Ral·li Monte-Carlo 1990

El dijous 25 de gener de 1990 finalitzava a Mónaco el 58è Ral·li Monte-Carlo, primera cita del calendari del campionat del món de ral·lis al que fins a 180 equips hi formalitzaven la seva inscripció. 178 d’ells emprenien el divendres 19 de gener la sortida des de diferents ciutats europees el camí cap als Alps francesos, on 28 especials cronometrades de 604,63 km de distància els aguardaven amb un terreny anormalment sec i sense pràcticament plaques de gel, el que va facilitar que 112 participants aconseguissin completar tot el recorregut.

L’acció propiament dita del ral·li no s’iniciaria fins diumenge 21 amb una curta especial cronometrada televisada a França, concebuda per aquest fi, en la que fins a tres cotxes empataven el crono. Carlos Sainz i Luis Moya, Didier Auriol i Bernard Occelli i Bruno Saby i Daniel Grataloup calcaven el crono de 1 minut i 30 segons. En la següent cronometrada els espanyols de Toyota es quedaven en solitari al capdavant de la provisional gràcies a superar per 1 segon a Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals no tardarien massa en reaccionar i passar a liderar la prova gràcies a l’escratx en la tercera cronometrada.

Carlos Sainz i Luis Moya, s’adjudicaven dos trams més, situant-se novament al capdamunt de la taula de temps en l’últim d’ells, peró un problema de degradació de pneumàtics en els darrers quilómetres de la darrera especial de la jornada, van permetre que els francesos de l’equip oficial Lancia tornessin a ocupar la primera posició provisional. Tot i aixó els pilots de Toyota estaven sorprenent als de Lancia amb un rendiment superior al mostrat en anteriors cites sobre asfalt i acabaven la jornada a 14 segons de Didier Auriol i Bernard Occelli. Bruno Saby i Daniel Grataloup amb el Lancia Delta Integrale 16V de l’importador francés de la marca, tancaven el podi provisional a 29 segons dels seus compatriotes, els quals van perdre uns segons en les primeres especials abans no se’ls hi va canviar el cablejat i les bugies.

Els bicampions del món Miki Biasion i Tiziano Siviero per la seva banda, es queixaven que les seves Michelin els hi costava molt assolir la temperatura óptima de treball, pel que es trobaven ja un pél despenjats dels líders, mentre que els tercers integrants de l’equip Lancia oficial, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, patien una sortida de pista en la cinquena especial del dia en trepitjar una anecdótica placa de gel i havien d’abandonar la prova.

Burzet amb els seus 43,89 km de distància, donava el tret de sortida a la segona jornada, en la que Carlos Sainz i Luis Moya així com Didier Auriol i Bernard Occelli seguien mantenint un ritme alt i sense cometre pràcticament errades, tret d’alguns errors menors en les eleccions de les gomes, pel que els dos pilots seguien alternant-se al capdavant de la provisional. Els de Toyota marcaven el millor crono en la primera especial del dia i recuperaven el liderat, condició que després de la cancelació de la segona especial cronometrada aconseguien perllongar fins la quarta especial, on Didier Auriol i Bernard Occelli marcarien el primer dels tres escratxs consecutius que permetrien als pilots arribar a la neutralització de Gap amb 16 segons d’avantatge.

A Saint Jean en Royans, tercera especial del dia, el duel particular entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Didier Auriol i Bernard Occelli es trencava gràcies a l’escratx que aconseguien Bruno Saby i Daniel Grataloup. Els de Lancia França, empesos per la motivació d’escurçar temps amb els líders, van assumir més riscs en la quarta especial del dia, el que els va costar un fort impacte que els feia cedir prop de 12 minuts i tota opció a un bon resultat. Els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero també colisionaven en aquesta especial, peró els campions del món amb prou feines perdien uns segons i podien arribar a Gap en tercera posició provisional peró a 2 minuts dels líders ja, aixó si lliures de pressió doncs el Lancia Delta Integrale 16V del Jolly Club de Dario Cerrato i Guiseppe Cerri es trobava a 1 minut i el Toyota Celica GT-4 oficial d’Armin Schwarz i Klaus Wicha, que acabaven Burzet amb una roda sobre la llanda, a 2 minuts i 52 segons d’ells.

L’equip Mitsubishi encaixava dos reversos al llarg de la jornada, a Burzet als suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander se’ls hi desconnectava una canalització d’oli, havent d’aturar-se en plena especial a tornar-la a connectar. Abans de celebrar la següent especial, els pilots van haver de canviar el turbo, peró a Saint Jean en Royans el motor del seu Galant VR-4 que havia patit força en la primera cronometrada, va dir prou. A Burzet també, l’altre Galant VR-4, el pilotat per Ari Vatanen i Bruno Berglund, se li trencava l’arbre de transmissió anterior perdent de l’ordre de 2 minuts i acusant una manca de poténcia a la següent especial celebrada, la de Saint Jean en Royans.

Dimarts al matí Didier Auriol i Bernard Occelli van aconseguir incrementar les distàncies al capdavant de la general provisional amb dos escratxs, un d’ells compartit amb els seus companys d’equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero, el que suposava el primer per als campions mundials en la cita, quelcom sorprenent tractant-se d’un ral·li sobre asfalt sec com el que era, superficie que els italians dominaven; peró cap al migdia es va donar la reacció de Carlos Sainz i Luis Moya marcant tres millors registres amb els que aconseguien liderar la provisional per 5 segons vers els francesos de Lancia, aprofitant un recte i els problemes amb el fre de mà que tenien en el seu Delta Integrale 16 V quan només faltava un tram per concloure la jornada.

Ja en aquest últim tram, qui patien problemes de frens van ser els pilots de Toyota, normals donat el gran esforç al que es sotmetia aquest element, ocasió que van aprofitar Didier Auriol i Bernard Occelli per treure 9 segons a Carlos Sainz i Luis Moya en l’especial i deixar les distàncies entre els dos equips en només 4 segons de cara a la última jornada.

Dues baixes ilustres, pel nom que no pas pel resultat, protagonitzaven la tercera jornada. Els excampions mundials Hannu Mikkola i Arne Hertz havien d’abandonar la prova quan eren setens a més de 7 minuts dels líders en patir una fuita d’oli en la transmissió del seu Mazda 323 4WD que acabaria ocasionant que aquest element es trenqués en la útima especial cronometrada del dia. L’altra baixa era la d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, els quals completaven la penúltima especial cronometrada amb el seu càrter sec d’oli, sense poder arribar a les assistències de cara a reparar el seu Galant VR-4 i afrontar la darrera cronometrada, l’abandonament de la parella de Mitsubishi amb el motor malmés era ja consumada.

Amb pràcticament un dia de descans, dimecres per la tarda s’iniciava la última jornada, la popularment coneguda com «nit dels Colls», i la jornada s’iniciava amb la cancelació de la primera especial cronometrada, el Col de la Madone, ja en el Col du Turini, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien el millor temps superant en 10 segons a Didier Auriol i Bernard Occelli, tot i que els francesos havien muntat una caixa de canvis més curta per afrontar aquesta última jornada, el que facilitava que els de Toyota tornessin a liderar la prova per enèssima vegada.

Els de Lancia marcarien dos escratxs consecutius el que deixaria als dos equips empatats a temps en la provisional, moment en el que els francesos es varen treure un últim as de la màniga canviant el seu turbo tot i que en cap moment s’havien queixat d’aquest element. A Levens, següent especial cronometrada en celebrar-se, els francesos aconseguien recuperar el liderat en superar en 10 segons als seus únics rivals al ral·li, per ja en la segona passada pel Coll de Turini donar el cop de gràcia en reduir 27 segons el crono marcat en la passada anterior, mentre que la resta de rivals es varen limitar a calcar els temps en unes condicions del ferm pitjors a les de la tarda.

Finalitzat el Turini els francesos lideraven per 25 segons, lluny d’aminorar van aconseguir marcar dos escratxs més, endosant al Col de la Couillole, penúltima especial del ral·li, 18 segons més a un resignats a la segona plaça Carlos Sainz i Luis Moya els quals encara no acabaven de creure’s el que havia passat en aquesta última nit.

Sense temps per a les sorpreses Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien així la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis, i la primera en un ral·li de prestigi com el Monte-Carlo, tot i que en aquesta edició havia estat sec i els pilots només havien emprat pneumàtics llisos, amb un temps total de 5 hores 56 minuts i 52 segons. Carlos Sainz i Luis Moya es van veure superats en la última nit i entraven el dijous a primera hora del matí a Mónaco amb 52 segons de diferència vers els pilots de Lancia. Massimo Biasion i Tiziano Siviero completaven el podi a 3 minuts i 39 segons dels seus companys d’equip.

En la categoria reservada a cotxes de producció els francesos Jean-Paul Ayme i Brigitte Ayme van començar a imposar la major potència del seu Ford Sierra RS Cosworth si bé la distància que els separava vers Alain Oreille i Michel Roissard a la conclusió de la primera etapa era d’uns efímers 3 segons. La distància va anar-se incrementant fins arribar als 36 segons a la vigilia de la darrera jornada, en la que un dels favorits, els francesos Bertrand Balas i Eric Laine, s’havien recuperat dels 4 minuts perduts en la primera etapa a causa d’un canvi d’esmortidor i una punxada i es trobaven ja a 1 minut i 16 segons.

Ja en la nit dels Colls, Bertrand Balas i Eric Laine van aconseguir superar el Renault 5 GT Turbo d’Alain Oreille i Michel Roissard alhora que assetjaven el liderat de Jean-Paul Ayme i Brigitte Ayme. Els de Ford es varen quedar sense estocatge de pneumàtics adequats per afrontar la darrera nit i en l’esforç per conservar la primera plaça patien una sortida de carretera i abandonaven, cedint la victòria i liderat de la categoria a Bertrand Balas i Eric Laine.

Tractant-se de la cita inaugural del campionat, la victòria de Didier Auriol i Bernard Occelli a Mònaco es traduia en el liderat en la taula provisional del campionat pel pilot de Montpeller seguit a cinc punts del madrileny Carlos Sainz i per 8 de qui s’ahvia proclamat campió les dues temporades anteriors, Massimo Biasion.

En el campionat de constructors la gran demostració feta per Carlos Sainz i Luis Moya sobre asfalt sec, terreny de clar domini Lancia fins al moment, començava a donar signes d’emoció en un campionat que fins ara Lancia havia guanyat cómodament separant ambdues marques per tan sols 3 punts. Per darrera d’ells el buit i Mazda els seguia en tercera posició provisional, gràcies els 4 punts obtinguts per la vuitena posició de Timo Salonen i Voitto Silander.