una gran quantitat de temps i descendre fins la sisena posició per darrera dels 2 Nissan 240 RS desplaçats des de Japó a l’esdeveniment neozelandès sobre l’equador de l’etapa i a més de 20 minuts de la primera unitat pilotada per Timo Salonen i Seppo Harjanne.
Lluny de llençar la tovallola, Hannu Mikkola i Arne Hertz es van esforçar al màxim en les darreres cronometrades de la jornada per tal de recuperar quan més temps els hi fos possible vers la parella de Lancia que els precedia, i amb sis escratxs consecutius en les sis últimes especials cronometrades del dia, els pilots retornaven al parc tancat de Rotorua a 10 minuts i 25 segons del temps dels seus companys d’equip i a 4 minuts i 23 segons del registre de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Timo Salonen i Seppo Harjanne restaven a les portes del podi a 19 minuts i 28 segons dels líders, mentre que els seus companys d’equip neozelandesos, Reg Cook i Wayne Jones, s’endarrerien per habilitar a Björn Waldegård i Hans Thorszelius a ocupar la cinquena posició a 44 minuts i 53 segons dels seus compatriotes líders.
Mitjançant les 11 proves especials cronometrades de 321,30 km de distància de la quarta i última prova especial, la més llarga de quantes es programaven en l’esdeveniment, els 38 participants que restaven en actiu iniciaven el dimarts a les 7 del matí el camí de retorn des de Rotorua vers Auckland.
Amb la presència de gel sobre la grava neozelandesa a primera hora del matí, Hannu Mikkola i Arne Hertz s’entregaven a fons per tal d’escurçar quan més els hi fos possible les distàncies amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i els pilots de la firma d’Ingoldstadt, amb dos millors temps en aquestes condicions tan delicades, aconseguien rebaixar el gap fins a uns 3 minuts vers el Lancia 037 Evo que els precedia.
Els nòrdics van seguir atacant, però a partir de la tercera prova especial del dia les condicions ja no eren tan desfavorables per la propulsió del cotxe de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i per tant les distàncies no vivien grans canvis, molt menys quan en el següent tram, el quart, Hannu Mikkola i Arne Hertz patien una virolla a alta velocitat i la victòria parcial se l’anotava la parella finlandesa de Lancia.
Malgrat la contrarietat, la parella d’Audi no defallia i seguia atacant per tal de recuperar la segona plaça, tal i com quedava demostrat amb l’escratx en el cinquè tram. En aquest context tens, la sisena prova especial de la jornada cobrava especial importància, doncs era la cronometrada reina de l’edició amb 72,20 km competitius. Markku Alén i Ilkka Kivimäki treien el millor de si mateixos i malgrat patir una lleugera de sortida de pista a les acaballes de l’especial, en estar pilotant amb una roda punxada, els finlandesos de Lancia només entregaven 12 segons a Hannu Mikkola i Arne Hertz, guanyadors del tram.
Les distàncies doncs entre les dues formacions, seguien rondant els 3 minuts, amb el que l’objectiu dels campions del món en vigència semblava cada cop més díficil, més quan en la setena especial de l’etapa, es repetia la incidència de la quarta, el que va fer asserenar els ànims de Hannu Mikkola i Arne Hertz i anar a assegurar la tercera posició.
Tot i no atacar tant, la menor potència del Lancia 037 Evo de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, així com la disminució en la pressió del turbo en l’Audi Quattro A2 de Stig Blomqvist i Björn Cederberg en vistes a evitar possibles averies en el seu cotxe, van permetre a Hannu Mikkola i Arne Hertz adjudicar-se igualment el millor temps en les 4 cronometrades que restaven per celebrar-se, això si quedant-se a les portes de millorar posició.
Disputades les 45 proves especials del programa, els 35 equips participants que aconseguien completar-les anaven ingressant en règim de parc tancat a Auckland a partir de les 9 del vespre del dimarts 26 de juny, moment en el que el 14è Ral·li de Nova Zelanda es començava a donar per finalitzat amb la victòria d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els suecs completaven els 1063,26 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 10 hores 40 minuts i 41 segons, un registre que reduïa en 4 minuts i 47 segons el marcat per Markku Alén i Ilkka Kivimäki i en 7 minuts i 29 segons el dels seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz.
Entre els turismes millorats, el Grup A, el guanyador de la classe en l’edició anterior, el local Peter “Possum” Bourne, i el seu compatriota Michael Eggleton comptaven amb tots els ingredients per tal de revalidar la fita, doncs al seu gran coneixement del territori, se’ls hi afegia repetir participació a bord d’un Subaru Leone RX de tracció integral.
Els neozelandesos no defraudaven i al terme de la primera etapa el seu lideratge en la classe es mesurava en 4 minuts i 28 segons vers el cotxe homòleg dels seus compatriotes Tony Teesdale i Gary Smith. A Rotorua, punt final de la segona etapa, Possum Bourne i Michael Eggleton ampliaven les distàncies fins als 6 minuts i 37 segons de marge, mentre figuraven en la desena posició general absoluta.
El domini de Possum Bourne i Michael Eggleton seguia sent aclaparador i així, després de retornar al parc tancat de Rotorua amb 13 minuts i 55 segons de marge vers Tony Teesdale i Gary Smith, els locals acaben certificant la victòria en la classe, tot ocupant la vuitena posició general, per 16 minuts i 15 segons de coixí.
En la provisional del certamen reservat a pilots, Stig Blomqvist gràcies a la seva segona victòria consecutiva, tercera en el campionat, es mantenia al capdavant de la general alhora que incrementava en 5 punts les distàncies vers Markku Alén, els seu màxim oponent el qual ara es trobava a 8 punts. Hannu Mikkola, tercer a la cita oceànica, pràcticament deia adeu a les seves possibilitats de revalidar la corona de campió mundial.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Stig Blomqvist |
83 |
|
Markku Alén |
75 |
|
Hannu Mikkola |
71 |
En l’apartat de constructors, Audi seguia avançant amb pas ferm en el certamen, acumulant ja 4 victòries de sis possibles. Lancia, amb una única victòria, es trobava a deu punts dels seus màxims rivals en la cursa vers el títol, mentre que Toyota, gràcies als 10 punts que sumaven Björn Waldegård i Hans Thorszelius, es situava en tercera posició superant per dos punts a Renault.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Audi |
96 |
|
Lancia |
86 |
|
Toyota |
38 |