Ral·li Costa d’Ivori 1981

El 13è Ral·li Costa d’Ivori 1981, penúltima cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, finalitzava el dissabte 31 d’octubre a Abidjan, capital del país, amb tan sols 9 dels 51 equips inscrits que emprenien la sortida des de la mateixa ciutat el dilluns 26 d’octubre. La prova no tenia especials cronometrades, sino un format molt similar al del Safari kenyà, amb 56 controls horaris situats entre diferents punts que s’havien de cobrir en carretera oberta, llurs velocitats promig eren pràcticament impossibles de complir sense penalitzar.

La principal baixa amb la que s’iniciava la prova ivoriana, era l’absència dels Talbot oficials, i es que l’equip anglo-francès havia acumulat prou punts al llarg de la temporada com per no tèmer un bon resultat dels seus principals rivals, els nipons de Datsun, pel que Guy Fréquelin i Jean Todt passarien a pilotar un Peugeot 504 V6 Coupé, més acord al terreny i al caràcter afrancesat del país.

El ral·li majoritàriament es va desenvolupar en sec gràcies al canvi de data al mes d’octubre enlloc del mes de desembre de les dues edicions anteriors, si bé en el transcurs de la primera etapa una forta tempesta va pràcticament trencar la general provisional per la meitat. Entre els equips que es van veure perjudicats hi figuraven els dos principals pretendents a la corona mundial per pilots, els francesos Guy Fréquelin i Jean Todt i la parella finlandeso-britànica Ari Vatanen i David Richards a qui la tempesta els va suposar pilotar en unes condicions molt lliscants.

Entre els qui es varen escapar de la tempesta destacaven els Toyota Celica oficials dels suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius i Per Eklund i Ragnar Spjuth, classificats en aquest ordre en la provisional, seguits del Datsun Violet dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Si Guy Fréquelin i Jean Todt així com Ari Vatanen i David Richards es van veure sorpresos per la tempesta, va ser perque els de Peugeot es van veure afectats en els primers controls horaris per un problema en l’encès que els va endarrerir fins pràcticament fregar l’exclusió, mentre que els segons patien problemes amb el filtre de l’aire i més endavant colisionaven contra un camió que ocupava pràcticament tota la amplitud de la pista, malgrat que la organització va portar gran part del recorregut a un horari nocturn per evitar així el gran trànsit que hi havia.

L’impacte d’Ari Vatanen i David Richards amb el camió va ser tan fort, que pràcticament va ser impossible separar els dos vehicles sinistrats fins que Guy Fréquelin i Jean Todt, que venien per darrera i trobar-se el pas barrat, van ajudar als seus rivals els quals amb un cotxe molt malmés van continuar com van poder el recorregut, amb seriosos problemes de suspensió, carrosseria, llums, refrigeració i sense neteja parabrises, eina imprescindible en un clima tempestuós, que obligava a David Richards a fer i fer anar un neteja-parabrises improvisat.

En el camí cap a Yamoussoukro, ciutat en la que tenia lloc la primera aturada programada per dimarts al migdia, Björn Waldegård i Hans Thorszelius havien d’abandonar la prova quan la lideraven sota la ferma pressió del Datsun Violet de Timo Salonen i Seppo Harjanne en trencar el motor del seu Celica, deixant el liderat en mans dels pilots finlandesos els quals prèviament havien avançat a Per Eklund i Ragnar Spjuth.

A partir d’aquest moment es va desenvolupar un duel entre les marques nipones, Datsun optava per acoplar un petit «winch» en el frontal dels seus cotxes, mentre que Toyota optava per situar unes planxes metàl·liques en el sostre dels seus Celica per tal de millorar la tracció en sóls complexos, diferents opcions per afrontar un mateix problema, els enormes bassals convertits en fangars que els esperaven i que tants episodis va protagonitzar com el que va afectar el Datsun de Timo Salonen i Seppo Harjanne i els Peugeot 504 V6 Coupé de Guy Fréquelin i Jean Todt i Alain Ambrosino i Daniel Le Saux.

Si bé no es va arribar a enregistrar cap baixa d’entitat en el transcurs de la segona etapa, que s’iniciava la matinada de dimecres per finalitzar a primera hora de la tarda del mateix dia a la mateixa ciutat de Yamoussoukro després de visitar la ciutat septrentional de Odienne, Per Eklund i Ragnar Spjuth es van veure endarrerits a causa d’una fuita d’oli preocupant en el seu diferencial frontal, baixant fins la tercera posició provisional entre el Datsun Violet dels kenyans Shekhar Mehta i Mike Doughty i el dels francesos Michel Mitri i Marcel Coppetti, els quals pilotaven la versió Grup 2 del model japonès. Aquest incident va permetre als membres de Datsun fer volar coloms amb la possibilitat de copar totes les posicions de podi amb un cotxe de la marca, fet que finalment no es va consumar.

Ja en la tercera jornada, que arrancava després d’un llarg descans el dijous al migdia, els 9 equips que restaven vius en competició es dirigien fins a la ciutat portuària de San Pedro, per retornar de nou a Yamoussoukro el divendres a primera hora del matí. Era una jornada maratoniana de 18 hores de competició, a través dels boscos de Tai en la que Timo Salonen i Seppo Harjanne van brillar amb un pilotatge fantàstic, tot i uns problemes d’encès en els darrers centenars de quilòmetres de l’etapa. Mentrestant Ari Vatanen i David Richards seguien patint els enèssims problemes en el seu Ford Escort RS1800, aquest cop un semieix trencat, un problema d’alternador i després un coixinet de roda trencat, tot i així els pilots seguien competint.

La quarta i última etapa es presentava com la menys intensa de totes, però en els 747 km de retorn cap a Abidjan un incident va ser el més destacat de la part final de la prova. En un dels molts fangars que hi havia en el recorregut l’equip Toyota hi va situar un Land Cruiser per en cas de necessitat, treure algún dels seus cotxes que s’hi poguessin quedar clavats, situació que van patir Per Eklund i Ragnar Spjuth. El Land Cruiser va entrar en acció per rescatar el Toyota Celica, i mentre retirava lentament el cotxe dels suecs, la seva presència va obligar als kenyans Shekhar Mehta i Mike Doughty a disminuir la seva velocitat, quelcom imprescindible per creuar un fangar amb vigor, pel que el seu cotxe es va quedar encallat al fang.

Els membres de l’equip Toyota, principals responsables de l’incident, lluny d’ajudar-los, van marxar de l’escenari deixant als kenyans clavats, els quals es van enfadar molt per la jugada, més quan en la tercera jornada ells havien ajudat als de Toyota a sortir d’un fangar amb el seu «winch» a l’espera que aquests rebessin ajuda dels seus mecànics. Amb tot els pilots de Datsun van perdre molt temps per reempendre la marxa, el suficient com per permetre a Per Eklund i Ragnar Spjuth recuperar la segona posició que aquests mantindrien fins a la conclusió de la prova.

Sense més lloc als problemes, Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien guanyar la prova africana amb una penalització acumulada de 9 hores i 57 minuts. La victòria era la tercera del pilot finlandès i la segona de la parella precisament totes dues amb un Datsun. En segona posició, amb 1 hora i 12 minuts més de retard acumulat, completava el recorregut el Toyota Celica dels suecs Per Eklund i Ragnar Spjuth, mentre que la tercera posició del podi era pel Datsun Violet de Shekhar Mehta i Mike Doughty, a 13 minuts dels segons classificats, o el que és el mateix, a 1 hora i 25 minuts dels guanyadors de la cita ivoriana.

En el campionat per pilots, el duel entre Guy Fréquelin i Ari Vatanen va quedar pràcticament estancat. El francès aconseguia sumar 8 punts de la cinquena plaça final, gràcies a l’ajuda del seu company Alain Ambrosino que penalitzava per tal de que aquest guanyés una posició, mentre que Ari Vatanen, tot i l’esforç realitzat per ell i el seu equip, amb prou feines sumava dos punts de la novena i última posició del ral·li, si bé el finlandès encara tenia per sumar un setè resultat, mentre que Fréquelin hauria de millorar el sisè lloc de Portugal.

En el campionat de constructors la general s’estrenyia amb la victòria de Datsun a la cita africana, si bé les dues marques implicades en la lluita pel títol, Datsun i Talbot, ja havien aconseguit sumar 7 resultats i del que passés en el RAC Rally depenia bona part del devenir de la corona mundial. Ford tancava el podi com expectador excepcional