Després d’un any d’absència per les rotacions del calendari, el diumenge 22 d’agost de 2010 Trier tornava acollir la cerimònia de clausura d’un ral·li del mundial, el 28è Ral·li d’Alemanya. La prova, que figurava com la novena cita en el calendari, era puntuable pels campionats de pilots i constructors, així com els mundials de producció, júnior i S-WRC, el que permetia assolir la xifra de 82 equips inscrits, dels que 78 inciaven a partir del divendres 20 d’agost un recorregut format per 19 proves especials de 407,31 km de distància cronometrada. 55 dels equips participants aconseguien finalitzar el ral·li.
L’activitat al ral·li s’iniciava amb 6 proves especials cronometrades programades integrament pel divendres 20 d’agost, les quals es celebraven al llarg de tres trams que es disputaven en dues ocasions cadascun, un recorregut que suposaven 134,04 km de lluita contra el cronòmetre. Sébastien Loeb i Daniel Elena sortien a per totes i en imposar-se consecutivament en els tres trams del matí, els campions mundials aconseguien un marge mínim de mig minut vers la resta de participants tret dels seus companys d’equip, els espanyols Dani Sordo i Diego Vallejo, els quals feien debut com a parella a la cita germànica i es mostraven com els únics capaços de seguir-lis el ritme, classificant-se a 8,2 segons dels líders, 5,4 dels quals se’ls deixaven en el primer tram, qui sap si per alló de la novetat i falta de compenetració.
Per la tarda, Petter Solberg i Chris Patterson trencaven la ratxa dels líders en aconseguir el millor temps en la quarta prova especial a bord del seu C4 WRC privat, recuperant-se parcialment del temps perdut en l’anterior passada en haver desllandat una roda. En la cinquena peró, Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven el fil guanyador, mentre que en la sisena i última especial cronometrada del divendres, el millor temps era per a Dani Sordo i Diego Vallejo, si bé els espanyols només aconseguien retallar 7 dècimes de segon als líders. Tanmateix en aquesta sisena especial Petter Solberg i Chris Patterson tornaven a punxar una de les seves rodes, amb el que el pilot norueg i el seu copilot britànic veien frenada la seva recuperació.
Completades les sis primeres proves especials cronometrades del ral·li, s’arribava a la neutralització de la primera etapa del ral·li, on Sébastien Loeb i Daniel Elena hi ocupaven la primera posició provisional amb 9,5 segons de marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo. Per darrera dels dos Citroën C4 WRC oficials, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els més ben classificats, si bé els finlandesos de Ford es trobaven ja a 1 minut i 4,7 segons dels líders i apretant fort per darrera seu després d’un primer bucle horrorós, venien els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el segon Ford Focus RS WRC’09 oficial, es trobaven en cinquena posició a 9,8 segons dels seus companys d’equip, sent doncs els últims aspirants a ocupar una plaça de podi, doncs per darrera seu s’hi trobava el belga François Duval i el francès Denis Giraudet a pràcticament 2 minuts de distància.
Cara la jornada sabatina del ral·li, l’organització havia programat un total de 8 proves especials de 187,58 km cronometrats, entre les que hi destacaven les dues passades pel Panzerplatte, de 48 km de distància cadascuna. L’etapa era la més llarga de totes, amb gairebé la meitat del quilometratge, pel que el seu devenir seria decissiu. Sébastien Loeb i Daniel Elena s’emportaven l’escratx en el primer tram del dia per mig segon de marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo, els quals en la següent prova cronometrada si que hi aconseguien el millor temps, restant 2,7 segons als seus companys d’equip.
Aixó va fer reaccionar als líders, que en marcar el millor temps en la tercera, peró sobretot en la quarta prova especial de la jornada, el Panzerplatte aconseguien obrir una petita escletxa de 23 segons vers la parella espanyola de l’equip. Precisament la marca dels dos galons, situava quatre dels cinc Citroën C4 WRC presents a la cita en les quatre primeres posicions de l’especial, permetent a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entrar en places de podi en detriment de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i d’altra banda a Petter Solberg i Chris Patterson pujar fins la setena posició provisional.
Arribats en aquest punt des de Citroën es va cridar els seus homes a la calma i a conservar posicions assolides, amb el que la lluita per la victòria va quedar pràcticament finalitzada en aquell instant. Petter Solberg i Chris Patterson marcaven el millor temps en la cinquena especial cronometrada, mentre que Dani Sordo i Diego Vallejo s’anotaven els millors registres en la sisena i setena prova especial, sense fer massa sang, els just i necessari per recuperar els 2,1 segons perduts en la cinquena especial. Mentre que en la segona passada per Panzerplatte el millor temps era per a Petter Solberg i Chris Patterson, els quals gràcies als abandonaments de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per transmissió trencada, i de François Duval i Denis Giraudet, per accident, feien entrada al parc tancat en cinquena posició si bé a gairebé 3 minuts de la quarta plaça.
Amb els cotxes al parc tancat després de la disputa de la segona jornada del ral·li, Sébastien Loeb i Daniel Elena eren encara més líders en relació a com havien iniciat l’etapa, doncs els seu marge vers Dani Sordo i Diego Vallejo s’havia vist incrementat fins als 35,7 segons. Per darrera dels dos Citroën oficials el ral·li encara s’obria més, i ara el marge vers el tercer classificat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, era de 2 minuts i 7,1 segons, 16,6 segons més en el cas de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, quarts.
Amb unes diferències de temps tan importants i les ordres d’equip donades en el si de Citroën, pràcticament l’únic focus d’atenció que restava de cara als 85,69 km de la tercera i última etapa, era veure si Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila serien capaços de tornar a les places de podi, peró aquesta lluita pràcticament no va existir, doncs els joves provençals de Citroën es van classificar sempre per davant dels finlandesos de Ford tret de la tercera prova dominical, en la que els de l’oval aconseguien retallar 1,4 segons.
Petter Solberg i Chris Patterson s’adjudicaven les dues passades per Dhrontal, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena feien el mateix a Moselwein. Menció a part mereix l’escratx que Kimi Räikkönen i Kaj Lindström aconseguien en la superespecial espectacle final pels carrers de Trier, sent el primer cop que la parella finlandesa i sobretot l’ex-campió mundial de Fórmula 1 aconseguien tal fita.
Completades doncs les 19 proves especials cronometrades del programa, es donava per conclòs el 28è Ral·li d’Alemanya, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien la victòria amb un temps de 3 hores 59 minuts i 38,3 segons, una victòria que alhora establia un rècord, doncs era la vuitena vegada que el pilot alsacià i el seu navegant monegasc guanyaven el ral·li, superant així les set victòries de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al Ral·li de Finlàndia. A 51,3 segons del seu registre feien entrada al parc tancat Dani Sordo i Diego Vallejo, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia certificaven el triplet de la marca dels dos galons en classificar-se a 2 minuts i 13,3 segons dels guanyadors.
En el campionat reservat als cotxes de producció, els portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho, vigents campions del certàmen, sortien com una exhalació per les carreteres germàniques al llarg de la primera jornada en aconseguir-hi el millor temps en tots els trams tret del primer i de l’últim, el que conferia als lusos un marge superior al mig minut vers els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard així com els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten, els quals entraven molt junts al parc tancat de Trier.
Dissabte al matí, els líders s’imposaven en la segona i tercera especial cronometrada, mentre que al Panzerplatte el millor temps era per als tutelats de Pirelli Hayden Paddon i John Kennard que en un sol tram reduien el gap a la meitat. A partir de llavors es va establir una lluita tancada entre portuguesos i neozelandesos per la primera plaça. Primer els ibérics s’imposaven en la cinquena especial cronometrada sabatina, mentre que els oceànics ho feien en la sisena i setena. La segona passada per Panzerplatte cobrava llavors una enorme importància, i aquí els líders feien gala de la seva major experiència en el campionat per emportar-se el millor temps i entrar al parc tancat amb 23,8 segons de coixí vers els kiwis, mentre que els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten es despenjaven definitivament a 1 minut i 28,6 segons dels líders.
El ral·li no estava ni molt menys decidit, si bé les opcions de Hayden Paddon i John Kennard per obtenir la victòria eren més aviat minses. Els pretendents a victòria s’imposaven en la primera i quarta especial dominical, mentre que els portuguesos, obligats a estar desperts fins al darrer instant ho feien en la segona i cinquena cronometrada per tal d’acabar-se adjudicant la victòria per 24,4 segons de marge.
Per al pilot portugués el resultat de la cita germànica era fantàstic, doncs sumava la seva segona victòria de la temporada en quatre participacions, i a més a més aconseguia distanciar-se en 10 punts més del suec Patrik Flodin, segon classificat al campionat i màxim rival del lus. Hayden Paddon per la seva banda, sumava el tercer podi en tres ral·lis i es certificava com el tercer pilot del campionat.
En el campionat de cotxes amb fitxa S-2000, el conegut com S-WRC, els catalans Xevi Pons i Alex Haro començaven la prova amb el pitjor peu possible, doncs en el primer dels trams cronometrats doblegaven una roda del seu Ford Fiesta i a partir de llavors van ser incapaços d’entrar en els temps dels més ràpids. Uns temps en els que si hi eren habituals els txecs Martin Prokop i Jan Tománek, autors de tres temps escratx, així com els suecs Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson, que se n’anotaven dos. Els seus compatriotes Patrik Sandell i Emil Axelsson, amb l’escratx que resta per atribuir, es quedaven classificats no massa lluny dels seus precurssors, amb el que de cara al dissabte s’esperava una lluita a tres bandes.
Patrik Sandell i Emil Axelsson amb el millor temps en la primera i la segona cronometrada del segon dia, així com al monstre del Panzerplatte, donaven arguments per pensar-ho, mentre que Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson gràcies a dos segons temps escratx i al millor registre en la tercera prova sabatina, aconseguien entrar al reagrupament del migdia com els primers classificats de manera provisional. Per la tarda els dos equips de pilots suecs van seguir mostrant un ritme superior a la resta, el que va permetre a Patrik Sandell i Emil Axelsson fer entrada al parc tancat en la segona posició a 4,6 segons dels seus compatriotes Per-Gunnar Andersson i Anders Frediksson, mentre que els txecs Martin Prokop i Jan Tomänek s’havien de conformar amb la tercera posició provisonal a 5,8 segons dels líders.
En el primer tram dominical, els líders cometien una errada i punxaven una roda del seu Škoda Fabia S2000, perdent 3 minuts en l’inicident i tota opció a victòria, mentre que Patrik Sandell i Emil Axelsson heredaven la primera plaça marcant-hi el millor temps, una posició que miraven de certificar en aconseguir idéntic resultat en la segona especial del dia. Martin Prokop i Jan Tománek reduien distàncies en el tercer tram i afegien una mica més d’emoció a la lluita tan tancada que s’estava vivint. Finalment peró els líders no es van deixar intimidar i aconseguien la victòria en marcar el milor temps en els dos trams restants.
En clau de campionat, Xevi Pons tenia un ral·li dolent a Alemanya, malgrat tot el de Manlleu acabava en cinquena posició i sumava 10 punts més que li permetien frenar l’embranzida que agafaven els seus rivals més directes Martin Prokop i Patrik Sandell, separats del pilot osonenc en 18 i 22 punts respectivament.
Entre els pilots més joves, el conegut com Junior WRC, la lluita per la victòria es va establir en els primers compassos de la prova entre el neerlandès Hans Weijs i el belga Bjorn Degandt vers el també belga Thierry Neuville i el seu copilot francès Nicolas Klinger, una lluita de la que en sortien victoriosos els flamencs, més quan els francòfons es veien obligats a optar pel superally en la darrera especial cronometrada de la primera etapa, deixant en la segona posició provisional als canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate, si bé a 2 minuts i 15,1 segons dels primers classificats.
7 escratxs de 8 possibles per part dels líders en la segona jornada, més dues punxades i una sortida de pista per part de la parella canaria, deixava al pilot neerlandès i al seu navegant belga amb una mica més de 5 minuts al capdavant de la categoria vers els locals Aaron Burkart i André Kachel, marge suficient com per a que els tutelats de la Federació Neerlandesa d’Automobilisme es prenguessin les coses amb calma de cara el diumenge, peró aquests semblaven no saber-ne en guanyar tres trams més i certificar la seva victòria per la porta gran.
En clau de campionat, Hans Weijs feia una important passa endavant en la taula provisional, mentre que Aaron Burkart aconseguia obrir una mica més de forat al capdavant de la general en separar-se en 7 punts més de l’estoni Karl Kruuda, tercer a la cita germànica.
Per a Sébastien Loeb, la vuitena victòria que aconseguia el pilot en territori alemany permetia a l’alsacià separar-se en 10 punts més del seu compatriota i homònim Sébastien Ogier en la cursa pel campionat de pilots. Mentrestant, Jari-Matti Latvala, en classificar-se per darrera del Sébastien provençal peró per davant de Petter Solberg veia com la seva tercera posició provisional començava a agafar matisos de definitiva.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb
|
191 |
|
Sébastien Ogier |
133 |
|
Jari-Matti Latvala |
117 |
En el campionat de constructors, tal i com venia sent habitual en les darreres edicions de la cita germànica, Citroën hi aconseguia un doblet, doblet que en aquesta ocasió permetia a la marca dels dos galons obrir el forat vers Ford en 31 punts més i deixar les distàncies entre els dos principals rivals en uns dificilment salvables 86 punts. L’equip satèlit de Citroën, el Junior Team, gràcies al tercer lloc de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i al sisè, en constructors, de Kimi Räikkönen i Kaj Lindström, era la segona formació en obtenir més punts a la prova teutona, el que permetia a l’equip afermar-se en la tercera plaça provisional del campionat.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
308 |
|
Ford |
222 |
|
Citroën Junior |
168 |