Havent aprofitat excel·lentment el context de la pandèmia per la Covid19 3 temporades abans, l’any 2023 el Ral·li d’Estònia esdevenia una ronda, la vuitena, en el calendari del mundial de l’especialitat per quart any consecutiu. Amb 21 proves especials de 300,42 km cronometrats en el seu itinerari, la prova bàltica entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 així com en el campionat júnior, una distància a la que els 49 equips participants, d’entre els 54 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a fer front el dijous 20 de juliol, per 44 d’ells arribar per la seva pròpia roda a Tartu el diumenge 23 de juliol a primera hora de la tarda, on a 2 quarts de 5 de la tarda s’hi celebrava la cerimònia del podi.
Acomplert el tràmit de baixar per la rampa de sortida, ubicada a peus de l’Ajuntament de Tartu, a 2 quarts de 7 de la tarda del dijous 20 de juliol, els participants escometien els primers quilòmetres cronometrats en passar 5 minuts de les 8 del vespre, amb la disputa d’una especial espectacle que s’emplaçava a les afores de la ciutat, a molts pocs metres del parc tancat de l’edició situat a Raadi.
Els locals Ott Tänak i Martin Järveoja deleitaven al públic que s’aplegava a peus de l’especial, si bé els bàltics en haver hagut de canviar el motor del seu Ford Puma Rally1 Híbrid després del tram de proves matinal, aquests iniciaven la competició amb una penalització de 5 minuts, incidència que deixava en el lideratge ex-aequo als finlandesos de Hyundai Esapekka Lappi i Janne Ferm i als britànics de Toyota Elfyn Evans i Scott Martin, qui s’immiscien en el part tancat de Tartu amb només 1 dècima de segon de marge en vers Kalle Rovanperä i Jonne Halltunen. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren quarts a 1 segon dels colíders.
La competició vera s’iniciava l’endemà divendres 21 de juliol en passar 10 minuts de les 8 del matí, hora en la que els primers participants, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, eixien del parc tancat. Per davant els organitzadors programaven el clàssic bucle de 3 trams, llur corda cronometrada esdevenia de 62,89 km, el qual en disputar-se a doble passada, matí i tarda, permetia assolir els 133,38 km que figuraven en l’itinerari de l’etapa, doncs el bucle post meridional era complementat amb un quart tram, Neeruti, de 7,6 km de distància.
Ott Tänak i Martin Järveoja tornaven a esdevenir els pilots més ràpids en la lluita contra el cronòmetre al llarg de les 3 proves cronometrades matinals, si bé novament el lideratge en la provisional restava en mans dels autors del segon millor temps, rol que aconseguien els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, quarts sobre la pista i amb una traçada lleugerament més neta que no pas la dels seus principals oponents.
Així doncs, en el retorn a Raadi per tal de donar les atencions necessàries als seus autos, així com reposar forces i ingerir aliments, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe lideraven la classificació per un marge de 6,8 segons en vers els vencedors de les dues últimes edicions, els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, mentre que en relació a Elfyn Evans i Scott Martin aquest marge s’eixamplava fins als 13,0 segons. Els dos altres Hyundai, confiats en mans dels finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm i de Teemu Suninen i Mikko Markkula, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 14,3 i 19,6 segons respectivament del registre dels seus companys belgues.
En reprendre la competició la pluja feia acte de presència sobre les cronometrades, i malgrat no trobar-se una traçada neta a causa del pas dels vehicles de categories inferiors sobre una pista estreta, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen assolien la seva primera victòria de tram en la cinquena especial del programa, retallant d’una plomada 4,7 segons als líders, per restar doncs a 2,1 segons de l’anhelada posició.
Els campions del món s’imposaven també en la cronometrada següent i els finlandesos rellevaven als belgues del capdavant de la classificació per un marge de 2,3 segons, mentre que per darrera seu tan Esapekka Lappi i Janne Ferm com Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien el mateix registre, neutralitzant-se temporalment la lluita entre aquestes 2 parelles la lluita per la darrera posició de podi.
La pluja esdevenia més intensa mentre es disputava la penúltima cronometrada forestal, context que brindava l’oportunitat als estonians Ott Tänak i Martin Järveoja d’aconseguir la seva quarta victòria de tram de la jornada, amb la qual esdevenir els nous dotzens classificats a 4 minuts i 48,8 segons dels líders. Alhora Esapekka Lappi i Janne Ferm, amb el segon millor temps en el seu haver, superaven a Elfyn Evans i Scott Martin en la tercera posició.
Sense res a perdre i amb ganes de deleitar al públic local, Ott Tänak i Martin Järveoja repetien victòria parcial de tram en la cronometrada amb la que es concloïa l’etapa, i els estonians entraven en règim de parc tancat a Raadi a partir de 2 quarts de 8 del vespre en onzena posició. Per davant Elfyn Evans i Scott Martin intentaven retornar el cop recentment rebut, si bé els britànics només aconseguien retallar 8 dècimes de segons als finlandesos de Hyundai amb el seu segon millor temps.
Així doncs, amb dues meitats ben diferenciades al llarg de la tarda en funció de la pluja, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen entraven en el parc tancat del ral·li amb 3,0 segons de marge en vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, mentre que si aquesta distància es mesurava en relació al registre d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, la diferència esdevenia de 12,2 segons. Elfyn Evans i Scott Martin restaven a 1,9 segons de la posició de podi que instants abans ocupaven, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula eren cinquens a 33,8 segons del temps dels seus compatriotes campions mundials i per 15,0 segons de marge en vers el Ford de Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul.
L’etapa sabatina veia minvada la seva corda cronometrada en vers la jornada anterior, 102,61 km de lluita contra les manetes del cronòmetre que s’assolien en passar en 2 ocasions per 2 bucles de 2 trams cadascun, així com una nova passada per l’especial espectacle de Tartu. En total doncs una activitat competitiva que comprenia 9 proves especials, a la que se li donava inici en passar 1 minut de 3 quarts de 7, hora de sortida del parc tancat dels locals Ott Tänak i Martin Järveoja, primera parella participant en pista. Tanmateix la parella estoniana d’M-Sport podria tornar a entrar en règim de parc tancat a Raadi a manca de 6 minuts per a 3 quarts de 10 del vespre, havent-s’hi de trobar tots aquells que volguessin prosseguir en competició l’endemà diumenge abans de la mitjanit.
Els líders s’imposaven en les 2 primeres passades pels 2 trams del primer bucle matinal per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i la distància entre les dues formacions es duplicava fins als 6,6 segons. Entretant, Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien retallar 6 dècimes de segon a Esapekka Lappi i Janne Ferm en cadascuna d’aquestes 2 especials en esdevenir respectivament tercers i quarts, i 7 dècimes de segon separaven a britànics de finlandesos en el moment d’ingressar al reagrupament remot de Kanepi.
En tornar sobre l’escull, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen seguien imprimint un ritme superior a la resta, el qual en coincidir amb una punxada de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe a les acaballes del mateix, permetia als campions del món en vigència i vencedors de les dues darreres edicions de la ronda estoniana, eixamplar el coixí de segons al capdavant de la classificació provisional fins als 20,3 segons.
Paral·lelament, i malgrat confessar honestament que no estava tenint el seu millor dia, Esapekka Lappi i Janne Ferm aconseguien aturar el cronòmetre per darrere dels seus compatriotes de Toyota en els 2 trams del segon bucle i els de Hyundai aconseguien restablir els 1,2 segons que havien perdut a primera hora del matí.
Avesats al cinquè millor temps en bona part de les cronometrades dels 2 bucles matinals, els debutants al volant d’un Rally1 Teemu Suninen i Mikko Markkula s’aferraven a aquesta posició en la provisional, si bé ja a 1 minut i 2,0 segons dels seus compatriotes, és a dir gairebé mig minut més de quan reiniciaven la competició.
En sortir de les assistències, els líders seguien obrint bretxa imposant-se en les 5 cronometrades de la tarda, per tal d’assolir un nou marge de 34,9 segons al terme de la jornada en vers la formació belga de Hyundai. Alhora les posicions capdavanteres s’anaven consolidant en tan en quan en 3 d’aquestes 5 cronometrades, els resultats de les 4 primeres formacions seguien l’ordre que aquestes mantenien en la general i en una quarta prova cronometrada, l’especial espectacle de Tartu amb la que es finalitzava la jornada, només les 2 parelles de la formació coreana s’intercanviaven el seu ordre en la lluita individual en vers al cronòmetre.
Així doncs Esapekka Lappi i Janne Ferm tancaven les posicions provisionals de podi a 45,4 segons dels líders, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin eren quarts a 52,7 segons dels seus companys d’equip. Teemu Sunien i Mikko Markkula seguien en cinquena posició a 1 minut i 41,5 segons dels seus compatriotes líders i amb 44,0 segons de marge amb Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul. Ott Tänak i Martin Järveoja semblaven haver trobat el seu sostre en la vuitena posició a prop de 3 minuts i mig dels setens classificats, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
La tercera i última etapa del programa s’afrontava sense assistències mecàniques programades, si bé aquesta només tenia 4 proves especials de 61,08 km cronometrats en el seu programa, resultants de passar en 2 ocasions per un bucle de 2 trams. Una activitat competitiva que s’iniciava a manca de 4 minuts per a les 7 del matí del diumenge 23 de juliol i que finalitzaria amb la cerimònia del podi a 2 quarts de 5 de la tarda allà on havia començat tot, la plaça de l’Ajuntament de Tartu.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen reprenien la competició tal i com l’havien deixat, és a dir amb la piconadora de temps a mà i els líders s’imposaven també en totes les 4 proves especials de la jornada. Paral·lelament Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es reservaven per tal d’intentar assaltar el Power Stage final, però malauradament pels belgues de Hyundai, el seu pla se n’anava en orris quan una fallida del sistema híbrid en pràcticament tota la cronometrada del premi, els deixava sense opcions de fer-se amb els 5 punts extra.
Per darrera seu l’estira i arronsa de segons entre els dos aspirants a ocupar el darrer graó en les posicions de podi era constant, i sense arribar a bescanviar-se la posició, finalment la distància entre els dos equips esdevenia de 7,3 segons, exactament la mateixa diferència temporal amb la que aquests afrontaven la jornada dominical.
Completats doncs els 300,40 km cronometrats de l’itinerari programat, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen pujaven per tercer any consecutiu al podi estonià com a vencedors de la prova després d’haver exercit un domini aclaparador amb un registre final de 2 hores 36 minuts i 3,1 segons, crono que rebaixava en 52,7 segons l’acumulat per Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Esapekka Lappi i Janne Ferm tancaven les posicions d’honor amb un temps 59,5 segons més lent que el dels seus compatriotes guanyadors.
En la categoria WRC2 l’especial espectacle inaugural de Tartu esdevenia una anomalia irrellevant en la que els polonesos Miko Marczyk i Szymon Gospodarczyk hi esdevenien els més veloços en la lluita en vers el cronòmetre.
Emplaçats sobre els trams vers d’un esdeveniment de nivell mundial, Oliver Solberg i Elliot Edmonson començaven a exercir el seu domini amb 2 victòries de tram consecutives i un segon millor temps en la darrera prova especial matinal, resultats que permetien al suec i al britànic immiscir-se en les assistències de mitja etapa al capdavant de la taula amb 13,5 segons de marge en relació als noruecs Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, i 23,4 segons en relació al local Georg Linnamäe i al britànic James Morgan, autors del millor temps en la darrera especial del primer bucle.
La represa de la competició era sota pluja i els líders Oliver Solberg i Elliott Edmonson havien de retirar-se en danyar les suspensions del seu Skoda Fabia RS Rally2 en la primera de les cronometrades de la tarda, en impactar contra les roderes que els altres participants hi havien deixat.
La baixa del suec i del britànic situava en primera posició a Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, mentre que Sami Pajari i Enni Mälkönen, autors del registre més baix de la categoria en aquesta prova inaugural, grimpaven fins al segon lloc a 8,5 segons del temps dels noruecs. La parella reaccionava imposant-se en la següent prova especial cronometrada i per tant el seu marge al capdavant de la classificació s’eixamplava.
La pluja incrementava la seva intensitat en la conclusió del bucle post meridional i els finlandesos recentment contractats per Hyundai, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, feien valer les seves mans per aconseguir la darrera posició de podi en signar la victòria de tram en aquesta setena prova especial. Paral·lelament, amb el segon millor temps en el seu haver, els líders seguien eixamplant, tímidament, les distàncies en vers els seus més immediats perseguidors.
Sami Pajari i Enni Mälkönen es tornaven a imposar en la darrera prova especial de la jornada, de tan sols 7,60 km de corda, i els finlandesos en retallar 7 dècimes de segon als seus companys de carpa líders, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, aquests feien entrada al parc tancat de Raadi a 17,6 segons dels noruecs. Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen es mantenien en tercera posició a 59,4 segons dels escandinaus i amb tan sols 10,2 segons i 16,1 segons de marge en vers les formacions estonio-britàniques composades per Georg Linnamäe i James Morgan i Robert Virves i Craig Drew respectivament.
Emplaçats a les cronometrades del dissabte, Oliver Solberg i Elliott Edmonson reprenien la competició amb la determinació de sortir a marcar paquet, doncs el suec i el britànic s’imposaven en les 7 primeres proves especials de les 9 que conformaven l’etapa.
Entretant, entre aquells que es jugaven les posicions de podi, així com la victòria, les distàncies s’anaven escurçant i eixamplant de manera molt tímida, sense cap domini aclaparador. Només Robert Virves i Craig Drew es despenjaven lleugerament del grup que es trobava lluitant per les posicions de podi al llarg del bucle matinal, per un cop celebrada la primera prova especial de la tarda, perdre la cinquena posició en mans dels hispans Marco Bulacia i Diego Vallejo.
Una cronometrada més tard, la sisena de la jornada i catorzena en el còmput global del programa, Georg Linnamäe i James Morgan eren baixa per accident, el que donava més fermesa a la tercera posició d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.
Les 3 restants proves especials del programa discorrien d’una manera totalment plana, pràcticament tal i com s’havia completat el bucle matinal, si bé Sami Pajari i Enni Mälkönen aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú en la darrera cronometrada campestre i els líders Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen ho feien en la segona passada per l’especial espectacle de Tartu.
Així doncs, amb les dues parelles estonio-britàniques fora de la lluita per les posicions capdaventeres i pràcticament un 80% del programa disputat, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen lideraven per 15,8 segons de marge en vers Sami Pajari i Enni Mälkönen i 1 minut i 8,4 segons en relació a Emil Lindholm i Reeta Hämälainen. El bolivià Marco Bulacia i el gallec Diego Vallejo eren quarts a 1 minut i 52,3 segons dels noruecs, mentre que Robert Virves i Craig Drew eren cinquens 11,9 segons més avall, és a dir a pràcticament 1 minut del fanalet vermell de les posicions de podi.
Ja en les darreres especials dominicals, Sami Pajari i Enni Mälkönen sortien a donar-ho tot i aquests s’imposaven en les dues passades pel tram de Karaski, alhora que esdevenien segons per darrera d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson en l’assaig del Power Stage. Així doncs, el finlandès i la finlandesa en rebaixar consecutivament el registre d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, desencadenava en que ambdues parelles de TokSport s’enfrontarien a la cronometrada del premi extra separades per tan sols 9,8 segons, distància assequible davant de qualsevol eventual errada.
Sami Pajari i Enni Mälkönen hi posaven de la seva part i aconseguien el millor temps en el Power Stage final, si bé el seu registre era tan sols 1 dècima de segon inferior al que aconseguien Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, insuficient com per a revertir el signe de la formació vencedora.
Arribats al punt de sortida el diumenge 23 de juliol de 2023 a quarts de 4 de la tarda, l’edició i l’acció es donava per finalitzada amb la victòria d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen. Els noruecs completaven els 300,42 km del recorregut en un temps de 2 hores 45 minuts i 57,2 segons, registre que rebaixava en 9,7 segons l’aconseguit per Sami Pajari i Enni Mälkönen. Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen aconseguien el seu primer podi en el debut amb la firma coreana, recorrent el programa a 1 minut i 21,7 segons del temps dels vencedors.
La segona victòria de la temporada en 3 sortides, suposava a Andreas Mikkelsen enfilar-se fins a la segona posició del certamen amb 69 punts, 8 punts menys que l’occità Yohan Rossel, qui per llavors ja acumulava 4 resultats. Per la seva banda Oliver Solberg perdia una de les seves millors bases a Estònia i restava en tercera posició a 5 punts del noruec.
La segona plaça de Sami Pajari i Enni Mälkönen esdevenia primera en la categoria WRC2 Challenger, mentre que entre aquells pilots que podien omplir més d’un programa “Tram d’Enllaç”, el WRC Masters, la victòria era per un altre koda Fabia RS Rally2, el pilotat pels espanyols Alex Villanueva i José Murado.
En categoria WRC3 els finlandesos Benjamin Korhola i Pekka Kelander dominaven la classificació provisional des d’un primer instant en aturar el cronòmetre abans que ningú en l’especial espectacle de Tartu, un domini que els nòrdics feien extensible el divendres al matí amb unes altres 2 victòries de tram consecutives, així com un segon millor temps per darrera dels seus compatriotes Roope Korhonen i Anssi Viinika al terme de l’escull, un rendiment que fregava l’excel·lència però que només els hi suposava liderar la classificació en el moment de retornar al parc d’assistències de Raadi per un marge d’11,0 segons amb precisament els seus compatriotes. William Creighton i Liam Reagan, líders de la classificació júnior, eren tercers a 26,5 segons.
En tornar sobre les seves roderes amb la climatologia passada per aigua, els irlandesos William Creighton i Liam Reagan cursaven baixa en danyar un arbre de direcció del seu Ford Fiesta Rally3, deixant al capdavant de la classe júnior al luxemburguès Grégoire Munster i al belga Louis Louka, així com una tripleta de formacions finlandeses, amb l’entrada de Toni Herranen i i Mikko Lukka, si la lectura es feia en clau de WRC3.
Un accident en la següent prova especial barrava l’avenç de Benjamin Korhola i Pekka Kelander sobre els trams estonians, prenent el relleu al capdavant de la taula Roope Korhonen i Anssi Viinika, qui per llavors ja gaudien de gairebé 1 minut sobre els francesos Laurent Pellier i Kévin Bronner i un xic més d’aquest forat en relació a Toni Herranen i Mikko Lukka, que restaven en el tercer lloc.
Les distàncies s’estiraven i s’arronsaven en el que restava de l’etapa inaugural i així Laurent Pellier i Kévin Bronner retornaven a Raadi ocupant la segona posició de tots dos campionats, 12,6 segons per darrera dels francòfons Grégoire Munster i Louis Louka si la taula es filtrava pel certamen júnior, 55,4 segons per darrera de Roope Korhonen i Anssi Viinika si les distàncies es mesuraven en clau WRC3.
Toni Herranen i Mikko Lukka restaven en tercera posició d’aquest darrer campionat a 1 minut i 16,5 segons del temps dels seus compatriotes, mentre que entre aquells que optaven per la fórmula impulsada per M-Sport, el campionat júnior, el tercer lloc era per a Diego Domínguez i Rogelio Peñate.
Dissabte al matí les dues formacions que s’havien vist obligades a abandonar la tarda anterior es reenganxaven a la competició, i aquestes ho feien flirtejant amb les posicions més altes de les taules de temps individuals. Tothora que, entre aquells que s’estaven jugant els guardons, el marcatge era ferri, arribant a la conclusió de la jornada amb 56,5 segons de marge entre Roope Korhonen i Anssi Viinika en relació amb Laurent Pellier i Kévin Bronner, o el que era el mateix, un lleuger increment d’1,1 segons del forat entre francesos i finlandesos, experimentant un canvi més rellevant si la referencia es mesurava entre les dues formacions finlandeses que ocupaven posicions d’honor, 1 minut i 59,3 segons.
Si la taula es llegia pel campionat júnior, 6,4 segons eren els que separaven als dos primers classificats, mentre que els tercers també es despenjaven del duel, classificant-se els hispans Diego Domínguez i Rogelio Peñate a 2 minuts i 7,8 segons del líder luxemburguès i el navegant belga.
La jornada dominical esdevenia una continuïtat d’allò que s’havia vist al llarg de l’anterior sabatina des de la perspectiva del certamen júnior i finalment Grégoire Munster i Louis Louka s’imposaven en la categoria per 8,1 segons de marge amb Laurent Pellier i Kévin Bronner i per 3 minuts i 1,0 segons en relació amb Diego Domínguez i Rogelio Peñate.
En categoria WRC3 els líders Roope Korhonen i Anssi Viinika eixamplaven el seu marge en relació als seus pretendents francesos en la primera passada pels 2 trams del bucle, passant a controlar la classificació en respectives segones passades per acabar-se adjudicant la victòria final per 34,5 segons en relació a la formació francesa i 2 minuts i 42,8 segons en vers Toni Herranen i Mikko Lukka.
L’avenç del jove Roope Korhonen en el WRC3 era excels, amb 4 victòries en 4 aparicions i acumulant 38 punts més que no pas Diego Domínguez, qui a Estònia decidia no pagar la quota d’aquest certamen.
En el campionat júnior William Creighton compensava el seu resultat final amb les victòries de tram i l’irlandès conservava la primera posició de la classificació provisional per 23 punts en relació amb Laurent Pellier i els mateixos 38 punts que aquest portava amb el paraguaià Diego Domínguez.
Kalle Rovanperä obtenia la màxima puntuació possible sobre la grava estoniana, doncs el pilot guanyava tant el ral·li com el Power Stage final, un resultat que només podia significar que el finlandès eixamplava distàncies al capdavant de la classificació. Elfyn Evans per la seva banda mirava de compensar el seu quart lloc final amb el segon lloc al Power Stage i el gal·lès concedia 3 punts al belga Thierry Neuville, qui ja frisava per seguir amb la dinàmica a Jyväskylä i poguer superar al pilot de Toyota.
| Pilot | Punts |
|---|---|
| Kalle Rovanperä | 170 |
| Elfyn Evans | 115 |
| Thierry Neuville | 112 |
Tot i que Hyundai situava dos dels seus cotxes en les posicions de podi, el cert era que aquests eren els dos graons més baixos del mateix i Toyota superava per segon ral·li consecutiu i sisè al llarg de la temporada, als seus rivals coreans. M-Sport, després d’un nou esdeveniment per oblidar, tornava a signar la puntuació més baixa del certamen de constructors.
| Constructor | Punts |
|---|---|
| Toyota | 331 |
| Hyundai | 274 |
| M-Sport | 195 |