Ral·li Suècia 1978

Els 60 equips participants que aconseguien completar els 598,70 km cronometrats que es celebraven dels 615,60 que prèviament l’organització disposava sobre el programa del 28è Ral·li de Suècia, es donaven cita a Karlstad, capital del Värmland, el diumenge 12 de febrer de 1978 per tal de celebrar la seva clausura. La ronda hivernal, que donava punts en els campionats de marques així com la Copa FIA per a pilots, tenia la seva baixada de la rampa de sortida el divendres 10 de febrer, en la que hi eren presents 112 formacions de les 116 que havien formalitzat la seva inscripció.

La primera etapa del ral·li, programada a partir del divendres al migdia fins la matinada del dissabte, comptava amb 14 proves especials en el seu programa d’una corda cronometrada de 243,80 km de distància. Hannu Mikkola i Arne Hertz, així com els seus companys de formació Ari Vatanen i Atso Aho, empataven a l’escratx en la primera especial cronometrada del ral·li, amb el que el liderat lògicament el liderat provisional resultava ex-aequo entre les dues formacions de Ford.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan aturaven el cronòmetre a 1 segon dels líders provisionals, els quals en no tenir el seu nou Saab 99 Turbo prou desenvolupat, pilotaven en l’edició un Lancia Stratos HF oficial, al cap i a la fi la xarxa de concessionaris Saab de Suècia també venia Lancia, el que suposava l’estrena per al pilot suec en el maneig d’un cotxe de propulsió. Mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius així com Markku Alén i Ilkka Kivimäki es trobaven 2 segons per darrera dels dos equips co-líders.

Ari Vatanen i Atso Aho s’imposaven en la cronometrada següent per 1 segon de marge vers Hannu Mikkola i Arne Hertz, amb el que la parella finlandesa es situava com efímera líder, doncs en la tercera especial, cometien una petita errada i en perdre 12 segons amb Hannu Mikkola i Arne Hertz, els homes més ràpids en pista, aquests baixaven fins la tercera posició provisional, per darrera dels també companys seus a Ford Björn Waldegård i Hans Thorszelius, mentre que el pilot finlandès i el seu navegant suec passaven a liderar la taula de temps.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan progressaven ràpid amb el pilotatge del seu Lancia Stratos HF, i la parella sueca, guanyadora en 4 de les 6 anteriors edicions de la prova, s’imposava en la quarta prova especial del dia per a situar-se en posicions de podi en detriment d’Ari Vatanen i Atso Aho, qui reaccionaven immediatament imposant-se en la cinquena especial per tal de grimpar fins la segona posició provisional, mentre que la parella sueca de Lancia patia una sortida de pista que els feia perdre 44 segons.

Però la reacció dels locals era immediata, i en imposar-se en la sisena prova especial, aquests començaven la difícil missió de retallar distàncies amb el cap de la taula de la classificació. Posteriorment, Hannu Mikkola i Arne Hertz es refermaven com a líders amb els millors temps de la setena, vuitena i novena prova especial, els dos últims aconseguits ex-aequo amb els seus companys d’equip. 

Entretant ja es registraven les primeres baixes a la cursa entre els pilots de renom, els francesos Jean-Luc Thérier i Michel Vial havien d’abandonar la prova després de que se’ls hi trenquès la corretja de l’alternador en la cinquena prova especial, i els suecs Anders Kulläng i Bruno Berglund així com els finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen ho feien en la sisena prova especial per respectius problemes de motor en els seus Opel Kadett GT/E i Vauxhall Chevette 2300 HS. Per últim, seguint un ordre cronològic dels fets, els suecs Per Eklund i Björn Cederberg, guanyadors de l’edició de 1976, engruixaven la llista d’abandonaments en la desena prova especial també per averia de motor, concretament una biela.

El liderat vivia un nou gir amb la celebració de l’onzena cronometrada de l’etapa, Hannu Mikkola i Arne Hertz cometien una errada i perdien 1 minut i 22 segons amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius, qui passaven a liderar la taula de temps, mentre ells queien fins la tercera posició per darrera d’Ari Vatanen i Atso Aho, gaudint de nomès 15 segons de marge vers el Lancia Stratos HF d’Stig Blomqvist i Hans Sylvan.

Els nous líders estaven en estat de gràcia, i en imposar-se en dues de les tres proves especials que restaven fins a completar la jornada, la parella es refermava en la seva posició entrant de matinada al parc tancat amb 36 segons de marge vers Ari Vatanen i Atso Aho i 1 minut i 4 segons en relació als seus altres companys a Ford, Hannu Mikkola i Arne Hertz. Markku Alén i Ilkka Kivimäki ho feien en la quarta posició a 3 minuts i 44 segons dels líders i els seus companys d’equip, Timo Salonen i Jaakko Markkula, en la cinquena a 4 minuts i 49 segons, evidenciant així la manca d’adaptació de l’equip FIAT a la ronda sueca. D’altra banda a Stig Blomqvist i Hans Sylvan se’ls hi trencava un cable de l’accelerador en la penúltima especial del dia, i en deixar-s’hi prop de 4 minuts i mig, els suecs de Lancia completaven l’etapa en la sisena posició a 45 segons del darrer FIAT 131 Abarth.

Després d’una neutralització de 7 hores per al descans i recomposició de pilots i màquines, la segona etapa arrancava amb un total de 20 proves especials cronometrades en el seu programa d’una distància total competitiva de 314,30 km, esdevenint així en l’etapa més important del ral·li, i en la que en disputar-se per segona vegada diverses proves especials de l’etapa anterior, la presència de roderes en el gel esdevenia un important factor nou, doncs a part dels equips participants en el mundial, calia afegir un centenar més que ho feien en categoria nacional.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan marcaven el millor registre de forma consecutiva en les quatre primeres especials de l’etapa, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, llur FIAT 131 Abarth semblava comportar-se molt millor que no pas els Ford Escort RS1800 amb la presència de les roderes, ho feien en les tres següents. Gràcies al tercer escratx que aconseguia en la setena prova especial de l’etapa, vint-i-unena en el còmput global del ral·li, la parella finlandesa de FIAT aconseguia situar-se en la tercera posició del podi, desplaçant-ne a Hannu Mikkola i Arne Hertz per 19 segons.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan tornaven a sumar victòries parcials a continuació, mentre que dues proves cronometrades després, Markku Alén i Ilkka Kivimäki donaven compte de la posició d’Ari Vatanen i Atso Aho, amb el que els finlandesos de FIAT figuraven en la segona posició provisional a 1 minut exacte de Björn Waldegård i Hans Thorszelius i els finlandesos de Ford ho feien en la tercera plaça a 5 segons dels seus compatriotes quan ja s’havia superat l’equador del recorregut. 

L’altra cara de la moneda pels responsables de l’equip FIAT la rebien de mans de Timo Salonen i Jaakko Markkula, doncs els pilots es veien obligats a abandonar el ral·li per una averia de motor contemporàniament amb la consecució de la segona posició per part dels seus companys d’esquadra. Els problemes s’acarnissaven amb FIAT, i l’alegria els hi durava ben poc, doncs la substitució de la caixa de canvis en el 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, suposava la pèrdua de la segona posició recentment assolida per part de la parella. 

Alhora una averia elèctrica en l’Escort RS1800 d’Ari Vatanen i Atso Aho, brindava la segona posició provisional a Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui si bé tenien una nova oportunitat d’intentar recuperar la primera posició gràcies als problemes aliens, en veure com s’estaven quedant sense estoc de rodes amb claus per culpa de les roderes solcades en el gel, decidien assegurar la segona posició enlloc d’intentar incomodar als seus companys d’equip i líders Björn Waldegård i Hans Thorszelius, qui estaven classificats a prop de 2 minuts dels seu temps total acumulat.

En la segona meitat de la jornada, Stig Blomqvist i Hans Sylvan tornaven a marcar els millors registres, si bé per llavors ja de ben poc servien, doncs una punxada els havia tornar a endarrerir en la taula; mentre que un tímid estira i arronsa entre Hannu Mikkola i Arne Hertz amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius, es resolia amb els segons entrant en el parc tancat de final d’etapa a 1 minut i 33 segons dels seus companys i líders provisionals. Unes excursions per fora de la traçada per part d’Ari Vatanen i Atso Aho, refermaven a Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la darrera posició de podi.

La jornada dominical, amb tan sols 4 proves especials cronometrades sobre el programa de 57,50 km de distància, esdevenia un mer tràmit donades les distàncies temporals que separaven als primers classificats, més quan un problema de cronometratge obligava als responsables de l’esdeveniment a cancelar la segona d’elles, de 16,90 km de distància.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan empataven a l’escratx amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius en la primera especial que es celebrava, mentre que Ari Vatanen i Atso Aho ho feien en les dues següents, sent la primera ocasió d’elles ex-aequo amb els seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz.

Celebrada la trenta-quatrena especial cronometrada del programa, els 60 participants que aconseguien completar-la feien cap en direcció al parc tancat de Karlstad, on la parella local de Ford formada per Björn Waldegård i Hans Thorszelius ho feia ocupant la primera posició amb un temps final de 6 hores 42 minuts i 40 segons. Els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien a 1 minut i 28 segons dels seus companys, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki acumulaven un retard de 2 minuts i 46 minuts en els 598,70 km disputats.

En la classificació de la Copa FIA per a pilots, Ari Vatanen, que venia de guanyar l’Arctic Rally finlandès, passava a comandar la taula de la mateixa en solitari en aconseguir sumar 2 punts al ral·li suec, distància que el separava dels guanyadors del Monte-Carlo, el francès Jean-Pierre Nicolas i de la ronda sueca, el local Björn Waldegård. Per la seva banda, Markku Alén acumulava ja dos tercers llocs consecutius, un a l’Arctic Rally finlandès i un altre a Suècia, amb el què el pilot de Helsinki tancava el podi provisional de la copa a 1 punt del segon lloc.

Tot i no haver conseguit la victòria per segon ral·li consecutiu, FIAT treia petroli del tercer lloc de Markku Alén i comandava la taula de marques en solitari, els cosins de Lancia gràcies al quart lloc de Stig Blomqvist i Hans Sylvan s’enfilaven fins al segon lloc a 8 punts d’aquests, seguits finalment dels dos guanyadors de les dues proves disputades fins al moment, Porsche i Ford, a 2 punts de distància.