Ral·li Catalunya 2005

El diumenge 30 d’octubre de 2005, la població tarragonina de Salou era per primera vegada en la seva història escenari de la conclusió d’un ral·li del primer nivell mundial amb motiu del 41è Ral·li Catalunya-Costa Daurada. La prova, que era la quinzena ronda en el mundial i per tant la penúltima en el calendari, estava composada per un total de 15 proves especials cronometrades amb una corda de 358,74 km que 40 equips dels 58 que estaven presents a la rampa de sortida el dijous 27 d’octubre, aconseguien finalitzar. Amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial júnior, la llista d’inscrits s’elevava fins als 66 equips.

La cita catalana abandonava la seva anterior seu, Lloret de Mar, en trobar-se davant la negativa de la FIA de seguir-se celebrant els llargs enllaços des de la Costa Brava fins a les comarques interiors de Tarragona. Les trabes de molts ajuntaments de l’interior de Barcelona i Girona per a seguir facilitant el pas de la caravana del mundial va empènyer al RACC a desplaçar l’epicentre del ral·li a la Costa Daurada.

El divendres 28 d’octubre es celebrava la primera etapa del ral·li, la qual es trobava formada per sis proves especials cronometrades de 155,82 km de distància. Per més inri, la nit prèvia a l’arrancada del ral·li les pluges van afectar les comarques per on passava el recorregut, el que va deixar les carreteres força més delicades del que eren per si. Tot i aixó els pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el millor temps en les dues primeres especials cronometrades, el que permetia als campions mundials començar-se a destacar al capdavant de la general amb els seus companys d’equip François Duval i Sven Smeets seguint-los de ben a prop, tot i que la parella franco-monegasca tenien un ensurt quan en la segona especial trepitjaven la gespa mullada en una secció que s’afrontava amb sisena a fons sense majors conseqüències com ho demostra l’escratx.

Aquestes dues primeres especials cronometrades deixaven pas a unes assistències, on els catalans Dani Solà i Xavier Amigó optaven per muntar pneumàtics durs al seu Ford Focus RS WRC’04, els quals els hi permetrien marcar el millor temps en la primera especial de la represa, Vilaplana, esdevenint així en el tercer pilot català capaç de marcar un escratx en el mundial, establint-se una curiosa premisa i es que els catalans marcaven un escratx cada 14 anys després que ho aconseguis Antonio Zanini l’any 1977 i el seu veí de Vic Mia Bardolet l’any 1991. Tanmateix en aquesta tercera especial cronometrada, Petter Solberg i Phil Mills arrancaven una roda del seu Subaru Impreza S11 WRC i es veien obligats a optar al superally de cara a prendre la sortida en la següent jornada.

En la següent especial cronometrada, l’elecció de pneumàtics durs que havien fet els pilots catalans es va revelar com desastrosa i els privats de Ford perdien prop de 45 segons vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, altre cop els pilots més ràpids en l’especial, i dues posicions en la general baixant fins al 9è lloc provisional. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven el segon millor temps en aquesta quarta cronometrada, el que permetia als finlandesos de Peugeot superar als belgues François Duval i Sven Smeets en la segona posició provisional del ral·li.

Les dues últimes cronometrades de la jornada suposaven la repetició de les dues primeres especials del matí, tan en l’espai com en el temps, doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a marcar l’escratx en totes dues. D’altra banda els seus companys d’equip belgues aconseguien superar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la primera d’elles, cinquena en el comput global de la jornada i del ral·li, conservant després la posició fins a la neutralització de l’etapa on hi arribaven a 53,3 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena i amb 18,4 segons de marge vers la parella finlandesa de Peugeot.

La jornada del dissabte s’iniciava amb la cancelació de la primera especial cronometrada, el Lloar-La Figuera, la qual incloia el pas pel mític creuament de carreteres d’el Molar on l’aglomeració de públic portava als organitzadors a prendre tan dràstica decisió. En la següent cronometrada els pilots de Mitsubishi Gigi Galli i Guido d’Amore aconseguien el millor registre, peró de ben poc els hi servia la gesta als transalpins, doncs a poc de creuar la línia d’arribada patien un accident amb el seu Lancer WRC 05 que els obligava a abandonar el ral·li.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en les tres proves especials següents, amb els seus companys d’equip François Duval i Sven Smeets sempre enganxats darrera seu, pel que el doblet dels dos galons semblava cada cop més evident. En la última prova cronometrada del dissabte la sort canviaria pels pilots de Citroën quan l’escratx era pels finlandesos privats Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb el pilot de Manlleu Xevi Pons i el seu copilot càntabre Carlos del Barrio a la seva estela amb el Xsara WRC de l’equip Kronos. Malgrat l’escratx, un retard de 2 minuts en el darrer control horari, portava a la parella finlandesa privada de Ford a perdre la quarta posició provisional en favor de Xevi Pons i Carlos del Barrio per 7,7 segons.

Al terme de l’etapa del dissabte doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena es mantenien en una inqüestionable primera posició, mentre que François Duval i Sven Smeets ara si exercien la funció d’escuders a la perfecció, entrant al parc tancat a 57,8 segons dels seus companys d’equip i amb 1 minut i 14 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals completaven l’etapa amb seriosos problemes de motor. Xevi Pons i Carlos del Barrio eren quarts a 2 minuts i 53,6 segons de la primera posició.

A part de l’abandonament de Gigi Galli i Guido d’Amore, aquesta segona jornada recollia també l’abandonament de Dani Solà i Xavi Amigó, quan la parella catalana patien una sortida de pista en la tercera especial cronometrada de la jornada i queien en una feixa des de la qual tornar a pista era impossible sense l’ajuda d’una grua tot i que el seu Focus RS WRC’04 estava pràcticament sencer.

La tercera i última etapa només comptava amb tres especials cronometrades de 68,08 km de distància, peró l’abandonament de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pels problemes de motor permetia que la lluita calenta entre Xevi Pons i Carlos del Barrio amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, esdevingués en una lluita per una plaça en el podi de Salou, que de retruc seria el primer en el mundial per a qualsevol dels dos.

Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven la primera cronometrada dominical mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien escurçar en uns tímids 0,9 segons la distància que els separava de l’últim graó del podi. En la següent cronometrada era el torn pel reenganxat Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el segon temps escratx retallant tres dècimes més a la parella de Kronos.

Així doncs s’arribava a la última cronometrada amb 6,5 segons de marge a favor de la parella catalano-càntabre, peró el de Manlleu calava el motor del seu Xsara WRC a l’arrancada del tram, perdent 8 segons i virtualment la tercera posició per poc més d’1 segon. Xevi Pons i Carlos del Barrio forçaven el ritme i en els primers parcials del darrer tram recuperant la posició, peró en l’equador de l’especial la degradació dels seus Michelin els obligà a alçar el peu de l’accelerador facilitant que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen guanyessin l’especial i la darrera plaça al podi per només 1,2 segons de marge.

Aliens a la lluita que estaven protagonitzant els dos joves pilots per la tercera plaça del podi, els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena s’alçaven com a guanyadors del ral·li en completar el recorregut amb un temps total de 3 hores 31 minuts i 7 segons, o el que és el mateix, amb 1 minut i 21,9 segons de marge vers els seus companys d’equip François Duval i Sven Smeets. La parella finlandesa formada per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pujaven a un podi del mundial per primera vegada en la seva carrera esportiva a 2 minuts i 46,7 segons dels guanyadors.

En categoria júnior la prova arrancava amb un cert enrenou quan al tram de proves Dani Sordo i Marc Martí trencaven el motor, i els mecànics de Citroën en canviar-li, sobre la parella cantabro-catalana planava la possibilitat de l’exclusió. En el terreny esportiu la parella espanyola s’imposava en quatre de les sis cronometrades de la primera jornada, mentre que un dels aspirants a la corona, els britànics Kris Meeke i Glenn Patterson patien una sortida de pista en la tercera cronometrada i es veien obligats a abandonar la prova.

Al final de la jornada, Dani Sordo, Marc Martí i els seus técnics van ser cridats pels comissaris, els quals després d’evaluar els fets van decidir aplicar-lis una sanció d’1 minut d’acord amb l’article 152, pel que el liderat passava llavors a estar en mans d’un altre pretendent al títol, els britànics de Suzuki Guy Wilks i Phil Pugh, que en quan el ral·li arrancava en dissabte, patien una sortida de pista i abandonaven el ral·li. El sanmarinés Mirco Baldacci i el seu copilot italià Giovanni Bernacchini recollien llavors el testimoni del liderat, si bé Dani Sordo i Marc Martí venien apretant fort pel darrere seu guanyant tots els trams del dia, el que permetia a la parella cantabro-catalana fer-se amb el liderat un altre cop en l’última especial del dia.

Diumenge els líders van afluixar una mica el ritme, el que va permetre als reenganxats Kris Meeke i Glenn Patterson sumar dos temps escratx per un de Dani Sordo i Marc Martí, que finalment acabarien sumant la victòria a la cita catalana, quarta de la temporada, i la que li donava el títol de campió del món júnior.

En el campionat reservat a pilots, el ja proclamat campió del món Sébastien Loeb, sumava la seva desena victòria de la temporada, el que permetia al pilot alsacià seguir obrint forat al capdavant de la general. D’altra banda Petter Solberg i Marcus Grönholm no podien desfer la igualada que tenien en el campionat en veure’s tots dos abocats a l’abandonament, mentre que Toni Gardemeister conservava la seva plaça tot i sumar un 0 a la cita catalana

En l’apartat de constructors, el doblet que sumava Citroën, peró sobretot el fet que Peugeot no tingués els seus dos cotxes sobre la pista el diumenge al matí, donava automàticament el títol de campió a la marca dels dos galons, que tot i aixó mantenia la seva postura d’abandonar el campionat al final de temporada. Ford per la seva banda, tot i tenir un ral·li discret, seguia distanciant-se de Subaru en la seva lluita per la tercera posició final.