Tretzena, i per tant penúltima, prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 15è Ral·li d’Austràlia finalitzava el diumenge 3 de novembre de 2002 a Perth. La cita, que otorgava punts en els certàmens de pilots, constructors i de producció, comptava amb 24 proves especials cronometrades en el seu recorregut d’una distància total de 388,64 km a les que els 69 equips participants dels 75 que prèviament havien formalitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del dijous 31 d’octubre. D’aquests 69 equips que hi competien, 37 aconseguien completar el programa i ser a la cerimònia de clausura.
Com era habitual a la cita australiana, una superespecial espectacle a Langley Park celebrada el dijous al vespre, servia per obrir les hostilitats dels participants amb el cronòmetre; en ella els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills hi aconseguien el registre més baix i per tant s’erigien com els primers líders amb 3 dècimes de segon vers el Peugeot 206 WRC dels finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 9 dècimes en relació al Peugeot dels britànics Richard Burns i Robert Reid així com el Ford Focus WRC dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que hi empataven a temps.
La primera etapa es completava l’endemà divendres amb la celebració de vuit proves especials forestals, que permitien assolir així els 135,68 km cronometrats que s’hi programaven. En la vigilia de l’inici del ral·li, la pluja feia acte de presència a la regió, amb el que els camins plens de bales de grava es convertien en pistes enfangandes, minimitzant així la importància de l’ordre de sortida. Els belgues de Hyundai Freddy Loix i Sven Smeets donaven la campanada quan amb el seu Accent WRC Evo3 s’imposaven en la primera especial forestal, de tan sols 6,97 km, en la que els líders hi invertien 8 dècimes de segon més que la parella del constructor coreà i per tant conservaven el seu liderat.
Els ja proclamats campions mundials a la cita anterior, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, assaltaven el liderat del ral·li en imposar-se en la segona cronometrada, i amb 5 escratxs més consecutius, els de Peugeot s’encarregaven de deixar la seva posició bastant confirmada, mentre que per darrera seu s’establia una lluita per la segona posició a tres bandes, entre els que s’hi trobaven els seus companys d’equip britànics Richard Burns i Robert Reid, fins que una averia en l’embragatge els obligava a abandonar el ral·li en el transcurs de la sisena especial, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, així com el norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills.
No va ser fins la segona passada per l’especial espectacle de Langley Park que la ratxa dels finlandesos s’acabava, si bé els seus companys i compatriotes Harri Rovanperä i Voitto Silander eren els encarregats de posar-hi fi. Tanmateix la poca distància de l’especial deixava diferències insignificants i a la taula no es produien canvis importants, entrant doncs al parc tancat de Perth Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la primera posició provisional per 29,5 segons vers Petter Solberg i Phil Mills i 33,4 en relació a Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que els seus companys eren quarts a 54,2 segons d’ells i amb el Subaru Impreza S8 WRC dels també finlandesos Tommi Mäkinen i Kaj Lindström a 9,6 segons de la seva posició.
A part de la baixa registrada dels britànics Richard Burns i Robert Reid, també queien de la competició els dos Hyundai Accent WRC Evo3, els belgues Freddy Loix i Sven Smeets per sortida de pista, mentre que els alemanys Armin Schwarz i Manfred Hiemer per trencament del motor. Més colpidor era el cas dels francesos de Mitsubishi François Delecour i Daniel Grataloup, els dels tres diamants vermells se sortien en una zona ràpida, que es disputava a uns 160 km/h, impactant lateralment contra un arbre; si bé el pilot no patia cap lesió, Grataloup va haver de ser evacuat a l’hospital on li van trobar diverses fractures de consideració.
La segona jornada de competició, amb 11 proves especials de 147,27 km cronometrats, era la més llarga de tot el programa. Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el primer escratx del dia per davant dels Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Voitto Silander i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. A continuació, una mala elecció de pneumàtics per part de Carlos Sainz i Luis Moya i dos escratxs consecutius de Harri Rovanperä i Voitto Silander en les dues especials que restaven al bucle matinal, situaven als finlandesos de Peugeot en la tercera posició provisional en detriment de la parella espanyola de Ford.
En sortir de les assistències, els de Peugeot s’imposaven en dues de les quatre proves especials del bucle del migdia, escurçant distàncies amb Petter Solberg i Phil Mills, si bé un mal crono dels finlandesos en la cinquena cronometrada sabatina, esgarrava una mica la retallada de segons, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es veien incapaços de seguir el ritme dels tres equips que els precedien i anaven veient com les seves opcions a podi es dissipaven.
Tres proves especials forestals i una nova passada per la superespecial de Langley Park tancaven l’etapa, en les que els líders provisionals, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, es tornaven a adjudicar els cronos més baixos en totes tres cronometrades que es celebraven al camp australià, mentre que Petter Solberg i Phil Mills, autors del segon millor temps en els tres trams campestres, s’anotaven el millor crono a la superespecial final amb el que els de Subaru retornaven uns quants segons a l’altra parella de Peugeot que mirva de pendre’ls-hi la posició.
Amb l’única baixa emblemàtica de Colin McRae i Derek Ringer, parella d’escocesos que tornava a competir junts després de gairebé sis temporades separats, i que a Austràlia estaven tenint una actuació dicreta, s’arribava a la conclusió de l’etapa amb el liderat inqüestionable de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals superaven en 48,3 segons a Petter Solberg i Phil Mills, els seus companys d’equip, Harri Rovanperä i Voitto Silander, tancaven les posicions de podi a 1 minut i 12,7 segons d’ells, mentre que els homes de Ford, Carlos Sainz i Luis Moya, calia anar-los a buscar a 1 minut i 32,4 segons dels líders, si bé els 35,8 segons de marge que tenien vers l’Impreza S8 WRC de Tommi Mäkinen i Kaj Lindtsröm, invitaven a la tranquilitat.
El ral·li es completava en diumenge amb 4 trams cronometrats al voltant de Bannister, els quals tenien una corda de 105,69 km de distància i entre els que es trobaven tres dels quatre trams més llargs de tot el recorregut. Harri Rovanperä i Voitto Silander seguien atacant a cada metre i els finlandesos de Peugeot amb tres escratxs consecutius en les tres primeres proves especials dominicals, per fi aconseguien situar-se per darrera dels seus companys d’equip i compatriotes. Petter Solberg i Phil Mills doncs, van haver de veure com els del lleó els superaven en la segona cronometrada i en la tercera posaven segons de per mig.
Alhora, en la segona prova dominical, Carlos Sainz i Luis Moya volcaven el seu Ford Focus RS WRC’02 en un revolt, si bé la propia inercia de l’incident deixava el cotxe sobre les quatre rodes i no es perdia gaire temps, si que es trencava el para-brises, dificultant la lectura de les notes al copilot galleg, alhora que una conducció del turbo se’ls hi desconnectava amb la perdua de potència que aixó provocava. En total els espanyols s’hi deixaven una mica més d’1 minut i perdien la plaça en favor dels finlandesos de Subaru Tommi Mäkinen i Kaj Lindström.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que s’havien anotat un tercer millor temps i dos segons millors temps en les tres especials anteriors, marcaven el millor temps en l’última prova cronometrada del ral·li, la més llarga de totes amb 36,84 km de distància, certificant així la seva victòria. D’altra banda, en les verificacions posteriors, els comissaris trobaven que el Subaru Impreza S8 WRC de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström estava per sota del pes reglamentari, amb el que els finlandesos eren exclosos de la prova i els espanyols de Ford recuperaven la quarta posició, mentre que Hyundai es quedava sense cap integrant a la línia d’arribada quan Juha Kankkunen i Juha Repo es veien obligats a abandonar en quedar-se sense pressió d’oli.
Amb l’arribada de nou a Perth el diumenge al migdia, es donava per finalitzat el 15è Ral·li d’Austràlia que es resolia amb la victòria de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Els finlandesos invertien un temps total de 3 hores 35 minuts i 56,5 segons per a recorrer els 388,64 km cronometrats del programa, 57,3 segons menys que els seus companys d’equip Harri Rovanperä i Voitto Silander que d’aquesta manera donaven el novè doblet als del lleó. Petter Solberg i Phil Mills, a 1 minut i 28,7 segons dels guanyadors, tancaven el podi australià.
En el campionat de producció, les especials inicials van estar plenes d’alternatives i d’incidents, com la baixa per trencament de la caixa de canvis dels argentins Marocs Ligato i Rubén Garcia, primers líders de la prova en trepitjar les pistes forestals australianes. No va ser fins a l’equador de la jornada que la classificació semblava tenir un cert ordre amb el liderat del japonès Toshi Arai i el neozelandès Tony Sircombe, peró una punxada soferta a les acaballes de l’etapa, deixava als malaisis Karamjit Singh i Allen Oh en la primera posició.
Dissabte Toshi Arai i Tony Sircombe sortien disposats a recuperar plaça, i amb dos segons temps escratx i quatre escratxs, els de Subaru aconseguien la primera posició, ratificant el seu liderat en imposar-se en els 5 trams que restaven del dia i assolint així un coixí de gairebé 1 minut vers els italians Alex Fiorio i Enrico Cantoni. En la tercera i última jornada, els líders seguien marcant la diferència i acabaven el ral·li imposant-se en tres dels quatre trams, cedint només 1,7 segons en la tercera especial als pilots més ràpids en ella.
En clau de campionat la primera victòria de la temporada per a Toshi Arai, permetia al pilot japonès situar-se a 1 punt per darrera del peruà Ramon Ferreyros, tercer, mentre que els quatre punts que sumava el malaisi Karamjit Singh amb el seu tercer lloc final, li permetien convertir-se ja amb campió mundial.
En el campionat de pilots, Marcus Grönholm s’escapava encara més al capdavant de la taula amb la seva cinquena victòria de la temporada, el que li permetia gairebé duplicar la puntuació vers el seu company i campió mundial en vigència, el britànic Richard Burns. Un altre britànic, Colin McRae, tampoc sumava cap punt a la cita australiana i veia com el madrileny Carlos Sainz restava a 1 sol punt de la seva posició.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
77 |
|
Richard Burns |
34 |
|
Colin McRae |
33 |
Peugeot sumava a Austràlia el seu novè duplet de la temporada, amb el que els del lleó aconseguien fregar els 70 punts de diferència vers els seus primers perseguidors, Ford. D’altra banda els de l’oval aconseguien mantenir distàncies amb Subaru gràcies a situar dos cotxes al parc tancat per un per part dels de la Constelació de les Plèiades.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
163 |
|
Ford |
94 |
|
Subaru |
54 |
