Ral·li Brasil 1981

Per primera vegada en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 8 d’agost de 1981 finalitzava a São Paulo el 3r Ral·li de Brasil. Figurant com la vuitena cita de la temporada, aquesta només donava opció als seus participants d’aconseguir punts en el campionat de pilots, el que unit a la llunyania del país per la majoria d’equips europeus, tot i que 15 dies abans s’havia disputat el veí Ral·li Codasur a l’Argentina, es va traduir amb una molt baixa inscripció. Brasil arrossegava problemes de proveïment dels derivats del petroli des de feia anys, i només 20 equips prenien part a la prova amb aquests compostos com a carburant, seguint els estàndards de la FISA. Només un telex del màxim regulador del campionat, que tenia cert interès en celebrar esdeveniments a l’Amèrica del Sud, va permetre la competició de cotxes locals propulsats amb alcohol, sense homologació FISA, elevant així la llista de participants fins als 53. El recorregut estava composat per 21 proves especials cronometrades al voltant de São Jose dos Campos, epicentre real de l’edició, les quals es disputaven sobre terra amb una corda competitiva de 713,5 km, una competició que s’iniciava el dijous 6 d’agost des del mateix punt d’arribada i que només va ser superada per 9 equips participants amb motor de benzina i 5 d’alcohol. 

Dijous, a les 7 en punt del vespre, els participants afrontaven 3 proves especials nocturnes de 58,7 km competitius per tal de desplaçar-se des de la capital administrativa de São Paulo fins a l’epicentre de l’esdeveniment, São José dos Campos, on aquests hi tenien prevista l’entrada a partir de 2 quarts d’11 de la nit del mateix dia. 

Els intervals de sortida de 2 minuts entre els equips, eren massa curts per la quantitat de pols que s’aixecava al pas de cada participant, pel que, com en el Safari, obrir pista era un avantatge. Un rol que els hi corresponia als líders de la provisional, els francesos Guy Fréquelin i Jean Todt a bord del seu Talbot Sunbeam Lotus, qui des del primer tram es feien amb el lideratge de la classificació per tal d’arribar al parc tancat de São José dos Campos amb 15 segons de marge vers Ari Vatanen i David Richards i més de 3 minuts amb els kenyans Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, molt prudents en aquests compassos inicials en no disposar d’assistències oficials. Els portuguesos Carlos Torres i António Morais, a bord d’un Ford Escort amb especificacions de Grup 1 i arrendat a Sutton Cars, esdevenien els quarts classificats al terme d’aquesta breu primera etapa, precedint al Datsun 160J Grup 2 dels argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono, així com al Ford Escort RS1800 de Grup 4, també assistit per Sutton Cars, dels uruguaians Domingo de Vitta i Daniel Muzio.

L’endemà divendres, a partir de les 7 del matí, la competició es reprenia amb 8 proves especials de 404,70 km de distància cronometrada sobre el programa. Una activitat que es distribuïa al llarg de 3 trams, però amb un repartiment desigual. Per la primera i última prova especial del bucle s’hi passaria en 3 ocasions, mentre que per la central només 2. Una lluita vers el cronòmetre a la que es posaria punt i final en el mateix punt de sortida en passar 54 minuts de la mitjanit de l’endemà dissabte.

Amb la lliçó apresa de la jornada inaugural, els organitzadors de l’esdeveniment brasiler decidien incrementar les distàncies entre participants fins als 4 minuts, i així ajudar a solucionar els problemes de visibilitat que tenien els competidors que sortien en posicions més endarrerides. 

Un canvi que ajudava enormement a Ari Vatanen i David Richards, els quals a bord del seu Ford Escort RS1800 recentment enviat des del Regne Unit, doncs la parella havia estavellat el previst per a la gira sudamericana a l’Argentina, establien el millor temps en la cronometrada inaugural de l’etapa i amb ell superaven en escreix els 15 segons de demèrit que duien amb Guy Fréquelin i Jean Todt, per tal de fer-se amb el lideratge de la prova. 

La cara menys amable de la competició era per al matrimoni format per Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, qui començaven a patir els habituals problemes amb la junta de culata dels primers Datsun Violet de Grup 4, que els feien perdre el contacte amb els dos primers classificats.

La presència de vehicles d’assistència en pista, obligava als organitzadors a cancel·lar la segona prova especial de la jornada, cinquena en el còmput global de l’esdeveniment, pel que per l’especial central del bucle, només s’hi acabaria passant en una única ocasió.

A mesura que s’anava passant per les cronometrades, el ritme s’anava incrementant, però tot i això Guy Fréquelin i Jean Todt mantenien sota pressió als líders fins a la sisena prova especial del dia, quan una punxada els hi suposava concedir de cop més de 5 minuts, però cap posició a la general provisional. 

Afortunadament per a la parella, acte seguit queia la nit, i amb ella els francesos podien recuperar l’avantatge que els donava el fet d’obrir pista. Amb una millor visibilitat, els homes de Talbot tancaven l’etapa amb dues victòries de tram sobre les dues darreres proves especials del programa, davant la permisivitat d’Ari Vatanen i David Richards, i aquests recuperaven part del temps concedit als líders de la provisional, fins arribar als 3 minuts i 8 segons amb els què es fitxava en el moment de retornar al parc tancat de São José dos Campos.

Paral·lelament, en el transcurs de la darrera prova especial de l’etapa, la junta de culata del Datsun Violet de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta defallia i els kenyans es veien obligats a abandonar el ral·li, deixant la seva posició de podi als urugaians Domingo de Vitta i Daniel Muzio, qui es feien amb aquesta plaça en tan en quan Jorge Recalde i Jorge del Buono s’havien endarrerit substancialment en patir prèviament una sortida de pista. 

Carlos Torres i António Morais, tot i pilotar un cotxe amb especificacions de pràcticament de série, sorprenien a propis i aliens amb uns registres molt propers al Datsun 160J de Grup 2 dels argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono, fins que uns problemes en el seu accelerador els feia perdre tan fantàstic ritme.

La tercera i última etapa del ral·li tenia 10 proves especials de 250,10 km cronometrats en el seu programa, activitat que els més matiners iniciaven a 2 quarts de 10 del matí del dissabte 8 d’agost amb la sortida del parc tancat de São José dos Campos i que aquests mateixos participants haurien de completar 12 hores més tard amb el retorn a São Paulo. Un primer tram conduïa a la caravana de 26 equips participants que restaven en cursa, comptabilitzant vehicles d’alcohol i de benzina, vers les muntanyes de Campos do Jordão, on un bucle de 3 trams s’hi celebrava en 3 ocasions per tal de completar el programa.

Amb el sol imperant sobre els trams brasilers i primers en pista, Ari Vatanen i David Richards no donaven opció a Guy Fréquelin i Jean Todt, i el finlandès i el britànic s’imposaven en la majoria de les especials sabatines, amb el què els líders tornaven a obrir distàncies vers la parella de Talbot que perseguia la seva posició, un avenç que també es veia facilitat en aparèixer una avaria en l’alternador del Sunbeam Lotus del segons classificats. 

Alhora, Domingo de Vitta i Daniel Muzio veien com la suspensió frontal del seu Escort RS1800 es quedava bloquejada en els compassos inicials de l’etapa, un contra-temps que posava en perill la seva posició de podi. Afortunadament per als urugaians, els elevats serveis pagats a Sutton Cars valien la pena, i aquests en actuar amb celeritat, posaven remei a la situació. Tanmateix, amb un major grau de coneixement i entesa amb les reaccions del Ford Escort RS1800 de Grup 4 que els pilots havien llogat al preparador britànic, la parella podia mantenir les distàncies amb Jorge Recalde i Jorge del Buono.

Per la seva banda els argentins es beneficiaven de tot un seguit de punxades que afligien als portuguesos Carlos Torres i António Morais, i els pilots del Datsun superaven als del Ford en la lluita per la quarta posició en la classificació provisional.

A partir de 2 quarts de 10 del vespre del dissabte 8 d’agost de 1981, els 9 equips amb motor de benzina, i per tant amb homologació FISA, començaven a ingressar en el parc tancat de São Paulo, moment en el que el 3r Ral·li del Brasil es donava per conclòs. Ari Vatanen i David Richards aconseguien la victòria amb un temps 9 hores 39 minuts i 40 segons, un registre que suposava un marge final de 8 minuts i 31 segons amb Guy Fréquelin i Jean Todt. Alhora, Ari Vatanen i David Richards esdevenien així en els primers pilots, així com el Ford Escort RS1800 el primer cotxe, en repetir victòria en el que es duia de calendari, una gesta mai més vista al mundial. Domingo de Vitta i Daniel Muzio completaven el podi a 40 minuts i 46 segons dels guanyadors en el que seria la seva primera presència a un podi del mundial de ral·lis.

La victòria d’Ari Vatanen combinada amb l’abandonament de Shekhar Mehta, permetia al pilot finlandès ocupar la segona posició provisional del campionat a 26 punts del líder provisional, el francès Guy Fréquelin, el qual, tot i no tenir previst competir a la propera ronda, el Ral·li dels 1000 Llacs, no havia de patir per perdre la posició.

En el campionat per a constructors la general romania inalterada després de la disputa del ral·li brasiler, ja que la cita no otorgava punts per al campionat, pel que Talbot seguia encapçalant la general provisional amb 8 punts per davant de Datsun i 34 de Renault.