Com els bons devots, el mundial de ral·lis es retrobava una temporada més amb la seva Meca a la ciutat de Jyväskylä el diumenge 6 d’agost de 2023 per clausurar-hi el 72è Ral·li de Finlàndia, esdeveniment anteriorment conegut com dels 1000 Llacs. Amb opcions de puntuar en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, 68 formacions hi cursaven la seva inscripció oficial, de les que només 2 serien absents el dimecres 2 d’agost a la cerimònia de sortida. En l’itinerari els organitzadors hi programaven 22 proves especials, llur corda cronometrada assolia els 320,56 km de distància competitiva, recorregut que 49 equips participants aconseguien complir.
Establerta com la cronometrada inaugural de manera ininterrompuda des de 2015, els 3,48 km de l’especial semiurbana de Harju obrien un any més les hostilitats en vers les agulles dels cronòmetres, en la que els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja hi establien el millor temps 6 dècimes de segon per davant dels seus ex companys d’equip Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i 7 dècimes de segon dels herois locals Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
Neutralitzats a partir de quan manquessin 5 minuts per a les 8 del vespre, la competició es reprenia l’endemà divendres 4 d’agost en quan les manetes dels rellotges indicaven que era 1 quart de 8 del matí, hora d’eixida del parc tancat de Jyväskylä dels líders de la provisional del certamen, els pilots de Toyota Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Un bucle de 4 trams forestals i 50,64 km competitius es disputava en dues ocasions, si bé el que es celebrava en superar el punt més àlgid del cicle solar, es tancava amb un nou pas per l’especial espectacle de Harju, generant així un total de 9 proves especials que suposaven 104,76 km de lluita contra el cronòmetre, una activitat que els més matiners començarien a donar per conclosa a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 10 del vespre, havent d’estar tots aquells que prosseguissin amb la competició en règim de parc tancat 1 minut abans de la mitjanit.
Takamoto Katsuta i Aaron Johnston s’imposaven en la cronometrada inaugural de l’etapa per davant dels seus companys d’equip britànics i finlandesos, si bé aquests últims eren els qui accedien al lideratge de la classificació provisional 4 dècimes de segon per davant del Ford Puma Rally1 Híbrid d’Ott Tänak i Martin Järveoja, així com dels seus companys Elfyn Evans i Scott Martin.
Aprofitant que la pista era humida i no hi havia un marcat efecte d’escombratge de pista, els nous líders refermaven la seva anhelada posició en establir el millor temps en la següent prova especial cronometrada, Lankamaa, mentre que els problemes es tornaven a interposar en el camí dels estonians d’M-Sport. En la compressió d’un dels diversos salts del tram, el càrter de l’oli del cotxe de la parella es trencava, el qual en quedar-se sense el tan necessari lubricant, veia com el seu motor deia prou al cap d’uns metres, deixant als vencedors de la darrera edició de la prova fora de combat. Elfyn Evans i Scott Martin assolien la segona posició en solitari mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe retornaven a les posicions de podi.
De fet les posicions de podi no patirien més canvis al llarg del bucle matinal, doncs Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aturaven el cronòmetre abans que ningú i per davant dels seus companys Elfyn Evans i Scott Martin en les 3 últimes especials de l’escull, i en quan Esapekka Lappi i Janne Ferm tenien a 3 dècimes de segon el darrer graó de les posicions d’honor, aquests patien un accident en la quarta cronometrada del bucle i es veien obligats també a renunciar a la competició, si bé amb l’opció de continuar l’endemà.
Així doncs, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen accedien a les assistències de mitja etapa amb només 3,9 segons de marge en vers Elfyn Evans i Scott Martin, eixamplant-se aquest fins als 12,3 segons en relació a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i Teemu Suninen i Mikko Markkula tancaven la pinça dels 5 primers classificats a continuació i per força marge en vers a uns retornats a la competició mundial, Jari-Matti Latvala i Juho Hänninen.
Malgrat que les roderes que havien deixat amb el seu pas els participants al llarg del matí, s’havien negat d’aigua i això obligava a prendre unes precaucions especials als líders i tanmateix encarregats d’obrir pista, el cert era que els finlandesos tornaven a batre a tothom en la lluita en vers el cronòmetre, una tendència que seguiria trobant continuïtat en la segona prova especial del bucle, sisena de la jornada i setena en el còmput global de l’esdeveniment.
Emperò córrer al llarg del fil d’una navalla comporta uns riscos i aquests finalment es cobraven els seus tributs en la penúltima especial forestal del dia, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen patien una rebolcada i la parella es veia obligada a abandonar fins a l’endemà, entregant el testimoni del lideratge a Elfyn Evans i Scott Martin. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, que establien el millor temps en aquesta especial, recuperaven posició en vers a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i els belgues feien seva la segona posició provisional.
Amb els campions del món fora de concurs, els belgues de Hyundai anaven a per totes i aquests s’imposaven també en les dues últimes proves especials de l’etapa, un rendiment que els permetia accedir al parc tancat de Jyväskylä a 6,9 segons del temps d’Elfyn Evans i Scott Martin i amb 9,5 segons de marge en vers Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Sense pressió i caut, Teemu Suninen i Mikko Markkula ocupaven la quarta posició en la seva segona sortida al volant del Hyundai i20 Rally1 a 28,8 segons del temps dels britànics i per un marge de 54,9 segons en relació als veterans Jari-Matti Latvala i Juho Hänninen.
Si la primera etapa visitava els boscos del nord-est de Jyväskylä, la sabatina es dirigia cap als del sud-oest de l’epicentre de l’esdeveniment; amb sortida del parc tancat a manca de 3 minuts per a 2 quarts de 7 del matí per part de la primera parella participant, els re enganxats Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul, l’etapa contenia 1 bucle de 4 trams pels quals els 59 equips participants que restaven en acció hi competirien en 2 ocasions, matí i tarda, generant així l’etapa més longeva de tot el programa amb 160,68 km de lluita contra les manetes del cronòmetre. Una activitat que la parella francòfona d’M-Sport podria donar per conclosa amb l’entrada en règim de parc tancat en eixir de les assistències a partir de les 9 en punt del vespre, havent-s’hi de trobar tots aquells que volguessin completar el programa l’endemà diumenge, abans de les 11 de la nit.
Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en les 4 proves especials del bucle matinal i eixamplaven distàncies al capdavant de la classificació provisional, aprofitant que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’estaven barallant amb el seu Hyundai per tal de mantenir-lo dins la traçada. Tot i això els belgues esdevenien sempre els segons classificats a final de tram i la parella només concedia 7,8 segons als líders.
Entretant Takamoto Katsuta i Aaron Johnston s’envirollaven en el transcurs de la segona prova especial de la jornada i el seu lloc en les posicions de podi el prenien Teemu Suninen i Mikko Markkula, una plaça que els finlandesos conservarien fins al retorn al parc d’assistències de Jyväskylä a 49,0 segons del temps dels seus caps de files i per 1,0 segon de marge en vers el pilot nipó i el navegant irlandès.
La pauta matinal es perllongava al llarg de bona part de la tarda, o el que era el mateix amb Elfyn Evans i Scott Martin imposant-se en les 3 primeres proves especials del bucle i per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, el que comportava un nou increment de les distàncies entre els 2 galls que restaven en el galliner i que la lluita per la victòria perdés pistonada, doncs en el quart i últim tram de l’escull, els líders britànics només concedien 7 dècimes de segon als seus rivals belgues.
D’altra banda la distància mínima entre Teemu Suninen i Mikko Markkula en vers Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, si que oferia un duel interessant en la lluita per la darrera plaça amb dret a podi. Tercers al terme de la primera cronometrada del bucle post meridional, els de Toyota recuperaven posició d’honor per tan sols 8 dècimes de segon, un guany que els finlandesos de Hyundai revocarien amb la mateixa moneda, tercers a final de tram i de nou en places d’honor per 3 dècimes de segon.
El pilot japonès de Toyota i el navegant irlandès aconseguien retallar als locals de la firma coreana 2 dècimes de segon en la penúltima prova especial sabatina i per tant les dues formacions afrontarien la darrera cronometrada amb la mínima distància mesurable, 1 dècima de segon.
Format en l’acadèmia de Tommi Mäkinen i havent pres nota dels consells del seu company de carpa Kalle Rovanperä, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston afrontaven la darrera prova especial del dia com un tot o res i mossegant mil·lèsimes de segon en cada revolt aquests finalment es feien amb el millor temps del parc tancat, recuperant així la plaça de podi.
Per tant, amb 7 de 8 victòries de tram en el seu haver al llarg de l’etapa més longeva del ral·li, els líders Elfyn Evans i Scott Martin s’endinsaven en el parc tancat de Jyväskylä amb 32,1 segons de marge en vers a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i 1 minut i 27,8 segons en relació a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Primers pretendents a les posicions que donaven dret a trofeu i primers locals, Teemu Suninen i Mikko Markkula fitxaven el seu carnet de ruta a 1 minut i 34,2 segons dels britànics mentre que Jari-Matti Latvala i Juho Hänninen es mantenien en cinquè lloc a 3 minuts i 39,5 segons.
Diumenge 6 d’agost es tancava l’edició amb un bucle de 2 trams que es disputava en 2 ocasions, llur principal handicap residia en la manca d’assistències mecàniques, només s’habilitava un parc remot per al bescanvi de pneumàtics a Himos just abans de disputar-se la quarta i última prova especial, tanmateix la cronometrada dels 5 punts extra, extensament coneguda com el “Power Stage”. Amb sortida del parc tancat a les 7 en punt, les 4 proves cronometrades suposaven els darrers 51,64 km competitius del programa, una activitat que finalitzaria amb la cerimònia del podi a Himos a 1 quart de 3 de la tarda.
Els líders, Elfyn Evans i Scott Martin, s’imposaven en les dues passades per la cronometrada llarga de la jornada, primera i tercera proves especials dominicals, eixamplant així lleugerament les distàncies en vers la resta de participants, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula establien un interessant intercanvi de segons amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, que escurçava en 1 dècima de segon el forat entre els dos pretendents a tancar el podi a manca de disputar-se el “Power Stage”.
Elfyn Evans i Scott Martin repetien victòria parcial de tram en la segona passada per Himos i el gal·lès i l’anglès obtenien així la màxima puntuació possible en el seu concurs a l’esdeveniment finlandès, mentre que per darrera Teemu Suninen i Mikko Markkula obtenien el tercer millor temps per darrera de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i retallaven en 2,0 segons les distàncies en vers els darrers inquilins del podi, insuficients com per a virar el signe de la formació amb dret a dutxa d’escumós.
Celebrant-se la cerimònia del podi a 1 carrer de la línia de meta de la darrera cronometrada de l’itinerari, el tram d’enllaç era inexistent i per tant les classificacions eren ja definitives. Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien la victòria en completar els 320,56 km cronometrats disputats del programa en un temps de 2 hores 33 minuts i 11,3 segons, registre que suposava una velocitat promig de 125,56 km/h, la tercera més alta mai registrada per darrere dels récords de 2016 i 2017. Incapaços de donar caça als britànics de Toyota, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe pujaven al segon graó del podi a 39,1 segons del temps dels vencedors, mentre que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston aconseguien el seu quart podi mundial a 1 minut i 36,7 segons del registre dels seus caps de files.
Un vell conegut del mundial de ral·lis, Jari Huttunen, s’imposava juntament amb Antti Haapala en l’especial espectacle de Harju a bord d’un Skoda Fabia RS Rally2 de l’equip Printsport per davant dels ofciosos de TokSport en mans dels russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i dels noruecs Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen.
En desplaçar l’activitat competitiva fora del nucli urbà de Jyväskylä, Sami Pajari i Enni Mälkönen prenien les regnes de la classe amb 2 victòries de tram i un segon millor temps, mentre que Jari Huttunen i Antti Haapala es resistien a caure en la classificació amb 1 victòria parcial i un segon millor temps, accedint al reagrupament per a les assistències mecàniques a 6 dècimes de segon dels líders i sense haver aconseguit recuperar el lideratge de la classe. Una tercera formació local, la de l’equip satèl·lit de Hyundai formada per Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, eren els tercers classificats a 3,3 segons dels líders i per 3,1 segons de marge en vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, mentre que amb problemes amb els amortidors, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es despenjaven de les primeres posicions.
Les distàncies eren curtes i la pressió alta. Sami Pajari i Enni Mälkönen prosseguien en la seva lluita amb Jari Huttunen i Antti Haapala al llarg de la tarda, amb un temps escratx i un segon millor registre per a cadascun en les 2 primeres especials del bucle, mentre que per darrera seu, sent sempre tercers a final de tram, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov es feien amb aquesta plaça a la general provisional.
Sami Pajari i Enni Mälkönen aconseguien el millor temps en la tercera cronometrada del bucle post meridional i els de TokSport aconseguien afegir 1,3 segons en vers Jari Huttunen i Antti Haapala, gairebé triplicant el seu marge en relació als segons classificats, però les bones sensacions eren efímeres, doncs una punxada en la darrera especial forestal, els suposava concedir una onzena de segons i amb ells caure a la segona posició, tothora que un problema de suspensions, allunyava a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen dels primers llocs.
La segona passada per Harju no oferia gaire gran cosa més enllà de la primera victòria parcial de tram dels francesos d’M-Sport Adrien Fourmaux i Alexandre Coria, que així es refermaven en el quart lloc provisional.
Arribats doncs al parc tancat de Jyväskylä, Jari Huttunen i Antti Haapala lideraven la classificació per 12,9 segons de marge amb Sami Pajari i Enni Mälkönen, mentre que en relació a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, el marge s’eixamplava imperceptiblement fins als 13,2 segons. Adrien Fourmaux i Alexandre Coria eren quarts a 22,3 segons dels líders, tothora que precedien en 11,7 segons a Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen.
Només reprendre’s la competició, Sami Pajari i Enni Malkönen retallaven de cop 10,0 segons exactes als líders Jari Huttunen i Antti Haapala, gràcies a aconseguir-hi el registre de referència de la categoria. En el que restava d’escull matinal, les diferències entre les dues formacions locals eren mínimes i l’intercanvi de segons una constant, amb el que aquestes feien cap al reagrupament de mitja etapa separades per tan sols 1,3 segons.
Entretant el rendiment de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov experimentava una caiguda força acusada i els russos eren superats en un primer moment pels francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria i posteriorment pels noruecs Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen.
Retornats als 4 trams de l’escull, una pedra s’interposava en el camí de Jari Huttunen i Antti Haapala en la primera de les cronometrades i aquests es veien obligats a abandonar la competició, deixant en safata el lideratge a Sami Pajari i Enni Malkönen, qui novament hi esdevenien els més veloços de la classe.
Gràcies a una altra victòria de tram, els líders tancaven l’etapa amb 33,9 segons de marge en vers Adrien Fourmaux i Alex Coria, mentre que després d’anar llimant paulatinament les distàncies en vers a Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov finalment recuperaven el lloc en les posicions de podi en la darrera cronometrada sabatina per tal de fer ingrés al parc tancat de Jyväskylä a 1 minut i 25,2 segons dels finlandesos i per 19,9 segons de coixí amb els seus companys de carpa noruecs.
Amb unes distàncies bastant ben consolidades, l’etapa dominical esdevenia un tràmit en el que pràcticament poc o res passava més enllà de la victòria de tram en el “Power Stage” d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen i finalment Sami Pajari i Enni Malkönen vencien amb un temps de 2 hores 43 minuts i 15,0 segons, registre que els suposava un marge final de 33,8 segons amb Adrien Fourmaux i Alex Coria i 1 minut i 7,8 segons en relació a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov.
Tot i el menor bagatge de punts que donava el quart lloc final, Andreas Mikkelsen es situava al capdavant de la classificació provisional del certamen WRC2, 5 punts per sobre de l’absent Yohan Rossel, mentre que Sami Pajari s’acostava a la posició del pilot occità, 71 punts del finlandès enfront dels 77 del de Nimes.
La victòria de Sami Pajari i Enni Malkönen esdevenia doble, doncs aquests també s’imposaven en la categoria WRC2 Challenger, mentre que en la classe reservada als més veterans, el WRC Masters, Alex Villanueva i José Murado s’emportaven el guardó després d’imposar-se en totes i cadascuna de les 22 proves especials del programa per davant de l’altra formació participant, els seus compatriotes Miguel Díaz Aboitiz i Rodrigo Sanjuán.
En categoria WRC3 l’especial espectacle inaugural de Harju esdevenia una anomalia en quan el millor temps era el que signaven el txec Filip Kohn i el britànic Tom Woodburn. Ja sobre les especials campestres, les formacions locals exercien el domini que s’esperava d’elles i Benjamin Korhola i Pekka Kelander, amb 3 victòries de tram i un segon millor temps, completaven el primer escull del programa amb un coixí de 15,4 segons en relació a Jesse Kallio i Jussi Lindberg.
La dinàmica no feia altra cosa que millorar per als líders en tornar a disputar les cronometrades i el seu marge s’eixamplava fins als 32,0 segons en el moment de tancar la primera etapa, sent els tercers classificats els turcs Ali Türkkan i Burak Erdener.
En desplaçar l’activitat cronometrada cap al sud-oest de Jyväskylä, Jesse Kallio i Jussi Lindberg presentaven més batalla a Benjamin Korhola i Pekka Kelander, per amb un balanç de 3 a 5 victòries de tram, retornar al punt de sortida amb un petit increment de les distàncies fins als 40,7 segons. Paral·lelament, Filip Kohn i Tom Woodburn aprofitaven la punxada que patien Ali Türkkan i Burak Erdener en la penúltima prova especial de la jornada i els europeus arrabassaven la darrera posició de podi als otomans, qui tot i l’alegria per la posició provisional d’honor, accedien al parc tancat a 4 minuts i 30,3 segons dels primers classificats.
La jornada dominical esdevenia una extensió d’allò que s’havia vist fins llavors i finalment Benjamin Korhola i Pekka Kelander aconseguien el guardó de vencedors per 35,6 segons de marge amb Jesse Kallio i Jussi Lindberg i per 5 minuts i 12,6 segons amb Filip Kohn i Tom Woodburn.
A efectes de campionat el resultat era pràcticament intranscendent, doncs les dues parelles finlandeses tenien els seus comptadors a zero i Filip Kohn arribava a la ronda nòrdica amb només 10 punts, força lluny dels 100 que atresorava el líder de la provisional, el finlandès Roope Korhonen, qui per a l’ocasió es posava als comandaments del Volkswagen Polo GTi R5 que aquest emprava en el campionat finlandès de ral·lis.
La setena victòria en el campionat del món de ral·lis, permetia al gal·lès Elfyn Evans enfilar-se fins a la segona posició provisonal del certamen reservat als pilots, si bé a 25 punts encara del líder de la provisional, el seu company d’equip Kalle Rovanperä i per només un marge d’11 punts en vers el belga Thierry Neuville.
| Pilot | Punts |
|---|---|
| Kalle Rovanperä | 170 |
| Elfyn Evans | 145 |
| Thierry Neuville | 134 |
Toyota vencia altra vegada a Hyundai en la seva lluita particular per la corona mundial i a partir de llavors la distància entre ambdues formacions esdevenia de 67 punts favorables a l’equip establert en precisament l’epicentre de l’esdeveniment finlandès. M-Sport, amb una nova cita per oblidar es despenjava a gairebé la meitat de punts dels nipons.
| Constructor | Punts |
|---|---|
| Toyota | 378 |
| Hyundai | 311 |
| M-Sport | 205 |