El diumenge 30 d’agost de 1981 finalitzava el 31è Ral·li dels 1000 Llacs a Jyväskylä, ciutat del centre de Finlàndia. La prova, que era la novena cita en el calendari del campionat del món de l’especialitat, entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, el que amb confluència amb una gran tradició automobilística en el país nòrdic, atreia fins a 152 formacions a oficialitzar la seva inscripció. D’aquests, 146 van prendre la sortida el divendres 28 d’agost, per tal de fer front a un recorregut composat per 48 proves especials cronometrades de 453,09 km de distància, corda que 66 equips participants aconseguirien superar.
Amb el seu format tradicional, el ral·li arrancava en passar 1 minut de les 6 de la tarda en les instal·lacions del balneari de Laajavuori, emplaçat a les afores de Jyväskylä, per tal de dibuixar un bucle en sentit antihorari que englobava 20 proves especials cronometrades cap al sud-oest de l’epicentre del ral·li. 1 d’aquestes cronometrades previstes en el programa, l’onzena, resultava ser anulada abans no s’iniciès la prova, amb el què la primera etapa es completava en passar 2 minuts de 3 quarts de 8 del matí de l’endemà dissabte, un cop disputats els primers 194,20 km competitius.
El mes d’agost de 1981 va ser especialment plujós a Finlàndia, amb el què les ràpides pistes de grava per les quals es celebraven els trams, estaven cobertes d’una fina capa de fang, obligant als pilots a prendre precaucions addicionals de no voler caure en la llista d’abandonaments ben ràpid o despenjats de les posicions d’honor.
Amb uns 4 primers trams relativament curts per als estàndards de l’època i sense diferències acumulades, els pilots havien de sortir a l’esprint des d’un inici, dins les limitacions que la poca adherència oferia, per tal d’aconseguir un cert feix de segons al capdavant de la taula. En aquest context, Hannu Mikkola i Arne Hertz aprofitaven la tracció integral de l’Audi Quattro que pilotaven i aquests s’imposaven en 3 d’aquestes 4 cronometrades curtes, incloent la inaugural que els hi donava el lideratge des d’un primer instant.
Malgrat aquest bon rendiment, els nòrdics de la marca de les quatre anelles no aconseguien una diferència gaire important vers els seus més immediats perseguidors, el FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, vencedors de la segona prova especial, 8 segons, ni en relació amb el Ford Escort RS1800 d’Ari Vatanen i David Richards, tercers a 10 segons. Si que les distàncies començaven a ser importants en vers els següents participants, Timo Salonen i Seppo Harjanne amb el Datsun Violet GT eren quarts a 25 segons, mentre que Henri Toivonen i Fred Gallagher, líders en Grup 2, queien a 32 segons del lideratge.
Precisament al terme de la quarta prova especial, Ehikki, el ral·li es vestia de tragèdia quan la parella austríaca d’Audi formada per Franz Wittmann i Kurt Nestinger, desens classificats, no divisava les senyals que indicaven que havien arribat a final de tram. En trobar-se de cop amb el control de final de tram, hagueren de realitzar una brusca frenada, emperò el terreny lliscant va provocar que el seu Quattro patinés, abordant a les quatre persones que s’hi trobaven. Tres d’elles resultaven ferides de menor consideració, però la quarta, el President de la Federació Finlandesa de Ral·lis, Raul Falin, era conduit inconscient a l’hospital arran d’un fort cop al cap, on al llarg de la nit s’hi certificaria la seva defunció.
Novament Ouninpohja, cinquena prova especial, suposava el primer repte cronometrat d’entitat del programa, en la que Markku Alén i Ilkka Kivimäki mantenien el seu pols amb els líders, empatant-hi en l’autoria del millor temps. Ari Vatanen i David Richards, tercers, només hi concedien 3 segons als seus predecessors.
El domini de la tracció integral es mantenia en les següents 5 proves especials que conduïen als participants vers el reagrupament de mitjanit d’Aulanko, amb 4 victòries de tram per a Hannu Mikkola i Arne Hertz, per només 1 per part del Ford Escort RS1800 de propulsió d’Ari Vatanen i David Richards. Entretant, en el transcurs de la penúltima prova especial cronometrada d’aquest primer escull programat, és a dir el novè tram, Markku Alén i Ilkka Kivimäki patien una rebolcada amb el seu FIAT 131 Abarth oficial, i si bé la incidència no els feia perdre massa temps, 18 segons, si que deixava els finlandesos sense parabrises i amb la carrosseria abonyegada pel darrera, alhora que hi perdien una posició en favor dels seus rivals que pilotaven el Ford preparat per Sutton Cars.
Així doncs, al reagrupament d’Aulanko, Hannu Mikkola i Arne Hertz hi entraven liderant la classificació provisional per 25 segons de marge amb Ari Vatanen i David Richards, mentre que en relació a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, aquest marge s’eixamplava fins als 35 segons. Henri Toivonen i Fred Gallagher aconseguien la quarta posició just abans d’accedir a aquesta primera pausa, per 5 segons de coixí amb Timo Salonen i Seppo Harjanne i a 1 minut i 31 segons dels nòrdics de la marca bavaresa d’Ingolstadt. Precisament el moment de pausa, permetia als membres d’Audi informar degudament a Franz Wittmann i Kurt Nestinger dels fatídics aconteixements ocorreguts i la parella decidia abandonar la competició.
En el moment de reprendre les hostilitats vers el cronòmetre, Markku Alén i Ilkka Kivimäki es trobaven amb que el seu FIAT 131 Abarth no treballava adequadament com a conseqüència de la rebolcada de Laitikkala, arrosegant problemes electrònics que afligien als guanyadors de 4 de les 5 últimes edicions de la cita finlandesa. L’altra cara de la competició, l’amable, era per a Ari Vatanen i David Richards, qui s’imposaven consecutivament en les 5 primeres proves especials de la represa, si bé 2 d’aquestes victòries resultaven ser ex-aequo amb Hannu Mikkola i Arne Hertz i amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki respectivament. Una molt bona ratxa que situava als pilots de l’equip patrocinat per la tabaquera britànica a 11 segons del lideratge dels del constructor germànic.
Amb el sol començant a treure el nas per l’horitzó, Hannu Mikkola i Arne Hertz s’esperonaven i vencien en les 4 últimes proves especials cronometrades de la primera etapa, duplicant així el marge acumulat i retornant al punt de sortida de la tarda anterior en passar 2 minuts de 3 quarts de 8 del matí del dissabte 29 d’agost amb 23 segons de distància vers Ari Vatanen i David Richards. Resignats pel malfuncionament del seu cotxe a règims alts, Markku Alén i Ilkka Kivimäki es trobaven en tercera posició a 1 minut i 4 segons dels líders, precedint en 1 minut i 16 segons el Talbot Sunbeam Lotus dels líders en Grup 2, el finlandès Henri Toivonen i el britànic Fred Gallagher. Timo Salonen i Seppo Harjanne tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 20 segons dels ràpids pilots de la marca franco-britànica.
Amb 104 formacions restant en el parc tancat de Laajavuori, a les 2 en punt de la tarda del mateix dissabte es reprenia la competició per a la disputa de segona etapa del ral·li. 29 proves especials de 258,90 km cronometrats constaven en el programa, la primera de les quals, Harju, era asfaltada en disputar-se pels carrers de Jyväskylä. Una etapa que finalitzaria a 1 quart i mig de 10 del matí de l’endemà diumenge 30 d’agost amb la protocolària cerimònia de podi.
Els suecs Anders Kulläng i Bruno Berglund donaven al Mitsubishi Lancer 2000 Turbo la seva primera victòria de tram a Harju, en el que era la segona participació del cotxe de la marca dels 3 diamants vermells en el mundial i després d’un debut difícil a l’inici del mes de juny a l’Acròpolis. Un resultat però del tot intranscendent, alhora que anecdòtic.
Però just després d’aquesta especial espectacle inaugural, Hannu Mikkola i Arne Hertz patien l’enèssim problema de fiabilitat en el seu Audi Quattro, quan una avaria en els taquets hidràulics, es traduïa en un encès erroni del seu motor, obligant als mecànics de la marca germànica a canviar l’arbre de lleves de la seva unitat. Una intervenció llarga que demorava en 26 minuts a la parella, la qual en conseqüència rebia una penalització de 260 segons, és a dir 4 minuts i 20 segons, sanció que els enviava a la cinquena posició a 1 minut i 30 segons del registre de Timo Salonen i Seppo Harjanne, alhora que deixava a Ari Vatanen i David Richards com a líders de la general provisional i a Henri Toivonen i Fred Gallagher tancant el podi provisional.
Empesos per la competitivitat, Hannu Mikkola i Arne Hertz s’imposaven consecutivament en les 10 següents proves especials del programa, un reguitzell de victòries parcials gràcies a les quals els pilots d’Audi aconseguien retallar els 90 segons que els separaven de la parella de Datsun que els precedia i fer-se així amb la quarta posició amb la darrera d’elles per 1 segon de marge vers els finlandesos de la marca nipona.
Regularment segons classificats al final de cadascun d’aquests trams inicials de la segona etapa, Ari Vatanen i David Richards establien el registre de referència per a la resta de participants en la segona passada per Ruuhimäki, darrera cronometrada abans d’accedir al primer reagrupament d’aquesta segona meitat de l’itinerari a Laajavuori, on els del Ford hi acumulaven 51 segons de marge amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki i 2 minuts i 11 segons amb Henri Toivonen i Fred Gallagher. Hannu Mikkola i Arne Hertz eren quarts 57 segons més avall, 2 segons per davant de Timo Salonen i Seppo Harjanne.
Reprenent la competició la nit del dissabte, Ari Vatanen i David Richards perllongaven la seva ratxa victoriosa establint el registre més baix en les 4 següents proves especials, segona passada per la longeva Ouninpohja inclosa, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz retallaven en 14 segons les distàncies que els separaven amb els darrers inquilins de les posicions d’honor, és a dir el Talbot Sunbeam Lotus d’Henri Toivonen i Fred Gallagher. Els problemes elèctrics tornaven a donar maldecaps als tècnics de FIAT que tenien cura del 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, llur motor tenia talls a règims alts.
La dissetena prova especial de la segona etapa, cinquena de la represa o trenta-setena del programa, era cancel·lada per la organització, posant una pausa a la ratxa de victòries de tram dels líders de la classificació provisional.
Amb 11 proves especials cronometrades per endavant, a Hannu Mikkola i Arne Hertz no els quedava altra que recuperar l’excel·lència en el seu pilotatge que havien mostrat al llarg de la tarda i aquests es feien amb l’autoria de 2 temps escratx en les 2 següents proves especials de l’itinerari, si bé la fèrria oposició d’Henri Toivonen i Fred Gallagher, llurs Michelin sobre un ferm ja sec treballaven molt millor que no pas al llarg de l’etapa inaugural, només permetia retallar 6 segons a la parella d’Audi, que restava encara a 37 segons de les posicions de podi.
La pressió s’alliberava en la quarantena prova especial, Lauttajarvi, quan Henri Toivonen i Fred Gallagher s’havien d’aturar a la pista amb la corretja de distribució trencada. Sabedors de la incidència, Hannu Mikkola i Arne Hertz afluixaven el ritme per tal de portar a bon port la plaça de podi que estaven heredant, doncs seguir progressant en la taula era pràcticament impossible de no produir-se cap altra avaria, mentre que un mecànic es desplaçava al lloc de l’incident per tal de realitzar una reparació d’emergència en l’auto dels líders en Grup 2 i que aquests poguessin completar el tram.
Ja fora de la cronometrada i amb la presència de vehicles d’assistència, es va poder comprovar com una dent del cigonyal s’havia perdut arran de l’avaria amb la corretja de distribució, lluny de canviar la peça, els tècnics de la marca franco-britànica feien un nyap amb cinta elàstica que ben poc va durar i que deixava als pilots a l’estacada amb l’arbre de transmissió malmès.
Un impàs del programa en el que l’electrònica semblava respectar a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que hi aconseguien 2 millors temps amb els què els pilots de la marca torinesa retallaven en una quinzena de segons les distàncies vers els líders i situar-les fregant el mig minut.
La reacció d’aquests era immediata i Ari Vatanen i David Richards s’imposaven en les 2 últimes cronometrades nocturnes prèvies al reagrupament de Keurusselkä, on s’hi arribava amb 40 segons de distància entre els dos primers classificats, mentre que l’Audi Quattro de Hannu Mikkola i Arne Hertz es situava ja a 3 minuts i 21 segons del Ford de Sutton amb els colors de la tabaquera britànica.
A la represa de la competició, 70 minuts més tard, amb l’alba no només pujava el sol, sinó també el ritme de Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui malgrat no tenir pràcticament probabilitats de seguir escalant posicions a la taula, tancaven la seva participació a l’edició de la ronda finlandesa establint el millor temps en totes i cadascuna de les 5 proves especials que restaven en el programa, esdevenint així en els pilots amb més victòries de tram acumulades, 30, força lluny de les 13 acumulades per Ari vatanen i David Richards o de les 6 del renquejant FIAT de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
Retornats al balneari de Laajavuori a 1 quart i mig de 10 del matí del diumenge 30 d’agost de 1981, Ari Vatanen i David Richards aconseguien així guanyar per primera vegada el Ral·li dels 1000 Llacs, fita que al pilot finlandès se li havia escapat en les dues darreres edicions de l’esdeveniment, alhora que animava als responsables de Rothmans per tal de fer una despesa econòmica suplementària i assegurar que l’equip pogués disputar les 3 proves que restaven en el calendari, habilitant-los en la lluita pel màxim guardó mundial. La parella completava els 439,89 km cronometrats disputats del programa en un temps total de 4 hores 7 minuts i 27 segons, 59 segons per davant de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien la darrera posició de podi a 2 minuts i 52 segons del registre dels guanyadors.
La victòria aconseguida per Ari Vatanen al ral·li de casa, situava al pilot finlandès a tan sols 6 punts del líder de la classificació provisional, el francès Guy Fréquelin, però amb la diferència que Vatanen encara podia afegir tres resultats més en el seu compte particular, mentre que Fréquelin només li restava un per arribar als 7 que es retenien. Markku Alén per la seva banda, gràcies a la segona plaça aconseguida, superava al kenyà Shekhar Mehta.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Guy Fréquelin
|
81 |
|
Ari Vatanen |
75 |
|
Markku Alén |
54 |
En l’apartat reservat a marques Datsun i Talbot seguien amb les espases en alt, Datsun aconseguia sumar 12 punts gràcies al quart lloc de Timo Salonen i Seppo Harjanne, mentre que els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg salvaven els mobles de Talbot amb la seva vuitena plaça i primera en Grup 2, combinació que donava 11 punts a l’equip franco-britànic. Ford per la seva banda, incrementava el seu marge vers FIAT en la lluita pel darrer graó del podi.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Talbot |
95 |
|
Datsun |
88 |
|
Ford |
67 |