El diumenge 22 de gener de 2006, Monte-Carlo era un any més l’escenari de la finalització de la ronda inaugural del calendari del campionat del món de ral·lis, el Ral·li Monte-Carlo. La 74ena edició de la prova comptava amb 18 proves especials de 366,39 km cronometrats de distància, als quals 51 equips dels 53 que havien formalitzat la seva inscripció, van començar a afrontar a partir del divendres 20 de gener. 43 equips participants van aconseguir completar el recorregut de la cita monegasca que era puntuable pels campionats de pilots, marques i producció.
En el tram de proves celebrat el dijous 19 de gener, el pilot càntabre Dani Sordo i el seu copilot català Marc Martí, donaven la campanada quan els campions mundials júnior, en la seva primera participació dalt d’un cotxe World Rally Car, aconseguien marcar-hi el millor temps per davant d’altres homes molt més experimentats amb aquest tipus de montures.
La competició propiament dita no s’iniciava fins l’endemà divendres 20 de gener, amb la celebració de 3 trams a doble passada que generaven un total de 6 proves especials amb 118,10 km de lluita contra el cronòmetre. Però aquest inici era convuls, quan dos camions quedaven creuats a la via d’accès cap al primer tram i només 11 cotxes aconseguien arribar a la línia de sortida del primer tram, entre els que no s’hi trobaven les parelles catalano-cantàbriques Xevi Pons i Carlos del Barrio ni Dani Sordo i Marc Martí, els quals eren reconduits cap a Mònaco a l’espera de poder afrontar el bucle en la seva segona passada.
En el terreny merament esportiu, els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena, que veien com el seu equip Citroën s’havia reanomenat Kronos, marcaven un temps impossible per a la resta de rivals en la primera prova cronometrada, el que els permetia distanciar-se en gairebé mig minut dels seus principals rivals. En la següent cronometrada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen presentaven les seves credencials en guanyar la cronometrada per 2,5 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, insuficients com per fer cap canvi en el liderat, però que si més no permetia als finlandesos entrar en posicions de podi desplaçant el Mitsubishi Lancer WRC de Gigi Galli i Giovanni Bernacchini al quart lloc.
En vistes del despropòsit que estava resultant celebrar les proves cronometrades amb només 11 participants, la organització va decidir neutralitzar la tercera prova cronometrada i enviar tota la carvana cap a Mònaco per tal de fer el pertinent reagrupament i afrontar en condicions el bucle de la tarda. Tanmateix aquells que no havien pogut participar en les cronometrades pel bloqueig de la carretera, rebien el temps de Petter Solberg i Phil Mills, doncs era el pitjor classificat dels que havien pogut afrontar les dues cronometrades en condicions normals. Peró els pilots de Subaru s’hi havien deixat gairebé 3 minuts vers els líders, en una errada clamorosa en la munta de pneumàtics, doncs aquests decidien calçar el seu Impreza S12 WRC amb llisos quan als trams hi havia aigua-neu. Així doncs bona part del parc tancat, sense haver disputat ni un sol quilòmetre, patia les conseqüències de la mala elecció del pilot norueg en tenir ja 3 minuts perduts amb Sébastien Loeb i Daniel Elena.
En la represa a la activitat, els líders marcaven el seu segon escratx de la jornada, gràcies al qual aconseguien acumular un marge d’1 minut vers els segons classificats, que no eren altres que els oficials de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que amb el seu tercer millor temps a l’especial, superaven l’Škoda Fabia WRC de l’equip RedBull confiat en mans dels provençals Gilles Panizzi i Hervé Panizzi.
El pilot belga François Duval i el seu copilot francès Patrick Pivato, s’imposaven en un altre Škoda Fabia WRC privat en l’especial curta de la jornada, la cinquena, mentre que en la última prova del divendres, que es celebrava per primera vegada després de la cancelació del matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una sortida de pista en treptijar una placa de gel. Si bé el seu Xsara WRC gairebé no patia danys, tornar a pista per la parella franco-monegasca era impossible, amb el que els pilots es veien obligats a acollir-se a la nova norma del superally per tal de sortir l’endemà amb la conseqüent penalització de 5 minuts, el que els suposava baixar fins la vuitena plaça general.
Uns altres participants abocats al superally eren Petter Solberg i Phil Mills quan trencaven el motor del seu Impreza S12 WRC en l’enllaç cap a les assistències, malhauradament, la reparació no es podia realitzar sense trencar els precintes de la FIA i l’endemà al matí es consumava l’abandonament de la parella oficial de Subaru.
Arribats al parc tancat, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi feien entrada com a líders de la prova, seguits pels australians de Subaru, que pilotaven la versió antiga S11 de l’Impreza WRC, Chris Atknison i Glenn MacNeall a 1 minut i 23,7 segons, i dels seus compatriotes Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, amb un Peugeot 307 WRC, que tancaven el podi a 1 minut i 27,1 segons. Tots dos equips aconseguien entrar al podi precisament en la última cronometrada, gràcies a l’accident de Sébastien Loeb i Daniel Elena per una banda, i a superar el crono dels germans Panizzi per un estret marge.
La segona jornada del ral·li estava programada també a 6 proves especials, les quals afegien 131,69 km més al rutòmetre, sent així la jornada més llarga de quantes estaven programades. El principal interés romania en saber quantes posicions serien capaces de recuperar Sébastien Loeb i Daniel Elena, i aquests responien a l’expectació mediàtica guanyant les tres especials del bucle matinal, amb el que els campions mundials aconseguien arribar al reagrupament del migdia en sisena posició provisional. D’altra banda els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, amb un Peugeot 307 WRC, primer aconseguien introduir-se en posicions de podi en la primera prova cronometrada del dia, expulsant-ne la parella australiana, mentre que en la tercera desplaçava al cotxe homòleg de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen del segon lloc provisional.
Per la tarda, Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a imposar-se en la quarta prova cronometrada del dia, el que permetia situar a la parella de l’equip Kronos en quarta posició provisional just per darrera dels dos Peugeot 307 WRC. La cancelació de la cinquena especial per culpa del públic que encara hi circulava, frenava les opcions dels pilots, que en la sisena i última prova del dia tornaven a marcar el millor temps per quedar-se a 32,8 segons d’entrar al podi.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, sense assumir tans riscs com Sébastien Loeb i Daniel Elena, esdevenien els segons pilots més ràpids de la jornada, el que els portava a distanciar-se dels seus més immediats perseguidors, els quals en la última prova cronometrada del dissabte feien un canvi de posicions, entrant així al parc tancat en segon lloc els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen a 2 minuts i 5,9 segons del seu temps, i en tercer lloc la parella austríaca formada per Manfred Stohl i Ilka Minor amb 2 minuts i 8,8 segons de retard acumulat.
Diumenge el ral·li s’acabava, i per fer-ho la organització havia programat de nou 6 especials cronometrades llur corda assolia els 116,60 km, entre les que destacava la doble passada pel Coll del Turini. Sébastien Loeb i Daniel Elena amb el seu escratx en el primer tram dominical, començava a posar contra les cordes als dos Peugeot 307 WRC.Toni Gardemeister i Jakke Honkanen reaccionaven en la segona prova cronometrada del dia en superar a Sébastien Loeb i Daniel Elena per 5,2 segons, autors del segon temps escratx, mentre que en la primera passada pel Coll del Turini, els de l’equip Kronos tornaven a adjudicar-se el millor temps i desplaçaven de les posicions de podi al Peugeot 307 WRC de Manfred Stohl i Ilka Minor.
Els austríacs cometien una errada en la represa de l’activitat cap al migdia, amb el que cedien prop de tres quarts de minut amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, de nou els autors del millor temps. Amb aixó una posició al podi dels campions mundials semblava estar ja pràcticament assegurada. Manfred Sothl i Ilka Minor intentaven esmenar l’errada fent un esforç que els portava a guanyar les dues últimes cronometrades del ral·li, un esforç que no va sevir per a res doncs cap dels equips precessors va cometre cap errada. Tanmateix Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona passada pel Coll del Turini, prova que tancava l’edició de la prova dels Alps Marítims francesos, aconseguien superar a Toni Gardemeister i Jakke Honkanen de la segona plaça i classificar-se just per darrera de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
Sense més incidents, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien la seva primera victòria amb Ford, la primera pels de l’òval en la cita alpina en 10 anys, en completar els 324,44 km celebrats amb un temps de 4 hores 11 minuts i 43,9 segons, és a dir 1 minut i 1,8 segons per davant dels destacats protagonistes Sébastien Loeb i Daniel Elena, que treien plata de la norma del superally. Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, que s’inscribien a la cita a les acaballes del plaç obert, tancaven el podi a 1 minut i 23,1 segons dels guanaydors.
L’incident dels camions va suposar que l’inici del ral·li pels pilots del campionat de producció no tingués lloc fins la quarta prova cronometrada, en la que els britànics Mark Higgins i Ross Butler aconseguien marcar el millor temps i edevenir així en els primers líders de la classe. Tot i marcar un segon temps escratx en la cinquena especial que els permetia perllongar el seu liderat, en la última cronometrada uns problemes de frens els feien perdre prop de 2 minuts permetent al japonès Fumio Nutahara i al seu copilot britànic Daniel Barritt assolir la primera posició en producció.
Només arrancar la segona jornada, el Subaru Imperza N12 de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson desplaçava de la primera posició a Fumio Nutahara i Daniel Barritt, els quals amb el millor temps en la tercera especial del bucle matinal, recuperaven alló que havien perdut unes hores abans. Ja per la tarda, amb la carretera més seca, els líders van sumar dos escratxs més de dos possibles, doncs l’onzena prova cronometrada era neutralitzada pel públic que hi circulava, el que permetia a la parella de Mitsubishi i Yokohama ampliar el seu marge vers Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson fins gairebé 1 minut.
Diumenge Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson semblaven estar disposats a plantar cara a Fumio Nutahara i Daniel Barritt quan el pilot qatarí i el seu copilot britànic eixugaven pràcticament tot el desavantatge acumulat per deixar-lo en tan sols 8,6 segons. Peró en la tercera prova del matí, el Coll del Turini l’emoció s’acabava quan el Subaru N12 patia un fort accident i si bé la parella qatarí-britànica s’acollia al superally per tal de rascar algun punt, el camí per Fumio Nutahara i Daniel Barritt era planer cap a la victòria.
En el campionat, lògicament el pilot japonès passava a liderar la taula amb 10 punts, 2 per sobre del britànic David Higgins i 4 més que Nasser Al-Attiyah.
El podi del campionat per a pilots era reflex del podi monegasc, així doncs Marcus Grönholm iniciava la temporada des de la primera posició amb 2 punts de marge vers el campió mundial en vigència, l’aslacià Sébastien Loeb. El convidat Toni Gardemeister se situava a 4 punts del seu compatriota per davant de diversos pilots cridats a ser regulars en el campionat.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm
|
10
|
|
Sébastien Loeb
|
8
|
|
Toni Gardemeister
|
6
|
En la taula del campionat de constructors, la combinació dels resultats obtinguts pels dos Ford Focus RS WRC, permetia als de l’oval classificar-se al capdavant de la taula provisional amb 3 punts de marge vers l’equip Kronos-Citroën. L’altre equip oficial present al campionat, Subaru, es veia fora de les posicions de podi per 1 punt vers els Peugeot 307 WRC de l’OMV.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford
|
14
|
|
Kronos – Citroën
|
11
|
|
OMV – Peugeot
|
6
|