Desena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat, el 67è Ral·li d’Acròpolis entregava punts en els habituals certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC2, WRC3 o el campionat júnior, un ventall d’opcions que permetia als organitzadors de l’esdeveniment grec presentar una llista oficials d’inscrits amb 72 parelles de noms, de les que 69 serien presents a la cerimònia de la baixada per la rampa de sortida el dijous 7 de setembre, des d’on aquests afrontarien un recorregut composat per 15 proves especials cronometrades de 270,89 km competitius, distància que es donava per finalitzada el diumenge 10 de setembre de 2023 a Làmia, al centre de la nació, amb 52 formacions participants presents.
Els forts aiguats que estaven afectant la zona, obligaven als organitzadors a cancel·lar el tram de proves, el qual s’havia programat el dijous 7 de setembre pel matí, amb el què els participants es dirigien directament en vers la capital grega, Atenes, per tal de portar a terme la protocolària cerimònia de sortida des d’on, al cap d’1 hora, aquests s’enfrontaven a una especial espectacle dibuixada a tocar del port.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi aconseguien el millor temps per davant dels 3 Hyundai i20 Rally1 Hibrid d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i de Dani Sordo i Cándido Carrera i davant l’absència de més activitat competitiva, aquests s’endinsaven en el parc tancat remot del Casino de Loutraki a 3 quarts i 5 minuts de 9 del vespre en aquest mateix ordre, i sent respectivament les distàncies que separaven als pilots de la firma coreana dels campions del món en vigència de 3, 4 i 5 dècimes de segon, mentre que els pilots d’M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja eren cinquens a 7 dècimes de segon dels pilots finlandesos de Toyota.
De Loutraki els primers participants en sortien a les 8 del matí del divendres 8 de març, per disputar en la regió del canal de Corint les 3 primeres proves especials i després dirigir-se cap a la regió central de Grècia mitjançant 2 trams més. Amb el què l’activitat competitiva assolia un total de 5 proves especials de 86,52 km cronometrats, lluita contra les manetes dels rellotges que finalitzaria amb l’accés al parc tancat de Làmia a partir de 2 quarts i 5 minuts de 7 de la tarda, una competició que si bé no era massa exigent en quan a distància, si que es desenvolupava sense assistències mecàniques, amb tan sols una zona per al bescanvi de pneumàtics en el mateix punt de sortida i després de les 2 primeres especials.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en l’especial inaugural de la jornada per davant de Sébastien Ogier i Vincent Landais i d’Ott Tänak i Martin Järveoja i els belgues es situaven al capdavant de la classificació per davant dels estonians d’M-Sport i dels francesos de Toyota, restant a les portes de les posicions d’honor els anteriors líders, és a dir Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui en la següent prova especial aconseguien aturar abans que ningú el cronòmetre per tal d’intercanviar-se la posició amb els bàltics de la formació britànica.
Amb pneumàtics nous, es programava una segona passada per la cronometrada inaugural, amb la qual s’acomiadava la competició de la regió corintia. Sébastien Ogier i Vincent Landais rebaixaven en 5,7 segons el seu registre de primera hora del matí i en esdevenir-hi els més ràpids, aquests aconseguien arrabassar la segona posició als seus companys d’equip, doncs Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, amb el segon millor temps en el seu haver, es mantenien al capdavant de la taula per 2,4 segons.
D’altra banda els primers problemes es començaven ja a reportar, d’una banda Esapekka Lappi i Janne Ferm s’havien d’aturar en l’enllaç que unia el Casino de Loutraki amb la línia de sortida de la tercera especial per tal de reparar una fuita d’aigua en el seu Hyundai, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja feien 22 minuts tard al control horari en haver de reparar la bomba d’aigua del seu Ford Puma Rally1 Híbrid, un contratemps que els suposava rebre una penalització de 3 minuts i 40 segons i que per tant els enfonsava en la classificació.
Posteriorment, amb el pas de la desena parella participant, la cronometrada era cancel·lada en detectar per les càmeres d’abord que un indigent intel·lectual s’havia situat per sota del nivell de la pista en el vèrtex interior d’un revolt, exposant el seu torax i cap buit a les eventualitats de la competició.
De major entitat cronometrada, Ott Tänak i Martin Järveoja miraven de recuperar distàncies i sensacions amb dues victòries de tram en les 2 darreres cronometrades de l’etapa, amb les que els estonians s’enfilaven fins a la novena posició provisional.
Amb un segon millor temps per a cadascun dels aspirants a victòria, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe accedien al parc tancat de Làmia amb 2,8 segons de coixí en vers Sébastien Ogier i Vincent Landais, pràcticament la mateixa distància que tenien a la sortida de Loutraki, mentre que en relació a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, afligits pel fet d’haver d’obrir pista en les cronometrades més longeves i disputades a una sola passada, eren tercers a 25,5 segons dels pilots de Hyundai. Elfyn Evans i Scott Martin es classificaven en quarta posició a 31,0 segons dels belgues, just després de prendre la plaça a Esapekka Lappi i Janne Ferm per l’estret marge d’1,1 segons.
La segona etapa recorria a un format més contemporani, amb el tradicional bucle de 3 trams que es disputava en dues ocasions, matí i tarda, sent el reagrupament per a les assistències en el parc tancat de Làmia, el què distingia el bucle matinal del post-meridional. Anomenat com el ral·li dels Déus, l’esdeveniment hel·lènic mantenia petits fets diferencials i entre el segon i el tercer tram de l’escull, s’establia un reagrupament remot a Itea. Amb la sortida del parc tancat programada a les 6 del matí, el retorn per als més matiners era permès a partir de les 8 del vespre, un cop que aquesta formació havia completat amb el tan obligatori com necessari pas per les assistències mecàniques.
Lliurats del seu rol d’haver d’escombrar pista, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en la primera i tercera prova especial sabatina, mentre que en l’equatorial el millor temps era el que establien Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui d’aquesta manera recuperaven el lideratge que aquests havien perdut instantàniament en mans de Sébastien Ogier i Vincent Landais.
Per darrera Dani Sordo i Cándido Carrera pescaven en aigües tèrboles i així després de tres incidents consecutius, d’una banda la virolla de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, d’una altra la punxada d’Esapekka Lappi i Janne Ferm i per últim d’un problema amb la temperatura de l’oli en el Toyota d’Elfyn Evans i Scott Martin, els espanyols assolien la quarta posició provisional, si bé a 1 minut i 48,0 segons dels seus companys d’equip i amb 6,4 segons de marge en vers els britànics de la firma nipona.
En tornar sobre les cronometrades matinals, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien el ple de victòries de tram, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren baixa en malmetre les suspensions del seu Hyundai i20 Rally1 en empassar-se un sotrac de la pista en la primera d’elles, una sort que Sébastien Ogier i Vincent Landais també corrien en danyar una de les seves rodes en la sisena i última prova especial sabatina. Dues baixes que deixaven als campions del món finlandesos en primera posició per davant de Dani Sordo i Cándido Carrera i d’Elfyn Evans i Scott Martin i després de que aquests 2 últims s’intercanviessin la posició en dues ocasions successives.
Retornats doncs a Làmia, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es situaven al capdavant de la taula provisional de temps per 2 minuts i 4,0 segons de marge amb Dani Sordo i Cándido Carrera, coixí que esdevenia de 2 minuts i 9,0 segons en relació a Elfyn Evans i Scott Martin. Encara més lluny, Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien la quarta posició a 4 minuts i 49,7 segons dels líders i per 1 minut i 26,5 segons de marge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm.
La tercera i última etapa comptava amb tan sols 41,37 km cronometrats, distància que resultava de competir pel tram de Tarzan a primera hora del matí, així com per l’especial que exercia les funcions de Power Stage a la conclusió del programa en dues ocasions. Una breu activitat que s’iniciava d’hora, a manca de 3 minuts per a 2 quarts de 7 del matí del diumenge 10 de setembre de 2023 i que finalitzaria el mateix dia amb la cerimònia del podi a manca de 5 minuts per a les 4 de la tarda.
Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en la primera prova especial dominical i batien en 9,0 segons el segon millor crono de Dani Sordo i Cándido Carrera, registre suficient com per a que els britànics de Toyota prenguessin la segona posició als espanyols de Hyundai, qui intentaven retornar el cop amb la mateixa moneda en la següent prova, si bé amb tan sols 9,0 km cronometrats de corda, aquests només podien recuperar 1,3 segons dels que prèviament havien deixat escapar i per tant restaven a 2,7 segons de tornar a ocupar la segona posició.
La tensió era alta i cap de les 2 formacions que estaven lluitant per escudar per la dreta en el podi a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es reservava res, si bé els líders finlandesos menys encara i els nòrdics s’emportaven la victòria de tram i amb ella els 5 punts extra. Els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, amb el segon millor temps en el seu haver, s’asseguraven la segona posició final.
Completats els 270,89 km cronometrats del programa del 67è Ral·li Acròpolis Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen pujaven al podi de Làmia com els guanyadors de l’edició amb un crono de 3 hores i 16,7 segons, registre que suposava una velocitat promig de 90,16 km/h, la segona més alta en la història de l’esdeveniment grec per darrera de la registrada l’any 2006, així com un marge d’1 minut i 31,7 segons en vers els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin. Dani Sordo i Cándido Carrera tancaven el podi a 1 minut i 35,9 segons del temps dels guanyadors finlandesos.
En categoria WRC2 Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen s’imposaven en l’especial espectacle inaugural, si bé en desplaçar la competició sobre les cronometrades del canal de Corint, la pèrdua de pressió en una de les seves rodes els feia perdre una vintena de segons i descendre fins a la catorzena posició general.
Tercers en l’especial inicial del port i segons en la primera cronometrada vera del programa, els francesos d’M-Sport Adrien Fourmaux i Alex Coria recollien el testimoni del lideratge per davant dels seus compatriotes de Citroën Yohan Rossel i Arnaud Dunand, així com dels guanyadors d’aquesta primera especial campestre, els finlandesos de TokSport Sami Pajari i Enni Malkönen.
Ambdues formacions franceses refermaven les seves posicions en aturar el cronòmetre en el mateix ordre que duien a la general, mentre que per darrera Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak es feien amb la darrera plaça amb dret a dutxa d’escumós en esdevenir els tercers més ràpids en la lluita en vers el cronòmetre.
La cancel·lació de la darrera especial en la regió corintia per l’aparició d’un aficionat amb molt poca estima per la seva vida en el vèrtex interior d’un revolt, congelava la classificació provisional, per un cop en el camí cap al centre del país deixar pas als canvis rellevants. Primer Sami Pajari i Enni Malkönen recuperaven la seva posició de podi, alhora que Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen tornaven a patir una punxada.
Ja en la darrera especial del dia, Adrien Fourmaux i Alex Coria patien una doble punxada en el seu Ford Fiesta Rally2 MkII i els francesos descendien fins a l’onzena posició provisional, entregant la primera posició a Yohan Rossel i Arnaud Dunand. Gus Greensmith i Jonas Andersson eren segons en aquells compassos de la competició a 6,8 segons dels francesos de l’associació entre PHSport i Citroën Racing, mentre que Marco Bulacia i Diego Vallejo eren tercers a 7,3 segons dels líders, precedint en 3,2 segons a Sami Pajari i Enni Malkönen.
Amb una classificació provisional molt estreta, l’emoció era elevada de cara a la segona etapa, que suposava quelcom més de la meitat del recorregut, una part de l’itinerari programat que va respondre a les expectatives oferint espectacle i triatge. Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen s’imposaven en les dues primeres proves especials de la jornada per davant de Marco Bulacia i Diego Vallejo, i els noruecs s’enfilaven fins a la setena posició alhora que els hispans es feien amb la segona.
Els escandinaus prosseguien amb el seu ritme netament superior i aquests tancaven el bucle matinal amb un ple de victòries de tram, mentre que el bolivià i el gallec s’acomiadaven de l’etapa en patir un accident sobre el desè quilòmetre del tercer i últim tram de l’escull matinal.
La baixa dels hispans retornava a Gus Greensmith i Jonas Andersson a la segona posició provisional a pràcticament la mateixa distància del lideratge de Yohan Rossel i Arnaud Dunand de la que havien sortit de Làmia, 7,6 segons, mentre que en tercer lloc s’hi trobava Sami Pajari i Enni Mälkönen a 27,1 segons i Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen eren els nous quarts classificats a 43,6 segons.
Represa la competició en superar el moment més àlgid del cicle solar, sense saber ni com ni quan els líders Yohan Rossel i Arnaud Dunand patien una punxada que els endarreria en quelcom més d’1 minut, un contratemps que els suposava descendre fins a la tercera posició, 18,0 segons per darrera dels nous segons classificats, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, qui altre cop esdevenien la parella més veloç de la categoria, mentre que en primera posició s’hi trobaven Gus Greensmith i Jonas Andersson per 20,1 segons de marge en vers els seus companys d’estructura noruecs.
Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen seguien avançant a un ritme superior al de la resta de participants de la classe i aquests es feien amb el ple de victòries de tram de l’etapa sabatina, 6 de 6, mentre que Gus Greensmith i Jonas Andersson miraven de contenir l’envestida dels noruecs amb un tercer i dos segons millors temps, un balanç que deixava al britànic i al suec al capdavant de la classificació per un marge de 12,0 segons en vers als noruecs, mentre que els francesos Yohan Rossel i Arnaud Dunand, amb un cotxe molt menys adaptat a la grava que no pas els koda, eren ja a 1 minut i 4,8 segons dels líders tothora que precedien en 36,4 segons el Ford Fiesta Rally2 MkII de Grégoire Munster i Louis Louka.
Amb tan sols 41,37 km competitius, l’etapa dominical es plantejava com una cursa a l’esprint per als segons classificats, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, qui s’imposaven en els 23,37 km cronometrats del mític tram de Tarzan per restar a 1,1 segons de la posició dels líders. Alhora, Adrien Fourmaux i Alex Coria hi aconseguien el segon millor temps i els francesos arrabassaven la quarta posició als seus companys d’equip francòfons.
En l’assaig del “Power Stage” els escandinaus aconseguien per vuitena vegada consecutiva establir el registre de referència de la classe, novament per davant d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, i aquests grimpaven fins a l’anhelada primera posició per un coixí de 7,7 segons, mentre que els francesos d’M-Sport havien de recuperar 55,3 segons en tan sols 9,0 km cronometrats per tal d’immiscir-se en les posicions de podi, una gesta impossible.
En la cronometrada del premi la millora existia entre bona part dels competidors, si bé els noruecs rebaixaven en menor grau el seu registre i s’havien de conformar amb el tercer millor temps, un rendiment però que els portava a guanyar la ronda grega amb un temps de 3 hores 9 minuts i 57,7 segons, registre 10,3 segons més baix que no pas el de Gus Greensmith i Jonas Andersson. Sense cap altra motivació que la de completar el programa, Yohan Rossel i Arnaud Dunand eren tercers a 1 minut i 26,0 segons dels vencedors.
Amb aquesta victòria, Andreas Mikkelsen recuperava la seva excel·lent ratxa truncada a Finlàndia i el noruec es situava al capdavant de la classificació provisional del certamen WRC2 amb 108 punts, 16 punts per sobre de Yohan Rossel i 28 en vers Gus Greensmith, pilots que precisament l’acompanyaven en el podi hel·lè.
Entre els desproveïts de títols previs o experiència en el màxim nivell mundial, la victòria era per a Grégoire Munster i Louis Luka, mentre que entre els majors de 50 anys, el guardó de vencedors era per a Miguel Díaz Aboitiz i Diego Sanjuán.
3 formacions locals, els turcs Ali Türkkan i Burak Erdener, així com el peruà Eduardo Castro i la catalana Carla Salvat, suposaven la principal diferència entre el campionat júnior i el WRC3, si bé cap d’aquestes parelles participants esmentades va aconseguir prendre el rol de protagonistes que si prenien els joves talents del campionat, llur lluita contra el cronòmetre gaudia de coeficient doble.
Els irlandesos William Creighton i Liam Regan s’imposaven en la gimcana vespertina del port per un estret marge en vers els francesos Laurent Pellier i Kévin Bronner, si bé en desplaçar l’activitat cronometrada l’endemà divendres a la riba del Canal de Corint, el paraguaià Diego Domínguez i el canari Rogelio Peñate prenien les regnes de la classificació provisional amb respectives victòries de tram en els 2 reptes programats que s’hi podien dur a terme.
Avesats a la segona posició, Laurent Pellier i Kévin Bronner tenien un breu idili amb el lideratge de la classe després de la primera cronometrada vera del programa, per tal d’abandonar la regió corintia, un cop cancel·lada la tercera especial, a 8,9 segons del registre dels hispans. Els belgues Tom Rensonnet i Loïc Dumont eren tercers a 57,2 segons dels líders, alhora que William Creighton i Liam Regan havien d’abandonar l’etapa en danyar el radiador del seu Ford Fiesta Rally3 i no poder completar el tram d’enllaç entre la tercera i la quarta prova especial.
De camí cap al nord, Lauren Pellier i Kévin Bronner marcaven dos temps escratx consecutius amb els que els francesos aconseguien precisament retallar els 8,9 segons que els hi portaven els líders i per tant ambdues formacions ingressaven en el parc tancat de Làmia compartint la primera posició.
Incapaços de seguir el ritme dels dos tenors de la categoria, Tom Rensonnet i Loïc Dumont veien com els hi queia un altre minut a sobre i aquests fitxaven a 1 minut i 53,5 segons del temps dels dos co-líders i per un marge de 20,5 segons en vers els irlandesos Eamonn Kelly i Conor Mohan.
Restituits en la competició el dissabte 9 de setembre, William Creighton i Liam Regan s’imposaven en les dues especials matinals que es celebraven un cop que la tercera i última era cancel·lada arran del bloqueig de pista per part de l’koda Fabia R5 del participant número 49.
Paral·lelament Diego Domínguez i Rogelio Peñate, els segons més ràpids al terme de la cronometrada inaugural sabatina, es feien amb el lideratge en solitari, tothora que Laurent Pellier i Kévin Bronner patien problemes de transmissió i es veien impedits de seguir el ritme de la competició, concedint-hi prop d’1 minut a final de tram. Encara en aquesta primera prova especial del dia, els irlandesos Eamonn Kelly i Conor Mohan prenien la tercera posició als belgues Tom Rensonnet i Loïc Dumont.
Els problemes de la formació francesa s’agreujaven i aquests es veien obligats a deixar la competició per a l’endemà, mentre que els líders Diego Domínguez i Rogelio Peñate patien problemes amb la direcció assistida del seu Ford i el seu marge en vers els irlandesos Eamonn Kelly i Conor Mohan, nous segons classificats, es reduïa en quelcom més d’1 minut, accedint al parc d’assistències de mitja etapa, un cop cancel·lada la tercera i última especial matinal, amb 1 minut i 19,9 segons de marge amb els irlandesos i 1 minut i 38,2 segons en relació a Tom Rensonnet i Loïc Dumont.
Amb el seu auto reparat, els hispans responien situant-se a l’alçada de les circumstàncies i amb 2 victòries parcials i un segon millor temps, tornar a obrir bretxa al capdavant de la classificació, retornant a Làmia amb 3 minuts i 12,1 segons en vers Eamonn Kelly i Conor Mohan i 6 minuts i 38,8 segons amb els belgues, qui en patir una punxada, es despenjaven notablement en la taula.
Laurent Pellier i Kévin Bronner s’imposaven en les dues cronometrades que s’acabaven disputant en el tràmit que esdevenia l’etapa dominical, doncs l’accident de Robert Virves i Craig Drew, privava als participants de la classe Rally3 de participar en el “Power Stage”.
Per davant, i sense forçar el seu ritme, doncs les distàncies que separaven als primers classificats de la categoria eren molt grans i hi havia més a perdre que no pas a guanyar, Diego Domínguez i Rogelio Peñate aconseguien eixamplar el seu marge fins als 6 minuts i 52,6 segons en vers a Eamonn Kelly i Conor Mohan i fins als 7 minuts i 58,7 segons en relació a Tom Rensonnet i Loïc Dumont.
Tot i la victòria que aconseguia el pilot paraguaià a l’esdeveniment grec, el cinquè lloc que hi aconseguia William Creighton, li suposaven 20 punts al pilot irlandès, suficients com per aconseguir el guardó de campió júnior per 8 punts de marge en vers, precisament, el llatinoamericà.
Kalle Rovanperä obtenia la màxima puntuació possible en la seva participació en el 67è Ral·li Acròpolis, un excel·lent rendiment que li permetia obrir en 8 punts més el seu marge en vers al seu company d’equip Elfyn Evans i establir un nou marge de 33 punts, distància que casualment també separaven al gal·lès del belga Thierry Neuville, qui abandonava la riba oriental del Mediterrani amb les mans buides.
| Pilot | Punts |
|---|---|
| Kalle Rovanperä | 200 |
| Elfyn Evans | 167 |
| Thierry Neuville | 133 |
Gràcies al doblet dels seus pilots, Toyota aconseguia aproximar-se als 100 punts de marge en vers als seus rivals de Hyundai, mentre que M-Sport feia el que podia gràcies a la seva parella franquícia.
| Constructor | Punts |
|---|---|
| Toyota | 430 |
| Hyundai | 339 |
| M-Sport | 220 |