Dotzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 6 d’octubre de 2002 finalitzava a Auckland el 32è Ral·li de Nova Zelanda. La cita oceànica que era puntuable per als certàmens de pilots, constructors i producció, comptava amb 82 equips oficialment inscrits, dels que 81 van iniciar a recòrrer el divendres 4 d’octubre les 26 proves especials programades de 411,40 km de distància total que finalment eren superades per 42 equips participants.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, així com el seus companys d’equip britànics Richard Burns i Robert Reid eren els encarregats d’obrir pista al llarg de les vuit primeres especials cronometrades de 117,08 km de distàncial total el divendres, el que en principi hauria de ser un handicap afegit al seu concurs donada la gran quantitat de grava dispersa per les pistes neozelandeses en la primavera austral.
Malgrat aixó els Peugeot 206 WRC oficials, als que se’ls hi afegia el pilotat pels finlandesos Harri Rovanperä i Voitto Silander, encapçalaven les tres primeres posicions de la classificació general des d’un primer instant, i Richard Burns i Robert Reid amb 4 escratxs consecutius en les 4 primeres cronometrades, el segon d’ells ex-aequo amb Harri Rovanperä i Voitto Silander, llauraven un liderat ferm.
Els finlandesos de Mitsubishi Jani Paasonen i Arto Kapanen, que corrien en substitució del lesionat Alister McRae i David Senior, amb el seu millor temps en la cinquena prova cronometrada del dia aconseguien per una banda trencar el domini dels britànics de Peugeot, per una altra situar-se en tercera posició provisional, aprofitant una averia hidràulica en el 206 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que els feia baixar fins la cinquena plaça, i per últim deixar en evidència als pilots habituals de la marca dels tres diamants doncs la parella accidental de Mitsubishi aconseguia marcar el primer temps escratx del Lancer WRC en la seva història.
Peró el trencament del domini Peugeot al podi va durar un sospir, doncs amb l’averia hidràulica solucionada i la segona passada per la tercera especial del dia prorgamada com la sisena prova, i per tant amb el handicap d’obrir pista pràcticament inexistent doncs aquesta ja es trobava neta de grava amb la primera passada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’adjudicaven el millor temps i recuperaven la tercera posició per darrera dels seus companys i compatriotes Harri Rovanperä i Voitto Silander abans de la celebració de les dues passades per l’especial espectacle de Manukau.
Ambdues passades per l’especial posaven punt i final a la primera jornada de competició, i aquestes eren guanyades per la parella de Subaru formada per Petter Solberg i Phil Mills, sense que aixó els suposés guanyar alguna plaça. A la neutralització de la primera etapa doncs hi arribaven els britànics Richard Burns i Robert Reid en primera posició provisional amb 18,3 segons de marge vers els seus companys d’equip finlandesos Harri Rovanperä i Voitto Silander i 37,8 segons vers els també companys i finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
Els pilots de Subaru Tommi Mäkinen i Kaj Lindström aconseguien la quarta posició general en la segona passada per l’especial espectacle de Manukau, superant en 9 dècimes de segon als seus compatriotes de Mitsubishi Jani Paasonen i Arto Kapanen, esdevenint així els primers classificats fora dels Peugeot, mentre que els seus companys d’equip, Petter Solberg i Phil Mills es trobaven a només 1 segon del seu temps, formant així un grup molt compacte que podria donar moltes emocions de cara al dissabte.
En quan a les baixes destacava la de Colin McRae i Nicky Grist per accident, accident que el pilot escocès culpava a unes notes errònies, consumant-se així el trencament de la parella que havia estat 6 temporades treballant junts.
La segona jornada era la més llarga de totes, amb 204,13 km cronometrats al llarg de 10 proves especials, on hi destacava la tercera, Parahi-Ararua, amb els seus 59 km de distància. Els tres equips de Peugeot iniciaven l’etapa pràcticament com havien fet en l’anterior, copant les tres primeres posicions de les sis primeres especials, i amb 4 escratxs per a Richard Burns i Robert Reid, en la primera, tercera, cinquena i sisena, i els 2 restants per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la segona, on aconseguia superar a Harri Rovanperä i Voitto Silander en la general, i en la quarta, tot semblava estar de cara pels de la marca del lleó.
Doncs Petter Solberg i Phil Mills, que havien aconseguit eregir-se com a quarts classificats en la primera especial del dia, perdien més de mig minut en l’especial reina i prop d’un minut en el comput global de les 6 primeres especials cronometrades, mentre que la revelació del ral·li, la parella finlandesa de Mitsubishi Jani Paasonen i Arto Kapanen, patien un accident en l’especial llarga i es veien obligats a abandonar. A més a més, en la sisena especial cronometrada Markko Märtin i Michael Park patien una sortida de pista, el que automàticament donava el títol de marques a Peugeot.
L’euforia però es vivia en la casa del lleó es va veure una mica apagada quan en la següent prova cronometrada es coneixia que els britànics Richard Burns i Robert Reid havien d’abandonar per accident, i si bé la marca seguiria sumant els mateixos punts amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Harri Rovanperä i Voitto Silander en les dues primeres posicions del podi, aquest ja no estaria format integrament per pilots de la marca francesa.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen guanyarien doncs les quatre últimes proves especials de la jornada amb els seus companys sempre darrera seu, tret de la última cronometrada, en la que Petter Solberg i Phil Mills aconseguien superar al segon dels Peugeot 206 WRC per només 7 dècimes de segon. Tot plegat deixava unes distàncies molt marcades en la neutralització del dissabte, amb Marcus Grönholm i Timo Rautinen en primera posició i un coixí de 55,3 segons en relació als seus companys d’equip, mentre que la tercera plaça era per a Petter Solberg i Phil Mills a 2 minuts i 16 segons dels líders. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, quarts, queien prop d’1 minut darrera dels seus companys i es trobaven ja a 3 minuts i 19,8 segons de la primera posició.
Diumenge els pilots tenien programades 8 especials cronometrades, on tret de la segona prova especial amb 32,43 km de distància, totes amb prou feines arribaven a la desena de quilòmetres. Si bé les distàncies d’aquestes especials eren curtes, les sis últimes s’havien d’afrontar sense assistències. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien avançant a la prova a pas decidit i els líders s’imposaven en totes les cronometrades de la jornada, el que assegurava i certificava la seva victòria contundent.
No tan clar ho varen tenir Harri Rovanperä i Voitto Silander el diumenge, els finlandesos van estar a l’estela dels seus companys d’equip en les dues primeres proves cronometrades de la jornada, per a partir de llavors prendre’s la situació amb més calma, buscant assegurar un podi. Però un problema hidràulic aparescut en el seu Peugeot 206 WRC en l’avant-penúltima especial cronometrada, li feia perdre de l’ordre de mig minut i fins i tot feia perillar la seva segona posició doncs sense assistències, aquesta averia no es podia reparar.
Per sort dels de Peugeot o desgràcia dels de Subaru, segons com es miri, el motor del Subaru Impreza S8 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, màxim aspirant a arrebatre la segona plaça, defallia a l’esforç acumulat en la següent prova especial i la parella noruego-britànica es veia obligada a abandonar la prova. Harri Rovanperä i Voitto Silander perdien 46 segons més en aquesta penúltima cronometrada, però ara el seu màxim perseguidor era Tommi Mäkinen i Kaj Lindström a 1 minu i 20,2 segons de la seva posició.
En la última cronometrada, repetició de la penúltima, Harri Rovanperä i Voitto Silander cedien pràcticament 45 segons més en els seus 10,60 km vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, pel que el seu marge amb els seus compatriotes de Subaru era més que suficient per a conservar la segona plaça.
Amb aquesta intriga final doncs, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien una importantíssima victòria, doncs a part de donar el títol de marques a Peugeot, el llargarut pilot finlandès aconseguia la seva segona corona mundial en completar el recorregut que la organització havia programat en 3 hores 58 minuts i 45,4 segons, és a dir 3 minuts i 47,6 segons per davant dels seus companys Harri Rovanperä i Voitto Silander. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström tancaven un podi format únicament per pilots finlandesos a 4 minuts i 26,3 segons dels guanyadors.
En el Grup N, o cotxes de producció, la cita asutral perdia a dos dels principals animadors del campionat en la tercera especial cronometrada, quan Toshi Arai i Tony Sircombe s’accidentaven després d’haver marcat el millor temps en la segona cronometrada i Karamjit Singh i Allen Oh trencaven la caixa de canvis del seu Proton. Aixó reduia les opcions de lluita per la victòria a tres cotxes, si bé aquesta estava encara molt oberta, entre els Mitsubishi dels argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia, els finlandesos Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen i els italians Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta. Però en l’últim tram del dia, la parella argentina patien uns problemes que els obligaven a passar més temps del previst en les assistències i rebre una penalització que l’enviava fora de les primeres places.
Dissabte els argentins van començar a recuperar temps i posicions, mentre que Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen van optar per una actitud més conservadora doncs Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta no semblaven estar en disposició de lluitar-lis la primera plaça de la categoria. Quan Marcos Ligato i Ruben Garcia tenien al seu abast la segona plaça ocupada pels britànics Martin Rowe, que es recuperava d’un procés gripal, i Chris Wood, una segona averia tornava enviar a la parella sudamericana a la part baixa de la taula.
Diumenge es vivia l’enèssim intent de Marcos Ligato i Rubén Garcia per escalar posicions, els quals marcaven els tres primers escratxs de la jornada, mentre que Martin Rowe, ja en plenes facultats, i Chris Wood escurçaven substancialment les distàncies vers els líders amb els tres escratxs aconseguits a continuació. Finalment però el coixí assolit a la neutralització de la segona etapa va ser suficient per a que Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen aconseguissin la victòria, molt important ja que amb els 10 punts que sumava, el pilot finlandès es situava en la general del campionat a només 2 punts del líder provisional, el malaisi Karamjit Singh.
Com ja he avançat anteriorment, Marcus Grönholm aconseguia gràcies a la seva quarta victòria de la temporada la seva segona corona mundial quan encara mancaven dues proves en el calendari, ja que tant els britànics Richard Burns com Colin McRae que abandonaven la prova, com el francès Gilles Panizzi, setè, se n’anaven amb les mans buides de Nova Zelanda.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
67 |
|
Richard Burns
|
34
|
|
Colin McRae |
33 |
En el campionat de marques Peugeot sumava el seu vuitè doblet de la temporada i esdevenia automàticament campiona mundial, doncs el seu marge vers Ford era ja de 58 punts i la possibilitat de qualsevol relleu en la primera posició, impossible. Per darrera Subaru aconseguia sumar un puntet més que Ford, però aquí tampoc semblaven haver gaires opcions de lluita amb 39 punts de marge i 32 per guanyar.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
147 |
|
Ford |
89 |
|
Subaru |
50 |