Ral·li Catalunya 1992

Penúltima cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 28è Ral·li Catalunya-Costa Brava finalitzava el dimecres 11 de novembre de 1992 a la població gironina de Lloret de Mar. La prova que gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots i producció, estava composada per un recorregut mixt asfalt-terra de 29 especials cronometrades de 519,65 km de distància a la que els 74 equips participants dels 79 inscrits havien de fer front i que només 31 d’ells aconseguirien completar.

La primera etapa arrancava el dilluns a les 8 del matí per acabar a primera hora del vespre del mateix dia, sent aquesta la única que es disputava sobre asfalt de les tres que composaven la cita catalana. En aquesta etapa Carlos Sainz i Luis Moya van sorprendre a bona part dels participants marcant fins a 9 escratxs en els 11 trams que es celebraven, gràcies en bona part al nou diferencial central tipus Ferguson que estrenaven, similar a l’emprat pels Lancia-Martini. Per darrera d’ells un grup molt compacte seguia als espanyols, amb Andrea Aghini i Sauro Farnocchia al davant a 1 minut i 41 segons dels pilots de Toyota, a continuació s’hi trobaven els companys d’equip dels espanyols i guanyadors de l’anterior edició, l’alemany Armin Schwarz i el suec Arne Hertz, els quals tot i no disposar del nou diferencial central, van saber estar en la lluita gràcies a un mal reglatge de les suspensions per part dels Lancia en els primers compassos de la prova. Els francesos de Lancia Didier Auriol i Bernard Occelli tancaven el grup a 1 minut i 49 segons dels líders provisionals.

François Delecour i Daniel Grataloup, que estrenaven un nou Ford Sierra RS Cosworth 4×4 a la prova, eren un dels pocs capaços de trencar el monopoli de Carlos Sainz i Luis Moya marcant el millor registre en la primera passada pel Coll de Bracons, però just abans de fer-ne la segona passada, en el Coll de Santigosa, els de l’oval patien un espectacular accident deixant el seu cotxe sobre tres rodes. Si bé podien completar el tram perdent 16 minuts, la reparació d’emergència feta sobre el seu Sierra no el va permetre sortir a Coll de Bracons 2, ja que els francesos arribaven fora del màxim permès de demora.

La segona etapa era ja íntegrament de terra, en la que 12 especials de 218,34 km de distància servirien per veure si les bondats del Toyota Celica Turbo 4WD manifestades al llarg de la primera etapa sobre l’asfalt català, ho feien també sobre la grava. En la primera especial cronometrada del dia, Didier Auriol i Bernard Occelli aplanaven el camí de Carlos Sainz i Luis Moya, no només en el ral·li sinó també en la lluita per la corona mundial, quan patien una sortida de pista que els costava 35 minuts més 15 minuts en el següent control horari. Tot i les escasses opcions de puntuar, els francesos van decidir continuar en competició per tal de provar noves solucions de cara al RAC britànic.

Tanmateix en aquesta primera cronometrada els pilots finlandesos de Lancia Juha Kankkunen i Juha Piironen, que havien arribat a la neutralització de la primera etapa en cinquena posició a 2 minuts i 24 segons dels líders provisionals, s’envirollaven i patien una punxada, tot i això els finlandesos marcaven el mateix crono que Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que el millor temps en el tram era pel pilot de Vic Mia Bardolet i el seu copilot Josep Autet amb un dels Ford Sierra RS Cosworth 4×4 oficials.

A partir de llavors els pilots de Lancia es van llençar a l’atac, repartint-se tots els escratxs que restaven d’etapa tret del tram de Santa Maria de Merlès, el més ràpid de tots els que es disputaven en la jornada amb mitjanes properes als 120 km/h, en que el millor temps va ser per als homes de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya. Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien marcar 6 escratxs al llarg de la segona etapa, i quedar per davant dels espanyols en tots els trams del dia tret del de Sta Maria de Merlès, el que permetia als finlandesos reduir les distàncies dels 2 minuts i 24 segons fins al minut i 1 segon.

Carlos Sainz i Luis Moya no les tenien totes per mantenir la primera posició fins a la finalització de la prova, tot i que un ajust realitzat en les suspensions del seu Celica Turbo 4WD havia servit per contenir la galopada dels finlandesos de Lancia, al llarg de l’etapa havien hagut de prendre molts riscs, ocasionant que en les dues darreres especials cronometrades patissin dos ensurts, pel que un accident dels espanyols podia produir-se en qualsevol moment.

Mia Bardolet i Josep Autet per la seva banda estaven fent un bon ral·li fins que les averies mecàniques van començar a mermar el seu rendiment, primer va ser el seu diferencial, després el turbo i finalment l’arbre de transmissió el que va suposar que els catalans perdessin 35 minuts, tot i seguir en competició, van penalitzar 20 minuts, més del permés pel reglament particular pel que els homes de Ford estaven exclosos.

En la tercera i última etapa, 5 eren els trams cronometrats que la composaven, amb una distància cronometrada de 101,09 km. De fet aquests eren els dos primers trams del segon dia i els tres últims, sent el primer d’ells, El Subirà, el més llarg de tots i probablement el més decissiu de tots. En ell Carlos Sainz i Luis Moya es deixaven només 8 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que el millor temps era per Didier Auriol i Bernard Occelli.

Probablement aquest resultat d’El Subirà va fer replantejar la situació als pilots finlandesos de Lancia, els quals a partir de llavors es van prendre el que restava de ral·li amb més calma, sabedors de la dificultat que suposava donar caça als de Toyota i quan podien perdre en cas d’abandonament. Això va permetre que Didier Auriol i Bernard Occelli acabessin adjudicant-se tots els trams del dia per acabar el ral·li en desena posició i guanyar un punt en el campionat de pilots.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda tot i no guanyar cap tram, aconseguien mantenir la primera posició, completant el ral·li amb 36 segons menys que els segons classificats, els campions del món en vigència Juha Kankkunen i Juha Piironen, aturant el crono en 6 hores 21 minuts i 13 segons. Els italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, tot i patir problemes de canvi al llarg de la tercera jornada, completaven el podi a 1 minut i 32 segons dels guanyadors.

En la categoria de producció els canaris Fernando Capdevila i Alfredo Rodriguez van dominar bona part de la prova fins que en la segona passada per El Subirà, una averia elèctrica els feia perdre de l’ordre de 35 minuts, precissant fins i tot d’una bateria que un aficionat els hi va deixar. Així tota opció a victòria s’esbaïa, no només al ral·li, sino al campionat mundial de Grup N en el que el japonés Hiroshi Nishima seguia encapaçalant la general per davant del belga Gregoire de Mévius. La victòria en la cita catalana era per a l’àrab Mohammed Bin Sulayem i lirlandès Ronan Morgan.

Gràcies a la victòria inesperada que aconseguia Carlos Sainz en terres catalanes, el pilot madrileny passava a encapçalar la general provisional del campionat per tan sols dos punts d’avantatge vers Juha Kankkunen i tres en relació a Didier Auriol quan només quedava per disputar-se el RAC britànic on tot es decidiria.

El ral·li català no otorgava punts en el campionat per a constructors, pel que Lancia seguia conservant el seu any perfecte amb 7 victòries, descartant fins i tot una victòria obtinguda i el segon lloc del Safari. Toyota per la seva banda restava expectant al RAC britànic per comfirmar la seva segona posició per davant de Ford.