RAC Rally 1981

El RAC Rally de 1981, era la darrera cita del calendari del campionat del món de ral·lis, sent una cita clau a més a més per a la proclamació del campió del món de pilots i de constructors en els que hi havia dos aspirants per a cada un. La prova elevava la seva llista d’inscrits fins als 154 equips, dels que 151 serien presents a la rampa de sortida ubicada a Chester el diumenge 22 de novembre de 1981 per tal de fer front a un recorregut composat per 65 especials cronometrades de 746,74 km de distància total. 54 equips van ser capaços de superar aquesta distància i ser presents a la cerimònia del podi celebrada el dimecres 25 de novembre.

La primera etapa del ral·li arrancava el mateix diumenge 22 de novembre amb les tradicionals especials espectacle conegudes entre els britànics com «Mickey Mouse», unes especials de curta distància dins de finques particulars que servien per a que el visitant al ral·li de cap de setmana pogués gaudir de l’espectacle amb una certa comoditat. En aquestes especials peró, el temps que es pot guanyar és molt poc donades les distàncies dels trams, mentre que el temps que es pot perdre és molt gran si es pateix una sortida de pista, explicant-se així les poques diferències que en resultaren d’aquests tipus d’especials.

L’Opel Ascona 400 dels britànics Jimmy McRae i Ian Grindrod així com el Vauxhall Chevette 2300 dels també britànics Tony Pond i Michael Nicholson, empataven a temps en l’especial de Weston Park que obria el ral·li, esdevenint així els primers líders de la prova, poc després Hannu Mikkola i Arne Hertz van treure a lluir les bondats del seu Audi Quattro amb tracció integral per adjudicar-se les següents 5 especials cronometrades i fer-se amb un sólid liderat.

Arribada ja la nit, i amb ella les especials per pistes forestals propies del RAC els incidents van començar a succeïr-se i així en la setena especial cronometrada del ral·li Hannu Mikkola i Arne Hertz perdien el seu liderat després de volcar el seu Audi Quattro, afortunadament podien tornar a posar el seu cotxe sobre les quatre rodes i continuar la marxa sense lamentar danys en menys d’un minut, peró el liderat ja l’havien perdut en favor del Vauxhall Chevette 2300 de Tony Pond i Michael Nicholson els quals van ser capaços de conservar la plaça fins la desena cronometrada on fins i tot marcaven l’escratx.

En la onzena cronometrada, Wark, Hannu Mikkola i Arne Hertz es retrobaven amb l’escratx i amb el liderat de la prova, condició que ara ja si no abandonarien fins a la conclusió de la prova, deixant l’emoció del que restava del bucle pel nord d’Anglaterra en la lluita per la segona posició que estaven protagonitzant Tony Pond i Michael Nicholson amb el Ford Escort RS1800 d’Ari Vatanen i David Richards els quals s’hi jugaven el títol. Els de Ford van aconseguir imposar-se al Vauxhall, i gaudir d’un cert avantatge que tot hora es va esbaïr quan la parella finlandeso-britànica van volcar el seu cotxe sense lamentar majors conseqüències. Malhauradament el duel va tocar final a les acaballes de la primera etapa quan la transmissió del Chevette 2300 deixava a l’estacada en l’especial de Dalby a Tony Pond i Michael Nicholson.

No va ser aquesta la única baixa del ral·li, molts dels pilots cridats a ser protagonistes del ral·li ho van ser peró en sentit negatiu, Björn Waldegård i Hans Thorszelius abandonaven la prova amb la suspensió del seu Toyota Celica trencada, Russell Brookes i Mike Broad abandonaven després d’accidentar el seu Talbot Sunbeam Lotus mentre que els companys d’equip d’aquests i guanyadors de l’anterior edició, Henri Toivonen i Fred Gallagher, abandonaven amb el motor clavat quan es quedaven sense pressió d’oli. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que pilotaven el Lancia Stratos HF de Chardonnet, patien una sortida de pista quan pilotaven el cotxe amb una roda punxada. Mentre que els seus compatriotes Timo Salonen i Seppo Harjanne, únics pilots de primer nivell de Datsun per tal d’aconseguir el títol de marques pels nipons, es quedaven sense carburant i també abandonaven la prova.

Totes aquestes baixes expliquen que la griposa Michèle Mouton i la seva copilot italiana Fabrizia Pons passessin a ocupar la tercera posició provisional al terme de la primera etapa el dilluns a 3 minuts i mig d’Ari Vatanen i David Richards i a 12 minuts i mig dels seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz. Per darrera de les pilots d’Audi, Stig Blomqvist i Björn Cederberg es trobaven amb el primer dels Talbot Sunbeam Lotus representant a Talbot Suècia, mentre que Guy Fréquelin i Jean Todt, líders provisionals del mundial i en diverses ocasions cap de llança de la marca anglo-francesa es trovaen endarrerits a causa de les punxades.

Superat el bucle del nord del país i el boscos de Kielder, els 85 equips que restaven en competició reemprenien la marxa el dimarts per dirigir-se cap a Gales, on Michèle Mouton i Fabrizia Pons semblaven estar en condicions d’atrapar en la taula de temps general a Ari Vatanen i David Richards, els quals acabant entre els cinc primers i per davant de Guy Fréquelin i Jean Todt, en tenien prou per proclamar-se campions del món; peró tota possibilitat es va esbaïr quan al Quattro de les pilots de l’equip d’Ingolstadt se li havia de reemplaçar la caixa de canvis, donant més aire als de l’Escort RS1800.

Ben entrada l’etapa final, Michèle Mouton i Fabrizia Pons haurien d’abandonar el ral·li quan patien un accident, així com els pilots locals Jimmy McRae i Ian Grindrod en trencar un semieix del seu Ascona 400 als boscos de Brechfa. Tot plegat va facilitar que les posicions de podi provisionals esdevenissin definitives, amb Hannu Mikkola i Arne Hertz com els indiscutibles homes més ràpids en les pistes enfangades britàniques amb un temps total de 8 hores i 30 minuts, 11 minuts i 5 segons per davant d’Ari Vatanen i David Richards que completaven el ral·li en segona posició i 13 minuts i 36 segons davant dels tercers classificats, el Talbot Sunbeam Lotus dels suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Ari Vatanen aconseguia l’objectiu de finalitzar dins les 5 primeres posicions i per davant del francès Guy Fréquelin, el que permetia al pilot finlandès treure la primera posició al pilot de Talbot i lògicament, tractant-se de la darrera cita del calendari, esdevenir campió del món de ral·lis 1981. Hannu Mikkola per la seva banda gràcies a la segona victòria de la temporada, corregia part de la mala temporada que arrosegaven situant-se en tercera posició del campionat, just per davant del seu compatriota Markku Alén.

En el campionat de constructors Datsun en abandonar en la primera etapa quan Timo Salonen i Seppo Harjanne es quedaven sense carburant, va posar les coses fàcils a Talbot per aconseguir el seu objectiu, que es certificaria amb la tercera plaça absoluta i victòria en Grup 2 del Sunbeam Lotus suec de Stig Bloqmvist i Björn Cederberg. Ford tancava el podi en terra de ningú.