Ral·li Austràlia 2005

Setzena i última prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 18è Ral·li d’Austràlia finalitzava a Perth el diumenge 13 de novembre de 2005 amb 43 equips presents a la cerimònia de clausura dels 60 que el dijous havien pres la sortida des de la pertinent rampa. El ral·li, que comptava amb un recorregut format per 26 proves especials cronometrades de 355,01 km de distància, gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, constructors i producció, el que aplegava fins a 61 equips en la seva llista d’inscrits.

La cita oceànica arrancava el dijous al vespre amb la tradicional especial espectacle de Perth, que en aquesta edició es celebrava en dues ocasions consecutives. En la primera passada pels seus 2,35 km cronometrats, els guanyadors del tram de proves, el norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills, marcaven el millor registre, esdevenint lógicament els primers líders de la prova; mentre que en la segona passada el millor temps l’aconseguien els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, si bé qui se n’anava a dormir líder era la parella de Subaru per tan sols 2 dècimes de segon per sobre dels del lleó.

Divendres 7 proves cronometrades més i dues noves passades per l’especial espectacle de Perth completaven la primera etapa del ral·li, llur distància contra el temps s’elevava fins als 129,54 km. Els locals i també pilots de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall s’adjudicaven els dos primers escratxs de la jornada, el que permetia als australians superar a Petter Solberg i Phil Mills un cop completada la segona d’elles. Aquests reaccionaven en la tercera especial del divendres marcant el millor temps, però la distància tan curta de l’especial a penes suposava un canvi en la general.

A continuació es tornaven a repetir les dues primeres cronometrades celebrades pel matí, però en aquesta ocasió el millor temps era en primera instància pel Subaru Impreza S11 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, que confirmaven així la seva condició de líders, mentre que els seus companys d’equip australians Chris Atkinson i Glenn MacNeall, obrien la direcció del seu cotxe en impactar contra una pedra i perdien uns quants segons i posicions en la general. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen també patien danys en el seu Peugeot 307 WRC arrel d’una sortida de pista, els quals acabarien suposant el seu abandonament en la següent prova especial cronometrada.

En aquest moment, en l’equador de la primera jornada, entrava en escena Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals gràcies al seu primer escratx a la cita oceànica es situaven ben aprop dels líders Petter Solberg i Phil Mills, mentre que els seus companys d’equip seguien cedint segons en no poder reparar l’averia de la direcció.

Ja per la tarda, en la represa després de passar per les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien sumar el seu segon escratx consecutiu, el que permetia als campions del món passar a liderar la provisional del ral·li per tan sols 7 dècimes de segon vers els anteriors líders, mentre que els seus companys donaven senyals d’estar a punt en signar el segon millor temps de l’especial. Però el seu liderat seria efímer, doncs en la següent cronometrada patien una sortida de pista colisionant frontalment contra un arbre, veient-se obligats a abandonar la prova. El liderat tornava a caure així en mans de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que els honors de ser els pilots més ràpids en l’especial tornaven a ser per a Chris Atkinson i Glenn MacNeall.

Les dues passades per l’especial espectacle de Perth gairebé no van aportar canvis importants en la taula de temps més enllà de l’intercanvi de posicions al podi entre els britànics d’Škoda, fitxats per la ocasió, Colin McRae i Nicky Grist, i els belgues de Citroën François Duval i Sven Smeets, que arribaven a la neutralització de la primera etapa amb 1,4 segons d’avantatge vers els pilots de la marca txeca i a 46,6 segons dels líders. Per darrera d’ells, els Mitsubishi dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i dels italians Gigi Galli i Guido d’Amore, lliuraven una interessant batalla amb el Xsara WRC privat de l’equip Kronos pilotat pels austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor per la quarta posició, saldat en aquell moment a favor dels finlandesos dels tres diamants vermells.

La segona jornada del ral·li tenia en el seu programa set especials cronometrades més, 5 d’elles corresponents als trams del bucle de Bannister, i dues noves passades per l’especial de Perth, amb el que es totalitzaven 9 proves de lluita contra el cronòmetre amb 122,15 km de corda. Petter Solberg i Phil Mills semblaven estar llençats cap a la victòria quan els líders sumaven un altre escratx en la primera especial del dissabte, peró en la segona els de la Constelació de les Plèiades topaven contra un cangur deixant el seu radiador en molt mal estat. Tot i que completaven el tram i conservaven la seva posició d’honor, en la tercera especial l’inicident amb la fauna local s’acabria cobrant la defunció del seu motor bòxer i per tant el seu obligat abandonament.

François Duval i Sven Smeets, que havien sapigut mantenir les distàncies amb l’Škoda Fabia WRC de Colin McRae i Nicky Grist passaven llavors a liderar la general provisional del ral·li, mentre que els finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, autors del millor temps en la segona i tercera prova cronometrada del dissabte, prenien la posició als britànics i passaven de cop des de la quarta fins a la segona posició.

Els dos escratxs consecutius de la parella de Mitsubishi esperonava a la de Citroën, que sumava llavors també dos escratxs de manera consecutiva, permetent als belgues obrir un petit forat de gairebé mig minut sobre els seus perseguidors, que després de la primera especial de la tarda tornaven a estar capitanejats per l’Škoda Fabia WRC de Colin McRae i Nicky Grist.

Sense incidents rellevants s’acabava la segona etapa del ral·li amb François Duval i Sven Smeets al capdavant de la provisional i amb 27,1 segons vers Colin McRae i Nicky Grist. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen fitxaven la seva entrada al parc tancat de Perth acumulant un retard de 32,2 segons vers els líders. Per darrera de la parella de Mitsubishi les posicions es varen anar aclarint i així Manfred Stohl i Ilka Minor eren quarts a 39,1 segons de la última posició de podi i els italians Gigi Galli i Guido d’Amore ocupaven la cinquena plaça a 35,8 segons dels de Kronos.

Diumenge els 103,32 km corresponents a les 6 últimes proves cronometrades haurien de determinar el guanyador de la prova. Els locals de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall proseguien la seva escalada de posicions amb l’escratx a la primera especial, mentre que François Duval i Sven Smeets, amb el segon millor temps en aquesta primera cronometrada, seguia ampliant distàncies vers els seus més immediats perseguidors; distàncies que s’obririen més quan els líders marcaven a continuació l’escratx mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen desplaçaven a Colin McRae i Nicky Grist fins al tercer graó del podi.

El bucle matinal acabava sense majors incidències, però en la represa una averia en l’embragatge del Fabia WRC de Colin McRae i Nicky Grist acabava amb els somnis de la marca txeca de sumar el seu segon podi en la història del mundial. La retirada de la parella britànica facilitava que els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor passessin a ocupar la última plaça de podi amb 22,6 segons de marge sobre Chris Atkinson i Glenn MacNeall, que en la seva remuntada havien aconseguit superar a Gigi Galli i Guido d’Amore en les especials del matí. Amb dues cronometrades per endavant la parella de Subaru ho va intentar, però es van quedar a 6 segons del seu objectiu i per tant sense la corresponent dutxa de xampany.

Completades doncs les 26 proves especials del recorregut, François Duval i Sven Smeets aconseguien la seva primera victòria en el mundial del ral·lis en aturar el cronòmetre en 3 hores 19 minuts i 55 segons, 52,9 segons menys que els finlandesos de Mitsubishi, marca que s’acomiadava així del mundial, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Manfred Stohl i Ilka Minor per la seva banda donaven el segon podi de la temporada a Kronos en finalitzar el ral·li en tercera posició a 1 minut i 33 segons dels guanyadors.

Entre els cotxes inscrits en el campionat de producció, després de les especials espectacle de Perth, o en tan bon punt els cotxes van començar a correr pels boscos australians, els britànics Mark Higgins i Daniel Barritt prenien les regnes de la categoria amb 4 escratxs al llarg de la jornada i mantenint un frec a frec amb el japonés Toshi Arai i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe. La lluita entre ambdós equips Subaru es va mantenir fins a l’equador de la segona jornada, quan una punxada arruinava el concurs de la parella britànica, deixant a Toshi Arai i Tony Sircombe al capdavant de la general.

Amb un coixí de minut i mig al capdavant de la general, la parella líder es va dedicar a controlar el ral·li, atacant en les especials més llargues per tal de seguir incrementant distàncies el que portaria finalment a Toshi Arai i Tony Sircombe a guanyar el ral·li i també el campionat mundial de producció davant el baix rendiment del qatarí Nasser Al-Attiyah a la cita oceànica.

En el campionat de pilots, cap dels 5 primers classificats aconseguia sumar ni un sol punt al ral·li australià, pel que la classificació es mantenia tal i com havia quedat després del Ral·li Catalunya-Costa Daurada i per tant la igualada entre Marcus Grönholm i Petter Solberg pel sub-campionat es mantenia, així com la tercera posició de Toni Gardemeister que a Austràlia feia debutar el nou Ford Focus RS WRC 06.

En el campionat de constructors Mitsubishi era la marca que més punts aconseguia sumar del seu concurs al ral·li austral gràcies a ser la única marca en tenir dos cotxes a la línia d’arribada, però aquesta fita no es va traduir en cap canvi en la taula, doncs els dels tres diamants vermells es trobaven força separats de tots. Citroën tancava la temporada del seu comiat amb la seva onzena victòria mentre que els seus socis al grup PSA, Peugeot, deia adeu al mundial amb un 0. Ford per la seva banda conservava la seva tercera posició en el campionat per només 7 punts de marge vers Subaru.