Ral·li Costa d’Ivori 1992

Figurant com la dotzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 24è Ral·li Costa d’Ivori finalitzava a Abidjan el dilluns 2 de novembre de 1992. La prova, que només era puntuable per al campionat de pilots, seguia fidel a la seva filosofia de celebrar-se en carreteres obertes al tràfic i sense especials cronometrades com a tals, sinó 96 controls horaris al llarg d’uns sectors competitius de promitjos gairebé impossibles i que per si sols ja anaven fent la classificació. El recorregut de la prova tenia una distància de 3056,44 km, la qual era superada per només 13 equips dels 42 inscrits i participants.

La 24ena edició del ral·li acabaria esdevenint a postieriori com la última dins el calendari mundial, tot i que la puntuabilitat dins el campionat belga de ral·lis, va nodrir la cita africana tradicionalment maltractada pel món dels ral·lis d’unes inscripcions interessants i rellevants, precisament en l’edició en la que la organització va presentar una millora espectacular no sent causa de malestar entre els participants.

La primera etapa del ral·li arrancava des d’Abidjan el dissabte al matí, per dirigir-se cap a Bouake, a la part central de la nació, des d’on retornarien altre cop a la capital ivoriana. Les tempestes que havien caigut en les jornades prèvies a la celebració del ral·li, van deixar les pistes per les quals els participants havien de pilotar els seus cotxes cobertes de fang i grans bassals d’aigua el que va generar els primers contra-temps als participants.

Els guanyadors de la última edició, el japonés Kenjiro Shinozuka i el seu copilot britànic John Meadows, veien com una averia eléctrica deixava el seu Mitsubihi Galant VR-4 treballant a tres cilindres, averia que posteriorment acabaria desencadenant en una fallada del turbo, element que la parella oficial de Mitsubishi es veuria obligada a canviar-lo en fins dues ocasions, el que allunyava substancialment a la parella portadora del dorsal número 1 de les primeres posicions en gairebé hora i mitja.

Una altra parella favorita a la victòria o si més no al podi, la formada per l’austríac Rudolf Stohl i l’alemany Peter Diekmann, patien una sortida de pista amb el seu Audi 90 Quattro en una zona de vegetació densa. Quan pràcticament la nit ja havia caigut, un grup de viletans armats amb matxets van anar a socorrer la parella pangermànica que finalment aconseguien retornar a la pista per uns breus instants, doncs Rudi Stohl tornaria a conduir el seu Audi a fora de la pista des d’on ja no tindrien opció de retornar i per tant es veien obligats a abandonar el ral·li.

Al terme de la primera etapa els pilots locals Patrick Tauziac i Christian Boy lideraven la prova amb una penalització acumulada d’una hora i 31 minuts, 5 minuts menys que el Nissan Pulsar GTi-R dels belgues Gregoire de Mevius i Willy Lux, llur objectiu era liderar la categoria de Grup N, mentre que els francesos amb Audi 90 Quattro Patrice Servant i Thierry Brion tancaven el podi provisional a 14 minuts dels líders i amb pràcticament la mateixa distància, 13 minuts, de marge vers els quarts classificats, els belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot que competien amb un Opel Kadett GSi de dues rodes motrius.

La segona etapa del ral·li conduia als participants fins a Yamoussoukro, la capital política del país en tractar-se de la ciutat natal del president, on hi havia programat un reagrupament, per retornar de nou fins Abidjan. Patrick Tauziac, el pilot d’origen vietnamita peró nacionalitzat francés i amb residència a Costa d’Ivori, i que va fer història l’any 1990 quan guanyava la corresponent edició de la cita africana occidental en ser el primer pilot asiàtic en guanyar un ral·li del mundial, i el seu copilot ivorià Christian Boy, es veien obligats a abandonar la present edició a causa d’una averia del seu embragatge quan encara no havien arribat al reagrupament de Yamoussoukro.

Aquest incident va deixar a Grégoire de Mevius i Willy Lux al capdavant de la provisional tot i pilotar un cotxe amb especificacions de Grup N, amb un marge de gairebé mitja hora vers els seus compatriotes Bruno Thiry i Stéphane Prévot. Poc després de sortir del reagrupament de Yamoussoukro però, els líders perdien totes les marxes del seu Nissan Pulsar GTi-R tret de la segona i la tercera velocitat, el que obligava al motor del seu cotxe a treballar a uns règims molt alts.

Grègoire de Mevius i Willy Lux aconseguien arribar a Abidjan, on a les assistències reemplaçaven la caixa de canvis averiada, si bé el motor del seu cotxe ja havia quedat tocat pel gran esforç realitzat. Per darrera de les dues parelles belgues, Kenjiro Shinozuka i John Meadows aconseguien escalar fins a la tercera posició provisional gràcies al seu pilotatge ràpid i no patir cap tipus de contra-temps, entrant a la nuetralització de l’etapa amb 37 minuts de retard vers els líders.

Dilluns 2 de novembre es celebrava la tercera i última etapa del ral·li, que com les dues anteriors, es disputava per la regió central del país, abandonant així les tradicionals i duríssimes pistes del bosc de Tai o les aturades a la ciutat costanera de San Pedro. En aquesta ocasió el reagrupament es realitzava a Agboville, i com si d’una maledicció es tractés, els líders a la sortida de l’etapa no hi arribaven per segona jornada consecutiva. En aquesta ocasió els afectats van ser Grégoire de Mevius i Willy Lux, quan aquests intentaven mantenir a ratlla Kenjiro Shinozuka i John Meadows que ja havien superat a Bruno Thiry i Stéphane Prévot en la segona posició, veien com el radiador del seu Nissan Pulsar GTi-R es colmatava de fang ocasionant un sobreescalfament que acabava amb la vida del seu motor tocat.

D’aquesta manera la parella oficial de Mitsubishi, Kenjiro Shinozuka i John Meadows, es trobava liderant la cita ivoriana, quelcom impensable després dels problemes que havien patit en el transcurs de la primera jornada. Gràcies a conservar la posició fins al terme del recorregut, la parella nipona-britànica aconseguia guanyar el ral·li per segon any consecutiu amb una penalització total de 4 hores 9 minuts i 41 segons, 1 hora 23 minuts i 18 segons menys que Bruno Thiry i Stéphane Prévot, els quals pujaven a un podi del mundial per primera vegada a la seva carrera alhora que donaven a Opel el seu vint-i-cinquè i últim podi al campionat. Situació paral·lela van viure Patrice Servant i Thierry Brion, els francesos pujaven per primera vegada en un podi del mundial gràcies a completar el recorregut a 1 hora 28 minuts i 21 segons dels guanyadors alhora que donaven a Audi el seu últim podi mundial.

En la categoria de Grup N, els belgues Grégoire de Mevius i Willy Lux van exercir el seu rol de favorits en bona part de la prova, figurant fins i tot en bona part d’ella com els líders absoluts de la mateixa, fins que el motor del seu Nissan Pulsar GTi-R va dir prou en el transcurs de la tercera i última etapa, moment en que el cotxe homòleg dels japonesos Hiroshi Nishiyama i Hirashi Yamaguchi passaven a liderar la classe alhora que ocupaven la quarta posició absoluta. Els nipons conservaven la posició fins al terme del ral·li, pel que gràcies a la victòria i l’abandonament de Grégoire de Mevius, Nishiyama passava a liderar la provisional del campionat amb tres punts de marge vers els belgues.

La manca de pilots rellevants en el certamen pel qual la prova africana només hi donava punts, el de pilots, va ocasionar que la taula provisional del campionat, i força apretada en la seva part alta, no patís cap canvi rellevant i que per tant Didier Auriol es mantinugés com a líder de la mateixa amb 13 punts de marge vers el seu company d’equip Juha Kankkunen i amb 16 en relació al madrileny de Toyota Carlos Sainz.

La prova ivoriana no otorgava punts en el campionat de constructors, pel que aquest es mantenia congelat en relació al terme a l’anterior Sanremo, on Lancia acumulava la màxima puntuació possible i Toyota la seguia a 32 punts d’aquesta.