Ral·li Monte-Carlo 1982

El divendres 22 de gener de 1982, i després de sis jornades d’activitat amb 32 especials programades de 747,91 km cronometrats, es donava per finalitzat el 50è Ral·li Monte-Carlo, primera ronda en el calendari del mundial de ral·lis de la present temporada. Tanmateix, l’edició a part de complir les seves particulars bodes d’or, tenia l’honor de ser l’esdeveniment número 100 en la història del Mundial de Ral·lis, amb el que la prova alpina guanyava una mica més de notorietat. Amb puntualitat per als campionats de pilots i constructors, la prova comptava amb un total de 306 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 299 varen pendre la sortida en un ral·li anormalment sec, sense neu, dels que 91 van aconseguir completar tot el recorregut.

El tret de sortida al ral·li es donava des de diverses ciutats europees, entre les que hi figurava Barcelona, el dissabte 16 de gener, per després de fer una mitjana de 1200 km tal i com manava la tradició de la peculiar prova alpina, reunir-se a Aix les Bains, punt de concentració i d’inici de la primera etapa de l’esdeveniment, la coneguda oficialment com etapa de classificació.

El primer tram cronometrat, dels 9 que es programaven en aquest primer escull amb una corda competitiva total de 193,18 km, tenia lloc diumenge a quarts de nou del vespre; el clima era sec, i l’absència de neu va permetre que els francesos Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille, tot i pilotar un relativament desfasat Porsche 911 SC, marquessin el registre més baix rebaixant en 2 minuts i mig el temps que la temporada anterior havia aconseguit Hannu Mikkola i Arne Hertz a bord de l’Audi Quattro.

Als francesos l’alegria els duraria ben poc, doncs Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que retornaven a la màxima competició mundial de forma regular de la mà del “Rothman’s Opel Rally Team”, s’imposaven en l’especial reina del ral·li, la segona especial cronometrada, i amb aquest resultat els alemanys assolien el liderat de la prova rebaixant a més a més en 10 minuts i mig el registre de l’anterior campanya.

Els alemanys refermaven la seva posició d’honor amb 5 temps escratx més i un segon millor temps en els 7 trams que els hi restaven per tal de fer entrada al parc tancat de Mònaco el dilluns al migdia. D’altra banda els seus companys d’equip i compatriotes Jochi Kleint i Gunter Wagner, es classificaven regularment darrera seu en les especials de baixada cap al principat i fitxaven en la segona posició provisional a 1 minut i 5 segons dels líders. Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille, els únics pilots capaços de trencar el monopoli de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en l’etapa de classificació amb dos millors temps a la primera i cinquena especial cronometrada, es classificaven en el tercer lloc a 2 minuts i 22 segons dels primers, i superant per només 2 segons l’Audi Quattro de Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Hannu Mikkola i Arne Hertz calia anar-los a buscar fins la cinquena plaça provisional a 4 minuts i 38 segons dels líders i amb només 20 segons de marge vers el Porsche 911 SC de Jean-Luc Thérier i Michel Vial, constatant així la poca adaptabilitat dels Audi al terreny sec.

Sense més baixes rellevants que la del Ferrari 308 GTB de Jean-Claude Andruet i Michèle Petit per accident en la cinquena especial cronometrada, el dimarts a dos quarts de 6 del matí es donava la sortida de la segona etapa als 245 equips que seguien en actiu. L’etapa, oficialment anomenada comú, retornava als pilots al mateix punt de sortida l’endemà dimecres a quarts de 8 del vespre, amb dos re-agrupaments entremig, un a Gap i l’altre a Val les Bains, i un cop superades les 13 proves especials del programa de 349,28 km cronometrats.

Michèle Mouton i Fabrizia Pons iniciaven la jornada imposant-se en la primera especial que es celebrava i accedien a les posicions de podi, però les noies d’Audi eren víctimes dels temors de la Gendarmeria Francesa la següent especial. El cos policial, per tal d’evitar problemes amb el públic que es bolcava amb la cita alpina, decidia tallar la carretera abans de l’horari previst, el que no només impedia a que els aficionats poguessin accedir al tram, sinó que la decisió també afectava als “ouvreurs”, una tasca per llavors encara no regulada, i per tant aquests no van poder alertar a les pilots d’on s’ubicaven les plaques de gel. Dins el tram de Pont des Miolans, aquestes es varen topar amb una placa de gel a Briançonnet i en trepitjar-la el seu Quattro se’n va anar de morro contra una casa, causant un fort impacte que va deixar el seu cotxe inoperatiu i a la copilot italiana fortament commocionada.

Sent els primers en pista, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer no podien veure les marques de frenades d’altres pilots que els poguessin alertar de possibles perills en formes de plaques de gel, el que per una banda va fer incrementar la cautela al volant de la parella germànica i d’una altra permetia a Hannu Mikkola i Arne Hertz encadenar 3 escratxs consecutius que acostaven als nòrdics a les posicions de podi.

A la sortida del re-agrupament de Gap el dimarts al vespre, la classificació va començar a viure moviments rellevants, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’anaven repartint els millors registres amb Hannu Mikkola i Arne Hertz al llarg dels tres trams nocturns, 2 a 1 favorable als líders, Jochi Kleint i Gunter Wagner patien una punxada a la setena cronometrada de l’etapa i aquests es quedaven fora de les posicions de podi; quarts per darrera de Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille i de Hannu Mikkola i Arne Hertz respectivament a l’entrada del re-agrupament de Val les Bains la matinada del dimecres.

A primera hora del dimecres es reprenia l’activitat als trams amb 5 especials cronometrades per endavant; amb un altre escratx, Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien superar a Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille en taula general i passaven a ocupar així la segona posició provisional. A continuació, al tram de Burzet, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer decidien muntar pneumàtics amb claus per precaució, una elecció que va resultar horrorosa, doncs els líders es deixaven de cop 1 minut i mig vers Hannu Mikkola i Arne Hertz, els més ràpids a l’especial, que d’aquesta manera passaven a estar a menys de 2 minuts dels líders.

Els homes d’Audi miraven de pressionar als d’Opel amb 2 escratxs més als 3 trams que restaven per celebrar-se, si bé els nòrdics només hi aconseguien retallar 12 segons als líders, autors del millor registre en l’altre especial de les 3 que quedaven per celebrar-se, amb el què Hannu Mikkola i Arne Hertz feien entrada al parc tancat de Monte-Carlo a 1 minut i 45 segons de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille conservaven la seva posició de podi a 2 minuts i 48 segons dels líders, i amb la tranquil·litat de tenir a Jochi Kleint i Gunter Wagner, quarts, a 3 minuts i mig del seu temps després de que aquests patiren un segon incident en la darrera especial de la jornada.

Després de gairebé 1 dia de descans, el dijous 21 de gener a les 6 de la tarda els 100 primers classificats a la provisional del ral·li estaven autoritzats a prendre la sortida a l’etapa final. Una etapa que popularment es coneixia com la nit del Turini i que en el seu programa incloïa 10 proves especials cronometrades de 205,45 km de distància.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven consecutivament en les dues primeres especials cronometrades de l’etapa, recuperant així mig minut del temps perdut en l’etapa anterior, alhora que convencien a Hannu Mikkola i Arne Hertz que era millor conservar la segona posició que no pas seguir intentant fer canvis en les suspensions del seu Quattro per tal d’intentar atrapar als alemanys.

D’altra banda en la segona especial de l’etapa Jean Luc Thérier i Michel Vial assolien la tercera posició provisional després de que uns problemes amb la bomba d’aigua en la primera cronometrada, suposessin 12 minuts de penalització als seus companys Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille abans d’iniciar l’especial en veure’s obligats a canviar-la, i de que Jochi Kleint i Gunter Wagner perdessin 12 minuts a conseqüència d’una sortida de pista en la que s’hi deixaven la suspensió i malmetien la direcció.

Ja amb unes distàncies prou importants entre els inquilins a les places de podi i entre aquests vers els aspirants a entrar-hi, les darreres 8 especials cronometrades del programa van ser un mer tràmit pels pilots capdavanters, i per tant el protagonisme en els temps passava a estar en mans de Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille, autors de 3 millors temps, i de Jochi Kleint i Gunter Wagner, que tancaven la seva participació a la ronda alpina amb 4 escratxs.

Completats doncs els 747,91 km cronometrats del recorregut programat en el 50è Ral·li Monte-Carlo, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer retornaven així a l’activitat de forma regular en el mundial de ral·lis amb una victòria molt important, els alemanys invertien un total de 8 hores 20 minuts i 33 segons en cobrir la distància competitiva, és a dir 3 minuts i 49 segons menys que Hannu Mikkola i Arne Hertz. Jean-Luc Thérier i Michel Vial tancaven el podi, quelcom inesperat a la sortida de Monte-Carlo el vespre anterior, amb un temps 12 minuts i 5 segons pitjor de l’aconseguit pels guanyadors.

Després d’un any d’inactivitat, recordem que Mercedes-Benz va decidir no competir al campionat de 1981 quan ja s’havia fet amb els serveis del campió alemany Walter Röhrl, el pilot retornava al mundial guanyant i evidentment, sent el primer líder de la classificació provisional. Per darrera d’ell s’hi classifcaven els altres integrants del podi, com no podia ser altra manera tractant-se de la primera prova del calendari.

En el campionta de constructors, Opel gràcies a la seva tercera victòria al mundial de ral·lis, era líder de la taula per davant d’Audi, Porsche i Renault.