Ral·li Alsàcia 2010

El diumenge 3 d’octubre de 2010 finalitzava a Haguenau la 1a edició del Ral·li dAlsàcia, onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, que tot i gaudir de puntuabilitat en els certàmens reservats a pilots, constructors, producció, S-WRC i mundial júnior, només aconseguia assolir 70 equips inscrits en la seva llista oficial. D’aquests, 67 començaven a disputar el divendres 1 d’octubre un recorregut format per 20 proves especials cronometrades sobre asfalt d’una distància total de 352,88 km i que, amb o sense ajudes administratives, 49 aconseguirien completar.

Per primera vegada en el calendari mundial la ronda francesa es movia des de l’illa de Còrsega cap a terreny continental, i ho feia precisament a casa del per llavors 6 vegades campió mundial Sébastien Loeb. Divendres els participants tenien per davant seu un bucle format per 4 trams que es disputava dues vegades, és a dir 8 proves especials cronometrades en total que suposaven els primers 145,86 km del recorregut.

Sébastien Loeb i Daniel Elena aprofitaven el fet d’obrir pista, ja que en la nit anterior la pluja havia fet acte de presència a la zona i al pas de cada participant la pista s’enfangava cada cop més, això va permetre als pilots de Citroën adjudicar-se de forma consecutiva els 4 escratxs possibles del bucle matinal i arribar al reagrupament per les assitències de l’etapa amb 14,7 segons d’avantatge vers els francesos del Citroën Junior Team, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que per joia de Citroën, el C4 WRC privat del norueg Petter Solberg i el britànic Chris Patterson i l’oficial dels espanyols Dani Sordo i Diego Vallejo, perjudicats per sortir en cinquena posició a pista, ocupaven les dues següents posicions ocupant així les 4 primeres posicions.

Per la tarda el terreny es va assecar, normalitzant-se una mica més la situació, el que va permetre a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcar el primer millor registre de la represa. Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven el següent mentre que els seus companys d’equip Dani Sordo i Diego Vallejo amb el seu segon temps escratx consecutiu, superaven a Petter Solberg i Chris Patterson per situar-se ja en posicions de podi.

La parella cantabro-gallega de Citroën aconseguia el seu primer escratx en el tercer tram de la tarda, el que els situava a partir de llavors en segona posició, mentre que en el quart tram de la tarda i últim de la jornada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila repetien com els homes més ràpids d’una prova especial el que els permetia trencar el quartet de Citroën en superar en la general provisional a Petter Solberg i Chris Patterson. A la neutralització de la primera etapa doncs s’hi arribava amb Sébastien Loeb i Daniel Elena com a líders amb 22,7 segons de marge en relació a Dani Sordo i Diego Vallejo i 25,6 segons vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. El primer Ford calia anar-lo a buscar fins la quarta posició, a 41,8 segons dels líders i amb 4 segons de marge vers el Citroën C4 WRC de Petter Solberg i Chris Patterson.

Dissabte pel matí, la segona jornada s’iniciava amb pluja, la qual novament estava formada per un bucle de 4 trams a doble passada que suposaven les 8 proves especials cronometrades de 149,22 km que s’afegien al recorregut. Sébastien Loeb i Daniel Elena arrancaven fort en aquestes condicions i amb el segon escratx del dia en la tercera especial de l’etapa, la més llarga de tot el ral·li, els campions mundials en vigència deixaven pràcticament el ral·li sentenciat en endosar 18,3 segons als segons classificats en l’especial i en la general provisional del ral·li, els seus companys Dani Sordo i Diego Vallejo.

Per darrera en la segona prova cronometrada del dia, Petter Solberg i Chris Patterson reestablien el quartet de Citroën en detriment dels finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals reaccionaven adjudicant- se el quart i últim tram del bucle del matí.

Amb l’arribada de les segones passades per la tarda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no semblaven estar disposats a acatar les ordres dictaminades pel seu director d’equip, Olivier Quesnel, que havia demanat als seus tres equips respectar les posicions establertes en el reagrupament, quan la parella provençal atacava a fons per marcar l’escratx en el primer tram de la segona passada. Dani Sordo i Diego Vallejo, els més amenaçats per l’actitu rebel de la parella local, responien amb el millor temps en la següent cronometrada, mentre que en la segona passada pel tram més llarg del ral·li i tercera prova cronometrada del bucle, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es veien obligats a abandonar el ral·li en trencar un esmortidor del seu Citroën C4 WRC. Així Petter Solberg i Chris Patterson es situaven en posicions de podi, posició que certifcaven en guanyar els dos últims trams de la jornada que li permetien deixar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 20 segons.

La tercera i última etapa amb dues passades per un tram i l’especial espectacle a la ciutat natal de Sébastien Loeb, Haguenau, era un mer tràmit per a la majoria dels participants. Petter Solberg i Chris Patterson mantenien la inercia de la jornada anterior en imposar-se en la primera passada pels carrers d’Haguenau, mentre que en el tram genuí de ral·lis el millor temps se l’adjudicava Dani Sordo i Diego Vallejo.

La segona passada pel tram es cancelava, pel que la caravana del ral·li es dirigia cap a Haguenau per tancar en els seus carrers la primera edició del Ral·li d’Alsàcia que es resolia amb un últim escratx de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Sense majors incidents per a destacar doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven el ral·li en la ciutat natal del pilot en completar les 19 proves especials celebrades amb un temps de 3 hores 5 minuts i 49,3 segons, és a dir, 35,7 segons menys que Dani Sordo i Diego Vallejo. Petter Solberg i Chris Patterson tancaven el podi a 1 minut i 16,8 segons dels guanyadors.

Entre els cotxes de producció la prova va estar dominada en els primers compassos pels neozelandesos del «Pirelli Star Driver» Hayden Paddon i John Kennard, els quals s’adjudicaven les tres primeres cronometrades, en la quarta però un problema els feia descendre fins la tercera posició provisional deixant al capdavant als portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho. Per la tarda portuguesos i neozelandesos van mantenir el seu estira i arronsa però de nou en l’especial que tancava el bucle, ara una averia elèctrica deixava als oceànics pràcticament fora de la lluita.

Al llarg del dissabte, els portuguesos s’afermaven en la seva posició de líder en guanyar cinc de les vuit especials cronometrades celebrades per ja en el tràmit dominical pilotar de forma molt segura i així assegurar-se una important victòria que permetia al pilot recuperar la primera posició provisional del campionat per 18 punts de marge a falta de celebrar la última prova del campionat, el ral·li de Gales.

En el campionat reservat a vehicles S2000, el conegut com S-WRC, la prova va estar dominada en la seva primera jornada pels pilots de Škoda, especialment pels noruegs Eyvind Brynildsen i Cato Menkerud, autors de 4 escratxs de 8 possibles. Al llarg de la segona jornada, el suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson van anar llimant distàncies vers els líders, fins que en la última prova cronometrada del dissabte els suecs superaven als noruegs al capdavant de la taula general de temps. En el tràmit dominical, Eyvind Brynildsen i Cato Menkerud veien volatilitzades totes les seves opcions a victòria en aturar-se el seu Škoda Fabia S2000 en l’únic tram que s’hi celebrava.

Amb aquesta victòria Patrik Sandell aconseguia sumar 99 punts, i si bé no passava de la quarta posició provisional del campionat, s’acostava a les posicions de podi i a la posició del líder, ocupada des de l’inici de la temporada pel pilot de Manlleu Xevi Pons que acumulava 108 punts en acabar la ronda francesa en una discreta quarta posició.

En categoria júnior els francesos Mathieu Arzeno i Renaud Jamoul van dominar la classe en els tres primers trams del divendres, però en arribar el quart, el més llarg del dia, el domini va recaure en mans dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Klinger. Aquests es van mantenir al capdavant fins a l’arribada l’endemà de l’especial reina, on els 3 minuts perduts per una punxada deixava com a líders al neerlandès Hans Weijs i al belga Bjorn Degandt, que si bé no destacaven pels bons cronos si que ho feien per mantenir-se al marge dels incidents. En arribar a la segona passada per l’especial cronometrada reina del ral·li però, una punxada enviava als protegits per la Federació Neerlandesa de Ral·lis fins a la segona posició per darrera dels francesos convidats per la organització Jérémi Ancian i Damien Mezy. Els nous líders sumaven el seu tercer escratx i segon consecutiu en la última prova cronometrada del dia, el que els confirmava al capdavant de la provisional amb gairebé 1 minut i tres quarts d’avantatge vers els segons classificats de cara al tràmit dominical, on pràcticament res rellevant va ocòrrer donada la brevetat de la mateixa certificant-se així l’anecdòtica victòria de Jérémi Ancian i Damien Mezy.

A efectes de campionat l’alemany Aaron Burkart, que a Alsàcia tenia un discret paper acabant quart, es mantenia en primera posició provisional per 7 punts de marge vers el neerlandès Hans Weijs, que a França li aconseguia retallar 8 punts en acabar en segona posició a l’espera del que pogués passar al Ral·li Catalunya que tancava el campionat reservat als més joves pilots.

La victòria que aconseguia Sébastien Loeb a la seva ciutat natal, suposava la consecució del seu setè títol mundial consecutiu, doncs amb dues proves per davant el seu marge d’avantatge vers el seu compatriota Sébastien Ogier, que a Alsàcia igualava el seu pitjor resultat amb un sisè lloc, era ja de 60 punts. Jari-Matti Latvala tancava el podi provisional a 22 punts del Sébastien provençal i amb 11 de marge vers Petter Solberg.

En el campionat de constructors el tercer doblet de Citroën de tres possibles sobre asfalt, unit al baix rendiment que obtenien les dues parelles finlandeses de Ford a Alsàcia, donava també el títol en el certàmen a casa a la marca dels dos galons, doncs la seva diferència vers Ford arribava ja fins als 111 punts. L’equip junior de Citroën, seguia tancant el podi provisional igualant la puntuació obtinguda per l’equip Stobart tot i que els francesos només aconseguien situar un dels seus dos cotxes a la línia d’arribada.