Ral·li Monte-Carlo 1978

El dissabte 28 de gener de 1978 finalitzava a Mónaco la 46ena edició del Ral·li Monte-Carlo, ronda inaugural del campionat del món de ral·lis que gaudia de puntuabilitat per al campionat de constructors i per a la Copa FIA de pilots. La prova, com marca la tradició, arrancava des de set ciutats europees una setmana abans, el dissabte 21 de gener, amb un total de 219 equips dels 231 inscrits presents a les diferents línees de sortida. D’aquests, 84 completarien la darrera etapa només permesa als 100 primers classificats. En el rutómetre del ral·li hi fuguraven un total de 29 especials de 565 km de distància cronometrada.

Abans de començar-se a celebrar les primeres especials cronometrades, arribava la polèmica al ral·li quan el perfecte d’Ardeche es negava a deixar passar la caravana del ral·li a les especials de Saint Pierreville i probablement un dels trams més importants i problemàtics de la prova, Burzet.

La primera etapa, popularment coneguda com de classificació, estava composada per 5 especials cronometrades de 93,50 km de distància i es celebrava integrament el dilluns al matí. En les primeres especials es va poder veure com els homes de FIAT-Lancia començaven a dominar la prova. Primer el millor temps va ser pels italians Fulvio Bacchelli i Arnaldo Bernacchini amb un dels Stratos HF que lluien els nous colors de Pirelli, mentre que en la segona especial cronometrada l’escratx i liderat recalaria en mans dels alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer al volant d’un FIAT 131 Abarth oficial que heredava els colors Alitalia dels Stratos.

L’aparició de la neu fresca en la tercera especial cronometrada va trencar el domini del grup FIAT quan els dos Renault 5 Alpine d’apenes 1400 cc i 135 CV de potència, empataven a l’escratx. En les dues especials que restaven per celebrar-se, uns bons temps tan de Guy Fréquelin i Jacques Delaval com de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié van permetre als homes del rombe copar les dues primeres posicions de la provisional, si bé Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, autors del millor temps en la última especial de classificació, aconseguia empatar amb Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié a 3 segons dels inesperats líders provisionals en la neutralització de Gap.

FIAT encaixava el primer revés en aquesta primera jornada, quan un dels màxims favorits i guanyador de les últimes tres edicions del ral·li, l’italià Sandro Munari, i el seu copilot Piero Sodano es veien obligats a abandonar en la quarta especial cronometrada per un problema amb la caixa de canvis.

Dimarts al matí es començava a celebrar el recorregut comú i ja en les seves dues primeres especials cronometrades es va veure com Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, els quals a última hora havien aconseguit el pressupost necessari per participar a la prova, treien el màxim partit al seu Porsche 911, especialment a Pont de Miolans on gràcies a l’escratx que marcaven, aconseguien una renda d’uns 30 segons al capdavant de la general provisional vers els dos Renault i de més d’un minut sobre el millor dels FIAT, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Una forta nevada va provocar una invasió del públic de la carretera per la qual es disputava la prova, el que va obligar a la organització a aturar la competició quan 51 participants havien pres la sortida i donar un temps de compromís a la resta de participants, peró aquests no serien els únics problemes que aportaria a la organització l’element blanc, ja que la cinquena i sisena especials cronometrades eren també cancelades i Saint Jean en Royans, vuitena cronometrada, veia reduit el seu quilometratge.

Una sanció imposada al Renault 5 Alpine de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié d’1 minut i 10 segons, així com l’atac del Stratos HF de Fulvio Bacchelli i Arnaldo Bernacchini que superaven en 3 segons a Guy Fréquelin i Jacques Delaval, permetia als italians arribar fins la segona posició provisional a primera hora de la nit. Peró l’esforç se’n va anar en orris en la següent cronometrada, Saint Jean en Royans, celebrada de mitjanit, quan els italians cedien 5 minuts i mig. Sort similar corrien Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a qui unes fallades elèctriques del seu 131 Abarth els feren cedir 5 minuts d’or.

Tanmateix un altre FIAT 131 Abarth oficial, el pilotat per Maurizio Verini i Francesco Rossetti treia renda dels problemes dels seus companys així com els de Guy Fréquelin i Jacques Delaval, els quals perdien de l’ordre d’1 minut i tres quarts en l’especial, el que permetia als pilots italians de FIAT grimpar fins la tercera posició provisional a l’espera de reempendre la competició ja amb la llum del dia després de la prohibició de celebrar-se Saint Pierreville y Burzet.

A la represa el dimecres pel matí, en la segona especial cronometrada que es celebrava, Maurizio Verini i Francesco Rossetti s’envirollaven i deixaven el seu cotxe mig encreuat en un lloc on el pas era molt estret, pel que tornar a posar el cotxe en el sentit correcte de la marxa era pràcticament impossible, amb el que els italians van provocar un embús important que afectava sobretot molt negativament als seus companys Walter Röhrl i Christian Gesitdörfer, així com Bernard Darniche i Alain Mahé mentre que el Renault 5 Alpine passava pel poc espai que hi restava sense pràcticament immutar-se. Altres afectats per l’embús eren els pilots de l’equip FIAT-França Jean-Claude Andruet i Michèle Petit aíxi com les franceses Michèle Mouton i Françoise Conconi.

Tot i els dos escratxs que els alemanys de FIAT aconseguien marcar en les tres especials que restaven per celebrar-se, els dos Renault 5 Alpine que ocupaven les posicions de podi acabaven la jornada a gairebé tres minuts d’ells, massa temps com per intentar-los atrapar en la última jornada, la nit del Turini, més impossible encara era pensar en atrapar el Porsche 911 dels líders Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, que aliens a tots aquests problemes, rodaven tranquilament conservant la seva privilegiada posició i que de certificar-se condicions de sec, encara podrien rodar més ràpid si calia que els FIAT.

Dijous al cap vespre s’iniciava la última etapa del ral·li, en la que només els 100 primers classificats hi estaven autoritzats a competir. Si bé al Col de la Madonne el millor temps el marcava el FIAT 131 Abarth més ben classificat en aquell moment, el pilotat per Bernard Darniche i Alain Mahé, en les dues següents cronometrades Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne deixaven palesa la seva intenció de guanyar el ral·li amb els respectius escratxs, on tot i competir sobre asfalt sec, els dos Renault 5 Alpine resultaven encara més ràpids que els FIAT 131 Abarth que muntaven unes noves rodes mixtes P7 de doble dibuix i composició que resultaven ser un horror.

En les últimes especials celebrades el divendres de matinada es repetia la situació viscuda en el bucle anterior, i els líders aconseguien adjudicar-se tres trams més per tal de certificar ara ja si la seva victòria al ral·li, la primera d’un pilot privat en molt de temps aturant el crono en 6 hores 57 minuts i 3 segons, 1 minut i 52 segons per darrera de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, s’hi trobava el primer dels Renault 5 Alpine, el pilotat per Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, en el que suposava el primer podi en el mundial pel carismàtic pilot francés. Guy Fréquelin i Jacques Delaval tancaven un podi ple de pilots francesos, en el que també suposava el seu primer podi al mundial a 2 minuts i 52 segons dels guanyadors de la prova.

Tractant-se de la primera prova de la Copa FIA de pilots, la següent cita en disputar-se seria l’Arctic Ral·li del calendari Europeu, Jean-Pierre Nicolas esdevenia el primer líder de la provisional amb 9 punts, seguit de Jean Ragnotti amb 6 i Guy Fréquelin que obtenia 4 de la seva tercera posició a Mónaco.

La primera classificació que donava el Monte-Carlo en el campionat de constructors, Porsche es situava al capdavant de la general provisional amb 18 punts gràcies a la victòria de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne seguits a un sol punt de Renault, que no només finalitzava la prova en segona posició, sinó que a més a més guanyaven en Grup 2. FIAT, tot i el desastre d’un ral·li que sortien a guanyar-lo de totes totes, tancaven el podi amb 14 punts que els donava la quarta posició de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.