Ral·li Finlàndia 2010

Vuitena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, la seixantena edició del Ral·li dels 1000 Llacs, per llavors anomenat oficialment Ral·li de Finlàndia, finalitzava el dissabte 31 de juliol de 2010. La prova per excelència de la velocitat sobre grava era puntuable pels campionats de pilots, constructors, producció i SWRC, el que permetia aglotinar en la seva llista d’inscrits fins a 102 equips. D’aquests, 99 van passar els pertinents controls per tal de prendre la sortida el dijous 29 de juliol des de Jyväskylä i iniciar així un recorregut format per 19 especials cronometrades de 310,05 km de distància total que 61 equips aconseguirien completar.

En motiu de la seixantena edició, els organitzadors feien una mirada cap al passat i dividien el recorregut del ral·li en dues llargues jornades, una divendres i una altra dissabte, a part el patrocinador principal de la cita finlandesa feia retornar a la competició l’heroi local per excelència, i a més a més quatre vegades campió mundial, Juha Kankkunen que al volant d’un Ford Focus RS WRC i acompanyat de Juha Repo venia a donar espectacle i passar-ho bé.

Una especial espectacle celebrada el dijous al capvespre donava el tret de sortida al ral·li, en la que el norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Chris Patterson, sorprenien a molts quan marcaven el millor temps a bord del seu Citroën C4 WRC privat. Si bé la parella s’anava a dormir com a líders de la prova, l’alegria els durava poc, doncs el marge d’1 segon que tenien vers els grans favorits de la prova, els locals Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, era neutralitzat en escreix pels pilots de Ford en el primer tram genuí que es celebrava el divendres pel matí i que els deixava com a nous líders de la prova seguits dels seus companys d’equip i compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen comfirmaven la seva posició d’honor amb el millor registre en el segon tram del dia, però en el tercer, Urria, i que a més a més era el tram favorit del pilot finlandès, aquest no controlava prou bé el seu Ford Focus RS WRC en la recepció d’un salt i patia un espectacular accident que deixava el seu cotxe per la ferralla. En aquest nou context, Petter Solberg i Chris Patterson que havien aconseguit superar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la prova especial anterior, esdevenien altre cop en els líders de la prova. El bucle matinal es tancava amb un escratx del càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, que deixava als homes de Citroën en l’ultim calaix del podi provisional a 5,1 segons de la posició de líder que per llavors ocupava Petter Solberg i Chris Patterson i a 3,8 de la segona plaça que ocupaven Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Precisament la parella de Ford sortia del parc d’assistències a l’atac, i amb dos escratxs consecutius prenien la primera posició a Petter Solberg i Chris Patterson. Un altre escratx i tres segons temps escratx en les especials que restaven per celebrar al llarg de la tarda, deixaven a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila com a líders provisionals a la neutralització del divendres amb 9,1 segons de marge vers el Citroën C4 WRC privat de Petter Solberg i Chris Patterson i 21,8 de diferencia amb l’oficial que pilotaven els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena, que havien millorat substancialment els cronos en sortir de les assistències, restaven a les portes del podi a 10,2 segons dels seus companys d’equip i amb 11,7 de marge vers la cinquena plaça que ocupaven Dani Sordo i Marc Martí, els quals per les especials de la tarda ja no van ser capaços de seguir el ritme elevat de les posicions capdaventeres.

En la segona jornada de competició, composada per 8 especials cronometrades de 162,78 km, les dues parelles oficials de Citroën formades per Sébastien Loeb i Daniel Elena i per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, van incrementar el ritme per intentar assaltar la primera posició que dissabte al matí ocupaven els locals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Els provençals aconseguien marcar tres temps escratxs al llarg del dia, el que els convertia en l’equip més ràpid de la jornada, mentre que la seva parella franco-monegasca, amb uns altres tants escratxs restaven a molt poca distància d’ells en segona posició global del dia.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila però, amb un pilotatge molt madur, aconseguien sumar dos temps escratx més, gràcies als quals els finlandesos de Ford contenien l’assalt dels dos Citroën oficials i conservaven la primera posició fins a la conclusió de la prova. Per als dels dos galons l’únic cònsol que els restava era el de situar els seus dos C4 WRC en posicions de podi en detriment del cotxe homòleg privat de Petter Solberg i Chris Patterson, els quals al llarg de la segona jornada van ser incapaços de seguir el ritme de les primeres places i queien fins la quarta posició a 4,7 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Sense pràcticament incidents destacabales més enllà d’una sortida de pista soferta per part de Kimi Räikkönen i Kaj Lindström en la primera cronometrada del dia i que els suposava perdre uns 10 minuts així com la lluita que l’ex-pilot de fórmula 1 estava mantenint amb els seus veterans compatriotes Juha Kankkunen i Juha Repo, es completaven els 310,05 km cronometrats del recorregut amb la victòria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb un temps final de 2 hores 31 minuts i 29,6 segons. La victòria era primera per a la parella finlandesa a casa, i a més a més tenia el valor afegit de ser la victòria del pilot finlandès més jove al mític Ral·li 1000 Llacs. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven el recorregut en segona posició a 10,1 segons dels guanyadors, mentre que els seus companys a Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven el podi a 26,0 segons dels finlandesos de Ford.

Entre els cotxes de producció, la prova es va iniciar amb el domini dels locals Juha Salo i Jarkko Kalliolepo, autors de 5 escratxs en les 6 primeres especials cronometrades, però en la setena prova, els pilots que competien amb la inviatació dels organitzadors, patien un accident i quedaven fora de competició. Els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk, els únics que fins llavors havien estat també capaços de marcar un escratx i liderar fugaçment la prova, ocupaven de nou la primera posició. La vuitena especial cronometrada del ral·li va ser clau pels pilots del Pirelli Star Driver, quan aquests aconseguien el millor temps i els seus màxims perseguidors, els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten cedien prop de mig minut, la combinació d’ambdos cronos permetia als líders gaudir d’un marge de gairebé 1 minut, marge que els estonis sense arriscar massa aconseguien elevar en mig minut més a la neutralització de la primera etapa.

Mentre Ott Tänak i Kuldar Sikk marcaven els dos primers escratxs del dissabte, també s’enregistrava la baixa de Patrik Flodin i Göran Bergsten per averia, el que amb un marge de gairebé 2 minuts vers els seus més immediats perseguidors, la parella estonia es va animar a passar a controlar la prova, marcant cronos similars als de Jukka Ketomäki i Kai Risberg, segons classificats. Els finlandesos aconseguirien escurçar només mig minut al llarg de la segona jornada, amb el que Ott Tänak i Kuldar Sikk aconseguien la seva primera victòria en el campionat, una victòria de prestigi. En el campionat, la baixa de Patrik Flodin impedia al pilot suec assaltar la primera posició que per llavors ocupava l’absent portuguès Armindo Araújo, mentre que el neozelandès Hayden Paddon, tercer al ral·li, passava a ocupar la tercera plaça al campionat.

En la categoria SWRC, reservada a vehicles amb homologació S2000, els pilots finlandesos i màxims aspirants al títol Jari Ketomaa i Mika Stenberg van iniciar la prova guanyant els quatre primers trams cronometrats, en la cinquena especial els líders marcaven el segon millor temps, però una averia elèctrica en l’enllaç cap al parc d’assistències, els feia entrar tard al control horari i els suposava 4 minuts i 10 segons de penalització. Aquest incident deixava als convidats per la organització Juho Hänninen i Mikko Markkula en primera posició provisional amb un coixi de gairebé mig minut vers els seus més immediats perseguidors. Amb tres escratxs més al llarg de la tarda, els pilots oficials d’Škoda al IRC elevaven les distàncies fins gairebé els 40 segons.

Al llarg de la segona jornada, Juho Hänninen i Mikko Markkula van optar per passar a controlar la prova, tasca facilitada també per l’abandonament del segons classificats per averia mecànica, els també finlandesos al volant d’un Fabia S2000 i convidats per la organització Matti Rantanen i Mikko Lukka, en la tercera prova especial del dissabte. Els líders tancaven la prova amb els tres últims escratxs del ral·li aconseguits de manera consecutiva, el que els donava la victòria per un marge superior al minut. A efectes de campionat la victòria era intrascendent, doncs Juho Hänninen no es trobava celebrant el campionat SWRC. L’osonenc Xevi Pons, líder provisional del campionat i que no acudia a la cita finlandesa, veia com l’abandonament de Jari Ketomaa no posava en perill la seva primera posició, mentre que el pilot finlandès era superat per dos punts pel txec Martin Prokop, quart classificat al final del ral·li.

Tot i no guanyar, l’alsacià Sebastien Loeb comptava totes les seves participacions al campionat per podis, el que permetia al per llavors sis vegades campió mundial, seguir liderant amb comoditat la provisional del certamen reservat a pilots. Segon a Finlàndia, Sébastien Ogier mantenia aquesta posició al campionat força distant encara del seu compatriota mentre que Jari-Matti Latvala, gràcies a la victòria aconseguida, escurçava distàncies vers els dos francesos de Citroën.

En el campionat de constructors, la victòria que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila oferien a Ford, era insuficient pels de l’oval, ja que aquests veien com Citroën situant a dos dels seus cotxes en les dues següents posicions del podi, sumaven encara més punts i es distanciaven més en el campionat. El Citroën Junior Team, per llavors composat per Daniel Sordo i Marc Martí, i Kimi Räikkönen i Käj Lindström, restava en tercera posició en terra de ningú.