Per segona vegada en la curta història del Ral·li de Japó al certamen mundial, la ciutat de Sapporo era l’epicentre de la seva 9ena edició, posant-hi el seu punt i final el diumenge 12 de setembre de 2010. La prova nipona era la desena ronda del calendari mundial, per llavors composat de 13 cites, i amb l’opció d’obtenir punts en els certàmens de pilots, constructors, SWRC i producció, aquesta es presentava als mitjans amb 71 formacions en la seva llista oficial d’inscrits, de la que només 1 estaria absent el dijous 9 de setembre a la cerimònia de sortida que tenia lloc a la mateixa ciutat. En el recorregut de l’edició s’hi podien trobar fins 303,54 km cronometrats, els quals es disputaven al llarg de 26 proves especials, una distància que 53 equips participants van aconseguir completar.
Si bé l’esdeveniment es desenvolupava sobre grava, els organitzadors decidien programar una doble passada per una especial espectacle dins la pista del recinte del Sapporo Dome, per tal d’inaugurar les hostilitats vers el cronòmetre el mateix dijous al vespre.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es mostraven com els pilots més ràpids en les dues passades pels escassos 1570 metres de corda de l’especial, primer per davant del Citroën C4 WRC del Junior Team dels espanyols Dani Sordo i Diego Vallejo, després per davant de la unitat del mateix equip que pilotaven els finlandesos Kimi Räikkönen Kaj Lindström, amb el què en bona lògica els provençals esdevenien els primers líders de la prova asiàtica. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tercers en les dues disputes de l’especial espectacle, arribaven a la conclusió del despropòsit de jornada en segona posició a 2,0 segons dels francesos de Citroën i per 1 dècima de segon de marge amb els espanyols del Junior Team.
L’endemà divendres arrancava el ral·li pròpiament dit, amb un bucle de 3 trams que en celebrar-se en dues ocasions, matí i tarda per a sorpresa de ningú, així com una nova doble passada pel Sapporo Dome, permetien afegir a l’itinerari 119,60 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, una activitat que s’iniciava a les 9 en punt del matí amb l’entrada de la primera parella participant al parc d’assistències i que finalitzaria a manca d’1 minut per a les 8 del vespre amb la sortida d’aquesta mateixa formació d’aquest mateix servei, havent-se de trobar tots els participants que prosseguissin amb la competició dins del parc tancat abans d’1 quart i 3 minuts de 12 de la nit.
El noruec Petter Solberg, encara convalescent de la grip que a punt va estar de suposar la seva baixa, i el britànic Chris Patterson s’imposaven consecutivament en les 2 primeres proves especials matinals i els pilots del Citroën C4 WRC privat es feien amb el lideratge de la classificació per davant de les unitats de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Dani Sordo i Diego Vallejo, aquests últims tercers en totes dues especials.
El germà del nou líder, Henning Solberg, i l’austríaca Ilka Minor tancaven el bucle matinal amb una intranscendent victòria parcial de tram, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson, amb el segon millor temps ex-aequo amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, accedien a les assistències de mitja etapa amb 10,3 segons de marge amb la parella francesa de Citroën i 12,5 segons en vers a la espanyola del Junior Team.
Amb una millor posada a punt dels seus Ford Focus RS WRC’09, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera especial del bucle post meridional per davant dels seus companys i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i ambdues formacions de la firma anglosaxona de l’oval blau superaven en la classificació a Dani Sordo i Diego Vallejo, a qui una fuita d’oli en el seu diferencial, els hi estava suposant una davallada en el seu rendiment.
Petter Solberg i Chris Patterson impedien un nou doblet de les parelles finlandeses de Ford en la següent prova especial, sent en aquesta ocasió el millor registre el de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, parella que prenia la segona posició a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, alhora que repetia en la tercera prova especial forestal del bucle i per davant dels dos germans Solberg, i respectius navegants, amb novament el més gran, Henning, per davant del lleugerament més jove.
Després d’haver estat escombrant pista al llarg de tot el dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva primera victòria de tram en la retrobada amb el Sapporo Dome, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson posaven el colofó a una excel·lent etapa amb la seva tercera victòria de tram del dia.
Passades les 8 del vespre doncs, Petter Solberg i Chris Patterson entraven en règim de parc tancat ocupant la primera posició per 9,4 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i per 21,3 segons en relació a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila restaven a les portes de les posicions de podi a 22,4 segons dels líders, mentre que tot i la fuita, Dani Sordo i Diego Vallejo tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 36,5 segons del noruec i el britànic.
A les 9 en punt del dissabte 11 de setembre, l’activitat es reprenia amb l’entrada esglaonada dels 67 equips participants al parc d’assistències. Per davant aquests tenien un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions i que en la seva segona passada seria completat amb 2 noves cronometrades pel Sapporo Dome, totalitzant 125,12 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, entre les que calia comptar amb la presència del tram de Kamuycep, el més llarg de tota l’edició, en el centre del bucle. Una activitat que com en l’etapa anterior, es donaria per finalitzada en superar les assistències de final d’etapa poc abans de les 8 del vespre, havent d’entrar tots els participants que es disposessin a competir l’endemà, en el parc tancat de Sapporo en passar 2 minuts d’1 quart de 12 de la nit.
Petter Solberg i Chris Patterson s’imposaven en la primera prova especial i ratificaven la seva condició de líders tot i haver d’escombrar la traçada de grava, mentre que per darrera seu, des del cinquè fins al segon, les posicions a final de tram s’invertien i per tant la classificació es compactava, sobretot en la pinça del segon al quart, trobant-se ambdues formacions de Ford separades per tant sols 2,7 segons.
Precisament els quarts classificats, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, s’imposaven en la cronometrada llarga del programa, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi patien una petita virolla, dos factors que facilitaven que els dos companys de la formació angloamericana s’intercanviessin les posicions en la provisional.
Tot i que la tercera i última prova especial del bucle matinal tenia poca corda cronometrada, 9,55 km, una sortida en fals de Petter Solberg i Chris Patterson els hi suposava rebre una sanció de 10 segons, la qual enviava a la parella líder fins a la tercera posició 4,1 segons per darrera dels nous líders Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i a 2,5 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Darrera seu, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen fitxaven a 5,7 segons dels seus companys líders en el retorn al parc de Sapporo, és a dir a 1,6 segons dels recentment destronats del lideratge, mentre que amb la victòria de tram en el seu haver en aquesta darrera prova matinal, Dani Sordo i Diego Vallejo compactaven encara més el grup capdavanter de cara a la repetició del bucle, classificant-se a 14,2 segons dels líders finlandesos.
Petter Solberg i Chris Patterson es tornaven a imposar en la primera cronometrada del bucle, però la renda de segons obtinguda era molt minsa. Dani Sordo i Diego Vallejo s’imposaven en la cronometrada llarga per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i els francesos es trobaven separats dels líders finlandesos en tan sols 3 dècimes de segon, mentre que entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Petter Solberg i Chris Patterson, quarts i tercers, els rellotges només mostraven 7 dècimes de segon de diferència.
Les distàncies doncs eren molt curtes i ningú volia escombrar pista l’endemà diumenge. Donat que l’ordre de sortida a tram es determinava en funció de la classificació provisional en la darrera especial forestal, les tàctiques van aflorar, una escomesa facilitada per l’ordre de sortida a tram de la jornada en curs.
Sense referències, Petter Solberg i Chris Patterson hi aconseguien el millor temps i el noruec i el britànic recuperaven un lideratge incòmode per 4,3 segons de marge, el qual els faria escombrar pista de nou l’endemà diumenge. Sort que també corrien els segons en pista, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui s’enfilaven fins al segon lloc en tan en quan tan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tenien especial cura d’aturar el seu cronòmetre el suficientment endarrerit com per classificar-se per darrera d’aquests dos equips, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila arrossegaven una avaria de palier.
Amb una victòria de tram per a cadascun dels dos equips encarregats d’obrir pista sobre el formigó lliscant del Sapporo Dome, la jornada sabatina es completava i Petter Solberg i Chris Patterson feien entrada al parc tancat que allà mateix s’hi emplaçava amb 3,7 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 5,4 segons amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els problemes mecànics de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, habilitaven a Dani Sordo i Diego Vallejo a ocupar la quarta posició a 15,3 segons dels líders, mentre que la segona parella finlandesa de Ford es trobava a 30,7 segons de l’anhelada primera posició i per tan sols 7,2 segons de coixí amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui malgrat no haver estat obrint pista el dissabte, no havien experimentat una millora massa important en el seu rendiment.
La tercera i última etapa era totalment desconeguda per als 64 equips participants que restaven en el parc tancat, doncs les seves cronometrades, cap al nord de la prefectura, no s’havien programat mai en una edició del mundial de la ronda nipona. 3 trams forestals es programaven en dues ocasions, així com una nova doble passada per la pista del pavelló del Sapporo Dome, per tal de totalitzar 55,68 km de lluita contra el cronòmetre, una corda que es desenvolupava sense assistències mecàniques i que s’iniciava a les 6 en punt del matí amb la sortida de Petter Solberg i Chris Patterson del parc tancat.
Les tres parelles de Citroën encapçalaven la taula de temps de la primera prova especial dominical, amb els campions mundials per davant dels seus nous companys francesos i per davant dels seus excompanys espanyols, si bé la poca corda cronometrada d’aquesta prova especial, només permetia a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyar una posició a la general i passar a ser segons. Alhora el quart Citroën C4 WRC sota el paraigües de la casa parisina, el de Kimi Räikkönen i Kaj Lindström, cursava baixa per accident.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia establien el millor temps en la cronometrada més llarga de l’etapa i els provençals ara si retornaven al lideratge de la provisional general de temps per 2,7 segons de marge amb Petter Solberg i Chris Patterson, mentre que un problema hidràulic enfonsava a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen fins a la cinquena posició, 2 dècimes de segon per darrera dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per 17,2 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena.
Petter Solberg i Chris Patterson aturaven el cronòmetre per darrera dels dos Citroën C4 WRC oficials i per davant del de Dani Sordo i Diego Vallejo en els 3,70 km de superficie mixta de l’especial que concloïa la primera passada pel bucle forestal, i per tant Sébastien Ogier i Julien Ingrassia lideraven la classificació per 2,9 segons vers la unitat privada del noruec i del britànic i per un coixí de 24,9 segons amb el de la formació espanyola del segon equip de la marca. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aguardaven en quart lloc a 5,6 segons de les posicions de podi, mentre que els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren cinquens a 9,5 segons.
En tornar sobre les cronometrades, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eixamplaven tímidament les distàncies al capdavant de la taula en tornar a establir el millor temps en la primera d’elles, mentre que al tram llarg del dia, el registre de referència per a la resta de participants era el que establia Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, un crono que situava als finlandesos de Ford en tercera posició en detriment de Dani Sordo i Diego Vallejo. Alhora, en aquesta cinquena prova especial dominical, Petter Solberg i Chris Patterson es lamentaven d’un amortidor trencat, el que desencadenava en un marcat subviratge en el seu Citroën C4 WRC i una lleugera pèrdua de segons en vers als líders provisional, tanmateix en plena sangria de segons en no disposar d’un parc d’assistències, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen perdien la cinquena posició a mans dels seus principals rivals en la cursa pel títol, Sébastien Loeb i Daniel Elena.
En els darrers 6,84 km cronometrats de les 3 últimes proves especials de l’itinerari poc o res va passar, més enllà d’una victòria de tram per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, una altra per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i una darrera per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, pel que sense cops de teatre, en arribar a les 3 en punt de la tarda, es celebrava la cerimònia de podi del 9è Ral·li de Japó amb els primers equips participants, dels 53 que aconseguien completar el programa, entrant en el parc tancat.
Absent en el calendari de la temporada 2009, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia doncs completaven el seu debut a la ronda nipona amb victòria, recorrent els 303,54 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 3 hores 10 minuts i 26,4 segons, registre que els hi conferia un marge final de 15,7 segons amb Petter Solberg i Chris Patterson i de 26,0 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, tanca del podi.
En el certamen SWRC, reservat als cotxes amb especificacions S2000, només 3 equips, 3 Ford Fiesta S2000, s’inscribien i participaven en l’esdeveniment japonès, entre els quals els finlandesos Jari Ketomaa i Mika Stenberg amb el millor temps en la primera passada pel Sapporo Dome, es feien amb la primera posició de la classe.
Bernardo Sousa i Nuno Rodrigues s’imposaven en la segona passada per la lliscant pista de formigó del majestuós pavelló i els portuguesos desplaçaven així als txecs Martin Prokop i Jan Tománek de la segona posició.
Ja sobre les cronometrades genuïnes del ral·li del divendres, Jari Ketomaa i Mika Stenberg s’avesaven a les victòries de tram, així com Martin Prokop i Jan Tománek a quedar-hi en segon lloc, amb l’excepció de la darrera prova especial del bucle matinal, en la que nòrdics i centreeuropeus s’intercanviaven els papers, amb el què, i després de la intranscendent doble passada pel Sapporo Dome, els primers lideraven per 55,3 segons de marge en vers els segons, mentre que Bernardo Sousa i Nuno Rodrigues tancaven les posicions d’honor a 2 minuts i 30,8 segons del temps de la parella finlandesa.
Només arrancar la jornada sabatina, la parella portuguesa es veia obligada a acollir-se al superally en patir una avaria elèctrica en el seu Ford Fiesta S2000, pel que rebent una sanció de 5 minuts per cadascuna de les 8 proves especials que no disputarien, el seu avenir en el ral·li era el d’aconseguir els punts del tercer lloc.
Per davant Martin Prokop i Jan Tománek s’imposaven en les dues passades per la cronometrada reina de l’itinerari així com en les dues cronometrades de l’especial espectacle, mentre que Jari Ketomaa i Miikka Stenberg ho feien en les 4 restants, amb el què amb un empat tècnic entre ambdues formacions, els líders afrontarien la tercera i última etapa del ral·li amb 52,8 segons de marge en vers els segons classificats.
Jari Ketomaa i Mika Stenberg afrontaven l’etapa dominical amb cautela, controlant les taules de temps, mentre que Bernardo Sousa i Nuno Rodrigues aprofitaven l’ocasió que se’ls brindava per tal de cridar l’atenció mediàtica aconseguint-hi els millors temps, fins que en la cinquena prova especial, de nou una altra avaria elèctrica els suposava acomiadar-se de totes, totes de la competició.
Finalment Jari Ketomaa i Mika Stenberg aconseguien la victòria per 33,7 segons de marge amb Martin Prokop i Jan Tománek, una victòria que era la tercera del pilot al llarg de la temporada i que situava al finlandès en la tercera posició del certamen SWRC a 13 punts de l’osonenc Xevi Pons. Amb una participació més en el seu haver, la victòria seguia sent esquiva a Martin Prokop, si bé els 18 punts obtinguts a la ronda nipona, permetia al txec igualar la puntuació del català.
En el campionat de producció, el pilot local Toshi Arai i el copilot britànic Daniel Barritt s’imposaven en la primera passada per l’especial espectacle, mentre que els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten ho feien en la següent amb la qual es concloïa el tastet del dijous al vespre. Els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, sense l’empara del programa del Pirelli Star Driver, completaven les dues passades a bord del seu Mitsubishi Lancer Evo IX amb respectius segons millors temps i aquests finalitzaven l’etapa en tercera posició a 1 dècima de segon dels escandinaus i a 1,3 segons del lideratge del japonès i l’anglès.
Toshi Arai i Daniel Barritt eixamplaven distàncies en imposar-se en la primera prova especial forestal del programa, emperò en la següent aquests cursaven baixa de l’edició per accident, amb el què el relleu al capdavant de la classe el prenien Patrik Flodin i Göran Bergsten, qui després de tan sols uns 54 km cronometrats sobre terra, gaudien ja de més d’1 minut de marge amb Hayden Paddon i John Kennard.
Sense rivals del seu nivell, la parella sueca s’imposava en totes i cadascuna de les restants proves especials de la jornada i aquesta entrava en règim de parc tancat amb 2 minuts i 8 dècimes de segon de marge amb Hayden Paddon i John Kennard. Per darrera dels neozelandesos s’hi establia un gran forat de més de 4 minuts fins anar a trobar un grup compacte en el que els brasilers Paulo Nobre i Edu Paula tancaven les posicions d’honor per 2 dècimes de segon de marge amb el mexicà Michel Jourdain i el català Òscar Sànchez i per 27,2 segons en vers els italians Ginaluca Linari i Massimo Salvucci.
Al llarg del bucle matinal del dissabte, Patrik Flodin i Göran Bergsten seguien eixamplant distàncies amb 2 millors temps i un segon millor registre, mentre que una punxada de la parella brasilera en la cronometrada llarga del programa, deixava en posicions de podi a Michel Jourdain i Òscar Sànchez.
Sense més moviments en la taula, però si amb un canvi en el ritme de la parella líder, que afluixava una mica per passar a controlar la classificació, els suecs completaven l’etapa sabatina amb 3 minuts i 25,5 segons de marge amb Hayden Paddon i John Kennard i per 11 minuts i 54,6 segons amb el pilot mexicà i el copilot català.
Allò que s’havia vist al llarg del bucle post meridional de la segona etapa, era el que els pilots seguien oferint als aficionats durant l’etapa dominical, fins que en la penúltima prova especial forestal un nou incident alterava el curs de les classificacions, Michel Jourdain i Òscar Sànchez eren baixa per accident i la parella mexicano catalana deixava en posicions de podi als transalpins Gianluca Linari i Massimo Salvucci, qui completaven el recorregut a 15 minuts i 6,8 segons del registre vencedor de Patrik Flodin i Göran Bergsten, autors del millor temps en la meitat de les proves especials, així com del segon millor temps en l’altra meitat menys 1, és a dir 12. Hayden Paddon i John Kennard s’adjudicaven la segona posició a 2 minuts i 45,8 segons del registre dels suecs.
Patrik Flodin aconseguia la tercera victòria de la temporada al Japó i el suec aconseguia acumular així 90 punts, 7 més que no pas el portuguès Armindo Araújo, qui en no concórrer a l’esdeveniment del país del sol naixent, perdia la primera posició de la classificació provisional del certamen. Hayden Paddon per la seva banda, amb 3 podis i 1 victòria, es situava en tercera posició en la cursa pel títol, 7 punts per darrera del pilot ibèric, amb el què les dues últimes rondes del calendari es presentaven força interessants.
La victòria que aconseguia Sébastien Ogier al Japó, permitia al pilot provençal distanciar-se del finlandès Jari-Matti Latvala en la lluita per la segona posició del campionat per a pilots, alhora que s’acostava lleugerament a l’altre Sébastien, l’alsacià, si bé Loeb seguia gaudint d’un marge ampli de 42 punts al capdavant de la taula.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb
|
201 |
|
Sébastien Ogier |
158 |
|
Jari-Matti Latvala |
132 |
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia passaven a formar part de l’estructura oficial de Citroën en els esdeveniments de terra a partir del Ral·li dels 1000 Llacs, Finlàndia segons els seus organitzadors, deixant la plaça en el Citroën-Junior a Dani Sordo i Diego Vallejo, pel que la victòria de la parella francesa unida al 4t lloc en constructors de Sébastien Loeb i Daniel Elena, facilitava que la marca dels dos galons seguís incrementant el seu marge en relació a Ford al capdavant de la taula general. D’altra banda, la tercera posició aconseguida pels dos pilots de la riba del Cantàbric, no només permetia a l’equip mantenir la tercera posició en el campionat, sino que a més a més aquests eixamplaven distàncies amb Stobart, tot i la baixa dels seus companys d’equip Kimi Räikkönen i Kaj Lindström.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
345 |
|
Ford |
250 |
|
Citroën Junior |
183 |