Ral·li Sanremo 1992

Onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el dijous 15 d’octubre de 1992 finalitzava el 34è Ral·li de Sanremo a la ciutat italiana que li donava nom. La cita italiana comptava amb 25 proves especials cronometrades de 527,48 km de distància, a les que els 101 equips inscrits començarien a fer front a partir del dilluns 12 d’octubre. Dos jornades després, 41 dels equips participants aconseguien completar el recorregut i ser presents a la cerimònia de clausura del ral·li que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció.

El ral·li arrancava amb l’absència de l’equip Toyota, que decidien concentrar-se en l’evolució del Toyota Celica Turbo 4WD el qual de cara al futur Ral·li Catalunya-Costa Brava introduiria diverses novetats, pel que una hipotètica lluita per la victòria s’hauria de produir entre els Lancia Delta HF Integrale de Martini-Racing i els Ford Sierra RS Cosworth 4×4 oficials, sent els de l’òval clarament inferiors als cotxes italians.

La primera etapa es celebrava en dilluns i aquesta estava formada per 8 especials cronometrades d’asfalt amb una corda total de 147,72 km. Ja en la primera especial cronometrada del programa el ral·li perdia un dels equips favorits a la lluita per la victòria, quan una llanda defectuosa instalada en el Lancia Delta HF Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli es trencava i deixava el cotxe dels francesos sobre tres rodes, que en intentar controlar la situació frenant el seu cotxe, lliscaven sobre el disc de fre i acabaven fora de la carretera en un lloc en el que era impossible retornar el cotxe a la traçada i per tant fora de la competició.

La cara amable de l’equip Martini Racing era pels italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, els quals marcaven els dos primers escratxs del ral·li amb el seu Lancia Delta HF Integrale llaurant-se la condició de líder. En la tercera especial cronometrada el Ford Sierra RS Cosworth 4×4 oficial dels francesos François Delecour i Daniel Grataloup, i el dels italians Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti de l’importador transalpí de la marca de l’òval, donaven una nota diferent a la prova, doncs acte seguit Andrea Aghini i Sauro Farnocchia tornaven a marcar el ritme adjudicant-se 4 escratxs més de forma consecutiva que els refermaven en la seva condició de líder.

Precisament en l’últim d’aquests escratxs, el de la setena especial cronometrada, el ral·li va quedar pràcticament trencat en dos, doncs una tempesta molt intensa va atrapar per sorpresa als participants que afrontaven l’especial amb rodes llises a partir de la sisena posició, provocant que aquests cedissin de cop 2 minuts vers els cinc primers classificats. Juha Kankkunen i Juha Piironen, aconseguien un anecdòtic escratx en la vuitena i última especial cronometrada del dia, Il Ciocco, de només 3,12 km de longitud tancant així una pletòrica alhora que previsible jornada pels Lancia preparats pel Jolly Club de Martini Racing.

Tot i els sis temps escratx aconseguits de vuit possibles, Andrea Aghini i Sauro Farnocchia feien entrada al parc tancat amb només 34 segons d’avantatge vers el Ford Sierra RS Cosworth 4×4 de François Delecour i Daniel Grataloup, si bé el cotxe de l’òval es preveia que patís més en la següent jornada sobre terra. Juha Kankkunen i Juha Piironen, pilots que no es prodigaven per un excel·lent pilotatge sobre asfalt, tancaven el podi provisional a 1 minut i 21 segons dels seus companys d’equip i líders provisional i afrontaven la segona etapa amb 32 segons d’avantatge vers els italians de Ford Miki Biasion i Tiziano Siviero que en la última prova especial del dia, Il Ciocco, tenien un rendiment desastrós perdent 22 segons en els 3,12 km de distància de l’especial.

Amb la segona jornada del ral·li arribaven les especials de terra, en les que com pressumptament passaria, Juha Kankkunen i Juha Piironen exercien el seu domini. La jornada comptava amb 8 proves especials cronometrades de 208,36 km de distància, en les que la parella finlandesa va ser capaç d’imposar-se en set d’elles, només no aconseguien imposar el seu ritme en la primera passada pel tram de Nerbisci, tercera prova del dia, on el millor registre era per a François Delecour i Daniel Grataloup.

Tot i aquest domini de Juha Kankkunen i Juha Piironen sobre la grava, no va ser fins la última especial cronometrada de la jornada en la que la parella finlandesa aconseguiria la primera posició provisional de la prova, aprofitant l’avinentesa que Andrea Aghini i Sauro Farnoccia, s’envirollaven en aquesta última cronometrada i perdien de cop 33 segons vers els seus companys d’equip.

Tractant-se de la última cronometrada doncs, Juha Kankkunen i Juha Piironen arribaven a la neutralització de la segona etapa com a líders del ral·li amb només 2 segons de marge vers Andrea Aghini i Sauro Farnocchia. François Delecour i Daniel Grataloup, tot i haver aconseguit guanyar una especial cronometrada, en el comput general de l’etapa perdien 2 minuts i 14 segons vers la parella finlandesa, en gran part per culpa d’un esmortidor trencat en la primera cronometrada, el que els portava a baixar una posició fins la tercera provisional a 1 minut i 27 segons dels líders, mentre que els seus companys d’equip, Miki Biasion i Tiziano Siviero, que sortien a l’atac, esdevenien el segon millor equip de la jornada, i si bé no guanyaven plaça, el podi ara el tenien a 22 segons.

La tercera etapa tenia caràcter mixte com el ral·li en general, amb tres especials cronometrades de 40,72 km de longitud que es celebraven a primera hora del matí sobre terra a la Toscana, i sis proves cronometrades més sobre asfalt programades a partir del capvespre del mateix dimecres en les muntanyes del voltant de Sanremo i que es completarien passada la mitjanit.

Les dues parelles de Ford començaven l’etapa amb força i així François Delecour i Daniel Grataloup i Miki Biasion i Tiziano Siviero s’imposaven en la primera i segona especial cronometrada respectivament. Juha Kankkunen i Juha Piironen s’acomiadaven de la grava toscana guanyant la última cronometrada, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup aconseguien marcar el segon millor temps en les dues especials que no guanyaven.

Neutralitzats, els participants es reagrupaven a Sanremo on a les muntanyes dels voltants els hi esperaven les sis últimes proves cronometrades d’asfalt. Els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero guanyaven en la primera d’elles mentre que els seus compatriotes Andrea Aghini i Sauro Farnocchia escurçaven les distàncies vers els líders Juha Kankkunen i Juha Piironen per deixar-les en tan sols 3 segons. Els italians de Martini Racing marcaven l’escratx en la segona prova cronometrada d’asfalt, cinquena de l’etapa, i la més llarga de la jornada, recuperant així la condició de líders.

François Delecour i Daniel Grataloup intentaven treure profit del menor rendiment de Juha Kankkunen i Juha Piironen sobre l’asfalt per assaltar la segona plaça, i ho feien guanyant la sisena especial cronometrada, en la setena Andrea Aghini i Sauro Farnocchia s’imposaven de nou, mentre que en la vuitena prova el ritme endimoniat que duia la parella francesa de Ford, els portava a patir una lleugera sortida de pista i atropellar un espectador, el qual havia de ser evacuat pels serveis mèdics obligant a la organització a cancelar l’especial. En la última prova cronometrada del ral·li, programada poc després de passar la mitjanit del dijous 15 d’octubre, els francesos de l’equip Astra Racing Pierre-Cesar Baroni i Philippe David aconseguien un anecdòtic escratx que no aportava canvis en la taula de temps.

Completats doncs els 497,03 km cronometrats que s’acabarien celebrant després de la cancelació de la penúltima prova especial, Andrea Aghini i Sauro Farnocchia aconseguien la seva primera i única victòria al mundial aturant el cronòmetre en un temps final de 5 hores 52 minuts i 11 segons, 40 segons menys que Juha Kankkunen i Juha Piironen. François Delecour i Daniel Grataloup tancaven el podi italià a 1 minut i 42 segons dels guanyadors.

Entre els cotxes de producció, és a dir amb homolgació de Grup N, els pilots locals destacaven especialment tan en número com en resultats, com demostra el fet que els pilots Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta lideraven la general al terme de la segona etapa amb més de 6 minuts de marge vers els també italians Romeo Deila i Claudio Giachino. Finalment els primers aconseguirien la victòria, primera de la temporada després de l’abandonament al Monte-Carlo i el segon lloc a Còrsega el que situava al transalpí en quarta posició provisional del campionat.

En el campionat de pilots, el fet que Didier Auriol no aconseguís la seva pressumpta setena victòria de la temporada, sino el seu segon abandonament, impedia al pilot francès proclamar-se campió mundial. Tanmateix el fet que Juha Kankkunen no aconseguís vèncer a la cita italiana suposava en certa manera un contra-temps pel pilot finlandès en la cursa per la corona, si bé aquesta encara estava oberta a diverses opcions entre les que encara no es podia descartar a l’absent Carlos Sainz que es veia superat per aquest últim.

En el certamen de constructors, Lancia de la mà de Martini Racing havia aconseguit ja les set victòries que com a molt podia retenir en el campionat, pel que aquesta vuitena victòria no s’afegia en el seu comptador com tampoc ho feien els 17 punts aconseguits a Kenya. Ford per la seva banda guanyava 14 punts, el que permetia als de l’oval situar-se 12 punts per darrera de Toyota a falta de dues proves per acabar el campionat de constructors, el Costa d’Ivori no n’era puntuable, pel que el subcampionat encara estava obert.